El sabre de Kenobi (III)

Anterior

3

Sense importar quina fos la raó per estar a bord del Cercador de Saviesa, Anakin havia d'admetre que era una nau fascinant. Ell i Tahiri es van divertir en la cabina central de la tripulació durant unes hores mentre la nau es dirigia cap a l'Estació Exis. Tionne havia proveït el Cercador de Saviesa amb una holobiblioteca i l’havia decorat amb objectes antics d'un centenar de planetes diferents.

—No és bonic? —va preguntar Tahiri. Va aixecar un ou de kor petrificat decorat amb talles bith.

Anakin va observar el lluent ou que sostenia la seva amiga.

—Per descomptat. El Cercador de Saviesa és massa petit com per qualificar-ho com un museu, però certament s'acosta —va dir—. Fins i tot podem grapejar les coses que estan en exhibició, si volem.

—El millor —va afegir Tahiri, els seus ulls verds espurnejant—, és que a Tionne li encanta que li fem preguntes sobre els seus tresors.

—Quines preguntes? —va qüestionar Tionne, sortint de la cabina amb Ikrit darrere.

Anakin va somriure.

—Oh, preguntes com, «què és això?» —va assenyalar més enllà d'ella, a la cabina, a un parell d'objectes esponjosos que penjaven del sostre just per sobre del cap d’R2.

—Oh, això? Són daus de joc arkudanes. Se suposa que porten sort, però les conservo perquè tenen segles d'antiguitat, i m'agrada el seu aspecte. Teniu més preguntes?

—Clar. Com és l'Estació Exis? —va preguntar Tahiri—. Per fora, vull dir. Vam veure l'interior amb l’Holocró quan Ash Krimsan va parlar sobre l'estació. Bé, dubto que encara tingui el mateix aspecte, ja que l’Holocró va ser gravat fa molt temps. Així i tot, va ser suficient per donar-nos una idea de com és, però realment no ens va mostrar la grandària de l'estació ni la seva forma. Així que m'agradaria saber una mica més abans d'arribar allà —finalment Tahiri es va detenir per respirar—. Bé, no vas a dir res?

La instructora Jedi de cabell platejat va deixar anar una rialleta musical. Va anar a un panell en la paret i va triar un enregistrament de l’holobiblioteca.

—Crec que deixaré que aquest holo parli per si mateix —va dir. Les llums de la cabina es van atenuar i un holograma titil·là i després es va enfocar al centre de la sala.

Anakin estava embadalit. L'holograma de l'Estació Exis penjava en l'aire a l'altura de la seva cintura, la qual cosa li facilitava l'estudiar-ho.

—Una mica estranya, eh? —va dir Tahiri.

Tubs d'accés s'estenien com els rajos d'una estrella des d'un massís nucli central, aquests tubs connectaven el nucli a estacions satèl·lit de totes formes i grandàries. Anakin va suposar que aquestes estacionis satèl·lit més petites havien d'haver estat agregades com a idea d'últim moment per expandir l'estació original, ja que cap tenia la mateixa forma o color. En l'holograma, Exis girava lentament en l'aire, recordant a Anakin a una fira de cavallets randoniana en la qual una vegada va muntar a Coruscant.

—Definitivament estranya —va coincidir Anakin.

—Atracarem aquí —va dir Tionne, assenyalant cap a un hangar en la vora de l'eix central—. L'última vegada que vam estar allà, el teu oncle Luke i jo vam programar un parell d'hangars perquè responguessin només al nostre senyal. Aquest hangar és el més proper al centre de control principal de l'Estació Exis. És un bon lloc per començar.

—Una vegada arribem allà —va accentuar el Mestre Ikrit.

—Una vegada arribem allà serà un bon lloc per començar —va convenir la Tionne—. Però ara com ara, crec que tots hauríem de començar per dormir una mica. Si hi ha perill esperant-nos a Exis, us necessitaré a tots el més desperts possible.

***

Uldir es preguntava si havia comès un error. Ara que havia trobat al Mag, se sentia més nerviós que en cap moment des que va decidir dur a terme el seu audaç pla de prendre prestat l’Holocró.

El Mag Orloc va tirar el cap cap enrere, va baixar la mirada cap a Uldir sobre el seu nas punxegut i li va apuntar amb un esvelt dit.

—Dóna'm una bona raó per la qual no hauria de tirar-te pel conducte de reciclatge juntament amb la resta de les meves escombraries.

—Jo... bé, jo... —va quequejar Uldir.

Aquest era el moment que havia estat esperant, es va recordar a si mateix. Planejava convertir-se en Jedi, i un Jedi havia de ser audaç. Uldir va quadrar les espatlles i va aixecar la barbeta.

—T'he portat l’Holocró que volies, i el sabre de llum d’Obi-Wan Kenobi. Són teus... si la teva oferta d'entrenar-me segueix en peus.

Els ulls torrats del Mag van parpellejar ràpidament diverses vegades, com si el coratge de l’Uldir l'hagués sorprès. Llavors la seva cara va adoptar un aspecte astut i suspicaç.

—Clar, és un parany, no? Els teus amics de l'Acadèmia Jedi probablement estaven preocupats que tornés per robar els seus tresors, així que tu has decidit treure'm a la llum —els llavis de l’Orloc es van torçar en una ganyota de menyspreu—. Clar, per descomptat. Ara ho veig. Arribes amb l'esquer, i després els teus amics entren en barrina per capturar al Gran Mag de l'Estació Exis. Ha! Creus que sóc estúpid? Digues-me, quan arribaran els teus amics?

Uldir estava confós. Pel que ell sabia, ningú a l'Acadèmia Jedi havia pensat en Orloc des que Uldir i els seus amics van tornar del Castell Bast. Aquest bruixot realment creia que era tan important com perquè l'Acadèmia Jedi arrisqués dos grans tresors en un complicat pla per capturar-lo?

—No és un parany —va dir Uldir merament.

El mag de túnica porpra grunyí. Dos ranats amb bandes morades es van col·locar al seu costat, aixecant els seus blàsters per apuntar a Uldir.

—Per què hauria de creure't? —va preguntar Orloc.

—Venir aquí va ser idea meva. Sóc prou gran com per prendre les meves pròpies decisions. Ningú em segueix —va dir Uldir. Va intentar sonar agosarat, encara que la seva veu va emetre un incòmode gall mentre parlava—. Ni tan sols saben on he anat.

Els ulls color torrat de l’Orloc es van entretancar.

—Serà millor que no estiguis mentint —va advertir—. Crec que hauria d'avisar-te que he reprogramat a tots els droides de l'estació perquè obeeixin només les meves ordres —el Mag va fer una pausa per emfatitzar-ho, després va baixar la veu a un grunyit amenaçador—. Alguns d'ells són droides assassins.

Va fer un gest cap a un droide que estava per darrere de l’Uldir. Aquest va avançar lentament, va pressionar una sonda en l'esquena del noi i va deixar anar una breu descàrrega elèctrica.

—Estic dient la veritat... he vingut aquí sol! —va panteixar Uldir en impotent frustració, encara ressentit per la descàrrega que li havia propinat el droide—. He estat estudiant en l'Acadèmia Jedi durant mesos —es va apressar a dir—, però el Mestre Skywalker no creu que tingui cap talent en la Força. La seva forma d'ensenyar simplement no funciona. Després de tot aquest temps, ni tan sols puc encendre una espurna o moure una mota de pols. En el Castell Bast vas dir que podies ajudar-me, així que he vingut aquí per estudiar amb tu.

El Mag va fer un gest perquè els dos ranats baixessin els blàsters. Els seus ulls es van estrènyer astutament.

—Vaja, vols veritable poder, no?

Uldir va assentir.

—Un poder com el meu.

Uldir va assentir de nou, temorós que la seva veu es fes fallida si intentava parlar.

—Molt bé llavors. Acceptaré l’Holocró i el sabre de llum per la teva banda com una mostra de respecte cap al teu nou mestre —va espetegar els dits i un ranat va avançar i va estendre les seves diminutes mans amb urpes.

Reticentment, Uldir va lliurar els tresors Jedi al ranat, qui es va girar i els hi va lliurar a Orloc.

El Mag va estendre els braços, l’Holocró en una mà, el sabre de llum d’Obi-Wan Kenobi en l'altra. Va estampar els seus peus contra el terra i els panells lluminosos de la sala van parpellejar com llampecs.

—Contempleu —va dir Orloc, aixecant l’Holocró enfront d'ell. L'habitació sencera es va enfosquir.

Uldir esperava veure en qualsevol moment el rostre amable i arrugat de l’Ash Krimsan i escoltar-la dir: «Salutacions, fills meus. Com puc ensenyar-vos avui?». Però cap holograma va aparèixer en l'aire per sobre de la mà de l’Orloc.

Orloc va parpellejar furiosament en la penombra.

—Vaja, és ridícul començar amb aquestes lliçons —va dir—. Tinc un munt de coses que ensenyar-te primer que mai podries aprendre de cap vell Jedi.

El Mag va deixar anar una riallada despreocupada.

—Clar, encara no has après res de tots aquests ensenyaments Jedi, veritat? Has de deixar que t'ensenyi jo. Pregunta'm qualsevol cosa, el meu estudiant. Per on comencem?

Uldir estava emocionat. Ara tindria l'oportunitat d'aprendre. Es convertiria en un gran Jedi.

—Bé, mai he pogut usar la Força ni tan sols per encendre una llum —va admetre amb un sospir.

El Mag rigué entre dents, però no cruelment.

—Vaja, no hi ha res més simple, fill meu —va dir, caminant a grans gambades per situar-se al costat de l’Uldir—. Només per un moment, buida tots els pensaments de la teva ment. No et concentris en res en absolut. Sense paraules, sense imatges; sense ordres, sense exigències. Ara, obre la teva ment i pensa en la llum. Només porta un moment.

Uldir va apartar tot pensament conscient de la seva ment, deixant-la en blanc i oberta. Una fracció de segon més tard tots els panells lluminosos de l'habitació brillaren i van tornar a la seva lluminositat completa.

Uldir estava sorprès. Tal com sempre havia sospitat, era simple usar la Força... tan simple que Uldir es preguntava per què no havia pogut fer-ho abans. Bé, podia fer-ho ara. Aquest és un progrés real, va pensar. Aviat seré un Jedi..

El Mag va llançar l’Holocró a l'aire i el va atrapar novament amb una mà. Després se’l va ficar profundament en els plecs de la túnica porpra.

—Ho veus? Has vingut al lloc adequat després de tot —va dir Orloc amb un somriure petulant—. I això, fill meu, és només el començament.

***

«Gran» ni tan sols començava a descriure-la. Enorme... colossal... descomunal... gegantesca. Anakin va pensar en totes les paraules del seu vocabulari, però cap semblava prou clara com per expressar la seva primera impressió de l'Estació Exis.

Al costat d'ell, Tahiri va murmurar:

—Gran Bantha!

El riure musical de la Tionne va omplir la cabina.

—És una visió increïble la primera vegada, veritat? La segona vegada també, ara que ho penso.

R2-D2 va xiular una vegada per mostrar que estava d'acord.

—Mmmmmm. Molt impressionant —va intervenir Ikrit.

Anakin encara estava tractant d'assimilar el que estava veient. Exis semblava un petit sistema solar, amb set satèl·lits orbitant un sol platejat lleugerament aixafat.

—Cada part és molt diferent de les altres —va reflexionar Anakin en veu alta.

Ja estava tractant de descobrir com encaixava cada peça del trencaclosques que representava l'estació espacial i per a què servia.

—Això es deu al fet que els satèl·lits es van agregar un a un quan va sorgir la necessitat —va dir Tionne.

—Però per què van construir els satèl·lits? —va preguntar Tahiri—. Necessitaven més espai?

Tionne va pilotar la nau acostant-la més a l'enorme estació espacial.

—Al principi només existia el nucli central, el qual albergava les biblioteques, els hangars i els allotjaments. Una companyia va enviar miners a viure a Exis per extreure gasos de l'estel proper. A mesura que més i més éssers de tota la galàxia arribaven per visitar Exis, explotar gas estel·lar o estudiar, es construïen satèl·lits per proporcionar àrees de vida per a diferents espècies. Veieu aquell d'allà? —la instructora va assenyalar cap a un satèl·lit que semblava un bol de sopa poc profund amb una tapa voltada—. Aquest estava ple d'aigua per als éssers aquàtics.

—I aquell? —va preguntar Anakin, indicant un satèl·lit rectangular amb cantonades arrodonides. Tenia un color groc tèrbol i diversos centenars de metres de llarg.

—Si no recordo malament —va dir Tionne—, aquest estava ple d'una atmosfera rica en clor per als éssers que respiraven clor. I aquest satèl·lit proper, l'ovalat, va ser construït per a visitants que necessitessin un lloc amb alta gravetat.

R2 va refilar i trinà. Tionne va baixar la vista cap a la consola de control enfront d'ella.

—Està bé, R2, ho tinc —va dir—. Ens dirigim a l'Hangar 17. Transmetré el codi jo mateixa.

Aviat, l'eix central platejat planà tornant-se tan gran en el finestral frontal que va ser impossible veure els satèl·lits o els braços que els connectaven a l'estació espacial... de fet, ni tan sols es veien les estrelles. Només el casc del nucli era visible ara.

Tahiri es va inclinar cap a Anakin.

—Em dóna una mica d'esgarrifança simplement mirar-la —li va confiar.

—Si et sents així ara —va dir la instructora Jedi de cabell platejat—, espera al fet que entrem.

—Mmmmmm —va dir Ikrit amb la seva veu aspra—. Hem de ser previnguts. No podem estar segurs de quins perills ens esperen dins.

