Última oportunitat (XLII)

Anterior

42

EL CHEVALIER, ARA

—A què et refereixes amb nosaltres? —Han va exigir una resposta—. Jo els vaig trobar. I què són els Romanents Mesulans?

Lando va moure els ulls amb enuig i es va lliscar en el seient del copilot.

—Esforç d'equip, si som honestos amb això. Però bon treball, vell amic. Els romanents són fragments de la lluna de gel Mesula, que va ser destrossada fa eons. L3 i jo vam visitar aquest lloc fa més d'una dècada, buscant aquest mateix maniàtic.

—Ah, sí —va dir Han—. En aquella ocasió vas tractar de posar les teves mans sobre el mateix dispositiu que va ser la causa que jo rebés un cop, encara que, en realitat, després el vaig obtenir. Per cert, tu vas fallar.

—No obstant això, si haguessis estat capaç de mantenir les teves mans brutes en ell —va rondinar Lando—, cap de nosaltres estaria en aquest embolic, o sí?

—No ve al cas.

—No?

—Taba grata, bosheentrak —va advertir Peekpa.

—Veus? Ella està d'acord amb mi —va assenyalar Han.

Lando va entretancar els ulls.

—Estic cansat de tu.

—Estàs cansat que jo trobi exactament el que tu vas venir aquí a buscar?

Lando va arrufar les celles, mentre recorria amb la vista el camp de gel flotant.

—Vaig a ignorar-te perquè el més important és trobar als nostres amics i resoldre aquest assumpte. Quan L3 i jo vam venir per última vegada, els romanents estaven en un sector completament diferent de la galàxia. Del que no em vaig adonar és que, d'alguna manera, els romanents migren al voltant de la galàxia sense un patró que algun astrònom hagi estat capaç de determinar. Gor va haver de programar al Phylanx perquè es mogués dins dels fragments de gel i així evitar que ho detectessin.

—Chubba bucha —va agregar sàviament Peekpa.

Han i Lando es van mirar entre si, amb l'esperança que qualsevol cosa que ella hagués dit no fos important.

—Correcte —va dir Lando—. També va fer que enviés transmissions a intervals regulars; no obstant això, com sospitàvem, les transmissions es mantenien en espera fins que el Phylanx havia netejat l'àrea abans d'enviar-la, de manera que només algú amb les coordenades que coincidissin amb les transmissions podria desxifrar on estaria exactament el Phylanx. Gor tenia el codi, però no les dades de la transmissió.

—Fins que va segrestar al Vermillion —va acabar Han.

—Correcte, però... —Lando va assentir davant els enderrocs dispersos que encara suraven al voltant d'ells entre els fragments de gel.

—Una cosa més està tractant de deixar un rastre cap al Phylanx —va dir Han—. Això és tot el que puc imaginar. Perquè ens va conduir directe a ell. O... aquí. Encara no sabem on està el Phylanx.

—Ni el Vermillion —va assenyalar Lando.

—No —Han va mirar per la finestreta de la cabina de comandament—. Però quan Gor s'aparegui, probablement ho farà disparant.

Lando va pujar amb un cop els escuts frontal i posterior perquè es despleguessin a tota la seva capacitat.

—La cosa és...

—Ho sé, ho sé. No podem volar-ho en el cel. Haurem de tractar d'abordar-ho d'alguna manera o...

—Arribar al Phylanx abans que ell? I destruir-ho.

—No obstant això, no sé com els anirà als nostres amics que segueixen a bord del Vermillion si Gor no té res a perdre.

Van volar entre motors iònics destrossats, un tub d’escapament, més torretes de tirador, els Romanents Mesulans seguint les seves silencioses i lluminoses revolucions a l'espai que els envoltava. El sensor romania misteriosament silenciós. Peekpa havia tret el seu datapad i teclejava furiosament, mentre murmurava per a si.

—Sbatki! —ella trinà insistentment—. Shakti bata bata cho! —Una petita urpa peluda es va estirar cap a Han i va empènyer el mecanisme de direcció abruptament cap a un costat.

—Tranquil·la! —va dir bruscament Han—. Aquest és el meu treball.

—Què veu? —va dir Lando, amb la mirada en els romanents—. On estan?

—Shaktiiiba —va cridar Peekpa; després va fer senyals a Han com el personal de pista en una estació d'aterratge—. Pika! Pika!

—Per allà, suposo —va dir Han i va inclinar la nau a l'esquerra—. Tinc un ma...

El sensor va esclatar amb un bip agut i erupcions frenètiques.

—Allà! —va cridar Lando.

El Vermillion va sortir darrere d'un gran fragment de gel per sobre d'ells, amb foc làser brollant de les seves torretes.

—Oh, no, tu no —va murmurar Han i va posar els motors a tota màquina, la qual cosa els va fer sortir disparats cap endavant mentre les deixalles al voltant seu es desintegraven fins a tornar-se fum—. Bona vista, Peekpa. Aquesta maniobra va fer que ens moguéssim prou perquè Gor hagués d'encendre els seus motors uns segons abans d'atacar. Ens vas salvar el cul.

Es van llançar entre els enderrocs. Han va ficar la nau cap avall i va donar un gir per evitar els fragments més grans i aixafar directament els més petits. El Vermillion es va llançar a un clavat a tota velocitat, mentre il·luminava els romanents amb una altra ràfega de foc làser.

—Agafeu-vos fort —els va advertir Han—. Això no serà agradable.

Enderrocs explotaven al seu voltant. El Chevalier va retrunyir mentre uns quants trets il·luminaven la popa; després Han va accelerar per passar de pressa les restes fumejants i va travessar cap a un núvol de fum. Quan va sortir a l'altre costat, més foc plovia des del Vermillion.

—En retrospectiva, desitjaria que Taka no hagués armat tan bé aquesta cosa —va rondinar Han.

—Necessitem un pla —va dir Lando—. No podem seguir fugint així.

—Ho dius per tu —va esbufegar, mentre descendia sota la fila d'enderrocs i entrava en una àrea més oberta entre els asteroides de gel—. Jo puc fer això tot el dia.

Dos torpedes de protons van sortir del Vermillion i brillaren en disparar-se.

—Aquí vénen —va advertir Lando mentre la pantalla del sensor s'il·luminava amb missatges d'advertiment.

—Els veig, els veig —Han va donar un gir pronunciat cap amunt, lliscant-se entre dos marcs de transport cremats. Un dels torpedes es va estavellar contra un asteroide de gel i el va escampar en una explosió de pols. L'altre es va mantenir prop de la popa.

—Com vaig dir —grunyí Lando.

—Peekpa —va dir, mentre anivellava la nau i feia un gir sobtat a la dreta—. Pots hackejar el Vermillion? És així com els vas trobar abans?

Peekpa va assentir amb entusiasme, però després va fer un gest amb la mà perquè Han la mirés.

—De què es tracta?

Ella va estendre els braços per complet als costats.

—Feeba? Chudo ba —l’ewok va moure el cap d'un costat a un altre amb tristesa. Després va acostar les seves urpes peludes una a l'altra i va assentir amb entusiasme—. Kala kala? Shakti bata!

Lando es va quedar mirant a Han.

—Suposo que ens hauràs d’acostar —li picà l’ullet—. Vols que condueixi?

—Ni se t'ocorri —va dir Han—. Però vull que et vesteixis, en cas que Peekpa no aconsegueixi hackejar-ho i tinguis una oportunitat d'abordar.

Peekpa va esbufegar alguna cosa i va sacsejar el cap, però va seguir escrivint en el seu datapad.

—Em vas llegir la ment —va dir Lando, mentre s'obria pas cap a la porta.

—Prepara't.

—Cels buidats.

Següent