Última oportunitat (IX)

Anterior

9

HAN

TAKODANA, UNS DEU ANYS ABANS

—Què estàs mirant, rabassut? —va murmurar Han, tractant de trobar els ulls de l'enorme fromprath que estava assegut sol en el petit escenari del castell de la Maz.

Eren deshores; només estaven uns quants tipus asseguts murmurant en grup al voltant de les seves begudes. Animat per la Maz, el fromprath havia anat i recuperat la seva llarga batanga de fusta i cordes i la va fixar sota el reflector amb una ondulant suavitat. Ara les delicades i lleugeres notes brillaven en el club ple de fum; reien i es burlaven com velles xafarderes, i semblaven envoltar a Han i el seu pesat cap, burlant-se i atraient la seva atenció.

La criatura semblant a una serp de tres metres amb sis potes i qui sap quants ulls estava llegint la seva ment, perquè resultava molt obvi que qualsevol cosa de la qual tractés la cançó era sobre el desastrós estat actual dels assumptes d’en Han. Cada frase ondulant i totes aquestes harmonies sinuoses que feien ressò entre si, que es provocaven i tornaven a l'èter, evidentment estaven dissenyades per pintar imatges del cor destrossat d’en Han, la sensació polsant de penediment, la repetició interminable de cada pas al llarg de la seva vida idiota i trencada que l’havia portat aquí, en aquest moment: enamorat i desgastat en el club de la Maz, tot esperant que Sana aparegués amb la càrrega ridícula que necessitava passar de contraban.

Però Sana no havia arribat a temps, la qual cosa la cançó semblava saber també.

—Prepara el Falcó —li havia dit ella abans d'anar-se’n. Chewie ho faria. De totes maneres, el Falcó sempre estava preparat. I per què aquestes notes arrencades de la batanga repetien la conversa que Han tenia amb si en silenci?

Si la cançó s'estava burlant d'ell, com era el cas, per descomptat que ho era, i podia llegir els seus pensaments més profunds, la qual cosa feia descaradament, això significava que el fromprath l'estava mirant a ell, d'alguna manera. Tal vegada amb una d'aquestes tiges oculars ocultes que els frompraths tenien ficades en les seves cabelleres (calia admetre que la seva estava ben pentinada). Aquesta cosa esmunyedissa.

Fins i tot pitjor, l'estava ignorant! Tots els ulls que Han podia veure estaven tancats, amb concentració, mentre els molts dits del fromprath ballaven i es lliscaven per les cordes de la batanga. En Han es va preguntar, mentre colpejava la barra amb un puny, com era que aquesta serp de sis braços l'estava ignorant i al mateix temps llegia la seva ment. Quina audàcia!

—Tranquil, petit —va dir una veu des d'algun lloc prop del maluc d’en Han. Tal vegada un tamboret? Però per què parlava amb la veu de la Maz Kanata? En realitat per què parlava? Ell va mirar cap avall i es va trobar directament amb aquests dos petits ulls darrere d'un parell de ulleres gegantesques.

Per descomptat: parlava amb la veu de la Maz perquè era la Maz. Per fi, alguna cosa tenia sentit.

—No ets un tamboret —va dir Han, mentre resolia un dels grans misteris de la vida. Després va arrufar les celles—. Espera... a qui li has dit petit?

Maz va grimpar al tamboret real i es va desplomar al costat d’en Han; va moure el mentó en direcció de Bragthap, el barman, i després va aixecar el beuratge bombollejant que va posar enfront d'ella. Han va mirar cadascun dels seus moviments amb un lleu i estarrufat temor que ni tan sols podia començar a explicar.

—En una situació normal —va dir Maz—, t'hagués tirat per la porta perquè caiguessis sobre el teu cul, per atrevir-te a mirar si més no de gairell a Frapsen —va assenyalar al fromprath que seguia improvisant—. Sense esmentar que m'estaves mirant de nou. És molt tímid, ja saps, Frapsen. Em va portar una eternitat convèncer-ho perquè pugés a l'escenari. Però aquí està —va fer una pausa, apreciant la bella cascada harmònica que fluïa i girava adorablement i que omplia l'aire al voltant d'ells com un fum deliciós—. En tot cas —va continuar Maz, amb la seva expressió centrada en Han—, no vaig a fotre’t al carrer.