Just per davant d'ells, l'Hangar 17 es va obrir de bat a bat. Llums d'aterratge van parpellejar per guiar-los a l'interior. Tionne va plegar les «ales» del Cercador de Saviesa (les veles solars) mentre ingressaven en el cavernós hangar.

Anakin es va sorprendre davant la grandària de l'hangar. Podria haver contingut una dotzena de naus de la grandària del Cercador de Saviesa i encara tindria espai de sobres. Tionne va aterrar la nau al centre de la plataforma d'aterratge principal. La porta de l'hangar es va segellar darrere d’ells, i les llums d'aterratge interiors es van apagar.

Els companys van reunir els seus paquets de subministraments mentre Tionne acabava de desconnectar el Cercador de Saviesa. Abans d'aventurar-se més enllà, R2 els hi va assegurar que hi havia suficient aire en l'hangar perquè poguessin respirar.

Quan tots van estar fora del Cercador de Saviesa sota llum intermitent emesa per panells lluminosos molt per sobre dels seus caps, Tahiri finalment va dir el que Anakin havia estat pensant.

—Odio esmentar-ho, però és una estació enorme. Com podem esperar trobar a Uldir amb tants llocs on mirar?

Tionne va somriure tranquil·litzadora.

—Aquesta estació va ser on vaig conèixer al Mestre Skywalker. Ell em va trobar, a pesar que jo era l'única una altra persona en tota l'Estació Exis.

—Et buscava? —va preguntar Anakin.

—No exactament —va respondre la instructora Jedi—. Al principi ell ni tan sols sabia que jo estava aquí, però em va sentir a través de la Força.

Anakin va sentir un formigueig en el clatell.

—Així i tot —va dir—, fins i tot amb la Força, podria portar dies trobar a algú en aquest lloc.

—Llavors crec que serà millor que comencem —va observar Tionne—. La sortida d'aquest hangar està per aquí a dalt —va pujar per un curt tram d'escales cap a una passarel·la elevada de malla metàl·lica.

Les tènues i pampalluguejants llums dificultaven la visió, i Anakin va ensopegar quan va tractar de seguir-la. Va caure sobre un genoll i va cridar sorprès quan alguna cosa li va fregar la cara. R2 va emetre una aguda xiuletada d'alarma.

—No passa res —va dir Anakin, passant-se una mà per la cara—, només són teranyines.

Anakin esperava que ningú s'adonés que el seu cor estava accelerat i que una suor freda li xopava el front. Es va posar dret de nou.

—Això és una mica esborronador, eh? —va dir Tahiri per darrere d'ell.

—Sí —va admetre Anakin—. Definitivament esborronador.

Caminar sobre el mallat metàl·lic va fer que Anakin se sentís incòmode. La feble llum provinent del sostre no penetrava tan a baix, i no podia evitar preguntar-se si podria haver-hi alguna cosa per sota d'ells, preparant-se per atrapar-los a través de l'enreixat.

Des d'algun lloc de l'hangar va creure sentir un cop esmorteït i el so d'esgarrapades. Es va assegurar a si mateix que havia de ser la seva imaginació. Qualsevol estació espacial (fins i tot una abandonada) tindria petits droides de manteniment rondant, o tal vegada uns quants petits rosegadors. Anakin va desitjar tenir l'habilitat del seu germà Jacen per detectar animals a través de la Força i comunicar-se amb ells. Va intentar usar la Força per buscar qualsevol petita criatura que pogués haver-hi en l'hangar, però no va sentir res.

Hiiiiiii. Hiiiiiii.

Era aquest el so d'un petit animal? O eren rodes girant? Anakin va apartar el pensament de la seva ment. En tot cas, es va dir a si mateix, hauria d'estar concentrant-me a expandir la meva ment per veure si puc sentir a Uldir en algun lloc..

Anakin es va sentir alleujat quan Tionne finalment es va detenir enfront d'una àmplia comporta cuirassada.

—Anirem per aquí —va dir—. Porta directament a l'interior de l'estació.

Tahiri va empassar saliva.

—D’acord, acabem amb això.

—Sí —va dir Anakin—, i esperem trobar a Uldir aviat.

La instructora Jedi va tocar el panell de control i la pesada comporta es va lliscar cap amunt. De sobte, un tret de blàster va passar volant prop del cap de l’Anakin i es va estavellar en la paret de l'hangar prop de la Tionne.

—Sembla que algú ens ha trobat a nosaltres primer —va cridar Tahiri mentre ella també esquivava un raig d'energia. En aquest moment la comprensió va colpejar a Anakin. El foc de blàster no provenia de l'exterior de l'hangar, sinó de dins... provenia de darrere d'ells.

R2 va llançar un desafiament als seus atacants invisibles. Instintivament, Anakin, Tahiri, Ikrit i Tionne es van tirar al terra mentre més trets de blàster passaven sobre els seus caps.

Però el terra no oferia cobertura, cap lloc on amagar-se. La malla metàl·lica de la passarel·la es va clavar dolorosament en la galta de l’Anakin. No seria segur quedar-se on estaven, especialment si els seus atacants venien per sota.

Havien de fugir... i aviat.

Uldir es va concentrar. Tenia els braços i dits de les mans estesos enfront d'ell. Amb entusiasme i orgull va observar com la gegantesca plataforma s'elevava més i més. La llosa de plastiacer havia de pesar mil quilos o més, i no obstant això semblava estar aixecant-la sense cap esforç. Amb un somriure de triomf va mirar cap a Orloc, qui estava en la cantonada del celler d'emmagatzematge.

—Ei, pot ser que estigui equivocat, però crec que m'estic tornant bastant bo en això —va dir Uldir—. Resulta molt més fàcil que de la forma en què el Mestre Skywalker va intentar ensenyar-me.

Orloc va parpellejar diverses vegades i va semblar sorprès, com si hagués estat pensant en una altra cosa.

—Clar, sí... demostres un gran talent —va dir—. Ara, tracta de baixar-la.

—D’acord, allà va —va dir Uldir.

El Mag va assentir distret passant un dels seus prims dits pels lluentons platejats de les vores de la seva capa porpra. Uldir va deixar caure els braços als costats i l'enorme plataforma va tornar a baixar per dipositar-se en el terra amb un sonor buum. Orloc va deixar de joguinejar amb els lluentons de la seva capa i va deixar que el material tornés al seu lloc. El Mag va aplaudir sorollosament diverses vegades.

—Vaja, tens talent innat, eh? —va dir—. Ho entens tot ràpid.

Uldir es va permetre gaudir dels elogis del seu mestre. Era refrescant escoltar a algú dir que ho havia fet bé, per variar. Uldir es va passar una mà pel seu rinxolat cabell castany.

—Això de fer levitar coses ara sembla fàcil. No obstant això, encara no puc percebre els sentiments d'algú com fan els Jedi.

—El meu benvolgut noi, ets massa modest —va cantussejar Orloc—. Les teves habilitats són majors del que creus. Vine... t'ho mostraré. Digues-me què estic pensant just en aquest moment.

El Mag va creuar els seus prims braços enfront del seu pit i va mirar a Uldir amb un somriure càlid. Uldir va intentar estendre's amb la Força per sentir el que el Mag estava pensant...

Francament, Uldir no podia sentir res. Va pensar en totes les coses meravelloses que el Mag li havia ensenyat a fer en l'últim dia: fer levitar objectes, encendre llums o maquinària amb el simple gest d'una mà, fer que un ranat obeeixi usant «veu de comandament», i molt més.

Per què, llavors, era incapaç de percebre els pensaments d'algú? El Mag havia de tenir raó, va decidir Uldir; necessitava tenir més confiança en les seves habilitats.

Va obrir els ulls novament i conjecturà.

—Estàs... eh, estàs orgullós de mi?

—Aquí ho tens, fill meu, veus? —va dir Orloc amb un somriure tranquil·litzador. Es va acariciar la perilla acuradament polida amb els prims dits—. Has tingut el poder en el teu interior per percebre els meus pensaments tot el temps. Simplement no has confiat en els teus instints.

Uldir va sentir una onada d'alleujament. Havia passat la prova... la més difícil fins al moment. Sí, va pensar, em convertiré en un Jedi després de tot. O en alguna cosa encara millor: un mag totpoderós com el propi Orloc..

—Ei, ja sé què m'agradaria provar ara —va dir Uldir, però Orloc ràpidament va aixecar una mà requerint silenci. Tenia el cap inclinat cap a un costat, com si estigués escoltant alguna cosa que Uldir no podia sentir. La cara del Mag es va aombrar. Les seves celles es van unir en un gest arrufat.

—M'has traït! —va etzibar—. Els teus manifassers amics Jedi acaben d'arribar.

—No. No poden estar aquí —va dir Uldir—. No saben on estic.

—De debò, noi? Llavors, pots explicar-me per què una nau que es fa dir el Cercador de Saviesa acaba d'entrar a l'Hangar 17? —va rugir Orloc.

—Si us plau —va dir Uldir, donant uns passos enrere. La seva veu es va aguditzar per la preocupació—. No és culpa meva. No sé com m'han trobat... però no vull tornar amb ells. Vull quedar-me aquí amb tu i aprendre.

