La Fam (XII)

Anterior

Capítol 12

Zak va assenyalar a Yoda.

—Aquest és el follet del que parlàveu? Però és inofensiu. Només...

—Correu! Correu! —va cridar Galt. Sense deixar anar a Traut, ell i el seu company van sortir disparats a través de la boira.

—Espereu! —va cridar Zak.

—Atrapar-los, no podeu —va dir Yoda suaument—. Coneixen el pantà massa bé.

—Així que tu ets Yoda. Zak ens ha parlat de tu —va dir Tash—. Sóc Tash.

—Sí, ho ets —va estar d'acord Yoda.

Zak es va netejar la cara on fang, o alguna cosa pitjor, s'havia enganxat a la seva pell durant la batalla amb les aranyes.

—Realment ets el follet del que Galt ha estat parlant? —va preguntar.

—Veniu amb mi —va dir Yoda. Va saltar del tronc i remenà allunyant-se. En veure-ho partir aquesta vegada, Zak va sentir que Yoda era vell. Molt, molt vell.

—On anem? —va preguntar Tash.

—No lluny —va dir Yoda—. A la volta d'aquest arbre.

Una vegada més, movent-se amb sorprenent velocitat, la petita criatura va desaparèixer al voltant del tronc d'un arbre nodular gegant. Zak i Tash es van apressar per seguir-li el pas. En tombar el tronc de l'arbre, van veure a Yoda sota una mata de les seves arrels.

Llavors es van adonar que no eren arrels de l'arbre.

Eren les potes d'una aranya gegantina.

No, no, no!, va pensar Zak. Galt tenia raó. Yoda era malvat. Els havia portat a les mandíbules d'una aranya.

Però l'aranya no va atacar.

Així i tot, Zak no es confiava. Va retrocedir, i Tash va seguir el seu exemple. Després d'haver donat uns passos, es van detenir. L'aranya es va quedar on estava, i Yoda es va asseure sota ella, amb una lluentor divertida en els ulls.

—Per què l'aranya no ens ataca? —va preguntar finalment Tash—. I a tu tampoc?

—Per què fer-ho hauria? —va dir la petita criatura.

—Les aranyes ens van atacar abans —va respondre Zak. Va fer un pas nerviós endavant.

—Que éreu aliments pensaven —va dir Yoda. Tash, també, es va avançar.

—Què és diferent ara?

Yoda va estendre les seves petites mans.

—El contrari els he ensenyat.

Zak va notar quelcom estrany. Com més s'acostava a Yoda, més a gust se sentia. Era com dirigir-se cap a un foc, excepte que en lloc de donar calor, Yoda desprenia una sensació de tranquil·litat i seguretat. Alguna cosa li va dir a Zak que l'aranya gegantina se sentia exactament igual.

—Mossega? —va preguntar, encara mirant a l'aranya amb nerviosisme—. És verinosa?

Yoda es rigué entre dents.

—Encara preocupat estàs! No, verí no hi ha en les aranyes. Anem, anem! No gaire temps hi ha.

La mandíbula de la Tash va caure amb incredulitat. Suaument, va dir:

—Ets un Jedi. Un Mestre Jedi. Puc sentir-ho.

El somriure de Yoda es va eixamplar.

—Els teus sentiments et serveixen bé.

—Però... però... —va quequejar—, no queden Jedi!

—Això veritat serà, si l'Emperador se surt amb la seva —va respondre Yoda. Llavors es va encongir d'espatlles—. Veurem.

—Què fas a Dagobah? —va preguntar Zak—. No hauries d'estar ajudant a la Rebel·lió?

—Què faria allà que no faig aquí? —va qüestionar Yoda.

Zak estava sorprès per la pregunta.

—Podries ajudar-los a lluitar! Podries utilitzar la Força contra l'Emperador!

Yoda va tancar els ulls breument i va murmurar per a si mateix.

—Tan jove, aquest —llavors va obrir els ulls—. Estic aquí perquè vosaltres esteu aquí. Vosaltres esteu aquí perquè jo estic aquí. Una cosa de donar-vos he, a cadascun de vosaltres.

Zak va sentir el seu cor accelerar-se. A cadascun de vosaltres. Yoda era un Jedi i els donaria alguna cosa a cadascun. No només a la Tash.

—Tash —va dir el Jedi—, caminar amb mi deus. Has buscat durant molt temps respostes a preguntes sobre la Força. Algunes les coneixeràs d'aquí a uns anys. Però algunes respondre-les ara per a tu faré.

Yoda la va cridar perquè es reunís amb ell.

—I jo? —va preguntar Zak amb impaciència.

Yoda va fer una pausa, com si hagués oblidat alguna cosa. Després va assenyalar al terra, on una familiar flor de color groc brillant sorgia d'una mata d'herba.

—Zak, recull aquesta flor.

Zak es va tirar cap enrere.

—Però això és una flor de carn. Ja he estat mossegat per una, i fa mal!

Yoda va sospirar. Va avançar i es va inclinar, cavant a la terra al voltant de la flor de carn fins que va alliberar la planta i un petit pegat de fang que envoltava les seves arrels. Ell la va recollir, arrels, terra, i tot. No li va mossegar.

—Alimentar-se recentment, ha fet —va explicar Yoda—. Per tant, cap raó per mossegar té.

—Però...

—La flor de carn és com totes les coses que viuen en la Força. Mossega només per menjar. Només menja per sobreviure. Això és el teu recordatori —Yoda va lliurar la flor de carn a Zak.

Desconcertat, Zak va acceptar la flor, cuidant de mantenir les arrels tancades al seu petit món de fang. Yoda va seguir mirant cap a ell, per la qual cosa, sense saber què fer, Zak va baixar amb cura la flor cap a l'àmplia butxaca dels seus pantalons com si la plantés allà. Se sentia totalment ridícul, però Yoda va assentir cap a ell.

—Bé —va dir el Jedi. Es va donar la volta—. Tash, vine.

—Jo no puc anar? —va preguntar Zak.

—No, no —va dir Yoda amb la major naturalitat—. Tornar al llogaret deus.

—Què?! —va clacar Zak, avergonyit pel to agut que havia adoptat la seva veu de sobte—. Per què? Vull anar amb vosaltres!

—Aquestes paraules, per a les teves oïdes no són —Yoda es va tornar i li va llançar una mirada més—. Per a tot hi ha una raó. Vés al llogaret. Corre a casa.

Llavors Yoda va tirar de la màniga de la Tash i la va conduir entre la boira, rient en veu baixa. Tash va mirar enrere per sobre de l'espatlla al seu germà. La seva cara era una barreja de sorpresa, confusió, i simpatia per Zak.

No és culpa meva, semblava dir la seva expressió.

Llavors ella s'havia anat.

I Zak estava sol.

Següent