La fi de l'Imperi (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

En escoltar que algú trucava a la porta de forma furiosa, Leia va saltar alarmada i es va colpejar amb el genoll la taula sobre la qual descansava una brillant projecció d'un mapa estel·lar. El mapa centellejava per la sacsejada de l'impacte quan la veu es va deixar escoltar a través de la porta.

«Leia! Leia!».

Ella tracta d'aixecar-se veloçment, com si oblidés el tremend pes viu en el seu abdomen. La criatura en el seu interior fum puntades i dóna tombarelles mentre ella intenta posar-se dempeus. «Tranquil, angelet. Seràs lliure abans del que creus».

—Mare —diu el seu androide de protocol, T2LC—. Tal sembla que hi ha algú en la porta.

—Sí, ho vaig escoltar, Elsie.

Leia fa un gest de dolor en aixecar-se de la butaca. Se suposava que aquesta butaca havia de ser còmode, però l'única cosa que fa és empassar-la-hi completa com un sarlacc devorador.

—És Han.

—Està en perill? Sona com si estigués en perill. Haig d'obrir la porta? No volgués permetre-li l'entrada al perill, però si...

—Leia, carall! La porta! —va exclamar Han a l'altre costat, acompanyant la seva veu amb més cops i patacs.

«Està donant puntades de peu a la porta», nota ella.

—Ja vaig! —crida i diu al droide—: Jo ho faig.

—Però, la seva condició, mare...

—Estic embarassada, no moribunda —replica i obre la porta.

Han no perd temps en entrar, en un braç porta una bossa plena de «alguna cosa».

—Et vas prendre el teu temps —diu ell i somriu mentre s'acomoda. Després passa al seu costat com un raig i li fa un petó ràpid en la galta.

—Per ventura no ho saps? —diu irònica mirant dubitativament al T-2LC—. Tinc una condició.

—Elsie, t'ho he dit, Leia no té una maleïda condició, està en estat.

Però immediatament i en forma seriosa, amb un registre més greu, ell li diu a la Leia:

—Hauries de portar-ho amb calma. —Assenyala el mapa estel·lar—. Per exemple.

—Controlo el meu cos, moltes gràcies.

—Això digues-li-ho al petit rufià —va dir ell, deixant caure el sac del que sigui sobre la barra de la cuina.

A Han li ha donat per dir-li així al bebè que dóna tombarelles en el ventre matern, el «petit rufià».

—Voldràs dir «angelet».

El va seguir fins a la cuina. Els servomotors de T-2LC grinyolaven darrere d'ella per indicar que la seguia a prop. Algú (Han) li havia dit al droide que es mantingués prop d'ella en cas que caigués. Oblidem el fet que el droide es manté tan a prop que la Leia ha estat a punt d'ensopegar amb els seus peus metàl·lics una dotzena de vegades.

—Què has portat?

Han li picà l’ullet i va ficar la mà en la bossa per treure un jogan.

—Mira! —va dir en rebregar lascivament la fruita.

Leia va sospirar decebuda.

—És això...? La bossa està repleta de fruita?

—Sí, per?

—No crec poder menjar tants jogans.

—Clar que pots!

—Permet-me replantejar-ho: no vull menjar tants jogans.

—És bo per a tu.

—No «tan» bo.

—Però els doctors...

—El Dr. Kalonia va dir que incorporés jogans en la meva dieta, no que reemplacés tot en la meva dieta per jogans.

Es va acostar a ella, va posar el seu rostre a la seva tosca mà i va acariciar la seva galta suaument.

—Està bé, està bé. Només tractava de fer alguna cosa bé per tots dos.

—Ho sé, Han.

—Si crec que puc ajudar, sempre vaig a fer-ho. Amb el que sigui que tu o el nostre fill necessiteu. Ho saps, veritat?

Ella riu.

—Ho sé.

Ha estat difícil per al Han. Ell no ho admetria, però ella ho pot veure en la seva cara. El seu espòs necessita fer alguna cosa. Està avorrit. Chewbacca va tornar a casa i està a la recerca de la seva família. Luke recorre la galàxia esperant trobar vells ensenyaments jedi. Han Solo no té res per fer contraban, cap lloc on apostar, ni alguna estúpida rebel·lió per la qual lluitar.

És com el Falcó, retirat i relegat a un hangar en algun lloc, esperant que alguna cosa succeeixi, la qual cosa sigui.

Així que compra fruita.

Molta, molta fruita.

I, per descomptat, es preocupa per ella.

Ell dirigeix la seva atenció a la taula i el mapa estel·lar.

—No segueixes amb això, o sí?

—Amb què?

—Leia, Kashyyyk va ser una casualitat. Vam tenir sort.

—Jo sempre tinc sort quan estàs del meu costat, pocavergonya.

Han sacseja el cap.

—Bromeja tot el que vulguis, però això és una bogeria.

—No és una bogeria —diu ella, molesta—. El que vam fer a Kashyyyk va ser el correcte i ho saps. Si poguéssim formalitzar el procés, si poguéssim enfocar-nos en altres mons que el Senat, per covardia, no ha alliberat, llavors podríem, amb el permís extraoficial de la nostra amistosa cancellera, trobar una forma de fer el correcte per a aquests mons. El que significa que no només salvaríem sistemes sencers, sinó que aquests sistemes podrien estar del nostre costat i unir-se al cor de veus que componen aquesta Nova República.

Han sospira.

—No ho sé. No pot encarregar-se d'això algú més? Almenys de moment...

—Mira —diu ella, inclinant-se sobre el mapa estel·lar—. Tatooine, Kerev Doi, Demesel, Horuz. Tots són planetes que d'alguna forma segueixen servint al que queda de l'Imperi o a sindicats criminals o a trepes. Les rebel·lions funcionen. Ho hem vist. Hem ajudat al fet que succeeixin.

—Saps que Mon no ho recolzarà.

—Ja ho va fer. D'alguna forma.

En les seqüeles de l'atac a Chandrilà, la Nova República es va quedar trontollant. La gent ja va començar a murmurar: «la Nova República no pot protegir-se, com ens protegiran a nosaltres?». Ja van començar les acusacions dirigides al cap de la Mon Mothma com si fossin rifles: «ella té una presència militar feble i a més està ferida, com se suposa que ens liderarà?». Leia i Han van tornar portant de tornada una molt necessitada (encara que il·legal i inesperada) victòria per a la Nova República en un moment en el qual urgia. Sí, Chandrilà va ser atacada; però ells van salvar Kashyyyk. Van aconseguir fer que l'Imperi fugís i van alliberar als wookiees. Va ser una victòria que va impedir que el Senat dessagnés als senadors lleials.

—Si tan sols poguéssim recolzar als rebels en aquests planetes...

—Mare —va interrompre’ls el T-2LC, literalment empenyent el seu brillant cap rogenc cap a ella—, té una trucada.

—La prendré aquí.

Es va acomodar en la butaca i va tancar la projecció del mapa. Una nova imatge el va reemplaçar: el rostre de la Norra Wexley. Fa temps va ser pilot per a la Rebel·lió i recentment s'havia convertit en la líder d'un equip de «caçadors imperials», seguint la pista de diversos criminals de guerra de l'Imperi que van fugir a diferents racons de la galàxia per amagar-se. Ella havia ajudat a la Leia de diferents formes: trobant al seu espòs quan havia desaparegut; ajudant a Han a alliberar a Chewbacca i el seu planeta de les urpes de l'Imperi. Però ara? Norra estava a la recerca de la seva presa més esmunyedissa, la Gran Almirall Rae Sloane.

Sloane és un misteri, com una llavor embussada entre les dents que la Leia no es pot treure. Primer, l’autoproclamada Gran Almirall va ser i va admetre que ella era «l'Operador», un informant confidencial d'alt nivell que va ajudar a la Nova República per guanyar batalles de vital importància en contra de l'afeblit Imperi. Després, Sloane es va oferir per participar en les negociacions de pau i va demanar anar a Chandrilà amb aquest propòsit. Mentre estava present, aquells presos que van ser alliberats de la nau presó, en la qual Chewbacca estava detingut, van trair a la Nova República, assassinant a diverses figures d'alt nivell i ferint a molts altres. El comptatge dels morts és massa alt i inclou a senadors, diplomàtics, consellers, generals i almiralls.

«Hauré estat jo en la llista d'objectius?». Leia encara s’ho pregunta. Si per alguna volta del destí no l'hagués posat en el camí que va prendre, hauria estat allà, en l'escenari, aquell Dia de l'Alliberament?

No hi ha forma de saber-ho. La llista d'objectius romania encriptada en minúsculs xips controladors incrustats a la base de la tija cerebral de cadascun dels presoners que havien tornat. Són tan petits que són fàcilment obviats en un escaneig general i massa sinistres com per ser considerats reals fins que ja és molt tard. Quan per fi van descobrir els xips, setmanes després del Dia de l'Alliberament, tant la celebració com la matança ja havien ocorregut i fins i tot havien netejat la sang de la plaça. Els xips es van espatllar, es van degradar com a part d'algun pla. El propi Conder Kyl va ser incapaç de trobar l’errada i si Conder no pot, ningú ho farà.

