Última oportunitat (XLIV)

Anterior

44

ELS ROMANENTS MESULANS

Silenci.

La galàxia se sentia tan enorme i Lando se sentia tan petit dins d'ella. No hi havia res com surar fora en el buit amb només un parell de capes de durafibra superelàstica, una motxilla propulsora i un casc d'oxigen per fer que estranyessis estar ficat en el ventre gentil de milers de tones d'acer i escuts iònics.

Algun sol distant girava una mica més amunt, en el seu cicle infinit, i enviava un centelleig que ballava sobre la part superior dels asteroides de gel, que giraven lentament al seu voltant. Més enllà dels romanents, una nebulosa es movia i retorçava en un vals espacial, a càmera lenta. En sistemes de tota la galàxia, els droides seguien en els seus assumptes amb els éssers orgànics que confiaven en ells, però en qualsevol moment podien transformar-se en màquines de guerra psicòtiques i assassines.

Amb el rifle blàster preparat i ferm entre les seves mans, Lando va deixar que els propulsors de la seva motxilla cremessin a foc lent mentre apareixia del costat fosc d'un asteroide de gel. Gor havia disparat entre aquest i el que donava voltes a prop i després s'hi havia esfumat.

El que significava que tal vegada estava a l'espera en algun lloc. Lando tenia una daga lligada a la seva bota, un segon blàster en el maluc i un carregador complet de detonadors lligat al cinturó. Acabaria amb Gor i acabaria amb aquest embolic, destruiria al maleït Phylanx i quedaria lliure de tota aquesta situació per sempre.

Però havia de trobar a Gor abans que ell li trobés primer.

—Així que —una veu rasposa va murmurar en el seu intercomunicador— tu vas fer el que et vaig demanar, senyor Calrissian. I et vaig expressar el meu agraïment en deixar-los allunyar-se del Monestir de Grava sencers.

Lando va mirar cap als romanents, no va veure res i va tornar a amagar-se entre les ombres.

—Clar —va dir ell, tractant de no sonar sense alè—. Això va ser terriblement amable de la teva part.

—Encara així em pagues amb això? Llançant-te a la càrrega darrere meu com un maniàtic juntament amb el teu amic despentinat?

Lando es rigué i va moure el cap d'un costat a un altre.

—Realment vas creure, Fyzen Gor, que només anava a seguir endavant i deixaria que convertissis a un munt de droides en assassins? Et semblo aquest tipus de persona?

—Vaig pensar que podries fer-ho, per ser-te franc —va xiuxiuar Gor—. Però, com no estava segur, vaig prendre les meves precaucions.

Lando es va acostar a la riba de l'asteroide i el va anar envoltant, amb el rifle per davant. Una sèrie de trets va esclatar en la paret al seu costat; es va tornar a ajupir per cobrir-se.

—Ah, i una altra cosa —va dir Gor—. Com saps, vaig fer una visita a la teva petita ciutat flotant de Bespin.

—Aquest vas ser tu —va rondinar Lando, mentre s'obria pas a l'altre costat—. No algun droide —va empènyer la paret de gel i va encendre la motxilla propulsora. Va sortir disparat en una carrera difícil de controlar cap al següent asteroide, deixant darrere una rosada de trets mentre avançava.

Alguna cosa va parpellejar a un costat. Una figura alta estava dempeus sobre un fragment flotant de metall. Lando només va captar un besllum abans que Gor deixés escapar tret rere tret des dels seus dos canons de mà. Després Lando va quedar fora de perill darrere del següent asteroide, encara que sense alè.

—Ets ràpid —va comentar Gor amb ironia—. De totes maneres, estic segur que els meus amics de Grava et van explicar exactament el que és a punt de passar.

—La teva festa d'assassinats amb droides? Oh, sí. Sona meravellós.

—Oh, ho serà. I ara participaràs en això més del que tu alguna vegada vas imaginar.

Lando, encara tractant de recuperar l'alè, va sentir que un centelleig d'alguna cosa molt, molt dolenta s'agitava en la seva ment. Una possibilitat. Però...

—Com vas a fer això? —es va burlar—. Amb els teus poders màgics especials?

—Ah, tu vas parlar amb 7-7 Dirgeos, llavors. Adorable. Un personatge estrany. Es va esforçar tant a trencar-me, i em temo que va acabar trencant-se ell mateix. És gairebé una pena. Quan algú és tan inestable, és propens a creure qualsevol cosa que li dius i ni tan sols has de preocupar-te a donar una explicació, ell mateix ho farà. No, és molt més simple que això, en realitat, com sol ser la veritat.

—Segueix —va dir, mentre treia el cap de nou. Gor ja no estava en l'asteroide. No es trobava en cap lloc on Lando el pogués veure. Tal vegada aguaitava darrere d'un altre. O... s'ocultava en aquest. Lando el va envoltar, amb el rifle llest. Tot el que va trobar va ser el batre interminable dels romanents i les estrelles distants.

—Mentre estava aguaitant la famosa ciutat seu d'empreses Calrissian, vaig aconseguir obtenir informació operacional de tot el teu sistema.

El pit de Lando es va tibar. Va tractar d'estabilitzar la seva respiració. Va fallar.

—Així que, com estic segur que comprendrà, això significa que tot el que haig de fer és alimentar amb aquesta informació al meu estimat Phylanx, que tu tan amablement em vas ajudar a trobar, i bum.

—Tots els milers de droides que hem construït en els últims dos anys es tornaran homicides.

—I els que la companyia va construir abans que tu prenguessis el comandament també, per descomptat, fins quan era Vylar Tech.

—Això representa desenes de milers de droides.

Lando va tancar els ulls, tractant d'assimilar l'enorme i esgarrifós nombre de morts que estava per succeir.

—Així que, com veuràs, el meu pla és molt extens i la massacre serà completa.

Cada droide a la Ciutat dels Núvols, excepte algunes quantes relíquies ancianes, havia estat fabricat per Empreses Calrissian o per Vylar. La ciutat no estava preparada per resistir un atac com aquest des de l'interior. Cap ciutat ho estava. Chandrilà... Tota la Nova República molt bé podia col·lapsar sota el pes d'aquesta massacre, la que ells s'havien esforçat tant perquè existís. Sense esmentar la família d’en Han, el seu fill Ben, qui estava probablement a un metre o dos d'aquest maleït droide culinari fascinat amb el caf.

—Sorprenent, quan et detens i realment ponderes el que és a punt de succeir, o no?

Lando va aixecar la vista just temps per veure un besllum d'un centelleig que passava i desapareixia sobre la part superior de l'asteroide. Va girar-se bruscament al costat, després va apuntar cap amunt i va disparar a la motxilla propulsora, passant de pressa sobre l'asteroide i deixant una rosada de foc com coberta mentre s'elevava.

—Tu... —la veu de Fyzen va ser coberta per l'estàtica—. Què estàs...?

Una figura es va allunyar de Lando. Amb prou feines va poder distingir-la sota la llum trencada del sol distant, però no era Gor. D'alguna manera, semblava més voluminosa i deforme. Va girar-se just a temps per apartar-se del camí quan una tempesta de foc de blàster espetegà cap a ell des d'una altra figura que passava per damunt, propulsada per una motxilla.

«Què ha estat aquesta cosa?».

Dos més es van dirigir cap a ell entre els romanents. No estaven formats adequadament. Cadascun tenia enormes braços peluts i un petit cap metàl·lic. No tenien cascos, però... eren droides mèdics, o els seus caps ho eren. La resta d'ells estava fet del que semblava una combinació mutant de diversos droides i... parts de wookiee!

—Això és el que feies aguaitant en els boscos de Kashyyyk! —va cridar Lando.

La resposta va arribar només com uns riures adornats per l'estàtica i després simplement es va esvair per complet. Fyzen Gor estava fora d'abast. El que significava que avançava de pressa per apoderar-se del Phylanx.

Aquest seria un excel·lent moment perquè Han i Chewie apareguessin amb tota l'artilleria del Vermillion resplendent i brillant.

Un altre droide millorat amb parts de wookiee va passar volant per l'extrem dels romanents. Lando es va recolzar en l'asteroide sobre el qual havia estat aturat per impulsar-se i desplaçar-se al llarg de la ruta d'enderrocs cada vegada més escassos.

 Següent