Última oportunitat (XXII)

Anterior

22

SUBESTACIÓ GRIMDOCK, ARA

—Mira —va dir Lando, mentre els seus dits encara lliscaven cap amunt i cap avall pels lekku de Kaasha—. Sé que jo no... Sé que jo... no he... —va sospirar. Les paraules sempre estaven allà quan les necessitava per lliurar-se d'una situació difícil. S'apareixien quan les cridava: dolces per suavitzar el camí, dures com a indici que usaria certa violència si les coses no li eren favorables. Les paraules sempre havien estat les seves aliades. Brillaven des de les seves dents perfectament netes i, amb una mica d'insinuació de la seva intensa veu en una direcció o una altra, li asseguraven que deixaria completament clar el que necessitava dir. Però ara...

—Només escup-ho, ma sareen —va murmurar Kaasha—. Tu saps que pots parlar amb mi.

—Veuràs —va rondinar Lando, llançant els seus braços cap amunt—, aquest és el problema just allà...

—Espera —ella va estirar el braç i va atreure la mà d'ell de retorn al seu lekku i després es va acomodar en el seu pit—. No et detinguis.

Lando va negar amb el cap, mentre els seus dits reprenien la tasca com la hi van ordenar.

—Exactament això: «Ma sareen, no et detinguis». Com se suposa que un home...? —es va queixar, i Kaasha roncà. Va passar el braç al voltant de la seva esquena i la va atreure per besar-la.

—N'hi ha prou de xerrada —va murmurar Lando sobre els seus llavis—. Deixa'm tractar de dir-ho d'una altra manera.

La porta de la barraca va llançar un bip i es va lliscar per obrir-se; Taka va treure el cap i va panteixar.

—Uau! Cul de twi’lek!

—No toquen abans d'entrar al teu poble? —es va queixar Lando, tirant un llençol sobre tots dos, Kaasha no podia deixar de riure.

—Han està en problemes.

Lando va saltar del llit, deixant el llençol estès sobre Kaasha.

—Què més hi ha de nou?

—Uau! —va cridar Taka—. Cul humà!

—Sí, sí, sí —Lando es va posar uns pantalons estrets de color blau fosc amb folre daurat i després va ficar tots dos peus en les seves altes botes negres. Odiava vestir-se de pressa, sense ser capaç de prendre's el temps necessari per gaudir realment la manera en què cada peça s'acomodava en el seu lloc mentre una obra mestra completament connectada es mostrava nítidament—. Prepara'ns per partir, Taka. Ja vaig cap allà.

Al costat d'ell, Kaasha s'havia aixecat i ara s'estava ficant en el seu top de color morat fosc. Lando es va esforçar per mantenir-se concentrat.

—Ja ho vaig fer —va dir Taka—. Aquest no és el problema.

—Quin és el problema?

—No tenim idea d'on estan.

—Bé...

—Ells tampoc.

***

—T'està seguint un què? —Lando es va quedar bocabadat davant l'intercomunicador.

La resposta sense alè d’en Han va arribar entretallada per l'estàtica.

—Es diu bastak.

—No els mirin als ulls —va aconsellar Taka, mentre treia al Vermillion de la zona d'aterratge i el portava a un lent recorregut sobre els sostres del conjunt de construccions de la presó de Grimdock.

—Espera —va cridar la veu grinyolant d’en Han a través de l'intercomunicador—. Què?

—Resisteixin —Taka es va desviar entre dues torres fortificades i després va ficar la nau cap avall per un altiplà enfonsat d'acer—. Estic tractant de mantenir-me lluny de la vista de totes aquestes naus de guerra que estan a l'espera d'embardissar-se en una batalla just per sobre de nosaltres.

La resposta d’en Han va ser inintel·ligible.

—Els bastaks tenen un cant de sirena hipnòtic, però només funciona si fas contacte visual —va dir Taka—. Més o menys com aquest manobre mandalorià que solia colpejar-me en l'Estrat Set, si ho penso ara.

—Té sentit —va dir Han després d'una pausa plena d'estàtica—. En la primera part, en tot cas.

Lando es va inclinar sobre l'espatlla de Taka.

—Tenen alguna manera de descobrir on es troben?

—Sota el Subsector Dotze —va dir Han—. Això és tot el que sé. Veritat, Aro?

—Qui és Aro? —va preguntar Lando—. Per què sempre estàs fent amics?

—És un gungan —va dir Han—. Treballa aquí, així que sap una o dues coses, però aquests soterranis... Ningú baixa aquí. Almenys, ningú al que alguna vegada l’hagin vist de nou. Necessites accedir als codis de l'edifici d'alguna manera perquè ens trobin.

—Per desgràcia... —va començar Lando.

—Ho sé —va dir Han—. Ho sé. Tenim a la hacker amb nosaltres. I no hi ha senyal aquí sota, ni tan sols ports perquè ella entri al sistema.

