4
CHANDRILÀ, ARA
—Com et va anar? —va preguntar Kaasha quan Lando caminava de
retorn pel pont del Dama Afortunada[1].
Ell va fer una pausa per assimilar la manera en què la seva
esquena s'arquejava entre els dos lekku penjants, amb el seu front lleugerament
arrufat mentre ella estava asseguda, mirant el tauler de dejarik, en el qual
semblava que era a punt d'infligir una sòlida derrota a l'afeblit exèrcit
d'hologrames de Lobot.
Lobot no va aixecar la vista tampoc; només va arrufar les
celles davant les petites bèsties pampalluguejants.
—En Han vindrà amb nosaltres —va dir Lando, mentre es
llevava la capa i la penjava al costat de la porta. Res d'això era com se
suposava que devia ser. Ell havia d'elogiar la bellesa de la Kaasha quan la
notés, dir-li que la seva bellesa el desarmava per complet. I se suposava que
això hauria de ser una petita mentida; no la part de la bellesa, per descomptat
(això sempre era veritat), sinó que Lando mai estava desarmat. Ni davant la
vista d'una dona. Això, no obstant això... Res d'això era correcte.
—Com li està anant a Florx amb la unitat?
Finalment, Lobot va aixecar la vista, encara amb el gest
arrufat. Va moure el cap d'un costat a un altre i va mirar de nou el tauler.
—Així està bé, eh? El teu karkath està en...
Kaasha va pitjar un botó i una multitud de criatures petites
i virolades va córrer pel tauler i es va arremolinar sobre una de les bèsties
amb armadura de Lobot. Aquesta va xisclar i després es va esfumar sota
l'envestida. Lobot s’ho va quedar mirant, amb els ulls molt oberts.
—Tu saps que ell mai perd, veritat? —va dir Lando.
Kaasha li va somriure a Lobot a l'altre costat de la taula.
—Ups.
—Encara no acaba —va dir Lando, entre riures, i es va
dirigir al corredor—. Vaig a veure com li va a Florx. Divertiu-vos vosaltres dos.
La porta es va lliscar per tancar-se darrere d'ell.
Endavant, espurnes i centelleigs brillants de llum llançaven ombres maníaques a
través de la paret llunyana. Els grunyits roncs de l’ugnaught expert en droides
sonaven sota el brunzit guspirejant d'una torxa mecànica.
Lando va tombar la cantonada i es va detenir de cop. Marques
de sutge i cremades cobrien la petita totalitat de Florx Biggles. Per fortuna,
l’ugnaught portava posat un d'aquests vestits protectors per a treball pesat
que li afavorien i un protector facial de metall que li feien semblar una
espècie d’astromecànic humanoide després de sobreviure a un horrible xoc. DRX,
o el que quedava d'ell, jeia dispers en diverses peces retorçades per tot el
banc de treball de Florx, per les parets i el terra. Un o dos dits penjaven
dels cables del sostre.
Lando es va fregar els ulls.
—Florx, company, què... tan malament està?
Florx va aixecar la vista i es va llevar el casc, revelant
una cara porcina i destrossada, emmarcada per unes patilles souvarov amples.
—Bredaxeemum —va
esbufegar—. Plorp fanoobra.
—Bé, no creia que fossis capaç de compondre’l immediatament,
però has de..., està per tot arreu, Florx. Tan sols pots armar-ho de nou?
Florx va llançar cap amunt les mans amb uns guants gruixuts
i va deixar escapar una ràfega de paraulotes en ugnaughtès.
—Ei, està bé —va dir Lando, encongint-se d'espatlles com a
reconeixement—. Tens raó, no vull que sigui completament funcional i que encara
tracti de matar-me, però...
—Preedanta forplasm
brex —va dir Florx, tornant a la veu que usava i que sempre sonava com si
tractés d'explicar alguna cosa realment òbvia a un bebè ugnaught. Li alterava
els nervis, però no desitjava ficar-se en una altra baralla amb l'especialista
en droides just ara. Això mai portava a res bo.
—Està bé, està bé, està bé —Lando va deixar que una rialleta
es llisqués en la seva veu i va negar amb el cap—. Vas recalibrar el
processador principal de l'escorça?
Florx va moure el cap d'un costat a un altre, agressivament.
—Frinx zeen paltrata.
—Bé, com se suposa que accedirem a les unitats
d'emmagatzematge de recolzament sense...?
—Prratta! —va
insistir Florx, mentre els seus punys passaven a descansar sobre el maluc—. Prindropt.
—Sí, tu ets l'expert, i fins ara això ens ha anat força bé,
Florx.
—Crabat.
—Per què no fas la prova, ho encens de nou i veus com...?
Florx es va voltejar i va llançar el seu protector facial,
que va produir un soroll metàl·lic, i va rondinar algunes idees sobre l'estil
d'administració de Lando mentre ingressava alguna cosa en un teclat.
El brillant cap platejat de DRX va cobrar vida amb un brunzit.
Dues llums vermelles i brillants van parpellejar en els seus ulls mentre mirava
directament a Lando.
—Mataaa —va sorgir un murmuri metàl·lic—. Mataaaaaa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada