Capítol
4
Mentre Zak i els altres estaven mirant
a baix a Strey, vuit éssers es van llançar a l'habitació, passant per sobre del
cos de l'imperial. El primer era una dona amb el pèl llarg i dens, amb un blàster
a la mà. Darrere d'ella venia un twi’lek amb dos gruixuts tentacles sorgint de
la part posterior del seu cap. Estaven embolicats al voltant de les seves
espatlles com una bufanda. Quatre homes els van seguir, tots vestits amb micos
de vol descurats, tots fortament armats.
La dona va mirar a Hoole, Zak, i Tash.
Llavors va apuntar el seu blàster cap a ells.
—Qui sou? —va exigir.
Hoole va retornar la seva mirada amb
calma.
—Podríem fer-te la mateixa pregunta.
Què li has fet a aquest home?
El twi’lek va mirar a la dona i va
dir:
—No tenim temps per a això, Platt.
La dona, Platt, va mirar a l'imperial
immòbil i va respondre a la pregunta de Hoole.
—Viurà. Només està atordit —Platt va
aixecar una cella—. Dos nens humans, un shi’ido, i un androide. Només faig una
suposició, però... no sou la patrulla local de soldats d'assalt, veritat?
—No som imperials —va admetre Hoole—.
Pots baixar el blàster. Estem aquí només per reunir una mica d'informació;
després seguirem el nostre camí.
—Nosaltres també —va dir Platt. Va
enfundar el blàster, i els seus companys també van guardar els seus—. Tu,
droide —li va dir a Devé—. Treballes aquí?
—Sóc assistent de recerca per a... —va
dir Devé.
—Bé. Això és el que necessitem —el va interrompre
Platt—. He sentit que teniu milers de milions de bits de dades sobre planetes
no registrats. Necessitem un. Ara.
Hoole va aixecar una cella.
—Curiós. Estem aquí per una raó
similar.
Per llavors Platt ja s'havia
traslladat al terminal informàtic. Ella va examinar la informació en la
pantalla i va murmurar:
—Sí... sí... això servirà. És
perfecte.
—No pots agafar aquest planeta —va dir
Zak—. Aquest és nostre!
Platt rigué.
—Mira, sense ofendre, noi, però estem
en una espècie de destret. Creiem que algú ens va veure irrompre en aquest
lloc, i si no aconseguim sortir ràpid, serem...
—Quiets! —va cridar algú.
Tots els ulls de l'habitació es van
tornar cap a la porta, on hi havia un soldat d'assalt d'armadura blanca amb un
rifle blàster a les seves mans.
Platt no es va quedar quieta. Va
treure el seu blàster i va disparar a la velocitat de la llum des del maluc. El
raig va colpejar al soldat en el pit i el va enviar trontollant-se cap enrere.
—Han vingut més ràpid del que esperava
—va murmurar Platt.
—Què fem, Platt? —va preguntar el
twi’lek.
—Vigileu la porta mentre descarrego la
informació —va respondre ella. Els companys de la Platt van anar a la porta amb
els blàsters preparats.
—Em temo que no podeu irrompre aquí
d'aquesta manera —va insistir Devé—. Hi ha regulacions!
Platt va sacsejar el cap.
—Alguna cosa em diu que a vosaltres
quatre no us preocupen massa les regulacions —va connectar un petit quadern de
dades portàtil a la computadora i va descarregar la informació del planeta que
Devé hi havia trobat.
—Atura’t! —va insistir Zak—. No volem
que ningú sàpiga del planeta!
—Tampoc nosaltres —va dir la Platt. Va
acabar la descàrrega de la informació, a continuació va introduir una ordre en
la computadora. La informació que Devé hi havia trobat va desaparèixer,
substituïda per les paraules «ARXIU ESBORRAT».
El so de foc blàster pesat va omplir
el passadís exterior. Podien sentir a més soldats d'assalt demanant que es
rendissin.
—Platt, no podrem contenir-los molt
més! —va cridar el twi’lek.
Platt va mirar a Devé.
—Hi ha alguna altra forma de sortir
d'aquí?
Devé va assenyalar a una porta de
càrrega en la part posterior de l'habitació.
—Aquesta porta porta a un
turboascensor de càrrega utilitzat per a articles pesats. Però em temo que no
tinc el codi d'accés que...
—No hi ha problema —va etzibar Platt.
Va tornar a treure el blàster i va vessar rajos d'energia en la porta fins que
es va trencar a trossos. El turboascensor era visible en l'altre costat—. Anem,
Tru’eb! —va cridar la dona al seu amic twi’lek—. Prendrem la porta de darrere!
—Espera —va dir Hoole amb fermesa—.
Hauràs de portar-nos amb tu.
La dona es va detenir.
—Que jo què?
Hoole va creuar la mirada amb la
d'ella.
—Acabes de robar una informació que
ens ha costat molt aconseguir, i heu atret una atenció imperial que no
desitgem. Si us aneu, els soldats d'assalt ens llançaran a un bloc de detenció.
Platt es va encongir d'espatlles.
—Aquest és el vostre problema.
—I seria encara més lamentable —va
continuar Hoole—, que ens veiéssim obligats a dir-li als imperials on aneu.
Platt va arrufar les celles. Sabia que
estava en un atzucac.
—En marxa llavors. No ens retardeu.
Zak, Tash i Hoole van començar a
avançar cap al turboascensor, llavors es van adonar que Devé no s'hi havia
mogut.
—Devé —va dir Zak—, no véns?
L’androide va negar amb el cap.
—Em temo que no, Zak. El meu lloc està
aquí ara.
—Però els soldats d'assalt et
convertiran en ferralla! —va dir la Tash.
—Per què haurien? Jo treballo aquí. No
he fet res dolent.
—Però... —va començar a protestar Zak.
—Zak —va interrompre’l l’androide—, no
estic programat per a la filosofia, però he vist prou per saber que tu i Tash
us trobeu amb més emocions de les quals els meus circuits poden manejar. Jo
pertanyo en aquest lloc.
—Molt bé, vell amic —va dir Hoole—. Gràcies
per la teva ajuda.
—Anem, o us quedareu enrere! —va
cridar Platt des del turboascensor. Els seus companys estaven encara en la
porta, disparant els seus blàsters cap al passadís ara fumejant. D'un en un, es
van apartar de la porta i es van precipitar cap al turboascensor.
Mentre el so del foc blàster es
tornava ensordidor, Hoole i els dos Arranda van córrer cap a l'ascensor
juntament amb l'últim dels misteriosos intrusos. El turboascensor es va elevar
just quan els soldats d'assalt entraven a l'habitació.
***
Poc temps després, no quedava res a
l'habitació informàtica del soterrani excepte un fi núvol de fum de l'anterior
tiroteig, i la pudor de metall cremat per rajos d'energia.
Boba Fett va entrar silenciosament a
l'habitació.
Ja sabia pels soldats d'assalt el que
havia succeït. Sabia que un grup d'intrusos desconeguts havia irromput en
l'Acadèmia de Recerca Galàctica i havien accedit a la informació de la
computadora. A continuació havien escapat d'un esquadró de soldats d'assalt,
aconseguit arribar a una nau que els esperava, i partit cap a l'espai. Això era
tot el que sabien els soldats d'assalt.
Boba Fett en sabia més. Sabia que els
seus objectius havien estat allà també, i que s'havien anat amb els misteriosos
intrusos. Sabia que l’androide els havia ajudat, però no l'hi va dir a les
autoritats. Deixaria que ells fessin el seu propi treball brut.
Tot el que li importava a Fett era el
treball.
El caça-recompenses es va dirigir al
terminal informàtic i va treure un petit dispositiu del seu cinturó. El
dispositiu li havia costat milers de crèdits, però li ajudava a fer el seu
treball, per la qual cosa valia la pena el preu. Una vegada va estar connectat
a la computadora, el dispositiu va començar a buscar en els arxius qualsevol
cosa que hagués estat esborrada. Si s'usava prou ràpid, el dispositiu podia
recuperar les dades que havien estat esborrades.
Després d'un moment, el dispositiu va
xiular i va començar a recopilar la informació que havia estat esborrada.
Fett hi havia trobat el que buscava.
Va estudiar les dades per un moment i va assentir amb satisfacció. Ara sabia
cap a on anaven. Es dirigien a un planeta pantanós anomenat Dagobah.
La caça havia començat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada