La fi de l'Imperi
Conseqüències 3
Chuck Wendig
Mentre s'acosta la confrontació final entre la Nova
República i l'Imperi, tots els ulls es posen sobre un planeta remot: Jakku.
La batalla d’Endor va destrossar l'Imperi, dispersant així
les seves forces per tota la galàxia. Però els mesos posteriors a la victòria
no han estat fàcils. La Nova República ha sofert un atac devastador per part
del que queda de l'Imperi i això ha forçat a la nova democràcia a intensificar
la seva cerca de l'enemic ocult.
Pel seu acompliment en l'emboscada mortal, la Gran Almirall
Rae Sloane és la criminal més buscada de la Guerra Imperial; l’expilot rebel,
Norra Wexley, de tornada al servei per la urgent petició de la Leia, està
liderant la recerca. Però més enllà de la lleialtat cap a la Nova República, hi
ha una altra cosa que mou a Norra: la venjança. El seu espòs va ser transformat
en peó homicida després del pla d'assassinat de l’Sloane, i ara ella buscarà
justícia.
Però Sloane també està en una feroç cerca: persegueix al
traïdor Gallius Rax cap a l'estèril planeta de Jakku. Com la veritable ment
brillant darrera del devastador atac de l'Imperi, Rax ha portat a la seva tropa
a un moment decisiu. L'astut estrateg ha reunit els poderosos romanents de la
màquina de guerra de l'Imperi, preparant-se per executar el pla final de
l'Emperador Palpatine. Mentre la flota imperial orbita Jakku, una armada de la
República arriba per acabar el que va començar a Endor. Norra i la seva
tripulació s'endinsen en el cor d'un xoc apocalíptic que deixarà la terra i el
cel en flames. I el futur de la galàxia finalment es decidirà.
Fa molt temps, en una
galàxia molt, molt llunyana...
Per primera vegada en una generació, s'ha restaurat la
democràcia en la galàxia. La Nova República ha aconseguit que el que resta de
l'Imperi es dispersi i s'amagui malgrat patir el seu últim i incapacitant atac.
Així i tot, l'amenaça de violència continua i romandrà mentre la guerra
subsisteixi.
Al remot planeta de Jakku, allunyat de la mirada de la
República, el sigil·lós Gallius Rax lluita per restaurar el destruït Imperi a
imatge i semblança seva. No obstant això, els seus plans aviat seran posats a
prova per l'abans Gran Almirall Rae Sloane, qui busca destruir-li i rescatar
l'Imperi dels seus foscos plans.
Mentrestant, i sense saber el que Rax planeja, Norra Wexley
i la seva tripulació segueixen a la recerca de qualsevol pista que pugui
portar-los a la captura de l’Sloane. Estan convençuts que Sloane és la clau per
derrotar a l'Imperi i la recerca de Norra els acosta cada vegada més a
l'exèrcit amagat de Rax. A Jakku, l'Imperi es prepara per a un últim
enfrontament en el qual es decidirà el destí de la galàxia.
PRELUDI
LA SEGONA ESTRELLA DE
LA MORT SOBRE ENDOR
L'arquitectura de l'Estrella
de la mort, àdhuc amb la reconstrucció incompleta, meravella a l'Almirall
Gallius Rax. És un món en si mateixa i, mentre camina pel passadís cap al
turboascensor, seguit per un parell de guàrdies amb casc vermell, nota que
l'estació de batalla vibra i brunzeix al voltant seu. En aquesta subtil
vibració, Rax escolta una boja cançó. Una cançó de poder, de potència, de
destrucció. Una òpera imperial en timbre i to.
Mai va trepitjar la primera encarnació de l'Estrella de la mort. No ho tenia permès.
Era el seu deure mantenir-se al marge, a l'espera d'un destí que estava segur
que mai arribaria. No obstant això, ara estava aquí, convidat a bord per
observar-la. El que li suggeria que, o estava prop d'aquell destí, o estava
encara més a prop de la mort i que el seu destí s'esvaïa abans de començar.
Els guàrdies es van avançar per cridar al turboascensor de
llums vermelles i blanques; el terra negre tan fosc i llis semblava un mirall
d'obsidiana tacat per decadència moral. Li van indicar a Rax que entrés,
tanmateix no el van seguir.
Ell va pujar sol.
El turboascensor va obrir les seves portes.
Aquí, en l'extrem més llunyà de l'habitació del tron,
l’espera l'Emperador. El vell home l’espera en la seva túnica negra, assegut,
mentre observa la suau corba de la resplendor que jeu més enllà del mirador
radial sobre la lluna d’Endor. Lentament gira el seu seient.
Només pot veure's la meitat del rostre de l'home. Les seves
línies d'expressió s'han aprofundit considerablement. La pell de les seves
galtes i mandíbula penja, i la seva boca sembla estar fixa en una ganyota
salvatge que al seu torn fa l'efecte d'un somriure pertorbador. Aquesta cara,
amb aquesta boca, és com una bossa putrefacta que ha estat esquinçada per un
ganivet. La resta del seu semblant es manté ocult a l'ombra de la seva túnica
negra.
Han passat molts anys des de l'última vegada que Rax va
veure a Palpatine a prop. L'horror que havia vist en l'home temps enrere estava
gravat en la seva pell i s'havia convertit en carn.
Veure a l'emperador li va robar l'alè. Li va robar part de
la seva energia i els seus genolls gairebé van cedir. Palpatine té la presència
d'una estrella que col·lapsa i del buit que resulta d'això i que ho consumeix
tot al seu voltant. T'atreu. Pren una mica de tu. És una força debilitant i
aterridora.
Rax es manté ferm, com una vegada ho va fer a Jakku.
—Acosta't —diu Palpatine, una urpa en rigor mortis el
convoca.
Rax fa el que se li indica.
—Emperador —diu i fa una reverència amb el cap.
—Una llançadora va aterrar en la Lluna Santuari —diu el
vell.
Rax no sap com respondre a l'afirmació, les seves paraules
el van colpir com un reclam, encara que no necessàriament dirigit a ell.
—El destí acompanya aquesta nau. En ella va qui pot alterar
el curs del destí que he vist.
—Faré que la destrueixin.
—No, noi. Tinc altres plans més importants per qui viatja en
aquesta nau. El convertiré en una demostració del meu poder o en un esclau per
substituir a qui m'ha fallat, encara no puc dir-ho. Segueix sent incert. Però
nosaltres estem sent dirigits a un moment en el temps, un moment de gran
incertesa. Tot flueix cap aquest moment —diu mentre la seva veu se suavitza i
el rostre s'amaga subtilment en el capell de la seva túnica—. Puc sentir el
caos, la feblesa. Sento un punt de trencament.
Rax eleva el mentó i infla el pit.
—N'hi ha prou amb demanar-me el que necessiti, milord.
—Necessito que estiguis preparat.
—Sempre estic preparat.
—Aviat serà el moment per a la Contingència.
Davant l'esment, la gola d’en Rax es tiba. «El meu
destí...».
Palpatine continua.
—T'aniràs lluny d'aquí. Prendràs el Devastador[1]
i t'amagaràs a la nebulosa Vulpinus fins que els esdeveniments d'aquest punt de
trencament es resolguin.
—Com ho sabré?
—Ho sabràs. Enviaré un sentinella.
Rax assenteix amb el cap.
—Sí, milord.
Palpatine el mira amb deteniment. Rax no pot veure els ulls
de l'emperador, però certament pot sentir-los. Punxant-lo com agulles.
Disseccionant-lo per veure de què està fet.
—El meu noi. El meu preciós noi. Estàs llest per ser un
marginat? Estàs preparat per convertir-te en la Contingència de ser necessari?
Hi ha uns altres als quals hauràs de convocar al teu costat.
—Ho sé. Estic llest.
«Estic llest per anar-me’n a casa. Perquè això és just el
que això significa, no és així? Significa que un d'aquests dies tornaré a les
sorres de Jakku, a l'observatori. És tornar a tot el que ell odia, però també
és tornar al lloc que alberga el seu destí i el destí de tota la galàxia».
—Llavors vés. El temps constreny. La batalla aviat estarà
enfront de nosaltres.
—Vostè resultarà victoriós, sens dubte.
—D'una forma o una altra, així serà —diu i deixa veure un
altre despietat somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada