Última oportunitat (III)

Anterior

3

HAN

TAKODANA, UNS DEU ANYS ABANS

—Com es diu ella?

Han Solo va entretancar els ulls per protegir-se del remolí de pols que portava mirant... quant temps? Qui sabia? Estava cansat, molest, possiblement borratxo; ni tan sols podia saber-ho ja. Però si estar fart era un estat de l'ésser, havia entrat en ell almenys feia una setmana i molt aviat hauria de començar a pagar lloguer. Potser el seu aspecte també s’hi corresponia: estava despentinat, i no d'una manera agradable, despreocupada; només era un maleït desastre. La seva camisa estava tacada amb... això era sang ithoriana? Tal vegada. L'havia rentat des d'aquella batussa amb els guàrdies de seguretat torrians a Hosnian Prime, però aquesta taca morada no se n’anava.

La dona que estava parada enfront d'ell, d'altra banda, era un retrat absolut de “allò ben posat”. No era que vestís alguna cosa luxosa, però la seva samarra de pell estava neta i els seus pantalons de pilot estaven ben planxats; fins als blàsters que penjaven a cada costat del maluc semblaven coincidir amb tot el seu esquema de color. Les seves trenes estaven lligades cap enrere en una cua de cavall que s'enroscava sobre una de les espatlles i els braços estaven creuats sobre el seu pit, una mirada de lleugera desaprovació es barrejava amb la diversió en el seu rostre de to bronzejat fosc. Darrere d'ella, una bigarrada sèrie de naus espacials, barrinaires i vaixells romania a l'espera en el camp polsós takodanoià que s'havia tornat la badia d’embarcament no-oficial del castell de la Maz.

—Sana Starros —va dir Han.

Sana va moure els ulls amb disgust.

—No, aquest és el meu nom. Com es diu ella?

—Oh, el Falcó Mil·lenari —ell va moure la barbeta en direcció de la cabina de comandament que sobresortia del seu cap—. I no està a la venda.

—No la nau, el teu mynock.

—Oh! Chewbacca. I ella és un ell.

El wookiee estava com desmaiat en un catre al costat de la rampa d'abordatge, roncant sorollosament.

Sana va sospirar i va prendre seient al petit espai de banc que quedava al costat d’en Han, qui obstinadament no es va apartar per fer-li lloc.

—No puc saber si en realitat ets dens o si tan sols estàs decidit a no parlar sobre el que t'està molestant.

Han es va permetre un somriure i es va fregar el rostre. Sana tenia raó en tots els sentits. Estava desfet de maneres que ni tan sols ell sabia com descriure-ho; mai s'havia sentit tan destrossat per dins i definitivament no volia parlar d'això. Es va lliscar a un costat per fer-li més espai en el banc i ella li va lliurar una petita bossa.

—Què és això?

—Arrel de hemchar. Una de les cures per a la ressaca de la Maz. Tan sols tira-ho en la gola i et sentiràs bé —va treure una altra bossa i la va trencar per obrir-la—. Vinga, ho farem junts.

Ell se li va quedar veient.

—Tu tens ressaca? Et veus...

—Bella? Vaja, gràcies!

—És a dir... em refereixo a...

—Tan sols tanca la boca i pren el hemchar, Han.

Ella va buidar el paquet en la seva boca mentre ell mirava; després ell va trencar la seva arrel i va fer el mateix. Tot l'hangar al seu voltant va adquirir un to morat molt brillant.

—Hum.

—Oh, vaig oblidar esmentar els efectes secundaris —va dir Sana amb una rialleta.

—Inclouen... uau!

No era només que tot s'havia tornat morat, era que taques de colors encara més brillants no deixaven de brollar del no-res.

—Al·lucinacions en tecnocrom —va admetre Sana—. I en ocasions unes olfactòries, també, només perquè ho sàpigues.

—Vaja, gràcies —va dir Han, tancant els ulls—. Hi havia una raó perquè vinguessis a buscar-me aquí o res més tractaves de fer la meva vida encara més estranya?

—Em va semblar que necessitaves alguna cosa que et fes sentir millor —va dir Sana—. Oh, turquesa!

—I?

—Tinc un treball.

Han es va encongir d'espatlles, amb els ulls encara tancats.

—I?

—Un treball pagat.

Va tornar a encongir-se d'espatlles.

Sana va llançar un gemec de to baix.

—Un treball en el qual puc usar la teva ajuda... i una nau ràpida.

—Justa —va dir Han, obrint finalment els ulls—. Uau, groc. Tot és groc.

—Passarà.

—De què es tracta el treball?

—Només de prendre aquesta coseta boja i portar-la d'un lloc a un altre per a algú; és tot.

—Llavors... contraban?

Sana va semblar ofendre's.

—Tan groller.

—Et sortirà car.

—Eein choo pitakra —va dir bruscament una veu virolada. Han i Sana van aixecar la vista. Cinc cares ulleroses i rondinaires els van retornar la mirada. Les criatures van formar un semicercle a l'àrea polsosa oberta. Pegats sense pèl i amb crostes tacaven la seva pell negra i sarnosa. A un li faltava un ull, a un altre un braç. Tots portaven malls d'atordiment, amb les seves parts actives carregades i llançant espurnes.

—Les al·lucinacions inclouen rates salvatges gegants i feroces? —va preguntar Han.

Sana va mirar amb el gest arrufat.

—Per desgràcia, això és bastant real. Potser estiguin enutjats per l’speeder terrestre que els vaig prendre prestat.

—Hassk bacha kree!

