La Fam
La Galàxia de la Por #12
John Whitman
Un equip de reconeixement es
veu forçat a aterrar en un planeta desconegut. El planeta és fosc, i els seus
fètids pantans estan plens de flors carnívores, temibles llimacs dels pantans,
i mortals serps drac. Ningú rep els senyals de socors de l'equip de
reconeixement. Estan encallats.
Trenta anys després, Zak i
Tash Arranda i el seu oncle Hoole, amb Boba Fett perseguint-los, aterren al
planeta. Els descendents de l'equip de reconeixement (famèlics i embogits per
unes estranyes febres) segueixen vius. Es fan anomenar els Nens, i com han
sobreviscut és un misteri. Pot tenir l'estranya criatura anomenada Yoda la
resposta?
Pròleg
El caça-recompenses caminava amb pas
majestuós pels passadissos del superdestructor estel·lar.
Les parets de l'enorme nau de combat
relluïen. Els terres tenien la lluentor flamant del duracer recentment polit.
Els oficials i soldats d'assalt d'armadura blanca de la nau (la flor i nata de
les files imperials) s'apressaven d'aquí cap enllà. Caminaven amb l'arrogància
dels homes que saben que estan servint a bord de la més nova i gran de les naus
de l'Emperador. Era el superdestructor estel·lar Executor, nau insígnia de la Flota Imperial, i la nau de
comandament del servent més implacable de l'Emperador, Darth Vader.
Al caça-recompenses no podria haver-li
importat menys.
El seu rostre estava ocult per un casc
gris. En cas contrari, els imperials haguessin vist una expressió dura i
desinteressada en el seu rostre i la mirada freda d'un assassí en els seus
ulls. No li impressionaven ni naus ni uniformes. Només li preocupava una cosa:
el treball.
Un conjunt de portes massisses van
xiuxiuar obrint-se, i el caça-recompenses va entrar en una gran cambra obscura.
Si al caça-recompenses li hagués quedat alguna emoció, podria haver sentit por.
Però havia deixat enrere els seus sentiments de forma fragmentada, dispersos
entre els cadàvers d'innombrables víctimes en centenars de mons. Així que no va
sentir res.
Una figura va sortir d'entre les
ombres. Alta. Coberta amb una armadura negra. La cara oculta darrere d'una
màscara d'aparença cadavèrica. Respiració aspra com una ranera agònica.
Darth Vader.
El Senyor Fosc dels Sith va reconèixer
la presència del caça-recompenses amb un assentiment.
—Boba Fett.
—Lord Vader —va respondre el caça-recompenses.
Llavors va esperar. Sabia que Vader aniria directe al gra.
—Tinc una tasca per a tu —va dir el
Senyor Fosc—. Acabo de posar una gran recompensa sobre els caps de tres
individus. Dos nens humans i un home shi’ido.
El casc del caça-recompenses es va
inclinar una mica cap endavant.
—Mai he caçat a un shi’ido abans. Però
nens humans... no sona interessant. O rendible.
—Cinquanta mil crèdits per cadascun dels
dos nens. Vius. Cent mil pel shi’ido. Viu. Setanta-cinc mil mort.
Boba Fett va fer una pausa.
—Llavors és rendible. Però segueix
sense ser interessant.
Vader va aixecar una mà enguantada.
—Aquests tres han eludit la captura
diverses vegades. Hi ha més en ells del que sembla.
—Tinc un altre treball. Estic a la
caça d'un assassí anomenat Malloc. Es paga més. Molt més —va dir el caça-recompenses.
Vader va tancar una mà enguantada
convertint-la en un puny.
—Considera aquest treball una
distracció fins que el trobis —era més una ordre que un suggeriment.
Boba Fett va sospesar les seves
opcions. No volia el treball. No necessitava els crèdits. Però ni tan sols ell
podia ignorar els desitjos de Darth Vader. Finalment, el caça-recompenses va
dir:
—Fet.
Vader li va lliurar un disc de dades.
Sense més paraules, Boba Fett es va girar per marxar-se. Al moment en què ho va
fer, es va oblidar de la seva reticència. Es va oblidar que Vader li havia
amenaçat veladament a acceptar la tasca. Es va oblidar de tot, excepte del
treball.
No es detindria fins que li hagués
posat fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada