La fi de l'Imperi (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

           

Els dies del Conseller Gallius Rax el mantenen ocupat, molt més del que hi havia previst. Dirigir un Imperi no és cosa fàcil i només pot delegar responsabilitats fins a cert punt. Alguns assumptes requereixen la seva atenció. Molts assumptes, francament, i és de vital importància que sigui ell qui romangui al control.

Al matí tot és administratiu. S’asseu en un escriptori sota una lona sobre el sostre de l'edifici principal. Aquest punt és avantatjós doncs li permet observar la seva base aquí, a l'ombra de la Cresta Carbó a Jakku. Des d'aquí pot veure el fruit dels seus esforços. La informació en els seus monitors cobra vida mentre el seu Imperi creix en poder: diversos AT-AT marxen en el perímetre, una línia d’AT-ST esperen a l'esquerra, files dels caces TIE esperen a la dreta. I per dalt, els fantasmes dels destructors estel·lars, llestos per caure del cel i tallar a l'enemic com la fulla d'una execució.

Dia a dia, l'Imperi creix. Les febleses es purguen com una fruita suau i massa madura que es talla i es deixa en el terra. Als forts se'ls convoca. Ells van. Ells van al seu lloc de proves.

Ells van a la seva llar.

Ell respira profundament, buscant el seu centre, com s'espera que faci. En aspirar pot sentir l’olor de l'essència del planeta en el qual va créixer, l'olor de pedra calenta, la pudor de la sorra i el deix d'alguna cosa mort. Li asseca l'interior del nas. Tot l'Imperi s'endureix, com un tall de carn greixosa guarida en una amarga tira de cuir que no té un altre propòsit més que mantenir-se.

De vegades es deté i es veu en el mirall. Fins i tot ell, que ha mantingut un règim físic rigorós des que va deixar aquest planeta, llueix tibat i desgastat. La transformació li plau. Sóc un metall que es converteix en fulla. Mentre fa això, cantusseja per a si mateix una antiga cançó anomenada «Traïció i semblant». Una de les favorites de Palpatine.

Aviat deixa de mirar-se a si mateix i al seu Imperi.

Va a reunir-se amb el seu consell proper: el general, el vell Hodnar Borrum; l'arquitecte del nou programa de stormtroopers, Brendol Hux; el propagandista, Ferric Obdur; i mitjançant un holograma, el Gran Moff Randd.

Rax els hi diu que la guerra s'acosta.

—És inevitable —explica gairebé despectivament—. Ja hem vist una nau rebel entrar al nostre espai, amb prou feines va aconseguir escapar. Poc després, vam detectar droides sonda i una nau d'exploració aguaitant-nos des del sector contigu. Tots vam veure aquest bufó discurset de la Mothma. Encara que m'han dit que està lligada a la turbulenta política de la Nova República, els puc assegurar que la guerra s'acosta.

—S'acosta lentament —diu Borrum.

I està en el correcte. Rax es pregunta per què serà. Ell ha estat assegurant-li al seu consell que l'atac de la Nova República és imminent. I hauria de ser-ho, però els dies passen i aquest atac no arriba. Al principi li va preocupar que la República tingués una estratègia diferent en ment, una que no pogués preveure, però ara sospita que la realitat és molt menys interessant: són tímids. La Nova República no és una entitat militar. És una democràcia. Resulta dolorosament ingenu pensar que una democràcia pugui funcionar en l'escala d'una galàxia. És molt mala idea esperar que una nau estel·lar pilotada per mil mico-llangardaixos pugui aconseguir qualsevol cosa que no sigui dirigir-se a si mateixa directe al sol.

Borrum tus i creua els braços.

—M'estic impacientant. Podem estar alerta per algun temps, però això desgasta als homes. És una dura prova en l'ànima.

«La meva ànima ha estat provada, Hodnar Borrum».

