Truans (i XXIV)

Anterior

Capítol 24

—I encara no hi ha senyals de l’Eanjer? —va preguntar Dozer, probablement per desena vegada des que havien arribat.

—No —va dir Han, deixant-se caure amb cansament sobre el sofà. La suite no era tan gran ni tan elegant com la d’Iltarr City, i el mobiliari no era tan còmode. Però, donades les circumstàncies, era molt més segura.

I en aquest moment, la seguretat ho era tot. I la seguretat era bastant bona.

—I no les hi haurà —va agregar—. Rachele acaba de trobar que...

—Espera un segon —el va interrompre Zerba amb incredulitat—. Ens estàs dient que simplement s’escapolí?

—El més probable és que no trobés la nota sobre el punt de reunió —va intervenir Bink—. Tal vegada algun de nosaltres hauria de tornar allà i veure si encara està esperant-nos en aquell lloc.

—No ho està —Han va agitar la seva mà en direcció a Rachele, qui romania asseguda darrere del seu ordinador, amb un aspecte ullerós en la seva cara—. Vols dir-los-ho, Rachele? O haig de fer-ho jo?

—Jo ho faré —va dir Rachele, amb veu ombrívola—. Acabo de recaptar un informe de la policia d’Iltarr City. Han trobat el cos de l’Eanjer.

—Oh, no —va sospirar Tavia, veient-se afectada—. Oh, Rachele.

—No es posin massa sentimentals —grunyí Han—. Digues-los la resta.

—Van trobar el seu cos... —va repetir Rachele—, on aparentment havia estat abandonat, deixant-lo dessagnar-se... —la seva gola es va contreure—. Fa sis setmanes.

Durant un llarg moment ningú va dir res. Han va mirar al voltant de l'habitació, observant les expressions de sorpresa o de confusió, que al seu torn, van donar pas a l'horroritzada comprensió.

—Vols dir... fins i tot abans que parlés amb Han? —La va interpel·lar Kell. Els seus ulls es van dirigir cap al Han—. O...

—O qui vulgui que fos —va dir Dozer, sonant com si no estigués segur de si hauria d'estar atordit o indignat—. Però llavors...

—Què és el que ell volia? —Han va bellugar el cap—. No tinc la menor idea.

—Jo... —va dir Bink en veu baixa—. Ell va venir per matar a Qazadi.

Chewbacca va rugir.

—Això és segur —va convenir Wínter amb mesura—. I tots ens vam comprometre en això perquè ell aconseguís el seu propòsit.

—Però tu almenys sospitaves alguna cosa, no és així, Han? —li va preguntar Rachele—. Aquesta conversa que vas tenir amb ell després que aconseguíssim rescatar a Lando i Zerba.

—Sabia que hi havia alguna cosa especial amb el paio —va dir Han—. Semblava més interessat en aconseguir infiltrar-se dins de la mansió, que a recuperar els seus crèdits. Però vaig pensar que només es tractava de la part venjativa, la que estava parlant. De la resta de l'assumpte... —va negar amb el cap—. No tenia ni idea.

—Així que vam ser utilitzats —va murmurar Kell—. Va fer que ens encarreguéssim de tot el treball pesat, de portar-lo dins, i d'eliminar als guàrdies de Qazadi. Fill de bantha.

—I per res —grunyí Zerba, llançant la fitxa de crèdit amb la qual havia estat jugant, de tornada a la pila que estava sobre la taula—. Sense Eanjer, el veritable Eanjer, aquestes coses no tenen cap valor.

—No del tot —va dir Rachele—. Conec a alguns hackers. Hauríem de ser capaços d'aconseguir... jo diria que prop d'uns vuit-cents quinze mil.

—Perdó per l'error —va dir Zerba amb sarcasme—. Encara està més prop de zero que dels cent seixanta-tres milions pels quals vam signar. Si alguna vegada torno a creuar-me amb aquest paio...

—No ho faràs —va dir Bink—. Qui vulgui que fora, es tractava d'un professional.

—O d'un imperial —grunyí Dozer.

—O d'un imperial —va convenir Bink—. El punt és que ni tan sols sabem quina és la seva aparença real. No amb tot aquest medi-embenatge cobrint gairebé per complet el seu rostre. A onsevulla que hagi desaparegut, s'ha anat per sempre.

—I ara què? —va preguntar Kell.

—Salvem el que puguem —va dir Han, tractant d'emmascarar la pròpia i aclaparadora decepció que intentava obrir-se pas enmig de la seva veu. No era suficient per aconseguir el seu somni de quedar lliure de Jabba. No era suficient per aconseguir cap dels seus somnis—. Rachele ha dit que pot obtenir uns vuit-cents quinze mil crèdits per les fitxes. Això és vuitanta-un mil cinc-cents per a cadascun. No està tan malament pel treball d'un parell de setmanes.

—Vuitanta-un mil cinc-cents per a cadascun? —va preguntar Zerba, amb el gest arrufat—. Jo havia calculat prop de noranta mil.

—Entre deu de nosaltres, fan vuitanta-un mil cinc-cents per a cadascun —li va reafirmar Kell.

—Només veig a nou persones en aquesta sala.

—Lando encara no ha rebut la seva part —va dir Han amb fermesa.

—Vaig pensar que la seva part eren els arxius de xantatge —va dir Zerba, amb el nas arrufat.

—Els quals no va rebre —li va dir Han—. Així que ell rebrà una desena part dels crèdits, com tots els altres.

—Els hi vas a lliurar en persona? —va esbufegar Zerba—. Pagaria per veure-ho.

—Anem a fer-los-hi arribar —va dir Han, mirant el botí recol·lectat sobre la taula. La resta de les targetes de dades, ha resultat ser inútil. Detalls de les operacions de contraban de Villachor, que podrien ser interessants per a l'oficina d'un fiscal, però no per a un munt de truans independents.

Però encara els quedaven les cinc targetes de dades de xantatge. Igual que les altres targetes de dades, no tenien cap valor per a ningú a la sala.

Però tal vegada no fossin inútils per a tothom. Pel que Han havia vist a la base de Yavin, l'Aliança Rebel tènia tot tipus de coses estranyes emmagatzemades en lloc segur. Si poguessin desenterrar un cryodex en alguna part, potser podrien donar-li un bon ús als arxius de xantatge.

I si era així, tal vegada podria arribar fins a Dodonna per obtenir d'ell alguns crèdits més com a recompensa. Probablement no serien suficients per comprar-li una vida d'oci, com se suposava que aquest treball els hagués proporcionat, però tal vegada serien suficients perquè almenys ell i Chewbacca, tinguessin una mica més d'espai per respirar.

Va fer un ràpid càlcul mental. Si li permetien aconseguir prou per pagar el seu deute amb Jabba...

—Deixeu-me endolcir una mica l'olla —els va oferir—. Puc comprar-vos la vostra part dels arxius de xantatge per divuit mil cinc-cents a cadascun. Això faria que cadascun pogués obtenir uns cent mil grans.

Chewbacca va rugir una pregunta.

—Bé, sí, estic incloent la teva part en aquesta transacció —li va confirmar Han—. De quina altra manera creies que anava a arribar a oferir divuit mil cinc-cents a cadascun?

—Així que primer Lando volia les targetes, i ara tu vols quedar-te amb elles? —va preguntar Zerba recelós—. Hi ha alguna cosa que no ens estiguis dient a la resta de nosaltres?

—En realitat no —va dir Han—. En realitat vaig pensar que a tots vosaltres us agradaria poder rebre alguns crèdits addicionals. I no és que Chewie i jo ens estiguem escapant enlloc.

—Així podries pagar-li el teu deute a Jabba —Bink va assenyalar.

—Ens quedarà prou per fer-ho —li va assegurar Han.

—En realitat... —Rachele va interrompre’ls—. No importa.

—Llavors, és un tracte? —va preguntar Han.

Els altres es van mirar els uns als altres.

—Per mi està bé —va dir Kell.

—Per mi també —ho va secundar Dozer.

—Segur per què no? —grunyí Zerba—. No podria utilitzar-les en la meva actuació o per res més.

—Està bé —va dir Han—. Deixeu la vostra informació de contacte amb la Rachele, i ella us enviarà les vostres parts després que pugui transformar les fitxes en diners.

—I no parlem d'això mai més —va agregar la Rachele—. Amb ningú.

—No hi ha problema —va dir Kell—. Per començar, qui podria creure'ns?

—Només la gent que ens mataria per haver-ho fet —va dir Zerba, posant-se dempeus—. Bé. Fins aviat amb tots. Feliços vols.

—Seria genial no tornar a trobar-nos per a un treball com aquest —va dir irònicament Tavia.

—Realment va valer la pena, Han, ha estat molt divertit —va dir Bink, mentre també es posava dempeus—. Truca’ns la propera vegada que tinguis un treball.

