Truans (XVI)

Anterior

Capítol 16

L'enregistrament de la conversa sostinguda en el comlink va arribar al seu final, i Dayja va aixecar la vista del seu datapad.

—Vostè ha d'estar bromejant —va dir categòricament—. Ell ha d'estar bromejant.

—Sona com una broma, veritat? —li va respondre d’Ashewl pensatiu—. Però si no és així, aquest podria ser el principi de la fi per a Sol Negre. Un cap de sector com Villachor, ha de conèixer tot tipus de secrets bruts. I si ell pot portar amb si els arxius de xantatge de Qazadi... —va aixecar les celles.

—Tal vegada —va dir Dayja amb cautela, baixant la vista cap al datapad. No podia ser tan fàcil. Havia d'haver-hi algun ardit ocult en algun lloc—. M'he adonat que en totes les paraules que va pronunciar, hi ha una clara absència de qualsevol tipus de declaració que li comprometi, o d'alguna promesa sòlida.

—El que no és poc raonable per a algú que simplement volgués temptejar les aigües —va dir d’Ashewl.

—O per a algú que està buscant un benefici unilateral —va dir Dayja—. Això també podria tractar-se d'una estratagema per aconseguir que nosaltres miréssim en la direcció equivocada.

—És possible —d’Ashewl va estar d'acord—. Però sigui el que sigui que estigui ocorrent, hem de tractar-ho com si es tractés d'una oferta genuïna —va somriure amb força—. Encara que només sigui perquè, com més profund ens immiscim en qualsevol trama que estigui armant, de major quantitat de coses podrem assabentar-nos, i millors seran les nostres possibilitats de revertir-les en contra d'ell.

—Tret que la trama sigui segrestar i matar a un parell d'oficials d'intel·ligència —li va advertir Dayja.

—Mai vaig dir que en realitat jo confiés en l'home —va dir d’Ashewl amb un encongiment d'espatlles—. Ja he enviat la sol·licitud de suport al Capità Worhven. Ell i el Dominator haurien d'arribar aquí a la nit.

—I llavors?

D’Ashewl va arrufar els llavis.

—Prenent en compte que Villachor encara no coneix sobre la connexió entre nosaltres, estic pensant que podria ser el moment perquè vostès dos tinguessin una conversa cara a cara. Possiblement com a part de l'assumpte del brillestim que ja havies començat.

Dayja va començar a considerar-ho.

—Tal vegada —va dir—. A pesar que podria interferir amb el que Eanjer i el seu equip estan fent.

D’Ashewl va esbufegar.

—Si Villachor se'ns uneix, no tindrem necessitat de l’Eanjer i la seva col·lecció de truans.

—Si Villachor simplement ens està venent bombolles de sabó, podríem necessitar-los —va respondre Dayja.

D’Ashewl va agitar una mà.

—Tu ets l'agent operatiu —li va dir—. No vaig a prejutjar qualsevol cosa que decideixis fer referent a Eanjer.

—Gràcies —va dir Dayja. D’Ashewl tenia raó, per descomptat. Aquesta era la missió de Dayja; d’Ashewl només es trobava aquí com a suport i camuflatge. Totes les decisions que calgués prendre en última instància, haurien de ser seves.

Com també ho serien les conseqüències d'aquestes decisions.

—A qui truques? —va preguntar d’Ashewl al mateix temps que Dayja treia el comlink.

—A Eanjer —li va dir Dayja, teclejant perquè la conversa també fos transmesa al comlink de d’Ashewl, i després ingressant el número—. No puc creure que Villachor tan sols s'hagi despertat aquest matí, i que hagi decidit que estava cansat de treballar per a Sol Negre. Si està sent pressionat, tal vegada sigui l'equip de l’Eanjer el que està exercint aquesta pressió. Podria ser una bona idea conèixer què és exactament el que han estat fent.

El comlink va realitzar la connexió.

—Sí? —va dir Eanjer.

—Sóc Dayja —l'agent es va identificar a si mateix—. Pots parlar?

—Espera un moment —el comlink es va tallar per un moment, i després va tornar a activar-se—. Està bé, ja estic sense interferències —va dir Eanjer, mentre la seva veu es tranquil·litzava.

—T'estic trucant perquè em posis al dia —va dir Dayja—. I per fer-te un possible advertiment.

—Quin tipus d'advertiment?

—Tu primer —va dir Dayja.

—Fins a on puc dir, el pla està desenvolupant-se de la manera més adequada —va dir Eanjer—. Hi ha algunes idees sobre pressionar a Villachor perquè mogui els arxius cap a una altra part de Wukkar, però no considero que estigui prou espantat com per prendre aquest camí. De no ser així, haurem de seguir endavant i infiltrar-nos en la cripta.

—Ja veig —va dir Dayja, somrient amb gravetat per a si mateix. Així que aquesta era la perspectiva amb la qual Villachor estava jugant—. Sens dubte, l'Homenatge ha de proporcionar-los les suficients distraccions com per realitzar un treball com aquest.

—Tu no coneixes ni la meitat de tot el que això implica —va dir Eanjer—. Ara, de què es tracta aquest advertiment?

—Villachor podria estar tractant de mantenir-los a vostès en un compàs d'espera —li va dir Dayja—. Ell ha estat fent propostes a un membre de la Cort Imperial que està actualment a la ciutat. Si realment decideix desertar, qualsevol oferta o pressió que vostès li estiguin fent arribar, es tornaria irrellevant. Quan això succeeixi, tu i el teu equip podríeu estar en problemes.

—Ja veig —va dir Eanjer lentament—. Gràcies per l'avís. Quan sabràs si això va concretar-se o no?

—Fins al moment estan en la dansa verbal preliminar —va dir Dayja—. Si alguna cosa canvia, t'ho faré saber.

—T'ho agrairia —va dir Eanjer—. Haig d'anar-me’n. Parlaré amb tu més tard.

La connexió es va interrompre.

—Interessant —va dir d’Ashewl, baixant el seu propi comlink.

—De fet —va estar d'acord Dayja—. I ara, ja sabem que la puntada de Villachor porta lligat un segon fil per darrere.

—Correcte, està considerant moure els arxius —va dir d’Ashewl—. Però ell sap que no podria moure'ls sense la seguretat adequada.

Dayja va assentir.

—I quina millor seguretat que una escorta imperial completa?

—De fet, quina millor seguretat? —va concordar d’Ashewl—. Així que va a pretendre que està desertant, ens farà escortar alguns equips trivials o els seus articles personals cap a un altre lloc, i després de sobte canviarà d'opinió.

—I tenint en compte no hi ha forma que pugui fer-ho sense que Qazadi faci una mala interpretació del seu moviment, i li arrenqui el cap a mig camí... —va agregar Dayja—... es dedueix que Qazadi també estarà compromès amb el pla.

—De manera que els arxius són moguts i assegurats, i l'equip de l’Eanjer es queda amb les mans buides —va concloure d’Ashewl—. I com a bo per a Sol Negre, un parell d'agents d'intel·ligència haurien estat posats en evidència.

—I possiblement serien tractats amb la seva agradable forma tradicional —va dir Dayja amb acritud—. I d'igual forma, els amics de l’Eanjer.

—Així sembla —d’Ashewl va estar d'acord—. La pregunta és, reiniciaràs els teus plans?

Dayja es va propinar uns copets sobre el llavi.

—Suposo que hauré de fer-ho —va dir—. Si Villachor està realment planejant desertar, no té molt sentit enterbolir encara més l'aigua. Però si només es tracta d'una estafa perquè nosaltres fem el treball pesat per ell, llavors encara anem a necessitar d'un agent infiltrat en la Hisenda de Marbre.

—I el necessitarem abans que ell mogui els arxius —li va advertir d’Ashewl—. Perquè on és que ell ens faci portar-los, tot seguit ja tindrà en ment algun altre lloc on mai els trobarem.

—Tret que puguem arrabassar-los-hi a mig camí, com òbviament Eanjer està esperant fer —li va assenyalar Dayja—. Però ell ha d'haver pensat en això, també.

—Per descomptat —D’Ashewl li va mirar—. Així que?

—Així que suposo que hauré de concórrer a l'Homenatge al Foc en Moviment, en la Hisenda de Marbre, el dia de demà —va dir Dayja, saltant de la cadira—. Serà millor que porti un altre paquet de mostra per fer-lo ballar sota el mateix nas de Villachor.

—Tens un dia per pensar en com desitges emmotllar la teva estratègia d'aproximació —li va recordar d’Ashewl—. I no t'oblidis, el Dominator estarà aquí per llavors. Si necessites suport, aquest estarà disponible.

—Només si volgués fer fracassar tota l'operació.

