La fi de l'Imperi (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Mentre els senadors discuteixen en la seva oficina, la Cancellera Mon Mothma fa el possible per formar un puny amb la seva mà esquerra. La mà descansa sobre el seu genoll sota l'escriptori. Es concentra en la simple acció de portar els seus dits al centre del seu palmell. No pot fer-ho. Encara no ho aconsegueix. El puny que aconsegueix formar s'assembla més a una suau urpa que a un puny real. Amb només tancar la mà ella sent que intenta moure una muntanya doncs requereix un esforç descomunal que espera que no es noti en el seu rostre.

—Estàs escoltant?

Ni tan sols sap qui va formular la pregunta. «Ups!», pensa.

En aixecar la mirada veu al Senador Ashmin Ek, provinent d’Anthan Spire. Els seus llavis estan embullats en un amarg nus. Llueix el cabell platejat en un punxegut i ostentós pic sobre el seu cap. A Ek no li agrada ser ignorat i ho demostra:

—Cancellera, em fa l'efecte que vostè no està amb nosaltres del tot el dia d'avui. Pot creure que és especial, però jo també vaig prendre un preciós temps de la meva agenda i vaig posposar importants reunions per assistir en aquest comitè...

Altres senadors aquí reunits van assentir amb el cap per mostrar el seu suport al que expressava: Bushar, Lorrin i Rethalow. Al costat d'ells està Jebel d’Uyter, Ministre de Finances per a la Nova República. Ell no assenteix, però sí pentina la seva barba amb els dits i emet UMS! i AHS!; és a dir, ell segueix sent el pinacle de la neutralitat ineficient. És ben sabut que, per a Nower Jebel, estar plantat fermament en el mig és on se sent més còmode; fins i tot procura evitar fer l'esforç d'estirar un dit cap a un costat o un altre. Altres senadors estan visiblement apesarats per l’exabrupte de l’Ek. El Senador Oko-Po i el Conseller Sondiv Sella, en particular, observen incrèduls.

—Li ofereixo una disculpa —diu la Mon amb humilitat—. Em sento una mica distreta el dia d'avui. —«Per què serà?», es pregunta. «Podria ser perquè aquesta és l'última vegada que el Senat es reunirà a Chandrilà? Potser es degui del sorgiment de la Nova Unió Separatista o la Confederació de Sistemes Corporatius, o els contrabandistes i les seves anomenades Latituds Sobiranes? Podria ser que vaig deixar que el nefast Senador Wartol m'afectés. O potser, només com una possibilitat remota, és perquè el meu braç esquerre i la mà que li segueix amb prou feines pot funcionar com deu gràcies a l'atac imperial aquell Dia de l'Alliberament»—. Em temo que és millor concloure aquesta reunió d’hora i reunir-nos de nou el mes que ve, quan el Senat i la meva oficina siguin transferits a Nakàdia. Està bé?

—No, no ho està —diu Ek, molest—. El Comitè per a la Redistribució Imperial és vital per repartir els recursos de l'Imperi caigut...

—No ha caigut, encara —recalca Sondiv Sella. Infla el pit indicant que tracta d'amagar el seu enuig—. Cal anar amb compte en pensar que ja hem vist l'últim de l'Imperi Galàctic. Té una llarga i profunda ombra.

—Han estat derrotats —respon Ek amb arrogància.

—Coruscant segueix ocupat.

—Coruscant és irrellevant! L'Imperi allà present no és més que una ombra. No té una flota. No tenen armes ni qui les produeixi, i succeeix el mateix amb les naus. El seu banc ha col·lapsat i aquests crèdits ara li pertanyen a la Nova República, la qual cosa significa que són nostres per fer el que desitgem. El Senat em va triar per dirigir aquest comitè i és moment de deixar-nos fer el nostre treball sense tenir com a obstacle a una cancellera distreta. La meva llar, Spire, necessita fons amb urgència...

Ara és el torn de la senadora d’Ithòria de burlar-se. Oko-Po mira a Ek mentre mou el cap d'un costat a un altre. Amb ajuda de l'aparell traductor en el seu coll, ella diu:

—Spire és una fàbrica de crèdits. Estan nedant en ells, Ek.

—La il·lusió de riquesa! —diu Ek exaltat—. Estem tractant de demostrar i projectar fortalesa econòmica, però li asseguro que vam ser afeblits pels efectes que aquesta guerra ha tingut en la galàxia. I permeti'm recordar-li que vostè és la Senadora Oko-Po i jo sóc el Senador Ek.

Nower Jebel aixeca les mans tractant de calmar les aigües.

—Si us plau, si us plau; fem un esforç per preservar la cordialitat...

—Prou.

Aquesta paraula ve de la boca de la consellera togruta de la cancellera, Auxi Kray Korbin.

Tots fan el que ella indica. Auxi s'aixeca, alçada i amb el front en alt. Malgrat la seva curta altura, ella sembla veure'ls cap avall. La consellera diu:

—La cancellera ha estat clara sobre aquest tema. La reunió ha conclòs. Ens reunirem a Nakàdia.

Remena la mà desdenyosament. Un posat semblat al de sacsejar un llibreter oblidat.

Mentre Ek se’n va, parla en veu alta amb el Senador Bushar d’Abednedo. Vol que l'escoltin i fins i tot mira sobre la seva espatlla per assegurar-se que així sigui abans de dir:

—Em pregunto si Tolwar Wartol seria tan groller...

En sortir tots, les paraules suren en l'aire com un núvol pestilent.

Tots surten amb excepció d'una persona.

Sondiv Sella.

El conseller representa a Hosnian Prime. Tenen un senador, Yuprin Arlo, però Sella ajuda a manejar els diferents comitès. És nou però la seva ajuda ha estat significativa i ara està parat aquí amb un subtil i estrany somriure.

Auxi mossega l'aire en dir:

—Creia haver dit que la reunió havia acabat.

Ofereix una humil riallada.

—Bé, és que... jo només volia preguntar a la cancellera com segueix. Sé que va estar en un centre mèdic durant un temps a l'àrea de cura crítica i vaig pensar...

—Estic bé —diu Mon obligant-se a somriure—. El meu braç encara no es recupera per complet, però amb teràpia i exercicis millora cada dia. Em van oferir una extremitat mecànica, però vaig dir que preferiria conservar la meva una mica més...

No ho diu, però ella ho pensa: tem el que significa tenir una pròtesi. Mon sap que és una noció injusta, però tenir un braç metàl·lic la faria sentir com si fos menys del que és ara. Seria inhumana. Una no-viva. La seva ment evoca la implacable màscara de l'emissari més cruel de l'Imperi, Darth Vader. El seu record la fa tremolar.

—... però estic bé. Agraeixo que m'ho pregunti. Crec que és l'únic que ho ha fet.

—Sé que les coses són difícils ara —diu Sella, una mica insegur, com si sabés que en qualsevol moment traspassarà un límit, però continua—. Jo vaig ser pilot de càrrega, sap? Per a la Rebel·lió. Jo l'admirava com a líder llavors i no la culpo pel Dia de l'Alliberament ara.

—Desitjaria que uns altres compartissin el seu sentir.

—Ho fan i ho faran —diu, inclina el cap amb rigidesa—. Jo no tinc un vot per donar-li, però Arlo sí i estem d'acord. Voldria oferir-li la meva ajuda pel que sigui necessari. Procuraré guiar als comitès per obtenir el resultat desitjat; parlaré a favor seu, per a l'elecció.

—Ah —diu de forma sarcàstica—. L'elecció està a prop?

Ell riu, encara que es nota una mica nerviós perquè no està segur de si es tracta d'una broma o no. Com si l'atac que va ocórrer fa mesos hagués aconseguit danyar una cosa més que el seu braç i espatlla; com si l'atac li hagués regirat el cervell també.

—Jo...

—És un acudit. No sóc molt bona bromejant.

—Per descomptat —diu forçant un somriure incòmode.

—Gràcies, conseller.

—Gràcies a vostè, cancellera.

I en dir això, surt de l'habitació.

Auxi sospira amb frustració i serveix dues tasses amb te de deychin. S'eleva el vapor floral. Mon acosta la seva cara i deixa que l'aroma li acariciï el rostre gaudint el moment de pau.

—Si vols li poso una mica de brandi —diu Auxi.

—Temptador, molt temptador, però no —diu Mon exhalant—. L'últim que necessito és que Ek torni furiós i jo tingui alè alcohòlic.

—És un tarat petulant. La història el relegarà a l'oblit.

Mon li dóna un glop al seu te.

—És difícil treballar per al Senador Wartol.

—No et preocupis per Wartol. En un parell de mesos, ell també estarà al marge.

—Ho dubto. Com estan els seus nombres?

Auxi li llança una mirada. No, no una mirada sinó la mirada: una mirada d'incredulitat que podria omplir una tassa fins a vessar-se.

—De debò vols fer això ara?

—Sí, sí vull.

—Com la teva consellera, jo suggereixo que t'asseguis i prenguis el teu te. També et suggereixo trobar un segon conseller. Hostis... —diu i les seves paraules s'apaguen, trencades pel dolor. La cancellera sap que els seus dos consellers no es porten bé en l'àmbit professional. Sovint s'enfronten amb ferocitat des de postures completament oposades; però al final del dia, són amics. Bevien junts. Menjaven junts. Les seves famílies feien el mateix. Llavors un blàster assassí li va posar fi a la seva vida—. Hostis ja no està i necessitem a algú com ell. Necessitem la seva veu.

—Sí —va dir i va haver-hi una pausa—. Ja hi arribarem. Ara com ara concentrem-nos en els nombres.

—Les xifres són 61, 39.

—Assumeixo que jo represento la xifra menor. Tret que una inversió miraculosa succeís sense que jo m'assabentés.

—Correcte. Comptes amb trenta-nou per cent d'aprovació en el Senat; però no es pot confiar cegament en les enquestes.

—Tampoc es pot fer el mateix amb els senadors, però són la base de la nostra democràcia. Vaig a millorar.

Però com podria fer-ho? Està perdent. Dia a dia els seus nombres cauen, és lògic, suposa. El que havia succeït el Dia de l'Alliberament i el subseqüent atac a Chandrilà... Quan la pols es va assentar i es va realitzar el comptatge de víctimes, va sortir de cirurgia amb la notícia que molts amics i col·legues estaven morts. Poc després van començar les acusacions: ella era massa feble militarment i no va poder protegir Chandrilà quan més ho necessitava. (Fem a un costat el fet que aquest tipus d'atac orquestrat en contra seva era una cosa inimaginable, més enllà del que qualsevol pogués comprendre; va ser una cosa tan subversiva que ni deu navilis podrien haver-ho evitat). Tot va empitjorar atès que ella va ser qui va convidar a la Gran Almirall Sloane a la celebració d'aquest dia, la qual cosa per a molts significava que ella era tan culpable com l'altra en el succés.

Així i tot, la veritable forma del pla contra ells seguia sent difícil d'identificar per complet. Va ser Sloane part del disseny del pla o només un instrument en ell? Era cert que Sloane havia estat l'operadora? Ella els va trair o la van trair a ella? A on va anar Tashu? A on va anar Sloane? Una infinitat de preguntes i molt poques respostes.

Amb prou feines importa ara.

L'Imperi s'havia replegat a algun fosc racó de la galàxia i ni amb tots els seus recursos Mon havia aconseguit situar on. Això la feia veure feble. Els seus fracassos eren aliment que engreixava als seus oponents en les properes eleccions.

Tolwar Wartol és el seu oponent i un orishen. Els orishen són una estranya i severa espècie. Els pares produeixen dos fills, un cadascun, i en donar a llum ells moren per cedir la seva vida als seus fills. Això assegura que la població d’orishen no augmenti. Com és que tenen una població, per començar, és un altre misteri que cap d'ells sembla llest o capaç d'abordar. Fa temps eren una raça pacífica. La majoria es dedicava a l'agricultura. El seu món, Orish, era exuberant. Encara que Mon mai havia estat allà personalment, havia realitzat recorreguts hologràfics d'arxiu (un record d'aquest món) i en la seva opinió el planeta era un paradís pastoral. Almenys ho era fins que va arribar l'Imperi. L'Imperi va esclavitzar als orishen i els explotava per obtenir menjar. Van acabar amb els minerals de la superfície i van esgotar els nutrients del terra.

Fins que un dia els orishen es van defensar. A través dels anys havien acumulat pesticida i fertilitzant.

Van fer una bomba i la van usar.

La bomba va destruir als imperials en Orish, però va enverinar el seu món: el terra, l'aigua, l'atmosfera.

Ara queden pocs orishen. Milers com a molt. No viuen al seu planeta sinó sobre ell, en una estructura esquelètica de canonades i estacions.

Tolwar Wartol és un d'aquests supervivents. Ella va llegir les seves memòries. Ell havia estat químic abans i va ajudar a fer l'arma química que destruiria el seu món. En el seu llibre explica les històries del seu bell planeta i de com va ser destruït. Com els cossos obstruïen els rierols. Com van haver de construir tombes massives per sepultar als morts de la seva espècie. També explica la història del dia en què l'Imperi va fugir, com van abandonar Orish i a la seva gent perquè el que alguna vegada va ser valuós per a ells estava ara arruïnat. Wartol descriu aquest dia com un «triomf» i com a prova del que ha de fer-se per combatre l'Imperi.

