33
GRAVA, ARA
—Les seves armes, orgànics —va dir un dels homes
encaputxats, mentre es quedaven dempeus, panteixant, en la part superior de les
escales.
El bosc havia semblat créixer i tancar-los a mesura que
pujaven, de vegades engrossint-se a una densitat tan opaca que se sentia com si
la nit hagués caigut. No obstant això, aquí, en aquesta plataforma al
capdamunt, la mala herba i les enfiladisses penjants havien cedit el seu lloc
per revelar la vasta sabana de Grava que s'estenia cap a on el sol queia
lentament darrere d'una altra serralada, a la distància.
—Això no passarà —va informar Lando als homes encaputxats.
—A més, a qui li diuen orgànics? —va preguntar Han—. Vostès
no sonen com droides.
Lando i Han van fer un pas enrere mentre les dues figures
apartaven les seves caputxes. Un era un ésser humà, amb rostre pàl·lid i cobert
de cicatrius, una òrbita ocular buida i una plena de puntades i verrim on
hauria d'estar el seu nas. L'altre amb prou feines era recognoscible com un
quarren. Tres dels seus tentacles facials havien estat arrencats i el restant
estava tallat fins a formar només un esquinçall de cartílag. Constel·lacions de
petites abrasions que supuraven cobrien la pell al voltant de cadascun dels
seus ulls de color blau pàl·lid.
—Jo sóc 9-7 Saquanz —va dir el quarren en idioma bàsic vacil·lant—.
Ell és Braket 12-12. —L'ésser humà va fer una reverència, amb un lleuger
somriure afectat en el seu rostre—. Som servents de la Germanor de Cable i Os.
Mitjançant el servei i el sacrifici, hem aconseguit un estatus més enllà d’allò
simplement orgànic, encara que, per descomptat, sempre haurem nascut d'un
ventre pecaminós de carn mortal i defectuosa, ha-ha.
—Vostès també poden aconseguir un dia un estatus més enllà
de l'orgànic —va aconsellar Braket 12-12, amb entusiasme.
—Amb servei i sacrifici, per descomptat —va afegir 9-7
Saquanz.
—Crec que passarem —va dir Han—. On està Fastent?
—Ahe, he, he —es rigué el quarren alegrement—. Les seves
armes, si són tan amables.
—No som amables —va dir Lando i va treure el seu blàster—. I
no estem interessats en el seu culte tenebrós. Vagin a portar-nos a Fastent i
ens apartarem del seu camí.
Tots dos homes van llançar un crit ple de delit.
—Un blàster! —va clacar Braket—. He-he!
—No m'agrada això —va murmurar Han. Els arbustos al voltant
d'ells van cruixir i un brunzit metàl·lic va anunciar la presència de formes
encaputxades, amb ulls vermells i brillants que els il·luminaven sota les seves
caputxes. Apuntaven els seus rifles blàster a Han i Lando.
—Els germans! Ells s'han dignat a visitar als visitants! —va
xisclar Saquanz—. Ahe, he, he!
Han i Lando els hi van passar els seus blàsters i van
aixecar les mans.
—Bé, està bé —va dir Han—. Per què no ens van demanar tan
sols els nostres blàsters si això és el que volien?
—Salutacions, orgànics —va dir un dels droides en to monòton
i apàtic—. Sóc Balthamus, també conegut com a Número Deu, de la Dotzena
Original —es va tirar cap enrere la caputxa amb dues mans grisenques, inflades
i molt humanes per mostrar la seva cara metàl·lica sense expressió d'un droide
mèdic de classe 1—. Els estàvem esperant.
—Això mai és bo —va dir Han.
—Els escortarem fins al servent que busquen.
—Ah, ja veig —va dir Lando—. Tot estarà bé.
En Han només va sacsejar el cap i va sospirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada