The Truce at Bakura (XXII)

Anterior

22 Un sediciós menys

El rostre de la princesa rebel surava en la memòria d’en Wilek Nereus, provocant-li. Se li havia assegut sobre el pit i li havia pressionat les seves sensibles fosses nasals amb les punxegudes manilles fins que van començar a rajar llàgrimes dels seus ulls. Quan els seus lents homes van reaccionar i finalment la van atordir, volia calcigar-li aquest cap ple de graveta. Però havia après a ser pacient. Aquest era el poder definitiu. Podia esperar.

No obstant això, algú anava a pagar-ho. Tenia el pit, l'abdomen, l'esquena i el nas adolorits i entumits.

Seguit per dos soldats de l'armada, va caminar amb pas ferm cap a una cel·la de detenció en el sector d'Oficines Imperials. El Supervisor Mèdic Yanglan va córrer cap a ell.

—De pressa! —va exclamar l'especialista en interrogatoris, amb el seu poblat bigoti—. Només aguantarà uns pocs minuts.

Nereus va caminar lleugerament més ràpid. Aquesta vegada havien atrapat a Orn Belden implicat de ple, sense possibilitat de lliurar-se o evitar el seu càstig.

Va entrar en la cel·la de retenció. El corpulent humà jeia emmanillat en una taula al centre. Les línies vermelles i verdes del monitor en una de les parets no significaven gran cosa per a Nereus, però quan Yanglan les va veure, va fer una ganyota.

—Fes-ho —va ordenar. El seu ajudant va obrir una vàlvula instal·lada en un tub que acabava en el bíceps d’Orn Belden.

Afronta-ho com un home, Belden. Nereus es va acostar uns passos. Va observar el rostre de l'ancià. Belden jeia amb la boca oberta, panteixant amb esforç. Gruixudes gotes de suor emperlaven el seu front i les seves galtes vermelloses.

Va obrir els ulls.

—Hola, Nereus —va panteixar—. No tinc res a dir-li. Vaig a morir. Ja era hora, suposo.

Nereus va mirar al metge.

—Va a...?

Yanglan va fer un cop d'ull al monitor de la paret.

—Viurà diversos minuts. Té més estimulants que plaquetes en el seu corrent sanguini, i el loquasin va de camí al seu cervell. En dos segons començarà a parlar. No pararà fins que tot hagi acabat.

—Estàs segur?

El metge va assentir.

—També se li ha administrat una potent dosi de tres estimulants cardíacs. Ho perdrà en l'instant en què passi el seu efecte.

Nereus va somriure.

—Així que ja està mort. Només que encara no ho sap.

Yanglan va retrocedir uns passos, arrufant les celles.

—No parli amb mi. Parli amb ell.

Nereus es va inclinar sobre el suós rostre d’en Belden. Podria preguntar si hi havia alguna relació entre el «amplificador de veu» de Belden i les recents fallades de vigilància. Podria preguntar noms d'altres subversius. Líders de cèl·lules. Registres. Plans. Volia informació.

Però podia obtenir informació en qualsevol part. En aquest moment, l'única cosa que volia era veure a algú retorçar-se de dolor. No podia descarregar la seva ira sobre la Leia Organa i pot ser que encara necessités a Yeorg Captison en l'estructura de poder bakurana, si Captison seguia disposat a claudicar.

Belden moriria com a boc expiatori.

—Base de dades —va exclamar Nereus a l'aire—, grava.

—Gravant —va respondre una suau veu masculina.

—Parla, Belden —va ordenar Nereus—. Qui treballa amb tu en la resistència?

Per a la seva sorpresa, Belden va començar a cantar.

—Sempre pots distingir a un tipus del COMPNOR per la manera en què mossega la seva cullera...

—Atura’t —va ordenar Nereus. Els segons anaven passant. Belden encara no sofria.

—I per la manera en què les plomes neixen de la seva mandíbula quan udola a la lluna...

Nereus es va llevar un guant. Va copejar la galta d’en Belden amb tanta força que li va doldre el seu propi colze.

Belden va ensenyar les dents i es va llançar cap a la mà d’en Nereus. Va fallar per escassos centímetres.

Mossegada humana: risc d'infecció! Nereus va tornar a posar-se el guant.

—Qui treballa per a tu, Belden?

—Oh, els hi van fotre una bona puntada al cul a Yavin i els enderrocs van brillar durant dies...

On havia après aquesta repugnant cantarella?

—Yanglan —va dir Nereus mirant a l'altre costat de la taula—. Bastó atordidor.

—No crec que hagi de...

—Fes-ho.

El supervisor mèdic es va posar de genolls i rebuscà sota la taula.

Belden girava el cap d'un costat a un altre, somrient als murs.

—He esca-apat —va cantar—. Bakura anirà amb els rebels. Bakura anirà amb...

Yanglan es va posar dret, brandant una llarga vara metàl·lica. Nereus es va apoderar d'ella.

Va copejar el nas d’en Belden.

—Deixa de cantar —grunyí.

Belden va tractar d'esquivar el bastó.

—Bakura anirà amb els rebels —va repetir—. Pots retardar-ho, però no pots impedir-ho.

Després va tornar a cantar amb grinyolant veu de baríton:

—Oh, el governador de Salis és un home molt treballat-o-or...

Nereus va activar el bastó i va atonyinar amb ell l'oïda d’en Belden. Belden va deixar escapar l'aire de la seva gola amb una ranera. Llavors va fer una ganyota, separant per complet els llavis de les dents. El seu cos es va sacsejar en espasmes durant dos segons... i llavors es va relaxar. En el monitor de la paret, llums vermelles van parpellejar salvatgement.

El Supervisor Mèdic Yanglan i el seu ajudant es van quedar immòbils en posició de ferms.

—Ressuscita’l —va bordar Nereus.

—Ho sento, senyor —va començar a dir Yanglan—, però els estimulants...

—Calla.

Nereus va recolzar el bastó en el pit d’en Belden. Belden no es va moure. Gens.

Quina decepció.

Nereus impediria que Bakura fos amb els rebels. Ho havia impedit en altres mons, només amb uns pocs milions de petites criatures com a aliats. Bakura era seva. Necessitava aferrar-la amb més força.

—Vas calcular malament, Yanglan —grunyí.

Sàviament, el metge es va abstenir de protestar.

—Sí, senyor.

—Aviat tindràs més pacients. Divideix la sala principal. Necessitaràs almenys vint taules. Com estàs de subministraments?

—Loquasin, bé. Bavo Sis, adequat.

—OV600?

—Només unes poques butllofes.

Nereus es va fregar la cara.

—Si et quedes curt, el clàssic terror segueix sent efectiu. La princesa ha recobrat la consciència?

Yanglan va repetir la pregunta per un comunicador. Nereus va escoltar la resposta:

—Encara no, senyor.

Nereus va estudiar el cadàver. Havia esperat durant anys poder castigar finalment a Orn Belden. Només lamentava que Belden no hagués sofert més.

—Haig de portar a l'altre presoner? —va preguntar el tinent naval que vigilava la porta—. A Captison?

Nereus va estirar les espatlles.

—No, fem esperar al primer ministre. Digui als mitjans que Orn Belden va morir de... metge, de què hauria mort, si tu no l’haguessis matat?

—Hemorràgia cerebral, senyor.

—Faci-ho així, tinent. Estaré en la meva oficina.

 Següent