30
Últim atac a G’rho
L'alarma de canell de la Seni
Kilwallen la va despertar amb un sobresalt. Es va incorporar ràpidament en el
petit refugi d'emergència i va sentir que la ferida recent prop del seu abdomen
li cremava. Havia rebut un tret la passada nit. Distava molt d'estar guarida,
encara que si anava amb compte podria evitar que s'agreugés encara més...
almenys durant el temps suficient per completar la missió d'avui.
En Trig ja s'havia anat. La seva manta
tèrmica encara olorava lleugerament com el seu cos. Seni no podia creure que
hagués estat capaç de dormir. Apressant-se, va recollir els seus
subministraments i va tractar de buidar la seva ment.
Trig s'havia marxat al capvespre,
portant la parella de la seva alarma de canell a la nova instal·lació de
tecnificació Ssi-ruuvi. La flota d'invasió dels alienígenes s'havia marxat,
deixant enrere una forta i nombrosa presència per mantenir el control del
sistema planetari. Mentrestant, les patrulles Ssi-ruuvi continuaven pentinant
G’rho a la recerca d'humans, que desapareixien en aquesta volta de tecnificació
i mai reapareixien. Probablement Ydra, la germana d’en Trig, ja estaria
tecnificada, com altres milers.
Però la Resistència no s'havia donat
per vençuda. Si la nova i abominable volta podia destruir-se, alguna força de
l'ordre podria respondre a les desesperades transmissions dels humans
supervivents demanant ajuda, amb sort abans que tots ells passessin a
l'interior d'aquestes portes. Després de quatre mesos, la petita Resistència de
G’rho havia quedat reduïda a una dotzena de soldats.
Trig havia partit en una missió per
inhabilitar la volta, mentre Seni quedava enrere per pilotar el caça... eren
els únics pilots qualificats que quedaven, però si la volta quedava
inhabilitada, algun dels altres podria ser capaç d'enviar aquesta trucada de
socors. La seva ferida li incapacitava per dur a terme la part terrestre de la
missió, però Trig s'havia presentat voluntari: les seves habilitats li donaven
una oportunitat d'èxit on tants altres havien fracassat.
Seni va sortir arrossegant-se en la
nit. El seu caça Conjo descansava al costat del d’en Trig, descendint un pujol
des del seu campament, on l'havia camuflat meticulosament abans de ficar-se al
llit. Amb cura, va retirar de les seves ales la mala herba tallada. Malgrat tots
els seus esforços, va sentir una sobtada i dolorosa fuetada en el costat. Se li
havia tornat a obrir la ferida. Es va detenir, pressionant-se el costat amb una
mà, desitjant que el dolor remetés.
No ho va fer. Va tornar al treball.
Gradualment, va anar apareixent la
fosca silueta en forma de tascó del caça. S'havia entrenat en un model menys
avançat, i pilotar aquesta bèstia indòmita havia estat un pur plaer. Amb
cautela, va grimpar per l’escaleta de la cabina. Era una nit bella per volar,
buidada i amb milers de milions d'estrelles.
Es va esfondrar en el seient de la
cabina, va tancar l’escotilla d'un cop, i va mirar a la foscor. Res es movia.
Va tractar de sentir presències, de la manera que Trig havia intentat ensenyar-li...
però era ell qui era sensible a la Força. Ell havia rebut una mica
d'entrenament, a Chandrilà, de mans d'un adepte que va desaparèixer anys
enrere. Ell li va suplicar que li guardés el secret... com si suplicar fos
necessari. Si alguna cosa li passava a Trig, ella... bé, preferiria morir amb
ell. S'havien casat dues setmanes abans que arribessin els Ssi-ruuk, i havien
escapat a la primera matança despietada Ssi-ruuvi perquè Trig havia estat capaç
de «veure» la batalla des d'ambdues cabines. Ara ells pilotaven els dos últims
Conjos de G’rho.
Si és que ella encara podia pilotar!
Es va negar a tornar a examinar la ferida; sense medikit per fer una cura, la
gravetat de la ferida tenia poca importància. En canvi, va tancar els ulls i es
va concentrar a respirar uniformement. No era ni molt menys el que Trig era capaç
de fer, però ajudava. Ferida o no, havia de pilotar.
Es va cordar els arnesos i es va posar
el casc. Els bancs de motors i armament es van encendre a plena potència. Va
desactivar els frens. La seva petita nau va accelerar a velocitat d'enlairament.
En qüestió de segons, es va elevar lluny del llarg congost cap al fosc cel
nocturn.
***
Trig Kilwallen es va ajupir en un
abarrotat magatzem de servei. Havia necessitat fer ús de totes les seves
rudimentàries capacitats en la Força per colar-se en la volta i desactivar el
seu escut... sense un blàster. Els escàners d'armes Ssi-ruuvi havien atrapat
als tres membres de la Resistència que havien intentat prèviament aquesta
missió. Ell s'havia presentat voluntari per tractar d'infiltrar-se desarmat, i
ara havia d'escapar abans que arribés la Seni i acabés el treball. A les
palpentes en la foscor, va tancar la mà al voltant d'una petita eina.
L'empunyadura no quedava equilibrada a la seva mà; havia estat dissenyada per a
urpes de tres dits. Dubitatiu, la va estrènyer. Una llum blanc-blavosa va
aparèixer en un extrem.
Era un tallador de fusió, tal com
esperava. Se’l va guardar en el cinturó i va avançar lentament cap a la porta.
No va sentir cap llangardaix en els voltants. Estenent-se al límit, va tractar
de captar les sensacions de la Seni...
La seva angoixa el va derrocar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada