L'inici de la Rebel·lió (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Amb tots els seus sistemes operant en manera sigil, el Fantasma va arribar sense ser detectat en l'hangar inferior del Destructor Estel·lar Portador de Lleis. Kanan sabia que no durarien molt sense que s'adonessin de la seva presència. Les càmeres de l'hangar localitzarien la nau no identificada —si és que no ho havien fet ja—, i les alarmes s'activarien. Però tenia esperança que el rescat conclogués abans que cada soldat d'assalt arribés a bord.

Kanan va córrer quan la rampa del Fantasma va colpejar el sòl de l'hangar. Sabine i Zeb van anar amb ell.

—Trobin a Ezra. Jo estaré llesta —va dir Hera des de l’escotilla.

Kanan va inspeccionar l'hangar. Estava buit a excepció d'un grup de caixes que acabaven de proveir.

—Queda't aquí fins que tornem —li va dir a Zeb.

Sabine, amb un blàster a la mà i un cartutx en l'altra, va voltejar per mirar al lasat.

Zen va fer una rabieta.

—No va ser culpa meva!

—Bé, això és discutible —va dir una veu amb filtre damunt d'ells. Un cadet imperial va aparèixer enfront d’en Zeb.

El lasat ni va parpellejar. Només va colpejar el casc del cadet, el qual va retrocedir per l'hangar a causa del cop.

Kanan es va resistir a disparar. Aquest imperial semblava massa baix, fins i tot per a un cadet.

El cadet va remoure el seu casc.

—Primer m'abandones i ara em colpeges? —va preguntar Ezra.

—Com se suposa que sabria que ets tu? Estaves usant un cubell! —va dir Zeb.

La ràfega dels blàster feia baluerns que precedien als quatre esquadrons de soldats d'assalt que s'apressaven a l'hangar. L'agent imperial que comandava l'atac, apuntava la seva arma a Ezra.

El noi va llançar el seu casc a l'agent i es va unir amb Kanan i els altres en una carrera cap al Fantasma.

—Espectre-1 a Fantasma, ens anem —va dir Kanan en el seu comunicador.

En la comporta es trobava Hera, resistint al foc enemic, mentre corrien cap a la rampa. Ezra va tractar d'apuntar amb el tirador, però Zeb el va aixecar i el va ficar en la nau.

—Oh, no aquesta vegada tu abordes primer.

Hera es va apressar a la cabina de pilotatge, en la qual Chopper ocupava el seu lloc. Una vegada que Sabine havia travessat la comporta. Kanan va donar l'ordre:

—Fantasma, eleva la rampa i treu-nos d'aquí.

Soldats d'assalt queien al voltant de Kallus, despatxats pels trets. Ell es va ajupir darrere d'una caixa per cobrir-se. Els rebels disparaven des de la comporta en posició avantatjosa, mentre que la nau s'elevava.

—Apuntin als motors i al generador d'escut —va ordenar Kallus a les seves tropes—. No els deixin escapar!

La seva mirada s’adonà d'un patró en el terra. Pintat en taronja, semblava estar al contorn d'una au aixecant el cap i expandint les seves ales. Li recordava al fènix que peria en les flames només per ressorgir d'entre les cendres.

Per què aquests rebels perdrien temps pintant això? Es va ajupir per tocar la imatge untant-la en el seu dit; va olorar la pintura fresca. Això no era només pintura, era sabotatge.

—Cobreixin-se! —va cridar i es va allunyar el més possible de la pintura. En un moment el fènix va explotar.

Soldats i caixes van sortir volant per l'explosió i després van ser succionats pel forat gegant que s'havia fet en el terra de l'hangar. Un vòrtex succionava cap a l'espai tot el que no estava ben fix. Els peus s'embullaven, els agafadors relliscaven, Kallus es va aferrar a la vora d'aquest forat, mentre veia com dotzenes de soldats d'assalt queien. Amb tot l'aire que va poder expulsar dels seus pulmons, va cridar a un soldat que estava aferrat als passamans de la paret.