El sempre pragmàtic Randd diu:

—Deixem que arribin a la batalla, tan lent com vulguin. Ens dóna més temps per augmentar els nostres nombres. Cada dia que passa hi ha més naus que se'ns uneixen. Just avui els veterans de Ryloth es van unir a nosaltres en el destructor estel·lar Diligent.

—El missatge de la nostra ocupació aquí... —comença a dir Obdur, però Rax l’interromp amb un XXXST! Obdur és un trompellot admirable i, en veritat, Rax aprecia el poder de la propaganda. És un component necessari i dramàtic en el que estan fent i no hi ha res que Rax estimi més que el teatre. Però la funció d’Obdur el defrauda. Ja no hi ha més «missatge». El valor de la propaganda és proper a zero. Tret que pugui ser utilitzada per enganyar a la Nova República per atacar...

No. Això seria massa atrevit. Un truc de màgia és millor quan l'audiència ni tan sols ho espera.

Està decidit. Ell haurà d'ordenar la mort d’Obdur. No serà una gran pèrdua. Obdur era un aliat devot de l’Sloane i mira com va resultar ella (tan decebedora). El fet de posar-li fi ha de fer-se de forma discreta. Rax no vol tenir sang a les seves mans, no en això. Potser podria ser una prova per als nous reclutes de Hux...

Parlant de Hux, l'home llueix preocupat. Com és costum. Les seves amples espatlles s'encorben cap a dintre, últimament la seva postura és miserable. Aquest món està cobrant-li factura i Rax reconeix que ha fet peticions excessives a l'home i als seus talents. La qüestió és que Gallius necessita a Hux. No només ara, sinó pel que està per venir. Pot ser temps de confiar una mica més en l'home.

Encara que no va resultar bé amb Sloane.

Quin problema. Un que haurà d'esperar. Ara com ara, un altre tema requereix la seva atenció, un que exigeix que taqui les seves mans amb sang.

Rax els deixa abans d'acabar la reunió.

Baixa les escales, passa per la instal·lació prefabricada d'entrenament, on els soldats es reuneixen i barallen envoltats pels seus companys i encoratjats per oficials assedegats de sang. Les apostes són ràpides i furioses. L'entrenament ara és més brutal. Han de sobreviure, han de ser com animals perquè això és el que requereix aquest despietat món. Ell no té temps per veure'ls atonyinar-se entre si.

Rax descendeix encara més en les profunditats.

Aquí fa més fred que en el nivell anterior. Les canonades i conductes folren les parets dels passadissos i circumnaveguen els mecanismes necessaris per a la base. Ell serpenteja pels passadissos i troba la porta. La cambra que obre és un celler que alberga coses sense importància: uniformes i manuals, en la seva majoria. Tots dos elements d'un Imperi més refinat, un Imperi que no pot sobreviure.

En aquesta cambra, un home molt vell li espera. Les seves mans estan lligades en la seva esquena, els seus genolls toquen el terra com si estigués resant. Què apropiat.

—Anchorita Kolob —diu Rax.

L'home aixeca el cap, els seus ulls són ranures de cansament mentre mira a través de la fosca cambra. Fins i tot des d'aquí, Rax pot veure quant ha envellit. Llueix arrugat i esquelètic. Profundes línies i fosques marques hepàtiques taquen el seu rostre, coll, mans...

—Qui és? Qui està aquí? —diu una veu tremolosa.

—No em recordes —diu Rax.

—Hauria?

—La teva ment s'afebleix o només és que no sóc tan memorable?

L’anchorita sospira.

—La meva ment és aguda. És capaç de veure tot el sofriment del món viu, tant com pot recordar els preceptes eremites del turment...

—No. No requereixo els teus sermons espirituals. Requereixo que em miris. Em coneixes?

—Jo... —diu Kolob mentre obre els ulls i es concentra. La seva boca es mou ràpid per formar un somriure en evocar una memòria, llavors, de forma apropiada, el seu somriure desapareix—. Ah, sí. El nen que es va anar. El nen al marge. Galli, ets tu?