El Mag va recolzar un dels seus prims dits contra el seu barbut mentó per un moment, com si estigués reflexionant.

—Molt bé llavors. Et creuré ara com ara. No et preocupis, fill meu, no correm perill de ser descoberts aquí. Vaja, la meva caserna general està tan ben amagada que podria portar-los setmanes trobar-nos. Exis és, després de tot, una estació espacial molt gran. T'ho asseguro, els teus vells amics es donaran per vençuts molt abans d'arribar tan lluny... m'asseguraré d'això.

Uldir va començar a deixar anar un sospir d'alleujament, però el bruixot va clavar els seus ulls torrats penetrantment en ell.

—Vés amb compte, fill meu. Si descobreixo que m'has mentit, et despullaré del teu poder, i ho pagaràs amb la teva vida.

—No has d'amenaçar-me —va assenyalar Uldir, tractant de mantenir la veu calmada—. Ets un Mag, hauries de ser capaç de sentir que estic dient la veritat.

—Sí —davant això, Orloc va semblar relaxar-se, i va obsequiar a Uldir amb un somriure alegre. Va acariciar amb una mà els lluentons de la màniga de la seva túnica—. Sí, per descomptat. Estarem bé aquí. En qualsevol cas, ja he alertat a alguns dels meus... fidels ajudants perquè mantinguin als teus amics lluny d'aquesta àrea. Ara, fill meu, què és el que volies aprendre a continuació?

Uldir es va estremir. Això havia estat a prop. Esperava ferventment que els seus amics Jedi abandonessin la cerca ràpidament i deixessin l'Estació Exis. No volia que resultessin ferits. Tampoc volia un enfrontament entre ell mateix i Orloc.

—Vull saber com provocar llampecs i pluja —va dir Uldir amb una veu insegura que es va trencar amb la paraula «llampec».

El Mag es va encongir d'espatlles i va grapejar un dels lluentons platejats de la seva màniga. Les llums van parpellejar i petites gotes van començar a caure des del sostre.

—Llampecs i pluja, noi? Res més simple. Clar, et mostraré com es fa.

***

—Hem de sortir d'aquesta passarel·la —va cridar Anakin—. Aquí som objectius fàcils.

—Ràpid; a través de la comporta —va instar Tionne.

Anakin va intentar posar-se sobre mans i genolls per gatejar cap a l'obertura. Uns segons més tard, quan un tret de blàster va xiuxiuar sobre el seu cap fallant per poc, es va desplomar de nou sobre el mallat.

—Així —va dir Tahiri, passant al seu costat. S'impulsava cap endavant amb braços, mans, colzes i genolls enganxats al terra. Anakin va seguir el seu exemple.

R2-D2 ja havia travessat la comporta. Anakin va notar que la il·luminació era millor en el passadís, però Ikrit no estava en cap lloc a la vista. Anakin estava a tres metres de la comporta cuirassada quan va escoltar el crit de dolor de la Tahiri. Tement el pitjor, Anakin es va girar.

Fins i tot sota la tènue llum podia veure que els ulls verds de la Tahiri estaven alerta i oberts pel pànic.

—T'han encertat? —va preguntar.

—No... el meu pèl s'ha embullat en la reixeta del terra —va dir—. Serà millor que segueixis avançant sense mi o et dispararan.

Com per emfatitzar el seu argument, un altre tret de blàster va passar rabent prop de la seva orella.

—No puc deixar-te aquí —va dir. Va estirar la mà més enllà del cap de la Tahiri, esperant alliberar-la, però l'ondat pèl ros romania entortolligat.

El cor de l’Anakin va donar una bolcada quan un raig d'energia va fregar la cama de la Tahiri i socarrà el material del seu mico. La penetrant olor de tela socarrada va omplir les fosses nasals de l’Anakin. Va tirar més fort. El mateix va fer la Tahiri. Però el cabell no es trencava ni es deixava anar.

—Necessitem alguna cosa amb el que tallar —va dir Anakin.

De sobte Tionne va estar al seu costat amb el sabre de llum relluint a la seva mà.

—Anakin, vés a la comporta i prepara't per tancar-la tan aviat com aconseguim passar —va ordenar.

Anakin volia quedar-se amb la Tahiri, però no era moment de discutir. Tionne va bloquejar i va desviar trets de blàster amb el seu sabre de llum mentre ell es posava dret i corria cap a la comporta. Va creure sentir alguna cosa càlida i peluda fregar-li mentre corria, però no va poder veure res.

R2 va refilar animat quan Anakin va sortir corrent de l'hangar. Amb una mà sobre els controls de la comporta cuirassada, Anakin es va tornar just a temps per veure el sabre de llum de la Tionne baixar en un arc descendent. Al moment següent va ascendir de nou per desviar un altre tret de blàster.