—Encén l’escut!

Més enllà de si els soldats d'assalt el van escoltar o no, van desxifrar el que volia dir. Un es va estirar i va pressionar l'interruptor d'una consola.

Just quan Kallus va perdre la força per seguir sostenint-se, una bombolla d'energia va aparèixer al voltant del forat, segellant la bretxa i prevenint la seva caiguda.

Kallus es va arrossegar cap a la coberta, va veure com la nau s'allunyava de l'hangar. Havia de donar-los crèdit als seus enemics. Eren més que simples esvalotadors. Eren realment gent sense por, rebels audaços, capaços de fer qualsevol cosa per complir el que es proposaven.

Mentre s'aixecaven, un soldat d'assalt es va aproximar, portant el casc del cadet que el noi havia llançat.

—Senyor un dels rebels estava utilitzant aquest casc. El transmissor estava encès.

Kallus no era un home que somrigués. Però quan va agafar el casc i va veure a través del seu fosc visor, el seu cor bategava impacient i experimentà un veloç sentiment d'alegria.

Sabia cap a on es dirigien els rebels.

I una vegada capturats, anava a delectar-se demostrant-los perquè ningú es revelava contra l'Imperi.

***

Tres ràpids salts hiperespacials en menys del que durava un dia a Ryloth; Hera va considerar que aquest havia de ser un record personal. Acomodant-se en el seu seient, va confiar que aquest record no es trenqués per un llarg temps. La suor que pessigollejava els seus lekku havia estat ben guanyat.

—Benvingut a bord —va dir ella.

—Gràcies —va quequejar Ezra. Va titubejar per un moment. La xafogor que va sentir va omplir de rubor les seves galtes. Va parlar més fort—. Vull dir, gràcies. Realment no vaig creure que vostès tornarien per mi.

Ella es va asseure i va tornar al seu control.

—Et portaré a casa ara. Estic segura que els teus pares estan molt preocupats per tu.

El rubor en les seves galtes va desaparèixer.

—No tinc pares. I vostès haurien de dirigir-se a una altra part.

Kanan, Sabine i Chopper van arribar darrere del noi. La cabina semblava cada vegada més el seu lloc de trobada. Hera havia de dir alguna cosa sobre aquest tema. Els altres li destorbaven per ajustar els controls.

—Sé a on van a portar als wookiees —va dir Ezra.

Hera va girar la seva cadira.

—A on?

—Han escoltat parlar de les mines d'espècia de Kèssel?

Més suor va sorgir de Hera. Aquesta vegada no li causava pessigolles. De tot els camps de treball forçat Imperial de la Galàxia, el de Kèssel era el pitjor.

—Els esclaus que són enviats allà només duren uns mesos; els més duradors arriben fins a un any —va dir Sabine.

—I pels wookiees nascuts en el bosc —va dir Hera—, aquestes mines són una sentència de mort.

—Llavors, crec que el millor és anar a rescatar-los —va dir Ezra amb naturalitat.

Sabine li va mirar com si es tractés d'un estúpid. Chopper va ajustar el seu fotoreceptor. Fins i tot Kanan es va mostrar pertorbat.

—Nosaltres?, —va dir Sabine mentre els seus ulls s'obrien exageradament.

—Després de venir de tan lluny, almenys acabin el treball —va dir Ezra.

El nen té raó, Hera ho sabia. No hi havia temps per descansar en els seus llorers. Probablement no tindrien una altra oportunitat per rescatar als wookiees. Va iniciar el programa de navegació.

—Configurant el curs cap a Kèssel.

Fora del contorn dels seus ulls, ella va notar que Kanan i Ezra intercanviaven mirades. Probablement a Kèssel farien una altra cosa més que salvar als wookiees. Tal vegada Ezra podria ajudar a trencar la closca en la qual Kanan s'havia tancat feia anys.

 Següent