Droides en perill (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Tots els esforços d’Ezra per salvar la caixa havien sigut en va. La tripulació del transport va decidir vendre tot el seu contingut, un assortiment d'armes blàster, a un cornut devaronià anomenat Cikatro Vizago. Atès que eren un contra cinc, Ezra no va poder fer res per a impedir-ho.

No obstant això, això no significava que no pogués emportar-se una cosa de valor equivalent. Mentre la tripulació feia negocis en un camp de refugiats, Ezra s’escapolí en la nau que ells anomenaven Fantasma. Usant un braç robòtic que havia guardat en la seva motxilla, va obrir la porta d'una cabina.

L'instint d’Ezra, que li permetia trobar l'objecte més valuós del lloc, el va portar a un calaix sota un catre. D'allà va traure un objecte que tenia moltes cares, i després un cilindre que semblava una vareta brillant; quan el va encendre, una fulla d'energia blava va eixir de la lent.

—Dóna'm el sabre de llum —va dir Kanan Jarrus, l'home de la barba de cabrit.

Estava en la porta de la cabina juntament amb Era, la twi’lek que pilotava la nau, i el malhumorat droide el qual deuria d'haver delatat a Ezra, qui va moure l'espasa d'un costat a un altre.

— Sabre de llum? No és això l'arma d'un Jedi?

—Dóna-me’l —va insistir Kanan.

Ezra va desactivar el sabre, però no li va lliurar a l'home, però al moment de deixar la cabina, es va emportar l'altre objecte que havia pres d’un calaix.

Es va dirigir a la cuina, on estava la noia que usava l'armadura mandaloriana estilitzada, qui bevia un got de llet blava. Era l'única de la tripulació de qui Ezra desconeixia el nom i era l'única a qui ell volia conèixer. No podia deixar de mirar-la. Tenia el cabell pintat de diversos colors, com la seva armadura.

— Qui són vostès? —va preguntar Ezra.

—Som una tripulació, un equip, una família, d'alguna manera —va contestar ella.

— Què va passar amb la teva vertadera família?

—L'Imperi... —va dir ella—. Què va passar amb la teva?

Ezra no va contestar a aquesta pregunta: el record encara li dolia.

Zeb, el lasat marró que havia llançat als soldats d'assalt per l'aire, es va acostar i li va dir a la noia que Kanan havia convocat a una reunió en la sala comuna.

—Sabine —li va dir la noia a Ezra mentre s'allunyava—; em dic Sabine.

Ara que Ezra sabia el seu nom, volia saber més. Va pujar al conducte de ventilació del Fantasma i es va arrossegar fins a un armari de provisions en la sala comuna on Kanan parlava amb la tripulació:

—Vizago va aconseguir el pla de vol d'una nau imperial de transport plena de wookiees.

Ezra havia sentit parlar dels wookiees. Eren una raça forta i orgullosa, que l'Imperi havia esclavitzat per la seva força i habilitats d'enginyeria.

—Li dec una a aquestes bèsties peludes —va dir Zeb—, ells van salvar a molts dels meus.

En canviar-se a una millor posició, Ezra va provocar un soroll. Va intentar tornar pel conducte de ventilació, però Kanan va obrir l’armari i Ezra va caure.

—Podem desfer-nos d'ell, si us plau? —grunyí Zeb i Chopper va assentir amb una xiuletada.

Inesperadament, Sabine va parlar i va dir.

—No, no podem.

Hera la recolzà dient que el noi, sabia massa i va prometre fer-li un cop d’ull.

 Següent