Tahiri es va incorporar. La fulla d'energia havia fet el seu treball, tallant el cabell per alliberar-ho del parany. Una forma ombrívola va ajudar a la noia a aixecar-se, i Anakin es va adonar que era Ikrit qui estava al seu costat, amb el seu pelatge completament negre.

Tionne va cobrir la seva retirada mentre Tahiri i Ikrit corrien cap a la sortida. Ella va retrocedir cap a la comporta, encara desviant rajos d'energia mentre ho feia.

En l'instant en què Tahiri i Ikrit van passar la comporta, Tionne va cridar:

—Ara!

Anakin va pressionar els controls per tancar la comporta cuirassada. El pesat escut va començar a descendir. En l'últim instant, Tionne es va ajupir i va passar a través de l'obertura, i la comporta es va tancar amb un fort clang.

Sentint-se feble, Tahiri es va deixar caure al terra i va panteixar grans glopades d'aire. Per un moment havia estat segura que moriria a l'hangar, encadenada al terra pel seu cabell ros clar.

—R2, mira si pots bloquejar els controls de la comporta —va sentir dir a Anakin. Un moment després, el seu rostre va aparèixer en el camp visual de la Tahiri—. Bastant interessant —va dir, somrient-li—. El tall de pèl, em refereixo.

—Rajos! —Tahiri es va incorporar. La seva mà instintivament va anar a tirar d'un floc de cabell ros a un costat del seu cap que ja havia estat tallat pel sabre de llum de la Tionne. Per a sorpresa de la Tahiri va descobrir que la fulla havia realitzat un tall net. El cabell del costat esquerre del seu cap estava a l'altura de la seva barbeta per davant, després s'inclinava en un angle suau cap enrere fins que es barrejava amb el pèl més llarg de la part posterior—. Molt rar —va murmurar.

Ikrit, amb el seu pelatge una vegada més blanc com la neu, va córrer cap als dos joves Jedi.

—Els droides vindran —va dir amb la seva veu aspra—. No hi ha temps per descansar.

Tahiri va escoltar a R2 emetre un refilet triomfant mentre la seva sonda sabotejava el tancament de la comporta cuirassada de l'hangar.

—Droides? —va preguntar confosa—. Quins droides?

—Vol dir —va dir la Tionne, tendint una mà per ajudar a Tahiri a posar-se en peus—, que els nostres atacants de l'hangar són droides.

—Desitjava explorar sense ser vist, així que he tornat el meu pelatge negre —va explicar Ikrit—. He comptat almenys vuit droides. He tornat quan t'he sentit cridar.

—Serà millor que ens posem en moviment —va dir la professora Jedi lacònicament.

—Té raó —va dir Anakin—. Els controls d'accés deshabilitats no detindran als droides per molt temps. Correm perill si ens quedem aquí.

Encara panteixant després d'haver escapat pels pèls, Tahiri va mirar cap a tots dos costats del passadís corb. A excepció d'unes poques portes i algunes escales d'accés que pujaven fins a escotilles en el sostre, el passadís era uniforme i monòton.

—Quin camí prenem? —va preguntar Tahiri.

Malgrat el tamborineig del cor en les oïdes, podia sentir als droides atrapats que ja començaven a treballar en la comporta cuirassada.

—No estic segura de quina direcció és millor —va admetre Tionne—. Sé on està el centre de control principal partint d'aquí, però tinc la sensació que Uldir no estarà allà. Podria estar en qualsevol lloc.

—Cert —va dir Ikrit—. Hem de confiar en la Força.

R2, qui encara estava connectat al panell de control de la comporta, va emetre una xiuletada d'urgència. Es van escoltar més sorolls metàl·lics i cops provinents de darrere de la comporta, juntament amb un grinyol agut.

—Oh, oh. Sembla que els droides ja estan tractant de desbloquejar el tancament —va dir Anakin.

—Llavors serà millor que ens decidim ràpid —va dir Tahiri.

—Per aquí —va dir Tionne, dirigint-se cap al corredor.

Just llavors la comporta es va elevar uns deu centímetres, cruixint i gemegant. R2 va emetre un frenètic xiscle mentre lluitava amb els controls de tancament. La comporta es va invertir i va començar a tancar-se de nou. R2 continuava refilant i xiulant com tractant d'advertir-los.

—De pressa! —va dir la Tionne, indicant-los que la seguissin. Els companys es van precipitar a seguir-la, tots excepte R2. La comporta va cruixir i va gemegar de nou.

—Anem, R2! —va cridar Anakin.

