La Fam (XIX)

Anterior

Capítol 19

—No et moguis. No cridis —va ordenar-li el caça-recompenses.

—Encara estàs aquí? —va dir Zak. D'alguna manera, havia pensat que Boba Fett s'havia anat per sempre.

—Encara aquí —va dir Fett—. El treball no ha acabat.

—Però... —Zak va tractar de trobar les paraules—. Has vist alguna cosa? Aquí en la cova. Has... vist alguna cosa?

—Res.

—Pensava... pensava que tal vegada hauries tingut una visió...

—Res —va repetir Fett—. Ara en marxa.

El caçador de recompenses el va empènyer cap a la llum. Junts, es van obrir pas per sortir de la cova a la penombra grisa del pantà.

Els Nens s'havien anat, però Yoda i Tash estaven esperant-los. Fett li va indicar a Zak que es col·loqués al costat de Tash i Yoda. Va aixecar el blàster, grunyint:

—No més fallades de funcionament. Asseieu-vos.

Ells es van asseure. Tash i Zak semblaven espantats. Yoda va somriure com si no entengués el que el blàster podia fer.

—Ara esperarem a Hoole.

—Estic aquí.

La veu d’en Hoole va arribar des de l'esquerra. Boba Fett va girar el cap i va veure a Hoole dempeus allà, sol. Percebent un parany, el caça-recompenses es va llançar cap enrere mentre foc blàster esquitxava el terra... des de la seva dreta.

Fett es va posar a la gatzoneta i va enviar tres trets a la mala herba del pantà a la seva dreta, a continuació, es va llançar darrere d'un tronc proper.

Platt, Tru’eb, i els contrabandistes restants van aparèixer des de darrere d'un arbre nodular amb els blàsters roent. Rajos d'energia van fer miques el tronc, desintegrant-lo. Però quan la pols de la fusta es va posar en el terra, van veure que Boba Fett havia desaparegut.

—Retirada tàctica —va suposar Zak.

—Esteu bé? —va preguntar Hoole, arribant al costat de Zak i Tash en un instant. Mirà a Yoda—. Si estan ferits, faré...

Yoda es va lliscar en el seu paper de ximplet, xerrotejant com un idiota.

—Ferits? Ferits? El que està ferit, això és. La meva casa, és. La meva casa, calcigueu! Fora!

—Oncle Hoole, estem bé —va dir la Tash.

Platt va escanejar la zona.

—Tru’eb, executa una comprovació ràpida del perímetre. Assegurem-nos que Fett realment ha fugit.

Mentre els contrabandistes s'allunyaven, Tash va murmurar:

—Oncle Hoole, hem d’explicar-te moltes coses.

—Tash —va dir Zak—. Tot el temps que has passat amb Yoda. T'ha... t'ha ensenyat a ser una Jedi?

—Aquesta criatura? —va preguntar Hoole, apuntant a Yoda—. Un Jedi?

Tash va mirar al Mestre Jedi.

—Puc dir-li-ho, Yoda?

Els ulls de la petita criatura es van suavitzar.

—Sí.

Zak va empassar, esperant sentir que Tash havia après algun gran secret, que anava a convertir-se en una Jedi i saltar anys llum més enllà d'ell. Es va preguntar si seguirien sent amics després que ella dominés la Força i ell seguís sent només Zak.

—No m'ha dit absolutament res —va dir la Tash.

Zak va mostrar una expressió sorpresa.

—Què?

—Res —va dir Tash de nou—. Hem parlat de la Força una mica, però sobretot m'ha parlat de Dagobah, i les plantes i animals que es troben aquí. M'ha explicat com han sobreviscut els Nens, i el que havien d'aprendre. Però no m'ha ensenyat res de ser una Jedi.

—Llavors per què? —li va demanar Zak a Yoda—. Per què li vas demanar que es quedés amb tu?

Yoda va posar una mà gentil sobre el braç d’en Zak.

—Una oportunitat, necessitaves. Per fer alguna cosa per tu mateix.

Tash es va encongir d'espatlles.

—Ell em va dir que volia que anessis de tornada al llogaret sol, per veure allò sense mi. I sense l'oncle Hoole.

—Un pas, has donat —li va dir Yoda a Zak—. No necessites ser el millor en tot per tenir èxit en algunes coses. Com havia de ser, és.

—Parles com si tot això hagués estat planejat —va dir Hoole.

Yoda va mirar a Hoole com si ell també fos un nen.

—La Força a tots pels nostres camins ens mou.

Zak va negar amb el cap.

—Bé, el nostre camí ha estat una bogeria últimament. M'agradaria poder trobar un lloc per establir-nos per un temps.

—Yoda —va preguntar Tash amb nerviosisme—, podríem... podríem quedar-nos aquí? Vull aprendre a ser una Jedi. Em pots ensenyar?

El Mestre Jedi va alçar la mirada al lluny per un moment, com si estigués veient a través dels arbres, al cel, i a les estrelles més enllà.

—Aquest, el meu destí no és. Un altre estudiant vindrà. Esperar-lo haig.

—Però aprendré alguna vegada? —va demanar Tash desesperadament.

—Mentre que l'Emperador visqui, no —va dir Yoda—. Però el futur, difícil de veure és. El temps pot venir. Per a tots dos.

—Tots dos? —va preguntar la Tash.

—Tots dos? —va repetir en Zak.

—La Força us connecta. Junts creixereu. El camí triat per a tu, fosc ha estat —va mirar significativament a Zak—. Però recordar la cova has. Fins i tot en la foscor, la Força amb vosaltres sempre estarà.

Següent