Última oportunitat (VIII)

Anterior

8

CHANDRILÀ, ARA

—Estàs segur que és una bona idea? —va preguntar Han, mentre entren en la monstruosa i brillant ciutadella que integrava les casernes generals de la Flota de Defensa de la Nova República. Speeders de seguretat passaven de pressa al voltant de cada torre i canons de blàsters giraven en cercles interminables, amenaçant en totes direccions l'aire que els envoltava.

—Relaxa't —va dir Lando amb una rialleta—. Aquest és el nostre equip, recordes?

—Ho sé. Només que... Per ser honest, no m'agrada cap d'aquests llocs.

—Mira, si anem a rastrejar a aquest tipus, sobretot en alguna lluna penitenciària, necessitem un hacker. Qui millor per ajudar-nos a trobar a un hacker que...?

—Suposo —va dir Han—. Però deixa'm parlar a mi; Kyl és el meu amic.

Lando va moure els ulls en senyal de desaprovació.

—Tu dius això i després...

—Vam despentinar a alguns senadors traïdors que tractaven de deixar-nos fora de la Batalla de Jakku fa dos anys —va dir Han—. Bon noi.

—Esperem que així sigui —va dir Lando, mentre entraven—. Perquè tal vegada no li agrada el que li anem a demanar.

—És probable que el tinguin ficat en algun calabós d'un soterrani amb tots els altres fenòmens dedicats a hackejar codis.

L'enrenou i la bullícia de buròcrates i polítics que començaven puntualment a treballar fluïa al seu voltant mentre Han i Lando revisaven l’holotauler del Departament de Guerra Digital.

—Dotzè pis —va dir Lando—. Després de tot, no és un soterrani.

Finestrals de terra a sostre mostraven les muntanyes boscoses i ennuvolades de Chandrilà que s'estenien en totes direccions al voltant de Ciutat Hanna, mentre el turboelevador de cristall pujava de pressa, cada vegada més alt, en l'imponent monòlit de la Nova República.

Una petita figura borrosa estava teclejant en una tablet d'intercomunicació darrere del mostrador, en la recepció del dotzè pis.

—Estan contractant ara recepcionistes ewoks? —va murmurar Han.

—Això sembla —va dir Lando, i després va deixar fixe aquest somriure d'un milió de crèdits en el seu rostre i es va acostar, aclarint-se la gola.

L’ewok femella va seguir teclejant. Han i Lando van intercanviar una mirada de confusió.

—Eh?, disculpi —va fer l'intent Lando, mentre el seu somriure s'esvaïa ràpidament.

Ella va fer una pausa, va entretancar els ulls en direcció de la pantalla, va revisar una altra i després va reprendre el seu tecleig amb major vigor.

—Tenim una cita amb el senyor Kyl —va dir Han.

L’ewok se'ls va quedar mirant, sense deixar d'escriure, va aixecar el cap per veure'ls, després el va moure d'un costat a un altre, mentre murmurava alguna cosa en ewok, va donar un xarrup a una beguda fumejant del que semblava el tronc d'un petit arbre i va dirigir de nou la seva mirada a la pantalla.

—Bé, està bé —va dir Lando—. Suposo que només entrarem aquí!

—Capità Solo! —va cridar una veu sociable des de l'entrada—. I el General Calrissian, de tan mala fama! —Conder Kyl, cap de ciberguerra de la Nova República, romania dempeus amb els seus braços de gruixuda pelussera estesos a banda i banda i un ampli somriure en el seu rostre.

Lando es va encongir d'espatlles.

—Bé, jo no sé res de mala fama...

—Conder! —va dir Han, abans que l’atrapés en una forta abraçada que va semblar triturar-li els ossos—. Uf.

—Entreu, els dos! No tots els dies no un, sinó dos herois reals de la Rebel·lió s'apareixen per aquí.

—Veus? —va dir Han, donant un cop de colze a Lando—. Bona gent.

—Si tu ho dius —va dir Lando, llançant una cautelosa mirada a la bola de pèls que encara teclejava darrere d'ells.

—Com està Rath Velus? —va preguntar Han, acomodant-se en una cadira flotant de respatller alt enfront de l'escriptori de Kyl.

Conder Kyl va moure el cap d'un costat a un altre, però la forma en què se li van il·luminar els ulls parlava d'un home profundament enamorat.

—Ah, les vagabunderies de Sinjir per tota la galàxia causant tot tipus de problemes sinjirians.

—El marit de Conder s'encarrega de les entremaliadures polítiques de la Mon Mothma —va explicar Han.

Lando es va animar.

—Home talentós! Mai hagués pensat que la Mothma tingués algú que li arreglés els seus assumptes. Ha de ser bo en el seu treball.

—Oh, ho és —va dir Conder—. Massa bé de vegades. Però, vosaltres dos no heu vingut aquí per intercanviar cortesies. Què passa?

—Necessitem... un favor —va començar Han—. Un que és potencialment delicat.

—La delicadesa és la nostra especialitat aquí —va dir Conder amb un somriure—. Entrar, sortir, trencar tots els tallafocs de seguretat en el camí i capturar tot el codi possible que els travessen. És el que fem.

Lando va creuar els braços sobre el pit i va assentir.

—D'això és exactament del que estem parlant, però aquesta missió és sota el radar i fora dels registres. No tenim cap tipus d'autoritat en la Nova República. Em comprens?

—Hum —Conder es va gratar la seva barba de boc—. Sí, tinc un càrrec oficial aquí, òbviament, i estic carregat de treball fins a les orelles; a més, em dóna la sensació que esteu parlant d'alguna cosa que inclou una certa quantitat de... —es va quedar mirant a Han als ulls—, viatge galàctic?

Lando i Han van assentir al mateix temps.

—Sabeu? —va dir Conder, i gairebé podia sentir-se que els engranatges donaven voltes en el seu cap—, tinc una aprenenta a la qual he estat entrenant. És la millor hacker que conec; és a dir, he pescat una cosa o dues mentre superviso el seu treball, i no està oficialment en la nòmina de la Nova República.

—Espera —va dir Han—. No et refereixes a...?

Conder va prémer un botó en el seu escriptori.

—Peekpa, pots venir aquí, si us plau?

—No la... —Lando va saltar quan la porta es va lliscar per obrir-se i l’ewok esquerpa del mostrador del front va entrar caminant, amb el seu petit tronc d'arbre rar a la mà.

—Frip trak? —va llançar uns trinats Peekpa.

—Peekpa, aquests dos cavallers estan per embarcar-se en una missió no específica, ultrasecreta i sota el radar en la qual necessiten ajuda d'una hacker talentosa per...

L’ewok va llançar una aguda mirada a Han i Lando; després va deixar escapar una andanada insultant del que havien de ser malvades malediccions endorianes.

—Bé, digues-nos com et sents en realitat, bola de pèls —va dir Han.

—Pel que sembla —va dir Conder—, la seva suposició que Peekpa era una recepcionista li va resultar massa ofensiva.

Han va sospirar.

—Bé, si ella no hagués estat asseguda en...

—Si us plau, faci-li saber —el va interrompre Lando— que ens disculpem sincerament, senyor Kyl, i que estaríem feliços de...

—Fraza koonatzgah! —va gemegar l’ewok, movent els seus ulls en senyal de desaprovació i alçant els braços en l'aire.

—Ella diu que comprèn l'idioma bàsic —va dir Conder—. Òbviament. Així que no necessiten demanar-me que li digui res, ella els comprèn a la perfecció —va fer un gest de disculpa i va voltejar-se cap a la Peekpa—. Senyoreta Peekpa, si considerés l'oferiment del General Calrissian i el Capità Solo, estic segur que podríem...

Peekpa va aixecar una arpa.

—Pata pata Kri Solo?

—Per descomptat que aquest Capità Solo —va dir Conder.

Amb un xiscle, Peekpa es va llançar a un llarg monòleg, l'essència del qual el Conder Kyl va resumir així:

—Vol saber si el wookiee Chewbacca se'ls unirà en aquesta cerca.

En Han es va fregar els ulls. Chewie per fi s'havia establert amb la seva família dos anys abans i treballava molt per reconstruir la infraestructura destrossada de Kashyyyk amb els altres wookiees. Quan van parlar unes setmanes abans, Chewie estava preocupat per una ratxa de desaparicions als pobles propers.

—Jo no...

—Per descomptat que podem arreglar això, sí —el va interrompre Lando.

Conder va mirar a Peekpa, qui va llançar la seva gerra i va córrer en un petit cercle, llançant trinats i crits aguts.

—Tu l'hi diràs a Chewie —va murmurar a Han.

—Sembla —va dir Conder— que han trobat una hacker.

 Següent