Última oportunitat (XLIII)

Anterior

43

EL CHEVALIER, ARA

Han va fer girar al Chevalier en una àmplia espiral, entreteixint el seu camí dins i fora del camp de ferralla. El torpede es va estavellar contra un convertidor de líquids a un costat i va esquitxar el parabrisa amb fum i enderrocs.

—Prepara't, Peekpa —va dir Han—. No podràs tenir molt temps per la manera en què aquest tipus està disparant les armes.

—Cheeba —va dir Peekpa amb altivesa.

—Bastant just —Han va haver d'admetre que el que li faltava al Chevalier en armament ho compensava en acceleració. Van navegar en un arc alt sobre el Vermillion, evadint fàcilment l'atac esquitxat pel foc d'ions de Gor i donant voltes darrere d'ell.

Abans que el Vermillion pogués girar per enfrontar-los, Han s'havia ficat per sota i després va sortir disparat de nou cap amunt; només va atrapar una rosada de trets a través de les seves ales.

Peekpa murmurava per a si, mastegava alguna cosa i teclejava amb fúria.

—Tens gana? —va cridar Han, mentre inclinava la nau a l'esquerra per evitar un fragment de gel giratori i després es col·locava darrere d'ell per cobrir-se mentre més foc provinent del Vermillion passava als costats.

Peekpa va murmurar alguna cosa rude, estava segur d'això. Però després ella va cridar frenèticament, acostant cada vegada més les seves mans enfront de la seva cara.

—Està bé, està bé —va dir Han; va treure la nau de pressa darrere de l'asteroide i immediatament va ser martellejada per un tro furiós de foc làser. El Chevalier es va estremir i va cruixir.

—Però no podrem resistir molt més d'això, així que...

El datapad de la Peekpa va xisclar amb excitació, igual que ella.

—Eh?

L’ewok va colpejar amb força l'espatlla d’en Han i va obrir i va tancar la seva urpa en el seu rostre.

—Ouch! Què?

La nau va retrunyir de nou mentre més làsers la colpejaven.

—Freebee toosasno! Freebee toosasno!

Han es va donar la volta cap a la barra de direcció i va apartar el Chevalier del camí mentre un torpede passava volant.

—Un de nosaltres haurà d'aprendre l'idioma de l'altre, Peekpa, perquè...

—Frizkrit! —va esbufegar Peekpa i va moure els ulls en senyal de disgust. Ella va colpejar amb la seva urpa el botó de l'intercomunicador. El foc del Vermillion es va detenir.

—T'has posat en contacte amb ell? —Han es va quedar bocabadat.

Peekpa va baixar al terra d'esquena a la consola i va començar a teclejar en el seu datapad, processant alguna cosa.

La imatge pampalluguejant de Fyzen Gor va aparèixer enfront d’en Han. La seva ja estreta cara estava emmarcada per la caputxa de color verd fosc, i Han va reconèixer la tènue lluentor de la protecció transparent del seu casc d'oxigen. El pau’an es va inclinar cap endavant, amb els seus ulls negres entretancats.

—Tu... —va dir Gor amb fúria.

—Provoco molt aquesta reacció, per ser franc —va admetre Han.

—El ximple petit contrabandista de Freerago’s.

—Jo també entenc això si sóc honest.

Gor es va tirar cap enrere en el seu seient, satisfet.

—Has envellit molt malament, humà.

—I tu encara tens l'aspecte d'una vara de formatge morta de gana que algú va treure de les dents d'una rata i la va posar al sol per podrir-se.

—No podries haver estat tu amb qui vaig tenir l'altercat en aquests mateixos romanents dos anys abans d'aquella nit a Freerago’s, o sí? Aquell oponent semblava més... digne d'alguna manera.

—Ara t'estàs portant groller.

—Per què s'han comunicat amb mi?

Aquesta era una fantàstica pregunta. Han li va donar un copet a Peekpa amb la seva bota, perquè el que fos que ella tractés de fer, seria millor que ho fes ràpid. Ella li va copejar i va seguir escrivint. Probablement era el millor.

—Bé... —va dir Han.

—Desitgen veure la cara de qui està per enviar-los a una mort feroç i per portar un nou ordre a la galàxia?

—Què graciós que hagis d'esmentar això —va dir, agraït per l'alè brindat—. Em preguntava què passa exactament amb aquest apocalipsi droide del que tu i els teus petits amics segueixen parlant.

—Ah...

—Vam visitar aquest pintoresc complex de muntanya que tens, i haig de ser honest amb tu...

—Freema freema —l'estàtica del sistema de so de sobte tronà en les oïdes d’en Han—. Bara bara freema freema! —Al principi va pensar que Taka s'havia ficat subreptíciament al Chevalier; després es va adonar que Gor estava encongit i pressionava frenèticament els botons de la seva consola.

—Què és això? —va cridar Gor.

—Freema leema chucka chucka freema bola freema!

—Espera —Han es va acostar moltíssim a l'intercomunicador per assegurar-se que la seva veu sortís amb claredat—. Estàs tractant de dir-me que mai vas sentir a Snograth i els Mogwars?

Peekpa seguia escrivint, sense parar esment a la música. Això significava que estava treballant en alguna cosa completament diferent. I això significava que, en algun lloc d'aquesta nau, Taka estava viu i enviava un missatge a Gor. Han es va sentir de sobte més lleuger, com si hagués estat carregant tota una estació espacial en la seva esquena des que el Vermillion havia desaparegut i ara, almenys, part d'ella estava surant en l'atmosfera.

—Chucka freema sava bola bola freema freema!

—Apaga aquest soroll infernal! —va cridar Gor mentre Han feia un petit ball al ritme dels compassos violents i els crits maniàtics.

—Faka deebo lub lub! —va cridar Peekpa i va pitjar un botó.

Han la va mirar. Mai, fins aquest moment, s'havia adonat de com de molt podien somriure els ewoks; en general, les seves petites boques estaven més o menys perdudes sota aquesta pelussera espessa. La de Peekpa es va estirar àmpliament, les seves dents emperlades van brillar enfront d'ell.

—Freema bara freema chucka freema bata freema freema!

—Què vas fer?

Ella va assenyalar al Vermillion just quan Gor va cridar alguna cosa inintel·ligible. La tapa de la cabina de comandament es va obrir com impulsada per un ressort i la pròpia nau va semblar llançar-ho com una gegantesca bola de moc pau’an. En Han va obrir foc, però Gor ja havia pres un blàster de dispersió que portava sobre la seva espatlla i estava ruixant amb foc al Chevalier danyat.

Han els va apartar del camí, mentre els seus propis trets s'obrien i destruïen un romanent de lluna que passava. Després Gor va desaparèixer.

—Maledicció —va murmurar Han, mentre accelerava cap al Vermillion—. Bon treball, Peekpa! —Ell va estirar la seva mà cap avall, sense apartar els ulls de l'espai buit on acabava d'estar Gor, i va donar una palmada a la mà oberta de l’ewok.

—Han! —va dir Lando per l'intercomunicador. Se sentia com si hagués perdut l'alè—. Acosta't al Vermillion i assegura't que els altres estan bé. Jo vaig darrere d'ell!

—Entès, Lando. Però, vés amb compte allà fora.

Mirà com la forma de Lando, vestida amb un vestit espacial, sortia disparada del Chevalier i es llançava a l’encalç de Gor en els Romanents Mesulans.

 Següent