Última oportunitat (XXV)

Anterior

PART 3

25

HAN

RESTAURANT SATEL·LITARI FREERAGO’S,

UNS DEU ANYS ABANS

—Estiguin atents, amics —va dir Sana, movent-se de pressa pel regirat celler principal del Falcó, amb el paquet en què conservava a Mozeen sota un braç i una capa de seda surant darrere d'ella—. Els parapes estan aquí.

Han havia estat somiant amb nedar a través d'alguna espècie de pantà de color vermell brillant i va sentir com si el fang acabés de regurgitar-lo de retorn a la riba de la vida, on romania dempeus, enfront d'ell, algun tipus d'àngel eteri vestit de blau. Segur, era possible, fins i tot probable, que la brusa escotada de la Sana i els seus pantalons ajustats es relacionessin per complet amb el fet que Mozeen evidentment sentia atracció per ella, i necessitaven assegurar qualsevol tros de bona voluntat que poguessin acumular durant aquest intercanvi. No obstant això, Han va raonar que això no significava tampoc que no fos perquè ella volia veure's bé per a ell. Per descomptat que aquesta era també una possibilitat.

El blau del seu top, els seus pantalons i la seva capa era suau, gairebé espígol, i complementava la seva pell fosca a la perfecció. Ella fins i tot s'havia posat alguna ombra d'ulls i s'havia aplicat alguna espècie de motes enjoiades en un patró que s'arremolinava a banda i banda del seu coll llarg, agraciat i que convidava a besar-ho.

—Què? —va dir la Sana amb to exigent, mentre trepitjava amb força sobre sabates de plataforma.

Pel que sembla, Han s'havia quedat bocabadat. Al costat d'ell, Chewie tan sols va sacsejar el cap i va començar a carregar la ballesta.

—Res —va dir Han, deixant que el seu somriure presumit ho digués tot.

Sana va moure els ulls en senyal de disgust.

—És una negociació. La presentació importa.

Han va concedir que tenia raó amb un moviment aprovatori de cap.

—Segur, però em preguntava si per ventura el Càrtel Parapa no és una operació familiar. Vull dir...

Sana va negar amb el cap.

—Han...

—Com de rudes podrien realment...?

La resclosa d'aire es va obrir i van entrar diversos busca-bregues alts i armats. Cadascun era tan alt com Chewie. Ulleres fosques sorgien en els seus rostres fortament embolicats, i els seus cossos estaven coberts per una armadura improvisada que havia estat arrencada, sens dubte, dels cossos d'enemics caiguts per tota la galàxia. Es van acomodar de pressa en un semicercle al voltant de Sana, Han i Chewie i van elevar els blàsters amb baionetes en un sol moviment, sense fer soroll.

—... ser —va acabar la seva frase Han, aixecant les mans—. Oh.

—Salutacions, nobles socis de l'orgullós i noble Càrtel Parapa —va dir Sana.

No va haver-hi resposta.

—Està beeeé —ella va aixecar la caixa—. Vaig a posar això als meus peus i ho vaig a obrir molt lentament, els sembla?

Va seguir sense haver-hi resposta. Sana va assentir, després es va ajupir, va col·locar la caixa en el terra amb suavitat i va lliscar el panell frontal per obrir-la. El petit cos de Mozeen va caure cap a fora i va col·lapsar en un munt inert. Els ulls d’en Han es van obrir molt. A Sana li va caure la maixella. Els set soldats van panteixar al mateix temps i després van fer un pas al capdavant, acostant les baionetes a uns centímetres dels rostres d’en Han, Sana i Chewie.

—Esperin, esperin, esperin! —va cridar Sana—. Puc explicar-ho. Nosaltres no...

Han es va quedar mirant el petit cos de Mozeen Parapa i va veure que un dels ulls del frizznoth s'obria una mica.

—Un moment —va dir Han—. Un... moment.

Ara tots dos ulls es van obrir per complet i el líder va somriure.

—Els atlabé! —es rigué alegrement, arrossegant-se per posar-se dempeus i deixant escapar una riallada—. Aaha, ha, ha, ha, ha, nois, s’han quedat ximples!

Una commoció de murmuris es va elevar entre els membres de Parapa. Dos d'ells van caure de genolls davant el seu líder i es van preocupar per assegurar-se que realment res estigués malament, fins que ell els va apartar amb un moviment de la mà.

—Prou! —va cridar—. Mozeen Belava està bé!

Un dels Parapa va refilar alguna cosa en frizznothès, i Mozeen va negar amb el cap, després va respondre amb un diluvi dispers de grinyols, sons rasposos i espetecs. Tots els membres van assentir, van consultar breument entre si i dos d'ells es van llevar els seus embolcalls del cap per revelar cascos gruixuts i blindats. Llavors, els van obrir amb un sospir i una petita ràfega de vapor. Dins de cadascun, va treure el cap un petit frizznoth. Tots dos van saltar dels seus vestits gegantescos d'armadura mecanitzada i van córrer cap a Mozeen, amb els braços oberts. Els tres frizznoths van xisclar i van caure en una alegre abraçada.

En Han va llançar a Sana un somriure de coneixedor.

—Et vaig dir que no serien molt...

Ella el va interrompre amb un fort cop de colze en el ronyó.

Després d'abraçades perllongades i algunes explicacions entre espetecs i xiscles, Mozeen es va donar la volta cap a la Sana.

—Jo tradueixo, sí?

Sana amb prou feines s'estava recuperant de la perspectiva de ser destrossada per set baionetes i després esborrada de l'existència, així que l'única cosa que va poder fer va ser assentir amb entusiasme.

—En lloc de felos matal bel la seva tlansglessió de seglestalme —va anunciar Mozeen—, jo insisteixo que honlalem lacold que hem fet.

—Gràcies —va dir Sana, amb les celles aixecades.

Chewie ululà.

—Bel què faig això quan buc també fàcilment fel que els massaclin? —va preguntar astutament Mozeen—. Belquè li van donar a Mozeen molt bé de menja, el tlatalen amb resbecte dulant la seva hola de captivitat, sí, i belquè tu ets la dona més helmosa de la galatsia.

Sana es va portar una mà a la gola i va tancar els ulls, deixant que un lluminós somriure s'apoderés de tot el seu rostre.

—No sé què dir, senyor Parapa. És vostè tan amable.

Mozeen va moure el cap d'un costat a un altre, aixecant una maneta.

—Mozeen no és amable, no. Mozeen només diu la velitat. És molt simble —va fer una elegant reverència i els altres dos frizznoths van tornar a grimpar als seus vestits—. Dues coses més —va dir Mozeen—: el tlacte se sosté, nou bel cent.

—Vostè va dir se... —va començar Han. Després va veure l'ampli somriure en la careta del gàngster—, oh.

—Set. Bel subosat, set —va dir Mozeen quan va acabar de riure—. Mozeen és un flizznoth de balabla. I això és en selio, sí.

—Set —va dir Sana—. Per descomptat.

—I dos: comblenen que aquesta màquina Bhylanx no és cosa petita, senyoleta Stalos. Just ala està a les mans d'un bau’an anomenat Fyzen Gol. Ell ja és belillós, i encara més ala. També és important a qui ven aquest disbositiu. No s’ho prengui a la lleugela, belquè qui té aquesta màquina boseeix una enolme quantitat de bodel, Stalos. No estic exagelant quan dic que molt bé pot canvial el culs de la històlia.

Sana va assentir i va arrugar el front.

—Comprenc.

Mozeen va fer una ganyota.

—Sí?, em blegunto —després es va encongir d'espatlles, rient-se—. Ja ho veulem, suboso —i amb això, es va donar la volta i va seguir als seus camarades fora del Falcó.

—Així és com ho veig —va dir Han, bevent caf tebi i inclinant-se cap endavant com si fos a punt de revelar un important secret galàctic—, com pots saber si li agrado a Sana?

Chewie grunyí i va mirar per la finestra els diversos creuers atracats fora.

—Ella no actua així. En absolut —Han va moure les celles—. Molt per contra! Però, saps? Així és com ho saps! Tinc raó?

Ja havien recorregut totes les etapes de la vigilància diverses vegades, passant de l'emoció i d'un menjar deliciós (carn!, ous!, caf!) a la calma, quan les coses es van tranquil·litzar; a una abjecta avorrició i un desig general que alguna cosa passés, qualsevol cosa, fins i tot alguna cosa tràgica, però de la qual no es penedissin, sempre que ja no estiguessin més temps aquí asseguts i veient a l'altre costat de la taula a la mateixa persona increïblement horrible, els rètols de neó parpellejant i les cambreres irritades del Freerago’s. Després (més caf!, fritzle fregides!, trossos de crumdgeon, caf!) En Han havia pres un segon aire mentre Chewie semblava caure en una malenconia encara més profunda que l'habitual mal humor que s'apoderava d'ell cada vegada que Han tractava de parlar de la seva vida amorosa. O de la falta d'ella. O el que fos.

Però, Han s'estava sentint bé (caf!). Havia sortit amb una teoria i ara extreia evidències de la seva situació actual per recolzar-la. Què divertit!

—Tan sols pensa en això, Chewie —va insistir Han—. Ella va venir i em va trobar.

—Rarrghrkk —va assenyalar Chewie sense apartar la vista dels estels de l'infinit més enllà dels creuers atracats.

—Està bé, sí, als dos. Així i tot. Quants contrabandistes i malfactors en general estan vagant per la galàxia just ara? Milers! Sobretot des que l'Imperi bàsicament ens va donar regna solta per fer i desfer com ens plagui sempre que ens mantinguem fora del seu camí. Però, de tots els contrabandistes i malfactors que hi ha per allà en aquest pròsper submón criminal, ella! —Es va copejar amb el palmell—. Em... —es va tornar a copejar—. Va trobar!

Han es va tirar cap enrere en el seu seient, en senyal de triomf, com si acabés de posar sobre la taula una mà perfecta de sàbacc, i després va moure el cap de dalt a baix aprovatori davant la seva pròpia lògica imparable.

Chewie no es va molestar a respondre; tal vegada, va pensar Han, per no encoratjar-ho. No importava. Han sabia que tenia raó. Ella estava enamorada en secret d'ell i havia usat l'excusa d'una bona reputació per anar a buscar-lo, començant així la seva llarga vida d'aventures realitzant enganys i evitant la llei junts mentre feien l'amor dolçament sobre piles de crèdits (caf!), o era el destí! Era el destí, o tal vegada la Força, si creies en aquest tipus de coses (Han no), la qual cosa havia posat a un en el camí de l'altre.

El destí, va pensar Han, deixant que la seva mirada llisqués pels diversos comensals del Freerago’s. Més notablement, dos joves ithorians asseguts en un gabinet proper, amb aquests ulls guerxos a dalt de les seves llargues cares de color marró que es dedicaven parpellejos amorosos un a l'altre sobre una sola maltada de llet blava de la qual tots dos xarrupaven amb diferents palletes. En el mostrador, un almirall imperial els hi llançava una mirada que era alhora gust i fascinació. I tal vegada una mica de nostàlgia. Estava menjant d'algun tipus de plat de col de mal aspecte (d'aquesta manera en què els membres de l'Imperi menjaven col en el restaurant amb els millors talls de sirloin de la galàxia). Uns pocs seients més enllà, un grup de stormtroopers, potser el seu cos de seguretat, intercanviaven parenceries de batalla.

—Més caf? —La cambrera de color blau clar va preguntar amb veu ronca a través del seu tronc arrugat.

—Si us plau —va dir Han, aixecant la seva tassa amb un somriure d'agraïment—. Saps per què? Pel destí.

Ella va abocar el caf.

—Com sigui, noi. Què em dius del teu amigot sexi d'allà?

Tots dos van mirar a Chewie, qui només es va encongir d'espatlles, mirant encara per la finestra.

—Molt aviat haurem de cobrar-los lloguer per aquest gabinet —va dir la cambrera, mentre s'allunyava.

—Sí, clar —va murmurar Han—. No estaria malament que contestessis alguna cosa a aquesta dolça xerrada, saps? —Però va ser una reprimenda a mig fer. Han coneixia la mirada que brillava en el reflex de la finestra. Chewbacca estava pensant en el murmuri de les fulles quan un vendaval del bosc xiulava a través dels arbres de wroshyr de Kashyyyk, els grinyols i udols del bosc, la calor d'un altre wookiee al seu costat: família—. Tornaràs algun dia —va dir Han en veu baixa. Chewie va assentir, encara que lleugerament.

L'almirall imperial s'estava queixant que encara no li portaven el seu pay de frangella. Per alguna cosa ho havia ordenat juntament amb la seva col, va explicar amb aquest accent entretallat, infinitament condescendent, i ara s'havia acabat la seva col, i aquesta tardança era absolutament inacceptable.

La cambrera li estava explicant que ja ho havia revisat amb els droides de la cuina tres vegades en va, quan un dels ithorians va fer un gest i va exigir saber per què les seves carns havien trigat tant.

—Jo dic, jove Cap de martell —va balbucejar l'almirall—, per si no ho has notat, que jo estava parlant de les meves demores gastronòmiques, saps?, quan vas decidir interrompre pel teu compte.

L’ithorià va cantar alguna cosa sobre els avis de l'almirall que va fer que els quatre stormtroopers deixessin de xerrar i s'aixequessin immediatament.

—Està bé, tots, tranquil·litzin-se —va cridar la cambrera.

—Tranquil·litzar-me? —grunyí l'almirall—. No et semblo tranquil? Vaig a tancar tot aquest clot cacofònic per no proporcionar els articles comprats de manera oportuna! —Petites boles de saliva volaven de la seva boca amb cada paraula.

Diversos clients més es van posar dempeus, per tenir una millor perspectiva de la bogeria que s'estava desencadenant o per expressar el seu disgust davant la idea de tancar l'estimat restaurant. Ara, els stormtroopers semblaven realment incòmodes; tal vegada no era la primera vegada que la boca del seu oficial al comandament els exposava a la possibilitat que els hi fotessin una puntada de peu al cul. Han va murmurar.

—Oh, calla, bèstia! —L'almirall es va tornar cap a l’ithorià, qui s'havia acostat a ell i encara balbucejava el seu soliloqui estès, difamant a diverses generacions del llinatge imperial.

El Cap de martell es va tirar cap enrere, amb el puny llest, però els stormtroopers el van atrapar abans, arrossegant-lo lluny de l'almirall.

—Tranquils, vaig dir! —va cridar de nou la cambrera, es va donar la volta i es va dirigir a la cuina—. Et vaig dir, Free, que no hauríem d’haver contractat aquest maleït pau’an per encarregar-se dels droides de la cuina. On està ara?

Han es va posar dempeus.

—Disculpi! Què acaba de dir?

Ella no ho va escoltar pel soroll de l’ithorià que grunyia i els crits dels stormtroopers, així que es va obrir pas entre la batussa, va esquivar a un stormtrooper al que havien llançat lluny i després va acabar mirant als ulls a l'almirall burleta.

—On creus tu que vas?

Han havia tractat amb aquests tipus en l'Acadèmia. Les coses mai havien sortit bé per a cap dels involucrats, i Han no planejava que aquesta vegada sortissin bé tampoc. Va somriure, de manera dues vegades més presumida que la de l'oficial de l'Imperi, i després li va donar un cop amb el cap, gaudint el xoc contra el seu front, la qual cosa significava que ara un almirall imperial tenia un nas trencat.

—Ai! —l'home va llançar una queixa sibilant, mentre queia.

Han va seguir caminant.

—Va dir que van contractar a un pau’an perquè es fes càrrec dels droides de la cuina? —Va arribar fins a la cambrera just a temps per veure que les portes de la cuina s'obrien i una ràfega d'objectes esmolats sortien volant. Tres d'ells van entrar en el cos de la cambrera, amb sons sords i descurats. Ella va deixar escapar un grunyit i va caure cap enrere, on estava Han. Ell la va atrapar, passant els seus braços sota els d’ella, que eren blaus i gruixuts, tractant d'ignorar la suor (o era sang?) que instantàniament va xopar les seves mànigues.

Un droide va sortir de la cuina, amb els seus ulls vermells i brillants, il·luminant les ombres plenes de fum. Tenia un ganivet de carnisser a cada mà.

—Mataaa —el droide semblava furiós i va clavar un dels ganivets directament en el coll d'un stormtrooper que es va llançar a la càrrega.

El foc dels blàsters va rugir quan Han va apartar a la cambrera del camí i la va deixar amb suavitat sota el mostrador.

—Uhhhrrgh —va gemegar ella, traient una tenalla de forn de la seva espatlla.

Un altre droide va sortir rodant de la cuina, amb els ulls d'un color vermell encès com el primer i amb una destral de foc oxidada aixecada per copejar. Han va treure el blàster i li va volar el cap. Van sorgir crits en el restaurant i dos droides més van sortir disparats, tallant i obrint-se pas entre els clients amb cops de tisores i una paella.

—Chewie! —va cridar Han. El wookiee havia sortit finalment del seu somni nostàlgic i estava encongit darrere d'una taula bolcada, apuntant amb la seva ballesta—. Fyzen està aquí! O va estar! —Alguna cosa alta i malforjada va passar corrent per la finestra—. Allà! A per ell!

Els comensals havien començat a contraatacar (els clients del Freerago’s estaven notablement ben armats) i ara el foc làser creuava en totes direccions. Han es va llançar al terra i després es va aixecar a la gatzoneta i es va obrir pas amb el blàster cap a la porta.

Chewie ja estava passant per ella, ajupit, quan Han va arribar allà, i tots dos es van allunyar del tiroteig i van mirar d'un costat a un altre a la recerca de Gor.

—Per allà! —va cridar Han. La figura alta corria a tot córrer cap al complex del motel darrere del Freerago’s. En Han havia estat allà abans i no era bonic. Corredors foscos s'obrien a través del conjunt d'edificis, acabant unes vegades en places obertes i unes altres només en parets planes—. Estàs llest per a això?

Chewie va entretancar els ulls. La seva cara suggeria que acabar amb aquest pau’an després d'una salvatge cacera a través del laberint d'un hotel ple de sorra era exactament el tipus de cosa que podria treure’l del seu mal humor.

—Darrere teu, llavors —va dir Han, i allà hi van anar.

Següent