Wartol porta a la política aquest esperit de supervivent: ofereix a la galàxia la molt merescuda seguretat que ell, més que qualsevol altra persona, coneix el que significa el sacrifici i el que ha de fer-se per preservar la vida i la llibertat.

És carismàtic. Està replet d'ira. La seva ira està justificada, però...

És correcta?

Com sigui, ell controla tots els cicles de notícies en l’HoloNet que ataquen a la Mon a cada pas. Com ha de ser, ella suposa, si ell en veritat desitja guanyar.

Ella vol guanyar també.

—És la meva intenció seguir servint com a cancellera —diu Mon—. Però no estic segura de com ho aconseguirem, encara. Pel que, consellera... necessito que m'aconselli. Vinguin les idees. Com guanyarem l'elecció? Com convencem al Senat perquè voti per mi sobre ell?

Auxi pren seient de l'altre costat de l'escriptori. Estreny els llavis pensant i emetent un mmm!, com pensant en veu alta.

—Pots presumir d'estar fent el correcte ara. Estàs distribuint recursos i infraestructura als mons afectats per l'Imperi, per als afectats per la falta de lideratge ara que l'Imperi ha estat relegat. Has enfortit la milícia malgrat no tenir una clara amenaça imperial, però també t'has assegurat que no sigui massa forta perquè no sembli que tractes d'imposar la teva voluntat sobre una galàxia afeblida. Kashyyyk...

—Kashyyyk —diu. Mon pronuncia la paraula amb el pes d'una gran roca que deixa caure sobre un estany en calma—. Kashyyyk és... complicat. El Senat es va oposar a la nostra intervenció aquí, però Leia va anar i ens va involucrar de qualsevol manera. Donada la nostra amistat...

—Fa l'efecte que vas autoritzar una operació clandestina.

—I gràcies a què els esforços de la Leia van ser reeixits no puc condemnar-los.

Auxi aixeca un dit com desxifrant en quina direcció bufa el vent.

—No t'apressis a condemnar. Sí, és cert, hi ha en el Senat els qui no poden dir res positiu sobre aquest tema, però sí li va donar una empenta al teu índex d'aprovació i, després del Dia de l'Alliberament això no era senzill. Kashyyyk va ser una victòria per a nosaltres.

—Una victòria que vam obtenir en desafiar la voluntat del Senat.

—El lideratge també implica desafiar.

—Palpatine era desafiador.

—També ho és la Leia i tu no ets Palpatine.

Leia. Una altra complicació. És política, sí. La seva amiga la contradeia de forma explícita, però, és clar, és una arma de doble tall, o no? Mon la contradeia a ella també. Ella no va poder amb Kashyyyk. No va poder convèncer al Senat. Però ho havia intentat realment? Esperava poder manejar al nou Senat amb subtilesa, amb cautela, perquè ningú sentís que ella els pressionava o obligava a res. Ser líder podria requerir d'una mica més d'aquesta actitud desafiadora tan característica en la Leia.

Leia. Una complicació política però també emocional. Ambdues s'havien traït abans, almenys una mica; cosa que feria a Mon profundament.

—Necessitem trobar-te un nou angle —diu Auxi—. El crim és un angle. Amb la partida de l'Imperi el nombre de crims va a l'alça. Els sindicats lluiten per dominar a la resta. Podríem donar-li amb tot al crim. Convertir-te en el candidat que representa la llei i l'ordre sense ser massa autocràtics. O podríem usar l'angle de Kashyyyk amb la Leia al teu costat de nou.

Llavors, com una coreografia planejada...

Un dels droides protocol·laris de la cancellera apunta el cap per la porta. La seva cara metàl·lica envernissada de blanc. El droide, R-K77, repica amb accent chandrilà:

—Cancellera, sol·liciten una reunió urgent amb vostè.

«Clar. Els capritxos de tots sempre són urgents».

—De part de qui?

—De la Princesa Leia Organa, del sector Alderaan.

«Les seves oïdes han d'estar sagnant».

—Va esmentar de què es tracta? —va preguntar Mon.

—No, cancellera —va respondre el droide—. Només va dir que era de vital importància. Em va demanar que li digués que era un «Codi K-U-Zero».

Aquest era un codi de l'Aliança Rebel que volia dir: retirar-se i reagrupar-se. L'última vegada que es va usar aquest codi, el senyal provenia de Hoth just quan l'Imperi va llançar un atac a la base allà estacionada.

—Envia una resposta. Digues-li que vaig de camí.

 Següent