La fi de l'Imperi (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

LES REGIONS DESCONEGUDES

Viatjar per l'abisme més enllà de la galàxia coneguda pren mesos.

Per a Sloane els mesos són llargs i solitaris. Imperialis és una nau freda, amb un disseny impecable, i la comparteix amb un grup de nens salvatges i amb el romanent demacrat i posseït d'un home anomenat Brendol Hux. Els primers dies del viatge els va passar tement la possibilitat que un dia Hux reunís el suport dels seus despietats orfes per assassinar-la mentre ella dormia. Una vegada que va veure que els nens escoltaven al fill de Hux, un pàl·lid noi pèl-roig i una mica escanyolit, ella es va dirigir a ell i li va proposar al jove Armitage un tracte. Li va dir a Armitage: «Si estàs disposat a mantenir-me a resguard dels nens llavors jo et protegiré del teu pare. Tenim un tracte?».

El noi va assentir amb el cap i va dir que sí.

Després ella va trobar a Brendol Hux a la seva habitació i li va mostrar un tros de la capa ensangonada de Rax i els informes en els quals es veia la targeta de dades on les coordenades del mapa estaven contingudes. Ella li va dir que sabia que ell sempre l'havia odiat i que el sentiment era mutu, però que, si havien de preservar i impulsar la causa de l'Imperi, llavors haurien de ser aliats, encara que ho fossin de mala gana.

Va ser llavors quan el molt enze es va equivocar: la va atacar. Les seves mans van atrapar la seva gola. Malgrat com de colpejada i ferida estava, no li va prendre temps hiperestendre el seu genoll amb una forta puntada. Mentre ell es retorçava i gemegava de dolor, ella el va enxampar del cabell i va començar a atonyinar-lo. Ella el va estomacar i cascar fins que va caure de genolls al terra, ploriquejant.

—Si alguna vegada em traeixes, la violència que has experimentat ara tornarà multiplicada per cent. El que sigui que ens esperi allà fora, estàs amb mi. Tu no em trairàs. Tu no em qüestionaràs. Entesos? —li va advertir Sloane.

Ell va assentir amb el cap, somrient entre les llàgrimes; balbotejant que ell era el seu home.

Immediatament ella va agregar:

—El teu fill. Armitage. Jo sé que no t'agrada. Sospito que el fereixes, psicològicament o físicament, això no ho sé i no m'interessa. Vas a deixar-lo en pau i li ensenyaràs tot el que saps. Va quedar clar?

Va assentir de nou i va continuar balbotejant.

Això va solucionar el problema.

Encara que no va solucionar el problema de la seva solitud. Durant el viatge ella va romandre allunyada dels nens i de Hux. Es va mantenir aïllada, ocupant el seu temps revisant els registres de la nau; estudiant la seva història, els seus informes de vol, les seves comunicacions i les seves armes. La nau, igual que tots els iots de Palpatine, tenia el segell distintiu de Raith Sienar. El disseny calia i no havia de sorprendre-li que estigués adequat amb una artilleria secreta, encara que, després de tot, la majoria dels iots no estaven equipats amb canons de plasma electromagnètics Umbaran. Tampoc era motiu de sorpresa que aquesta nau tingués poques hores de vol considerant que es tracta d'una rèplica. Va anar de Castell a Jakku, on va romandre per tres anys, remuntant-se a quan Sienar era una corporació de la República.

El que sí resulta sorprenent és que poc després d'haver desenganxat, la nau va transmetre un petit paquet de dades a una dotzena de fonts diferents. Pel que sembla es tractava de transmissors de naus. Per desvelar aquest polsim d'informació va ser necessari furgar molt. Sloane no tenia a qui dirigir les seves preguntes més que a l'estrany droide que pilotava la nau, per la qual cosa li va preguntar al sentinella:

—Què transmetem i a qui?

—Coordenades del viatge. Van ser enviades als imperials considerats lleials —va respondre el sentinella.

—Qui els considerava lleials? Rax?

—L'Emperador Palpatine.

—Ets lleial a Palpatine?

—Tots els sentinelles i missatgers estan programats per complir la seva voluntat fins i tot mort.

—Bé —va dir ella. Encara que llavors no ho estava, ni està, segura de com de bé això sigui. El que els espera és un misteri. «Qui» els espera, i qui els seguirà, és una qüestió encara més problemàtica.

Tot això assumint que ho aconseguiran.

El viatge a les regions desconegudes ha estat esquinçador. Els petits salts en l’hiperespai, enmig del caos, han estat com navegar en un perillós laberint a tota velocitat. No obstant això, els sentinelles li van assegurar que el camí era segur. Van esquivar supertempestes i van aconseguir albirar estranyes criatures fora en la foscor del buit. Els sistemes de la nau van perdre poder quan una explosió electromagnètica d'origen desconegut va descendir a l'espai, però només va ser per unes hores i ja amb els sistemes restablerts, van aconseguir continuar el viatge.