—Perquè t'agrado —va dir Han.

—No —va tallar-lo bruscament—. Perquè estic de bon humor, Han. Per això.

—Oh.

—No temptis a la teva sort, contrabandista.

Han va reconèixer les paraules sàvies amb un moviment afirmatiu de cap i va fer un altre xarrup a la llet blava, mentre la cançó del fromprath s'obria pas en el seu propi sentit de pèrdua, les sensacions de buit que mai s'atreviria a esmentar en veu alta, la seva...

—Com es diu? —va preguntar Maz.

—Per què tots...? Bah! —Ell mateix es va interrompre i va donar per acabada tota la conversa—. No importa.

—Els noms sempre importen —va dir la Maz—. El meu, per exemple, significa «posseïdora de la corona del guerrer» —es rigué—. Com sigui, és una interpretació. Depèn de qui pregunti.

—Bé, això és bonic —va reconèixer Han.

—El teu és d'algú tan solitari, quan ho penses bé.

Han ho havia estat, i molt, i ara aquest dolor familiar es lliscava de retorn al seu cor, un eclipsi que es repetia eternament.

—Aquesta ha estat una conversa realment divertida. Gràcies, Maz.

Maz es va encongir d'espatlles.

—Faig el que puc. Però estaràs bé. En realitat, encara ets un noi. Quants anys tens, divuit, dinou?

—T'informo que ja tinc una mica més de vint.

—Imagina-t'ho. I encara tens tant per aprendre.

—Sobre dones?

Ella va grimpar fins al seu rostre, amb el seu alè sent alguna cosa floral i picant.

—Sobre tu mateix, contrabandista.

Han va aconseguir somriure.

—Bé, ja sabia això.

—Llavors! —va declarar Maz, mentre s'acomodava de nou—. Llavors! Sí, molt que aprendre sobre nosaltres, les dones, també.

Un murmuri de to baix es va lliscar per l'aire, serpentejant al voltant de les notes de la batanga com un corrent solitari. Han va sacsejar el cap.

—Aquí va de nou el teu noi a interpretar cançons que parlen exactament del que sento.

—La cançó és sobre la nostàlgia per Dathomir —va dir Maz en veu baixa.

—Ugh, retiro el que s'ha dit. Quin tipus de maniàtic estranya Dathomir?

—Algú el poble del qual ha hagut de viure en l'exili per centenars d'anys perquè els dathomirians els van fer fora.

—Oh.

—Primera lliçó que has d'aprendre sobre tu mateix —va dir Maz—: no tot gira al teu voltant.

—Han!

Era la veu de la Sana. I allà estava, entrant de pressa en el bar amb el seu blàster a la mà i algun paquet ficat sota el braç. Han va arrufar les celles davant seu.

—Sembla que algú et necessita —va suggerir Maz.

Sana va tirar una cadira i va passar fregant a Frapsen.

—Han! Surt d'aquí, maledicció! Hem de moure'ns.

—Joveneta —va dir Maz, irritada. Després un rugit va esclatar des de la porta. Alguna cosa alta i peluda estava parada allà, amb l'aspecte d'un hassk de grandària extra en espècie. Han no va tenir temps de descobrir què era, perquè això va avançar donant tombs pel bar cap a la Sana.

—No es permet barallar-se en aquest establiment! —va cridar Maz mentre Sana passava corrent.

—Oh, no —va dir Han.

—Una cosa bona de tenir a un fromprath com a entreteniment —va dir Maz, sacsejant el cap, mentre Frapsen aixecava la seva batanga sobre una espatlla— és que també fan el treball de seguretat.

