Última oportunitat (XIII)

Anterior

PART 2

13

LANDO

EL FALCÓ MIL·LENARI,

UNS QUINZE ANYS ABANS

—En algun moment —va dir Lando Calrissian mentre el Falcó sortia de l’hiperespai— hauràs de dir-me de què es tracta tot això. Ho saps, veritat?

L3 va voltejar el seu únic ull cap a ell i se’l va quedar mirant per un parell de segons. En general, aquest era un «no» en L3, però aquesta vegada Lando va pensar que havia detectat un besllum d'una cosa més. Curiositat, tal vegada. Pena? Ell va negar amb el cap.

—Tens sort que m'agradis, L. Ara, on...? uau!

Un vast mar d'asteroides s'estenia davant d'ells, però semblaven formats amb gel pur. Les seves ribes giraven lentament i brillaven amb la llum d'un estel distant. El camp semblava estendre's fins a l'eternitat.

—Què és aquest lloc? Algun tipus de sistema d'asteroides de gel?

—És el Cinturó de Romanents Mesulans —va dir L3—. Entri en ell.

—Com Mesula, la lluna de gel? No es va trencar fa seg...? Oh.

—D'allà que siguin Romanents.

—Ho comprenc. I... entrar en el camp d'asteroides de gel? Això és el que estàs demanant que faci?

—Afirmatiu.

—Tan sols entrar en ell. Conduir el Falcó just enmig de la lluna de gel destrossada.

—Correcte. Això és el que li estic demanant que faci, Capità Calrissian —un moment després, i en veu molt baixa, L3 va afegir—: Si us plau.

L3 mai deia si us plau. Lando va llançar una mirada de dubte a les formes congelades que giraven lentament en la foscor davant d'ells.

—Aquesta és una idea terrible —va dir, fent que el Falcó passés lentament per la primera línia d'enormes fragments de lluna. S'alçaven com gegants dormits a banda i banda de la nau—. Si endevino el que estem fent aquí, em diràs si tinc raó? —va preguntar en el misteriós silenci de l'espai profund.

—Tal vegada no —va dir L3—. Però pot intentar-ho.

—És per amor, L? Per fi vas descobrir com poden estimar els droides i ara m'has ficat a seguir a algun guapo noi droide en els extrems distants de la galàxia?

—Em dóna curiositat saber per què suposa que el droide en què estic interessada seria un noi.

Lando va colpejar el panell de direcció en senyal de triomf.

—Està bé, uau, així que tenia raó! Com es diu, llavors? És bonica? No pot ser tan ben plantada com jo, veritat?

L3 només es va quedar mirant al buit.

—Parlant d'amor —va prosseguir Lando amb astúcia—, vull que sàpigues com de prop que vaig estar de fer finalment que alguna cosa succeís amb la gran viceadministradora, quan vas decidir...

—La meva anàlisi de la situació va determinar que aquest embolic particular tenia exactament gens a veure amb el concepte que vosaltres els humans en dieu amor.

—Oh? I què sap un droide sobre l'amor, L? Eh?

Una vegada més no va haver-hi comentaris.

—Està bé, està bé, ja de debò —va dir Lando, fent que el Falcó envoltés un fragment de gel més petit que hi havia estat ocult darrere d'un gegantesc que acabaven de passar—, vas arreglar un lliurament d'espècies perquè puguem fer contraban, la qual cosa em convertirà en l'home més ric de la galàxia. L, no ho hauries d’haver fet!

—Lando.

—Bé, està bé, sí ho hauries d’haver fet, però així i tot, uau!

—Lando.

—De totes maneres, què...?

—Lando!

L3 va estirar una mà a través de la coberta de vol i va empènyer els comandaments dels propulsors una mica cap avall.

—Allà —ella va moure el cap en direcció d'un fosc cub rectangular que es trobava a la distància.

—Què és això? —Lando encara no podia distingir-ho, però semblava algun tipus de càmera de metall oxidada que surava entre el camp de la lluna destrossada. La pantalla de sensor del Falcó va llançar un so d'alarma mentre quatre llums cobraven vida en ella—. Per descomptat que tenim companyia. I sembla que són de l'Imperi.

Els punts es van acostar amb rapidesa a la càmera flotant i molt ràpid Lando va albirar tres caces TIE i un transbordador imperial que lliscaven entre els Romanents Mesulans.

—Això s'està posant cada vegada millor —va murmurar—. Una mica més que t'agradaria no explicar-me fins que sigui massa tard?

L3 estava mirant cap a fora, a la càmera flotant.

L'esquadró imperial la va envoltar de pressa i, per un moment, va semblar com si tot el camp de gel contingués la respiració. Després, alguna cosa es va moure lleugerament en la part superior de la càmera. Lando va entretancar els ulls per forçar la vista.

—És això un...?

Faz-FaZIIIIIiiiiiish! Es van escoltar dos esclats tronadors que van estripar a un dels TIE. Aquest va retrocedir, va fer un gir descontrolat i després es va estavellar contra un fragment de lluna, explotant. Les altres naus van retrocedir per prendre una formació defensiva, evadint una altra andanada de foc de canó làser i tractant de tornar-lo.

—Canó làser —va dir L3—. Sí, això és.

Un altre TIE va rebre un tret, però no va quedar fora de combat, i sense maniobres evasives a la seva disposició, la càmera flotant estava rebent una pallissa. Lando conjecturà que no duraria molt.

—Hem de...?

—Esperi —va dir L3—. Només esperi.

Una cosa més es va moure en el sostre de la càmera, tal vegada una càpsula de salvament. Sense esperar-ho, va sorgir una figura en un vestit espacial de color verd fosc, mentre una andanada pesada de foc làser sortia de cadascuna de les seves mans.

—Uau! —Lando es va quedar bocabadat. Amb un esclat de flames, la figura va sortir disparada entre els Romanents Mesulans.

Les naus imperials simplement van semblar quedar paralitzades per un moment a causa de la sorpresa, o tal vegada es van posar a conferenciar entre si. Després el transbordador va desenganxar, seguit per un dels TIE, deixant a l'altre surant al costat de la càmera.

—No suposo que tan sols volies ser testimoni d'una estranya batalla espacial entre alguns imperials i un llunàtic en vestit espacial —va dir Lando—, i que ara només podem saltar fora d'aquí, missió complerta, eh?

L3 no va treure la vista de la càmera.

—Em coneix?

—Per desgràcia —va sospirar Lando, mentre maniobrava el Falcó per sortir del seu amagatall i dirigir-se cap al caça TIE solitari.

 Següent