D’Ashewl es va encongir d'espatlles.

—En cas d'arribar en aquest punt, llavors l'operació realment haurà de fracassar —va dir—. Millor una operació morta i un agent viu, que tot el contrari.

—Té una manera molt delicada de dir les coses —va dir Dayja amb sequedat—. Suposo que voldrà que estigui de retorn per a l'esmorzar, no és veritat?

—Si tens temps —va dir d’Ashewl—. Si no és així, hauria d'inventar alguna excusa per explicar la teva absència.

—No, hem de mantenir les aparences —va dir Dayja—. El veuré en l'esmorzar.

* *

—Què va ser tot això? —li va increpar Bink través de tota la sala de converses.

Dempeus, emmarcat per la finestra i pel paisatge urbà que s'apreciava més enllà, Eanjer es va tornar cap a ella.

—Disculpa?

—Aquesta trucada —va dir Bink. Ella va començar a apuntar al comlink que ell estava tractant d'ocultar, i pel que sembla, va recordar en aquest moment que ella ja havia rebentat els punts d'unió de dues de les costures que Wínter tan laboriosament estava tractant d'acabar, i va fer un gest amb el cap cap al comlink.

—Era el meu contacte —va dir Eanjer—. Ell volia avisar-me que...

—Li estaves explicant al teu contacte sobre els nostres plans? —li va interrompre Bink.

—Ell ja els coneix —va dir Eanjer amb paciència—. Ell va ser qui ens va parlar de Qazadi i dels arxius de xantatge en primer lloc, recordes? De totes maneres, volia avisar-me que Villachor podria estar rebent alguns droides de policia Zed addicionals.

Bink va baixar la mirada cap a Wínter, i Wínter va poder veure la inquietud en els seus ulls.

—Quants? —va preguntar Bink.

—I com d’aviat s'espera que arribin? —va agregar Wínter.

—No ho sabia —va dir Eanjer—. Ni tan sols està segur que Villachor en realitat els hagi ordenat, o si només està pensant a ordenar-los. Ell em farà saber si escolta res més —va fer un gest cap al passadís—. Vaig a la cuina. Alguna de vosaltres dues vol alguna cosa?

—No, gràcies —va dir Bink.

—Jo tampoc —va dir Wínter.

— Està bé —Eanjer va vacil·lar—. Deixeu-me saber si hi ha alguna cosa en el que pugui ajudar —després va sortir de l'habitació.

—Uns Zeds addicionals no van a tirar per terra tot el pla, veritat? —va preguntar Wínter.

—No haurien —va dir Bink. Però no semblava estar cent per cent convençuda—. Un Zed o cinquanta, tots funcionen amb el mateix sistema de control mestre.

Wínter va assentir. Havia assumit que aquest era el cas, i estava bastant segura que Han ho tenia cobert. Però havia estat ocultant les seves cartes molt prop de la seva armilla, sobretot des del segrest, i ella no estava absolutament segura de com o on podria estar començant a donar-li un retoc als seus plans. Eanjer, per la qual cosa havia estat capaç d'apreciar, estava encara més a les fosques del que estava ella.

D'altra banda, si sabia que Eanjer havia començat a xerrar lliurement sobre els seus plans amb aquest contacte desconegut, probablement aquesta seria la raó per la qual Han no els hi deia molt.

—No he tingut l'oportunitat de parlar amb Tavia últimament —va dir Wínter mentre estudiava la costura en la qual estava treballant. No tenia idea de quin tipus d'ull per al detall tenia Sheqoa, però era millor prevenir que lamentar—. Es troba bé?

—Ella està bé —va dir Bink.

—Estàs segura? —la va pressionar Wínter, mentre es movia a la següent costura. Aquesta, ho sabia, havia de ser una mica torçada si anava a coincidir amb l'anterior en l'altre vestit—. Ella lluïa bastant cansada quan la vaig veure en el sopar d'anit.

—Cansada, però feliç —li va assegurar Bink—. Asseure's per articular elements electrònics junts i fer-los funcionar, és pel que ella viu. Fins i tot quan es tracta dels mateixos productes electrònics, igual que ara, havent d'acoblar-los de la mateixa manera una vegada i una altra. Avorrit, si m'ho preguntes. Però, ei, les diferències són el que mou la galàxia, no és veritat?

—Pel que he sentit —va estar d'acord Wínter—. No obstant això, sona com que ella preferiria una vida tranquil·la.