—Ho sóc, Kolob.

Les espatlles de l'home es desinflen.

—Has estat tu tot aquest temps.

—Disculpi?

—Tu ets qui ens ha estat robant als nostres nens.

Un subtil somriure creix en el rostre de Rax.

—Què et fa dir això?

—Ho vas fer fa temps, també. Quan eres un nen atreies als altres nens i els allunyaves de l'orfenat. Brev, Narawal, Kateena, ells es van tornar tan obstinats com tu. Salvatges i rebels.

—No, no rebel. Jo simplement vaig trobar un propòsit lluny de la seva estúpida fe. I els nens van trobar aquest propòsit també.

—Què va ser d'ells, Galli?

«Els vaig matar per guardar un secret».

—Van complir amb el seu propòsit.

—I per què robes nens ara? No són els teus imperials els que vénen per ells. Són malfactors, caçadors i carronyers que vénen per ells en la nit. Però és la teva mà la que veig dirigint-los. Per què ocultar-ho?

«Per què ocultar-ho, en veritat?».

—M’emporto als nens perquè ells també han de complir amb un propòsit per a mi. Ells seran els primers.

—Els primers en què?

Això és una cosa que Rax no respondrà. Darrere d'ell, algú emergeix entre les ombres del passadís: un home amb una màscara vermella, punxeguda i demoníaca, feta de metall i fixada amb reblons color negre infern. Aquest home és Yupe Tashu, qui va ser conseller de l'Emperador Palpatine i ara aconsella a Rax.

—La fe de l’anchorita té llaços amb la Força. Amb el Costat Lluminós. Fa milers d'anys, els anchorites de Jakku es van unir als jedi, però ara predomina el Costat Fosc —diu Tashu.

L'home fa una reverència amb el cap i li dóna a Rax un ganivet llarg amb una navalla negra.

—Mira't —diu Kolob—, un petit salvatge que va aprendre a cantar. El fet de saber quina forquilla usar no fa menys salvatge. Aquí estàs, véns a mostrar-me quant has crescut, però malgrat els teus esforços puc veure que no has canviat. Parles d'un propòsit. Quin és el teu propòsit avui, petit Galli? Per què portar-me aquí? No. Tu no necessites respondre'm. Puc veure el propòsit a les teves mans. Encara que, després de tant temps, per què?

Rax entra a la cambra. El ganivet és lluminós, però se sent pesat. La navalla està envoltada per dents.

Rax s'acosta a l'home lligat i mentre ho fa diu:

—Tu em vas ensenyar que els nens són millors quan són vistos i no escoltats. Tu vas dir que els nens havien d'estar en silenci i ser servicials. A agenollar-se i a sofrir i a no esperar una vida amb valor doncs el servei és recompensa suficient.

—Jo sí vaig dir aquestes coses. Crec en elles.

Rax s'inclina, la seva veu es torna un murmuri:

—Creus en mentides. No és el nostre treball sofrir. No és nostre haver de servir. El meu destí era molt més gran que això. D'haver-te escoltat seguiria en aquesta roca. Agenollant-me davant teu. Resant per tu. Escoltant les teves joguines fetes d'os dringar en el vent. Fent el que em demanaves que fes, però avui només tinc una tasca.

Clava la fulla en l'abdomen de l'home. L’empeny perquè entri més profund. La seva mà es mulla i entebiona.

—Galli...

—Voldràs dir: Gallius Rax. No hi haurà més nens fets a un costat per tu. Ni un més tornarà a servir als anchorites.

L'home deixa veure un somriure ensangonat.

—Et vaig dir que tota vida és sofriment i per a tu el sofriment amb prou feines... comença. T'estan caçant, Galli. Tots els teus plans... van a... fallar.

Es desploma cap enrere i la fulla s'allibera. S'escolta un lleu respir en caure, mort.

Està fet.

Rax sent que li lleven un gran pes de damunt. Una mà en la seva espatlla el porta de retorn. Tashu diu en la seva oïda:

—Va ser un sacrifici necessari. El Costat Fosc és més fort. La nostra missió aquí ha estat beneïda ara.

Sí, així és. La missió veritable almenys. Ell assenteix amb el cap i li segueix el corrent a Tashu. Encara que l'home posseeix més coneixements que la majoria, segueix sent un llunàtic. Un creient devot del Costat Fosc de la Força. A Rax no li importa semblant misticisme, però tranquil·litza a Tashu i llavors la il·lusió que ell també és un creient pot començar.

Ell necessitarà a Tashu després de tot.

Ara Tashu diu:

—No desitjo apressar el sacrifici. Vull regalar-li el temps perquè es reveli, però el temps constreny i vostè té una visita.

—Una visita?

—Sí, vingui.

***

Descendeixen encara més sota terra, passen per un lot de cables d'energia i panells d'ions, fins arribar a un passadís totalment negre.

Les llums s'encenen. Aquí, al final, hi ha una figura amb una túnica vermella.

Rax sap qui o què és. Apressa el pas, preocupat de sobte. «Hi ha alguna cosa nova a informar?». Ell sap que ha d'haver-hi alguna cosa i que ha de ser important. Una visita d'un sentinella com aquest no es pren a la lleugera.

La figura en la túnica es dóna la volta.

El rostre de l'Emperador Sheev Palpatine el mira. Aquesta cara centelleja en el vidre de la màscara del droide. És un artifici, però fins i tot com un substitut és tan semblat al real que li sorprèn. Altres sentinelles només són missatgers: ells apareixen, donen ordres i se’n van. Però aquests, els que estan reservats per a Rax i el seu pla mestre, són més llestos. Ells són sensibles. Encara que en realitat cap d'ells aconsegueix igualar la genialitat estratègica de Palpatine i la seva fosca i terrible ment, tots s'acosten a ella.

La seva veu també és tan similar que li talla la sang. El droide sentinella parla amb la veu de Palpatine i diu:

—El perímetre exterior ha estat traspassat.

—Mostra'm.

D'una de les mànigues de la túnica emergeix la negra mà de metall del droide. Al centre del seu palmell esquelètic hi ha un projector i ara un cercle s'encén i transmet una imatge hologràfica en l'aire que gira a poc a poc.

La imatge tridimensional mostra una caravana viatjant a través de la vall: carretes i bèsties muntades i rondadors. Al final hi ha una plataforma elevada sostinguda per riells que carreguen homes encadenats. Sobre la plataforma hi ha un hutt.

«Niïma».

El polze del droide es mou per instint, com un espasme que té una funció. Amb cada estirada la imatge canvia. Mostra la caravana des de diferents angles, de vegades a distància, de vegades a prop. La vall està repleta de càmeres ocultes fa molt temps sota la sorra o la pols, incrustades en les roques. Totes formen part d'una xarxa que ha estat en ple funcionament per gairebé tres dècades. La imatge s'acosta a la plataforma i Rax pren aire sorprès.

La imatge mostra a una dona. El seu cabell negre està lligat enrere amb una cinta esfilagarsada. Els seus ulls estan ocults dins de gruixuts visors. La seva pell és fosca.

Ell la coneix. Ell reconeixeria a la Gran Almirall Rae Sloane en qualsevol lloc.

—Ella viu —diu ell.

—I s'acosta a l'observatori —diu Tashu.

—En quant temps?

Aquesta vegada el sentinella és qui respon:

—Al pas que van, tres dies.

Tres dies. Bé. Això li dóna suficient temps per posar-li fi al seu viatge.

—Activin les defenses —li diu Rax al droide.

«Sloane, admiro la teva tenacitat, però haig d'acabar amb això».

 Següent