—Ja sabem que són hasskis, púrria sarnosa.

Els hasskis grunyiren i es van acostar uns quants passos, retorçant-se i agitant-se mentre aixecaven els malls d'atordiment que llançaven espurnes.

En Han va aixecar la vista per sobre dels hasskis, de les naus i transports estacionats al voltant d'ells, cap al cel, el gloriós i lluent cel. S'estenia eternament; cada tremolosa taca de lluentor estel·lar contenia tots els universos, un bilió de mons, tots d'un color taronja brillant.

—Han? —va dir Sana en veu baixa—. Estàs amb mi?

—Què és aquesta cosa?

—Pot ser que Maz hagi dit que només prengués una culleradeta per a les ressaques —va admetre Sana—. Tal vegada no tot el paquet.

—Fantàstic.

—Speena foolok m’shar! —va exigir el líder dels hasskis.

—Estic segur que Sana els tornarà el seu speeder si l'hi demanen amablement —va dir Han—. No és necessari que això es torni personal.

Sana va arrufar les celles.

—Sobre això...

Tots els hasskis van cridar al mateix temps:

—Frazkrit!

—Crec que la vaig destruir.

—Oh, no —va dir Han.

—Sí, és una llarga història. En tot cas, tal vegada necessitem moure'ns una mica.

Va sonar una xiulada aguda: un dels malls d'atordiment s'estava supercarregant. Han va sentir com si es mogués en càmera lenta mentre s'aixecava i s'apartava de l'explosió centellejant. Els hasskis van riure i van ressonar més supercàrregues.

—Chewie! —va cridar Han.

Darrere d'ell va escoltar que el wookiee es removia i llançava un grunyit una mica profà.

—Sé que estàs dormint, però necessitem que ens donis un cop de mà aquí.

Una altra maledicció en un grunyit. Els hasskis van deixar de riure's.

—No estaves dient amb prou feines l'altre dia que volies fotre unes puntades a alguns culs de hasskis?

Amb un grunyit i un soroll metàl·lic (pel que sembla, s'havia quedat dormit al costat d'una caixa d'eines que ara s’escampava pel terra), Chewbacca es va elevar amb tot el seu cos cobert per pelussera. Va parpellejar davant les llums aspres de la badia d’embarcament.

—Frazkrit —va murmurar un dels hasskis.

—Parandoo mrakpan —va suggerir un altre—. Shreevat.

Sana va negar amb el cap.

—Oh, ara volen negociar? Poden negociar amb el meu wookiee.

—El teu wookiee? —va dir Han, mentre Chewie inclinava el cap cap a un costat.

Sana es va encongir d'espatlles.

—És una expressió.

—No, no ho és —va començar Han, però llavors els hasskis es van llançar a la càrrega, amb els seus malls d'atordiment brunzint i espetegant. Han es va donar la volta per apartar-se del camí, encara una mica en càmera lenta, i va colpejar al més proper en la seva cara nuosa. La seva mà va tornar enganxifosa i no va voler imaginar què era; el hassk va retrocedir uns passos ensopegant, mentre el seu mall d'atordiment queia sorollosament al terra. Dos més es van acostar llançant cops de maça a l'aire i aviat es van fer a un costat quan Chewie va entrar amb un rugit en la batussa.

—Gràcies —va dir Han—. Però verd brillant és un color terrible per a tu. La propera vegada que vulguis tenyir el teu pèl, fes-m'ho saber i trobarem alguna cosa que et combini millor.

Chewie li va llançar una mirada de preocupació.

—Ajupin-se! —va cridar Sana; Han i Chewie es van encongir mentre el foc d'un blàster centellejava sobre els seus caps.

Un hassk va xisclar darrere d'ells i va volar cap enrere.

—De res —va dir Sana, bufant a la voluta de fum del seu blàster.

Els atacants hasskis es van dispersar en les ombres, entre udols i xiulades.

—Com et trobes, Chewie?

Chewie va ploriquejar i va sacsejar el cap.

—Tinc alguna cosa que et pot ajudar amb això —va dir Sana, sacsejant-se la samarra amb un somriure.

—No! —grunyí Han—. No ho facis.

—Què sensible. Aquesta vegada ho vaig a mesurar correctament.

Chewie va aixafar l'aire en la seva direcció, com si fossin imatges d'un malson, i va tornar al banc en què estava dormint.

Per uns segons, Han i Sana es van quedar absorts pel sobtat silenci i les esquitxades de l’arc de Sant Martí que s'esvaïen al voltant seu. En Han va sentir que un estrany tipus de pau s'apoderava d'ell.

—Bon tret —va dir.

Sana va somriure.

—Va ser una cosa bona que s'ajupissin. La meva punteria podria estar una mica alterada just ara.

Un droide de neteja va passar fregant, amb els seus vells engranatges brunzint com de protesta amb cada moviment de les seves rodes.

No gaire lluny d'allà, el so de la música i els riures s'elevava des del castell de la Maz Kanata mentre una altra nit de llibertinatge i malifetes es posava en marxa.

—No importa —va dir Han.

—Què és el que no importa?

—El seu nom.

Sana va assentir i no va pressionar més.

A l'interior d’en Han, alguna petita part de si mateix es va allunyar, algun nus que havia estat lligant una vegada i una altra tan sols va semblar dissoldre's. Tot el que es va necessitar va ser aquesta delicada admissió per deixar-ho anar.

Ell va alçar una cella cap a Sana. Era el moment de tornar al seny.

—Vas dir que tenies alguna cosa per portar de contraban?

 Següent