La Fam (XV)

Anterior

Capítol 15

El dit es balancejava a dalt i a baix mentre el cuiner es portava la cullera als llavis i bevia el brou.

—Perfecte —va dir el cuiner—. Aquest fa millor gust que el primer.

—Va ser dur —va convenir Galt—. Però tal vegada per això el van escollir per ser el sentinella aquella nit. Va ser fins i tot difícil de matar.

El cuiner va sospirar.

—És una llàstima que no poguéssim aconseguir el cap. Crec que hauria donat bon sabor.

Els artells d’en Zak estaven blancs. Va serrar les dents, tractant de no vomitar.

De sobte es va adonar de per què els Nens havien començat la cerca d'aliments immediatament després de la seva arribada.

El contrabandista de guàrdia va ser assassinat, i aviat els Nens van preparar un banquet.

El següent contrabandista va ser abatut en la batalla amb les aranyes. A continuació els Nens van cuinar més aliment.

Traut havia estat ferit. El seu braç havia estat amputat, i després la seva cama. Cada vegada, els Nens havien cuinat més estofats.

Els Nens estaven menjant persones.

Zak va tractar de recordar la primera vegada que Galt li va oferir menjar. Això va ser abans de la mort del primer contrabandista. Els Nens tenien carn llavors, no? Però ningú havia mort.

Error, va recordar Zak. Cap dels nouvinguts va morir. Però un dels Nens va morir a les mans de la Platt. Zak va recordar com Galt s'havia llepat els llavis, mirant el cos.

S'havien menjat a un dels seus.

Zak es va quedar mirant amb terrible fascinació als dos caníbals. Quan va sentir alguna cosa retorçant-se prop de la seva pell, gairebé va saltar.

Alguna cosa li mossegava en el maluc i va cridar de dolor. Era la flor de carn que havia posat en la seva butxaca. Tombat en el sostre gairebé l'havia aixafat, i la flor li estava mossegant. Zak va lluitar per treure-la de la seva butxaca.

Els seus moviments van ser massa per a la teulada. Va cruixir. Va sentir branques espetegar un moment abans que el sostre cedís; a continuació va caure a l'interior de la barraca. Va colpejar el terra fangós als peus de Galt i l'impacte li va deixar sense alè.

Galt va baixar la mirada cap a ell, amb el seu rostre pàl·lid passant de la por a plaer mentre deia:

—Menjar.

Uns minuts més tard, Zak es va trobar tancat dins d'una gàbia improvisada situada contra una paret de la barraca. Hi havia altres gàbies properes a la seva. No podia saber quantes... l'habitació només estava il·luminada pel foc de la cuina, i estava a l'altre costat de la barraca, projectant ombres en el seu extrem. Zak va agafar els barrots de fusta i els va sacsejar.

Galt rigué.

—La gàbia està feta d'arrels d'arbre nodular. No és prou fort com per retenir a una serp drac, però és prou fort per retenir-te a tu. Ara haig d'assegurar-me que els teus amics estan encara fora a la recerca de la noia. Tornaré.

Sense deixar de riure, Galt va sortir de la barraca.

Zak es va moure lentament. Si es movia massa ràpid, la flor de carn, encara ficada en la seva butxaca, podria mossegar-lo de nou. Havia tractat de treure-la, però li havia pessigat els dits. Sempre que no l'agités massa, no li molestaria.

A poc a poc, Zak es va afermar i va donar una forta sacsejada als barrots.

—No aconseguiràs res.

La veu era greu i aspra, i venia de les ombres de la gàbia contigua.

—Qui està aquí? —va preguntar Zak. La veu no era de Hoole, ni tampoc pertanyia a Platt, Tru’eb, o qualsevol dels altres contrabandistes. Però era familiar d'alguna manera. Podia veure a algú ajupit en el fons de la gàbia, gairebé completament entre les ombres—. Qui està aquí? —va repetir.

No va haver-hi resposta.

Zak es va inclinar entretancant els ulls, però encara no podia distingir el rostre del presoner. Mirà al seu voltant, i va veure alguna cosa amagada en una cantonada de la barraca. Era un casc gris, maltractat i gastat. Zak havia vist aquest casc diverses vegades abans. Només una persona en la galàxia portava un casc com aquest.

—Boba Fett —va murmurar.

El presoner no va respondre.

Zak va sacsejar el cap amb incredulitat. Va tractar de veure a través de la penombra per observar la cara de Boba Fett, però la foscor era massa espessa.

—No puc creure que tu hagis estat atrapat.

El presoner va parlar des de les ombres.

—Qui són?

Zak li va dir a Fett el que sabia... l'equip de recerca original, l'equip de rescat que es va estavellar, i les famílies que havien tractat d'augmentar al planeta pantanós.

—Com t'han atrapat? —li va preguntar al caça-recompenses, encara sense acabar-se de creure que realment estigués parlant amb Boba Fett.

Un grunyit va sorgir de la penombra.

—Vaig arribar a Dagobah. Estava seguint-vos la pista. Una serp drac em seguia la pista a mi. Difícil de matar.

Zak no sabia si el caça-recompenses es referia a si mateix o a la serp drac.

Fett va continuar.

—Vaig perdre el coneixement. Em vaig despertar aquí.

—Els Nens van haver de trobar-te en el pantà i et van portar aquí. Saps que són caníbals, veritat?

Fett es va encongir d'espatlles.

—No sembles molt preocupat —va dir Zak—. També et menjaran a tu.

Fett va negar amb el cap.

Zak va esbufegar.

—Per què no? Estàs en una gàbia.

La veu d’en Fett era dura com el duracer.

—Abans de menjar-me, han de venir aquí i agafar-me.

Com responent al seu desafiament, Galt i el cuiner van tornar.

—Els teus amics encara estan fora —va dir Galt feliçment.

—Galt, deixa'm sortir d'aquí —va dir Zak, sacsejant la gàbia de nou—. No podeu fer això.

—Per què no? —la cara de Galt semblava completament innocent.

—No podeu menjar altres éssers humans. Això és canibalisme!

—És aliment —va dir Galt concisament—. I tenim gana.

—Hi ha altres aliments! Us ajudarem a agafar-los.

Al costat de Galt, el cuiner es palmejà l'estómac.

—No aliment com aquest. L'aliment que ens va salvar la vida. Aliment com el qual ens van donar els pares.

—Què?

Galt va assentir.

—Tots érem molt joves. Durant molt temps, ens alimentem del menjar rescatat de la nau estavellada. No obstant això, els pares estaven morint per la febre dels pantans. Les màquines que mantenien el menjar fresc van perdre energia, i el menjar es va posar dolent. Després es va consumir. Teníem gana.

—Molta gana —va dir el cuiner.

—Recordo plorar per menjar. Qualsevol menjar. Plorem per dies. Els pares també van plorar. Llavors van trobar menjar per a nosaltres.

Zak es va estremir. Sabia el que Galt diria a continuació.

—Ens donaven de menjar la carn dels pares que estaven morint per la febre dels pantans.

Zak va sentir que se li regirava l'estómac de nou. Va recordar el vídeo hologràfic que havien vist. Es va recordar de la dona malalta i moribunda, plorant mentre deia: «Estem tan famolencs...».

Els Nens estaven menjant la mateixa carn que havien menjat quan eren joves, quan els seus pares els van alimentar per última vegada.

—No podeu fer això —va repetir—. El canibalisme és...

—No conec aquesta paraula —va dir Galt—. Les paraules que millor conec són «gana» i «menjar». Tinc gana —va dir mentre obria la porta de la gàbia de Zak—, i tu ets menjar.

Següent