The Truce at Bakura (XVIII)

Anterior

18 Fiscal de l'Equilibri

Dol Captison observava amb tristesa com la seva filla menor Ylanda tornava amb pas cansat a la taula del menjador, amb les espatlles abatudes per la derrota. Es va desplomar en el seu seient i va mirar fixament les seves postres, que havia començat a fondre's.

—T'has calmat? —va preguntar amb veu suau Marga, l'esposa de Dol—. Vas cridar a algun dels zanazi?

Els ulls verds de la Marga estaven emmarcats en arrugues de preocupació; una sensació de tristesa inundava lentament el seu rostre.

Ylanda va apartar un floc de cabell ros dels seus ulls, però no va contestar. Als seus 14 anys, era més alta i pesada que Marga o la seva germana més gran Gaeriel. Dol suposava que probablement l'havia acaronat massa durant anys, creient que aquest dia arribaria massa aviat... per a tots.

Així havia estat. Al costat del got de Ylanda, es trobava un petit bol daurat buit. Dol i Marga havien triat.

—Ho sento, Landy —va dir Gaeriel, asseguda en la taula enfront de Ylanda. Sota la taula, sostenia una petita ploma blanca. La va acariciar amb un dit—. No pretenia...

—Presumir —va completar Ylanda.

Gaeri es ruboritzà, clarament avergonyida. Tenia 16 anys, a punt de graduar-se a l'Escola Preparatòria de Gesco. La setmana passada, s'havien realitzat les llargament esperades proves d'aptitud. Com Dol i Marga esperaven, la puntuació de la Gaeri va ser considerablement elevada. Aquesta nit, havien donat a les seves filles el Bol i la Ploma que simbolitzaven els camins que havien de seguir per a la resta de la seva vida. Gaeriel rebria l'educació oferta en l'Acadèmia Senatorial de Bakur en Salis D’aar, i Ylanda...

Dol va sentir un nus en l'estómac. Tant ell com Marga havien crescut amb la Ploma. En la Vida Futura (si existia realment), renunciarien als avantatges que havien gaudit en vida. L'Equilibri havia decretat que Yeorg, el germà de Dol, portaria el Bol en la seva generació, però havia abandonat la Fe.

Tal vegada Ylanda també ho fes. Aquesta nit, Dol va comprendre com haurien sofert els seus propis pares en donar-li a Yeorg un petit bol daurat com a única herència. Un bol com el de Landy proporcionava al seu amo un lloc en una Llar Senzilla, on ell —o ella— passaria la resta de la seva vida. Dol havia quedat commocionat en rebre la Ploma. Pensava que Yeorg obtindria major puntuació en les proves.

Òbviament, Yeorg també ho pensava. Va abandonar la seva llar i mai va mirar enrere.

—Aquest és el camí de la vida, nenes. —Marga va apartar el seu plat—. L'oferta és generosa. Totes les despeses de la Gaeri seran cobertes. Podrà quedar-se amb l'oncle Yeorg.

Va tocar la grassoneta mà de Ylanda.

—La teva és una crida més delicada, Landy.

El cabell ros li havia caigut sobre els ulls.

—D’aquí a mil anys, ho tindré tot. I ella no tindrà gens.

—Res no, estimada —va dir Marga, alçant una fina cella—. No quedarà despullada de tot, com si fos...

—Com si fos un Jedi? —va interrompre-la animadament Gaeri. El dia anterior, en la Llar Senzilla, un zanaz havia predicat sobre els extrems: els Jedi prenien tant en aquesta vida, que l'Equilibri decretava que no tindrien gens en la Vida Futura.

Dol va assentir, i després va mirar fixament la Gaeriel per assegurar-se que entenia el que significava el sacrifici de Ylanda. Eren una família, un tot, un Equilibri.

—Aquest és el camí de la vida... acceptar el que se'ns ofereix. L'Equilibri ha de preservar-se en totes les coses.

Gaeri va somriure.

—Pare, tu vas donar molt de tu mateix. Jo faré el mateix. Ho prometo.

Ylanda va fer una ganyota.

—No pots pagar per endavant la següent Vida. Jo sí puc. Els zanazi diuen...

—Landy —va dir Dol amb fermesa—, ja n'hi ha prou de parlar del tema. Acaba't el menjar.

Següent