R2 va emetre dues xiuletades, la qual cosa significava no. L'estómac de la Tahiri va donar una bolcada.

—Si el deixem aquí, aquests droides podrien destrossar-lo.

—Però hi ha un lloc on els droides no podran seguir-nos —va dir Ikrit de sobte.

Abans que Tahiri pogués entendre què volia dir el Mestre Jedi, Ikrit es va tornar i va saltar cap a la paret. Es va aferrar a una de les escales que ella havia vist abans.

—Estarem més segurs aquí a dalt si els droides s'alliberen —va dir Ikrit.

—Però R2 no podrà seguir-nos —va objectar Tahiri.

—Haurem de tornar a per ell més tard quan sigui segur —va dir fermament Tionne—. No li farem cap bé a R2 si tots som assassinats ara.

Anakin es va girar i li va cridar al droide en forma de barril mentre Tahiri començava a pujar per l'escala.

—Aguanta, R2! Tornarem a per tu.

R2 va xiular mostrant que ho entenia. Anakin va grimpar després de la Tahiri, i Tionne va ocupar la rereguarda. Els esglaons de l'escala de plastiacer li resultaven durs a la Tahiri contra els seus peus descalços. Va fer una ganyota mentre grimpava més i més, seguint la forma peluda d’Ikrit.

—No són escales —va murmurar per a si mateixa, estrenyent les dents—. Mai he dit res sobre no voler pujar escales.

Una vegada passada l’escotilla del sostre, l'escala ascendia per un buit en forma de tub que s'elevava centenars de metres cap a la foscor. El tub es corbava lleugerament a mesura que pujaven, i aviat ja no van poder veure ni sentir el passadís que havien deixat per sota d'ells. L'únic so que s'escoltava en el buit de l'escala era la respiració entretallada dels companys i el tust rítmic de les seves mans i peus contra els esglaons mentre ascendien.

Quan van estar segurs que el perill havia passat, Ikrit va reduir el ritme lleugerament, però així i tot van continuar ascendint.

A Tahiri li semblava que havien estat pujant per sempre. Li dolien els músculs de les espatlles per l'esforç de pujar un esglaó darrere l'altre, i butllofes van començar a formar-se en les plantes dels seus peus.

De sobte, Ikrit es va detenir.

—Espereu aquí —va ordenar.

Tahiri va fer una pausa, encantada d'enganxar un colze i una cama sobre els esglaons de l'escala per donar-se l'oportunitat de descansar. Ikrit va pujar amb facilitat per l'escala i va desaparèixer de la vista.

—Estàs bé? —va panteixar Tionne des de sota.

—Clar —va panteixar Tahiri—, però crec que em sentiria millor si hagués recordat usar les meves botes.

Un segon després Tahiri va cridar de sorpresa i dolor quan un dit va tocar la planta d'un dels seus peus descalços.

—Queda't quieta —va dir Anakin—. Tinc alguna cosa en la meva farmaciola que hauria d'ajudar a segellar aquestes butllofes i protegirà els teus peus per un temps.

Un segon després, Tahiri va sentir una rosada refrescant en la planta d'un peu.

Per quan Anakin va acabar d'aplicar la medicina en els peus de la Tahiri, Ikrit havia tornat.

—Només cent metres més —va dir el pelut Mestre Jedi—. Hi ha una obertura a una petita habitació. Descansarem allà.

—Un lloc per descansar sona realment bé en aquest moment —va admetre Anakin.

Amb millor ànim i energies renovades, els quatre companys van tornar a ascendir. El dolor en els peus de la Tahiri semblava molt menys important en aquest moment que sortir de l'escala. Ara que sabia el lluny que estava del final de l'ascens, volia arribar allà al més aviat possible. Ignorant els tibants nusos que estaven formant-se en els músculs de les seves espatlles i cames, va pujar més ràpid.

Després d'uns pocs minuts més, els companys van entrar a través d'una escotilla en el terra al que semblava ser un compartiment d'emmagatzematge. Caixes i paquets estaven amuntegats al voltant, però almenys era un lloc on descansar.

Tahiri sentia els braços i cames fluixos, i no creia poder moure'ls ara encara que hagués de fer-ho. Tionne va trobar els controls dels panells lluminosos, i l'habitació va ser inundada per una llum suau. Tahiri va notar que les extremitats de l’Anakin tremolaven gairebé tant com les d'ella, a pesar que estava assegut i recolzat en una caixa.

En el seu esgotament, a Tahiri tot li semblava inestable i confús. Tota l'habitació estava lleugerament desenfocada i inclinada en un angle estrany. Era bé que ja estigués en el terra, va pensar distantment, perquè l'habitació estava començant a girar...

Següent