No li ha ajudat l'agut dolor que sent en el costat. Cada matí ella revisa la vella ferida i, encara que el blau gairebé desapareix, les costelles es veuen suaus i enfonsades. Fins al toc més suau de les puntes dels seus dits contra la seva pell li causa un gran dolor. Endins hi ha alguna cosa trencada. Es diu a si mateixa que ho repararà tan aviat arribin a l’Eclipsi. Si és que aconsegueixen aterrar en l'Eclipsi.

La veritat és que Sloane va estar a punt de no embarcar-se en aquest viatge.

Quan per fi va desactivar el mecanisme d'autodestrucció de l'observatori, la qual cosa hagués partit a Jakku per la meitat, ella va considerar romandre en aquest món. Després va entretenir la idea de seguir a Norra i buscar el seu propi camí en la Nova República. Possiblement l'enviessin a la presó. Potser li oferissin una ocupació. O algú podria acostar-se sigil·losament, tallar la seva jugular i llançar-la al mar. Sense importar el desenllaç, almenys trobaria un propòsit, per breu que sigui.

Després va reviure en ella la vella ambició, aquest foc que ella creia extint va començar a brillar amb brases renovades. «Si existeix una oportunitat de reconstruir l'Imperi, no hauria de prendre-la?». No podria fer-ho millor? A la seva imatge? Ella va sentir la promesa d'una nació fronterera nascuda de la lleialtat i l'ordre, no de la traïció i l’incest com l'Imperi que Palpatine va crear i Gallius Rax va destruir. Ells eren els pioners en aquest espai. Són els primers en aventurar-se als racons més recòndits i sense explorar de la galàxia.

Llavors es va adonar: «Pot ser meu, si estic disposada a prendre-ho».

Aviat arribarien al seu destí.

I aviat seria seu per prendre-ho.

***

La Imperialis es va lliscar com un centelleig a les ribes d'una tempesta geomagnètica; en la distància es veia com uns fils de llum borrosa, diàfana i espectral, que emergeixen d'un núvol negre blavós i es troben uns a uns altres en el buit. La llum es trena i embulla.

—Aquí —diu Brendol Hux. Hux s'ha empolainat. El seu cabell i barba estan retallats. També ha rebaixat la panxa amb la qual va abordar. Sloane pot veure el que ell assenyala: en la distància, s'observa la fina fulla d'un superdestructor estel·lar cuirassat que sura més enllà de la llum, en la foscor.

Ella coneix aquesta nau.

L'Eclipsi.

—Porta'ns aquí. És hora de reunir-nos amb aquells que ens precedeixen —li diu al droide sentinella que pilota la Imperialis.

Ella no sap amb certesa de qui es tracta. Hux tampoc ho sap. Serà la tripulació original de l'Eclipsi? Serà que els altres van ser triats personalment per Palpatine o per Rax? Ella no pot afirmar-ho i està ansiosa per descobrir-ho i consternada per la resposta. Si els que estan presents són lleials als altres i es refusen a jurar-li lleialtat, llavors la seva administració d'aquest nou Imperi serà penosament curta. Ella sap que, sense importar el que succeeixi, la seva lluita no ha acabat. És només el començament i això la preocupa considerablement.

Té un milió de preocupacions. Serà que Hux la trairà quan es reuneixin amb els altres? Qui vindrà després? Li serviran a ella o a ell? Podrà ser ella el llegat de Palpatine o estarà condemnada a viure amb el fantasma de Gallius Rax, la seva presència viva en aquells que queden? La influència d'aquest home era un virus. Infecciós i potencialment incurable. Després sorgeix la qüestió dels nens: aquests monstres amb ulls brillants. Ells entrenen diàriament a bord de la nau a petició de Brendol i el seu fill Armitage. Armitage ha crescut en els últims mesos i s'ha tornat encara més despietat, especialment per a algú tan jove.

A Sloane li agrada, però es preocupa per ell també.

Podrien colonitzar-ho tot.

La seva nova galàxia no coneixerà el temps sense l'Imperi.

Això li emociona.

I, francament, li preocupa.

—És moment de tornar a començar —diu ella dirigint-se a Hux—. Aquesta és el nostre primer ordre. Començar de nou i fer-ho bé aquesta vegada.

—Sí, per descomptat, gran almirall. El que vostè necessiti. Gloria per a la Gran Almirall Sloane.

—No —afirma ella—. La glòria només li pertany a l'Imperi.

El meu Imperi, pensa ella.

FI