—Està bé —va dir Lando—. Tinc una idea. Tracta que no t'hipnotitzi un crustaci gegant mentrestant.

—Què fàcil és dir-ho per a tu —va dir Han. Va sonar com si estigués corrent de nou—. Hi ha un... —L'estàtica va esclatar per sobre de la seva veu, interrompuda per crits i foc de blàster. Després la línia va quedar morta.

Taka va llançar a Lando una mirada preocupada.

—Segueix volant baix —va dir Lando—. Estaré a la sala de tecnologia.

—Biggles! —va cridar Lando, donant cops en la porta del celler de càrrega mentre caminava ràpidament pel passadís—. Desperta, porquet! Necessitem la teva ajuda.

Un esbufec va sorgir de l'interior i després la porta es va obrir de cop. Lando ja estava en el passadís, ingressant el codi de seguretat de la sala de tecnologia. Dins, DRX-7 encara penjava a trossos per la paret. Florx va arribar trontollant, fregant-se els ulls, i li va dedicar un xiscle de queixa.

—No importa —va dir Lando, mentre passava la vista per les restes disperses de l’androide de protocol—. Necessitem un droide.

—Snork spora klork —va assenyalar Florx.

Lando va negar amb el cap.

—Si tracta de matar-me de nou, el tornes a apagar. Hem de tractar de reiniciar-ho. No tenim cap altra opció en aquest moment. Ni temps. Ara, som-hi.

Florx va esbufegar alguna cosa, va moure el cap d'un costat a un altre i després es va encongir d'espatlles, es va enrotllar les mànigues i va aixecar un bufador, encenent-lo.

—Aquí vas —va dir Lando i va moure els ulls en senyal de desaprovació—. Ara deixa'm veure aquest cablejat.

Alguna vegada, L3 li havia donat una lliçó a Lando sobre l'anatomia dels droides, feia molts anys. «Anatomia», va pensar Lando. «Per descomptat que ella ho diria així». El processador central d'intel·ligència, el cervell bàsicament, solia estar en el cap, per descomptat, però el cablejat que connectava el cervell amb el cos era fonamental en un sentit que ni tan sols els millors tècnics comprenien per complet. Aquests cables no només transmetien informació i comandos; els traduïen, també, segons li havia explicat L3. Els interpretaven. I aquesta interpretació podria representar la diferència entre que es percebés a algú com una amenaça letal o com un pallasso beneit fent una broma, la qual cosa per descomptat podria determinar al seu torn si un droide responia amb una forta riallada o amb una rosada de foc de blàster. Decisions de vida o mort, llavors, aguaitaven entre aquest cúmul de cables als quals sovint se'ls donava poca importància i que s'estenien pel coll del droide.

D'alguna manera, la presa de decisions de vida o mort era exactament el que havia compromès a DRX. Qualsevol cosa que hagués succeït, probablement va tenir lloc en la unitat de processament central dins del seu cap, però si Lando podia burlar la manera en què s'interpretava el missatge... Va descargolar el panell del coll i li va donar la volta per obrir-ho.

Florx va esbufegar alguna cosa sobre el seu propi progrés en el reinici.

Catorze cables vermells portaven del «cervell» al cos, retransmetent peticions i experiències. Vint-i-nou blaus enviaven missatges del cos al cap; tot, des de receptors sensorials fins a prediccions estadístiques basades en lectures de vibracions en el terra.

Un d'aquests estava enviant el missatge que Lando havia de ser assassinat, i aquest missatge estava imposant-se als altres. Va començar a ordenar els cables, seguint cadascun fins al seu punt d'entrada en el sistema de comandament central de DRX.

—Blertringa —va anunciar Florx: el reinici estava llest.

Lando va tancar els ulls i va respirar a fons.

—Aquí anem —va connectar dos dels cables, després es va apartar del camí, mentre Florx pitjava alguns botons.

Els ulls de DRX es van encendre amb la seva vella lluentor groga. Lando va llançar el seu puny a l'aire en senyal de triomf.

—Ho vam fer!

Els ulls de DRX van passar roent.

—Mataaaaa —va gemegar—. Mataaa a Calrisssssiannn!

Florx va llançar una maledicció i va apagar de nou a DRX. Lando va llançar les fulles que estava sostenint al banc de treball.

—Mantingues-lo així —va remugar, després es va donar la volta i es va dirigir a la porta per sortir.

—En què et puc ajudar? —va preguntar Kaasha, caminant pel passadís cap a ell.

—Saps una mica de droides? —va preguntar Lando amb un sospir.

—No gaire, però veuré si li puc donar un cop de mà a Florx.

Lando va somriure i li va fer un petó en la galta abans de dirigir-se a la cabina de comandament.

 Següent