Després de cinc minuts i de la ronda de comiats posterior, tots ells, excepte Chewbacca, Rachele, i Wínter s'havien anat.

—Vols alguna cosa? —li va preguntar Han a Wínter.

—Regala'm un minut —va dir Wínter—. En primer lloc m'agradaria escoltar el que la Rachele estava començant a dir amb anterioritat.

Chewbacca grunyí, expressant el seu acord.

—Això fa que sigui unànime, Rachele —va dir Han—. Endavant.

Rachele va deixar escapar un sospir.

—Va ser alguna cosa que vaig captar al canal secundari abans... —va dir—. Abans que ens assabentéssim d’això de l’Eanjer —va realitzar una inspiració profunda—. Jabba va elevar la suma del teu deute, Han. La va elevar a mig milió.

Han se la va quedar mirant.

—Mig milió?

—T'està culpant que Sol Negre aconseguís esbrinar allò de Morg Nar a Bespin —va dir Rachele amb commiseració—. Ho sento molt. Vaig pensar que realment no seria important, ja que eres a punt d'embutxacar-te gairebé quinze milions, i no volia arruïnar-te el moment. Però després d’assabentar-nos d’això de l’Eanjer, i... —la seva veu es va anar apagant.

—Està bé —va dir Han, sentint que tot el pes de l'univers començava a desplomar-se per sobre d'ell. No havia esperat que el que havia dit sobre Nar, pogués arribar a Jabba amb semblant rapidesa. Fins i tot d'haver-ho previst, no esperava que Jabba fos capaç de culpar-lo a ell. Per descomptat, tampoc hauria esperat que Jabba es prengués la pèrdua de la seva operació a Bespin de manera tan personal.

Així que en comptes d'aconseguir treure’s a Jabba de la seva esquena per sempre, estava encara molt més compromès.

Chewbacca grunyí.

—Sí, tal vegada —va convenir Han amb certs dubtes—. Però segur que no es calmarà durant un bon temps. Aquella operació de Bespin no rendia molt, però per alguna raó, li tenia un gran afecte.

—Si necessites un lloc on quedar-te, estic segura que puc trobar-te un bon lloc —li va oferir Rachele.

—O bé... —va dir Wínter en veu baixa—, podries tornar amb els teus altres amics.

En Han va arrufar les celles.

—Quins altres amics?

—Les persones amb les quals treballaves —li va dir Wínter—. La gent a la qual suposo els anaves a donar els arxius de xantatge —va aixecar lleugerament les celles—. Les úniques altres persones que podrien ser capaces de localitzar un altre cryodex.

Han li va llançar una mirada a Chewbacca. En el nom de l'espai, com havia pogut ser capaç d'adonar-se d'això?

—No sé de què m'estàs parlant.

—Sí, ho saps —li va dir Wínter—. Mira, jo aconsegueixo aprovisionaments per a ells... i aquesta càpsula de salvament que vas deixar caure a la fàbrica, era part d'un gran lot que jo vaig aconseguir de contraban per a ells fa set mesos.

—Per descomptat que era d'ells —va dir Han, disgustat. Ell mai hauria d'haver deixat que Sa Adoradíssima Princesa el convencés de reemplaçar les càpsules de salvament que havia perdut durant tot aquest assumpte de l'Estrella de la Mort—. Mira, jo no les vaig robar, si això és el que estàs pensant. Ella va insistir que les prenguéssim.

Va ser com si algú hagués encès un reflector per darrere dels ulls de la Wínter.

—Ella? —va repetir com un ressò, mentre sobtadament s'asseia en posició alçada sobre la seva cadira—. De quin «ella» estem parlant?

Han l'observava, al mateix temps que el tint amarg de la confessió que ella li havia fet, de sobte li tornava a la ment. Que havia tingut alguna connexió amb el Palau Reial en Alderaan...

—De la princesa —li va dir—. De la Leia.

—Tu l'has vist? —li va preguntar Wínter, amb la veu una mica agitada—. Vull dir, després d’allò d’Alderaan?

—Segur —li va contestar—. De fet, jo estava amb ella a Yavin, on la...

Li va llançar un cop d'ull a Rachele.

—Està bé —va dir Rachele—. Ho sabem tot sobre Yavin i l'Estrella de la Mort.