El punt és que Sloane va fugir de Chandrilà. Una acció que va coincidir amb la sobtada desaparició de l'Imperi. Fora d'alguns romanents, l'enemic s'havia silenciat.

Això pertorbava a la Leia considerablement.

—Norra —va dir la Leia. Ella estava en deute amb aquesta dona. L'espòs de la Norra era un dels assassins i Leia tractava d'imaginar el que això ha de fer-li al cor i ment d'una persona. Encara pitjor, allò que li ha de fer al cor i ment d'una mare i esposa. No era una sorpresa que el tema de la maternitat rondés els pensaments de la Leia recentment. El que Norra ha travessat per la Rebel·lió i la seva família és tan admirable com esquinçador. Podria Leia fer el mateix? Podria seguir aquest camí? Va ser llavors que se li va ocórrer una pregunta que gairebé va témer respondre: on resideix la seva veritable lleialtat? Té una família per protegir, però una galàxia a dirigir.

—Dóna'm bones notícies, si us plau.

—Trobem a Swift.

—El caça-recompenses. Bé. Els va dir alguna cosa?

—Així és. Ens va dir que Sloane va anar a un planeta en els límits occidentals anomenat Jakku. Saps res d'això?

La Leia no sabia res sobre aquest tema. Mirà al Han de tal forma que en un instant va aclarir la gola i va activar l'holograma.

—Ei, Norra. Jakku, eh? Jo el conec. Vaig estar allà una vegada, fa anys. Ja saps, pel de sempre, portava tipus dolents i els hi lliurava a tipus pitjors. Allà no hi ha res. Miners, mercaders de quincalla, carronyers. Tenen una religió mig boja al sud; al nord fan carreres de roda. Fora d'això, és un erm qualsevol. En comparació, fins i tot Tatooine té una gran animació.

—Per què Sloane aniria aquí? —pregunta la Leia.

—No tinc idea! —respon Han—. Potser està buscant una sortida. Córrer i amagar-se. Ningú pensaria a buscar-la a Jakku.

—Swift creu que pot estar relacionat amb un altre imperial. Un tal Gallius Rax.

Aquest nom no li era familiar a la Leia i això ja és a dir alguna cosa. En tot aquest assumpte hi ha alguna cosa que no se sent del tot bé. Ella sentia preocupació a flor de pell.

—Norra, torna a casa. Crec que és moment de presentar-li el cas a la cancellera...

—Amb tot el respecte —la va interrompre —, abans voldria fer un viatge de reconeixement al planeta. El temps se'ns escapa entre els dits com una soga i preferiria no deixar-la anar més. Després de l'ocorregut a Chandrilà, hem de presentar-li a la cancellera una mica més que el testimoniatge d'un mercenari. Almenys deixa'ns fer un cop d'ull. Podríem descobrir... alguna cosa.

Leia va girar-se per mirar al Han. Ell va torçar la boca en tractar de dissimular el somriure.

—A mi no em miris. Ja saps el que jo faria.

—Sí, sortiries corrent directe al perill com un trastocat.

—Pots apostar-ho —va dir en encongir les espatlles.

Amb més raó ella havia d'advertir a Norra que s'allunyés d'aquest pla d'acció. Qualsevol pla amb el segell d'aprovació d’en Han significava problemes assegurats. Però Norra no és Han. Ella és més llesta, o no?

—Endavant —va dir la Leia finalment—. Veurem què trobes i després tindrem alguna cosa que portar a Mon.

—Com es troba la cancellera? Com segueixen les seves ferides?

—Gairebé han sanat per complet —va respondre. Encara que hi havia ferides molt més profundes: ferides en l'esperit i en la carrera d'una dona—. Ella està bé, li diré que vas preguntar i, eventualment, podrem explicar-li el que has estat fent.

—Gràcies, Leia. Agraeixo la teva ajuda en tot això.

—Ets tu qui m'està ajudant a mi, Norra. M'estàs ajudant a mi i a tota la galàxia si pots seguir-li la pista a Sloane allà fora. Només vés amb compte. Si et trobes amb l'Imperi, no ataquis. Entesos?

—Fort i clar —diu Norra—. Et veuré aviat.

I llavors es va esfumar.

 Següent