Bink es va quedar en silenci, el temps suficient perquè Wínter acabés amb la costura i passés a la següent.

—Tinc entès que ha estat parlant amb tu —va dir per fi—. Interessant. A ella has d'agradar-li, ella no s'obre a qualsevol. Suposo que t'ha estat dient quant m'agrada tot aquest estil de vida de ser una lladre fantasmal, i com mai estic contenta amb aferrar-me a qualsevol cosa per molt temps?

Wínter va vacil·lar.

—Ella va dir que ets molt bona en el que fas —va dir ella, decidint mostrar un enfocament diplomàtic—. Discutim una mica sobre com la gent, en general, gaudeix de les coses en les quals és bona.

—I suposo que et va dir que ella és bona per a l'electrònica?

—No necessita dir-li-ho a cap de nosaltres —va dir Wínter, amb l'esperança de canviar de rumb la conversa amb una mica d'humor—. Tots hem vist el que ella és capaç de fer.

—Oh, ella és bona en el seu treball, correcte —va dir Bink—. En el que no és tan bona, és a comprendre realment quant desagradable és l'univers que es troba al seu voltant.

Wínter va arrufar les celles en direcció cap a ella. Hi havia una expressió tan greument mortal en el rostre de la jove, que Wínter no havia pogut veure-la abans.

—No t'estic seguint.

—Et vaig a donar un exemple —va dir Bink, un toc d'amargor en la seva veu—. Assumeixo que t'ha parlat de la Companyia Electrònica Rivordak?

—No pel seu nom.

—És l'única cosa que, en general, treu a relluir com un exemple de mi fent fracassar qualsevol cosa decent que arriba a la seva vida —va dir Bink—. La paga era bona, el cap estava content amb el seu acompliment, i ella realment gaudia del treball. En el superficial, semblava perfecte.

—Així que, què és el que anava malament amb això? —va preguntar Wínter—. Per ventura feien massa soroll quan prenien la seva sopa?

—El que anava malament, era que el lloc no existia —va dir Bink contundentment—. O almenys, el lloc en el qual pensava ella que estava treballant, no existia. Tota l'operació no era més que la façana d'un dels sindicats Hutt. Ells traficaven amb espècia, feien contraban d’armes, fins i tot esclaus a través de la signatura, estant tot l'assumpte maquillat per innocents com Tavia.

Wínter va fer una ganyota. Havia vist un munt d'operacions com aquella, mentre tractava de trobar llocs probables perquè l'Aliança pogués atacar.

—Podries haver-li-ho dit.

—Podria haver-ho fet —va concordar Bink amb un sospir—. Tal vegada hauria de fer-ho. Però ella és tan innocent que... mira, estic segura que per a aquest moment, ja has descobert que tinc suficient cinisme com per les dues. Probablement tindria suficient fins i tot si haguéssim estat trigèmines. És només que no vull que es converteixi en algú com jo.

—Ho entenc —va dir Wínter.

I, per estrany que semblés, es va adonar que ella realment l'entenia. Tant ella com la Princesa Leia, havien tingut aquesta mateixa innocència juvenil que els va ser arrabassada de les seves ànimes en la seva lluita contra l'Imperi.

—Vull que ella sigui feliç, Wínter —va continuar Bink amb serietat—. Realment ho desitjo. Però també vull que mengi regularment, i no em refereixo a una cafeteria de la presó de Kèssel. Fins que no tinguem suficient per apanyar-nos-ho amb algun lloc segur... —Es va encongir d'espatlles—. Hauré de seguir fent això.

De sobte va semblar adonar-se que no es trobava parlant per a si mateixa.

—Ho sento. Vaig fer rebentar alguna altra de les costures ara?

—No, està bé —li va assegurar Wínter—. Però no ho facis de nou.

—Correcte —va dir Bink. El depressiu estat d'ànim s'havia esvaït, i es trobava de nou amb la seva antiga personalitat alegre—. Ho sento.

Una vegada més, l'habitació va romandre en silenci. Wínter es va concentrar novament en el treball, pensant en com podia ser possible que l'univers els semblés tan diferent a dos parells d'ulls tan similars.

També es va preguntar si aquest seria el gran cop que Bink i Tavia tant esperaven. El gran cop que finalment els donaria la llibertat.

O si demà seria l'últim dia que tindrien per estar juntes.

Següent