—Ella va sortir d'allà bastant bé —va dir Han—. Que jo sàpiga, encara segueix estant bastant bé —i segueix sent envanida i insofrible, va pensar a afegir a la frase. Però si és que Wínter havia conegut a la princesa, probablement ella ja ho sabia amb seguretat.

—Gràcies —va dir Wínter calladament—. He estat... no havíem conegut els detalls.

—Bé, hauràs d'escoltar la resta d'algú més —va dir Han, posant-se dempeus—. Si Jabba ha elevat la suma del meu deute, probablement també haurà elevat la suma de la recompensa. Hem de trobar un lloc on passar inadvertits durant algun temps.

—Leia us ho aconseguirà —li va prometre Wínter.

—Veurem —Han la va mirar—. Per cert, pel que fa a no esmentar-li això mai a ningú... Això va doblement per a Sa Altesa.

Wínter va somriure.

—Absolutament —li va prometre—. Cuida't, Han.

—Ho farà —va dir la Rachele amb un somriure propi—. Ell sempre ho fa.

Es trobaven de nou en el Falcó i tot esperant el seu slot d'enlairament, quan Chewbacca finalment li va fer la pregunta que queia de madura.

—No ho sé encara —va dir Han—. Tornarem quan arribi el moment adequat, suposo.

Chewbacca va reconsiderar les seves paraules, i després va rugir de nou.

—Per descomptat que li agrado a ella —va dir Han amb sequedat—. Per ventura no li caic bé a tothom?

* *

—Amo? —L’androide de protocol li va cridar vacil·lant des de la porta—. Ja és hora.

—Ja és hora per a què? —va preguntar Eanjer, mirant-se en el mirall que estava davant d'ell, mentre es retirava l'última de les tires del medi-embenatge que li cobrien la cara.

—Sa Elevada Exaltació espera la seva presència —va dir l’androide, sonant més nerviós de l'habitual.

En veritat, no era d'estranyar que estigués així.

—Digues-li a Sa Exaltació que em presentaré allà quan em trobi llest.

—Sí, senyor —l’androide va vacil·lar—. Si li dóna el mateix, senyor, preferiria esperar aquí fins que vostè estigui llest.

—Bé —va dir Eanjer—. Fes el que vulguis.

Gentilment, va començar a pessigar-se la galta, en el lloc que hi havia estat cobert pel medi-embenatge. No havia comprès el que tres setmanes d'estar embolicat d'aquesta manera, li farien a la seva pell. Estava vermella i inflada, blavosa en alguns llocs, i li picava com si el caos s'hagués apoderat de les seves més profundes interioritats. La seva mà i el seu braç drets estaven gairebé igual d'afectats.

Tot i així, sabia que els símptomes serien temporals. Acabarien per desaparèixer promptament.

El que no desapareixeria tan ràpidament, era el disgust d'un treball a mig fer.

Qualsevol grup de lladres o mercenaris el podria haver introduït en la mansió de Villachor, per damunt, al voltant, o per enmig de tots els guàrdies, al mateix temps que deixarien bastant de Qazadi per ser identificable. L'única raó per la qual ell havia atret a Solo cap a Wukkar, en primer lloc, i després l’havia manipulat per fer el treball, era perquè l'informal i arrogant contrabandista estigués on Eanjer el pogués culpar quan tot hagués acabat. El fet d'haver sembrat aquest fals missatge amb la Rachele, perquè Calrissian pogués ser col·locat en el punt de l'espiell d'un blàster, era un altre planificat benefici addicional que s'havia vaporitzat per acabar perdent-se enmig del no-res.

Així que tal vegada hauria de considerar que el seu treball només havia aconseguit una tercera part de l'èxit?

Malgrat tot, el que havia ocorregut, ja era part del passat. Tota la preocupació i els penediments tardans, no podrien canviar-ho.

I no obstant això, si considerava que tan sols una tercera part havia tingut èxit, era la tercera part més grandiosa i més gratificant. La recompensa per la mort de Qazadi faria que tota l'operació hagués valgut la pena.

Ja hi hauria altres oportunitats per ajustar-los els comptes a Solo i a Calrissian. La paciència, com sempre, era la clau de tot.

—Amo?

—Ja t'he sentit —es va aixecar i agafant l'atrotinat casc mandalorià, se’l va col·locar—. Serà millor que Jabba tingui preparats els meus crèdits.

—Estic segur que sí, amo —li va assegurar a tot córrer l’androide.

—Bé —Boba Fett va fer un gest—. Mostra'm el camí.

FI