El fromprath la va ventar just a temps per donar-li, amb un cruixit tou, directament en la cara a la bèstia que es llançava a la càrrega. No obstant això, la qual cosa va sonar no va ser la batanga trencant-se, com Han havia pensat. La cosa peluda va volar cap enrere, amb la cara feta miques, i es va quedar quieta.

—Què ha estat això? —va cridar Han, i llavors un tret de blàster va recórrer l'aire des de la porta.

Han va acabar en el terra abans d'adonar-se que havia saltat per cobrir-se. Per sobre seu, Maz repartia ordres precipitades mentre els pocs clients cridaven i s'amagaven sota les taules. Sana va passar volant, va deixar anar dos trets cap a la porta i va mirar a Han.

—Véns?

Un altre tret va passar xiulant i va donar contra la barra, just al costat del cap d’en Han.

—Vaig! —va cridar ell, va saltar i va córrer cap a la porta posterior, seguint-la—. A qui has enutjat ara? —va exigir una resposta mentre sortien a l'espessa nit de Takodana.

—Caça-recompenses —va dir Sana—. Bastant rudes.

—Els hi ha amables?

La paret al costat d’en Han va explotar, banyant-los amb enderrocs, mentre s'apressaven per posar-se fora d'abast.

—Aquest no va ser un blàster regular —va dir Han i va aixecar la vista. Una cruel cara reptiliana mirava cap a fora des de la porta il·luminada—. Ens has enredat amb un trandoshà?

—Et vaig dir que eren caça-recompenses rudes —va dir Sana.

La criatura va aixecar el seu llança-morters i després alguna cosa enorme li va colpejar per darrere. Frapsen. Els sis braços del fromprath es van embolicar en el caça-recompenses mentre els dos queien cap endavant entre un munt de malediccions i udols. Tres figures més van sortir trontollant del bar de la Maz, amb els blàsters vomitant foc.

—Anem! —va cridar Sana—. Ara!

Van baixar de pressa per un tranquil carrer lateral, van tombar abruptament a l'esquerra i van creuar la plaça principal cap a la badia de les naus estel·lars. El món sencer havia tornat a mostrar-se nítidament quan van sonar els trets d'aquests blàsters i ara les hores prèvies semblaven una boirina dolorosa.

—El Falcó està llest? —va preguntar Sana.

—Sempre, germana. Sempre.

—I tu també ho estàs?

—En general, germana. En general.

Es van obrir pas entre un vaixell de càrrega i dues corbetes gungans, es van ajupir sota el tren d'aterratge del transbordador mal estacionat d'algú i després van pujar corrent per la rampa del Falcó.

—Chewie! —va cridar Han, trepitjant algunes robes velles i una petita pila de... Què era això? Ampolles d'alguna cosa... I es van precipitar cap a la cabina de comandament—. Chewie, on estàs? Tenim...

Els motors van retrunyir en cobrar vida mentre Han es lliscava en el seient al costat del seu pelut copilot.

—Bé, aquí estàs —va murmurar, mentre activava la computadora de navegació i preparava l’hiperimpulsor—. Què et va prendre tant temps?

Chewie va bordar amb molèstia i després va cridar, apuntant amb un dit. Els caça-recompenses havien caigut sobre la badia i una tanda de trets va esquitxar el Falcó juntament amb les naus al voltant d’ells.

—Sana! —va cridar Han sobre la seva espatlla—. T'anem a necessitar en...

Una andanada d'explosions va sortir del Falcó, dispersant als caça-recompenses.

—...els canons —va acabar Han—. Bé, molt bé llavors. Em dóna gust veure que tots se senten com a casa.

Va pressionar l'accelerador i va deixar que els motors rugents li inundessin. L'espai esperava, aquesta impossible vastitud, tan buida com el seu cor, en la qual podia ser perfectament lliure. Sempre que no els volessin abans de sortir.

Més explosions van bressolar el Falcó mentre traçaven un cercle en el cel i després sortien disparats sobre les espirals antigues del castell de la Maz i les llums dansaires del Llac Nymeve.

—Quina cosa vas robar, per tots els estels, Sana? —Han va exigir una resposta mentre es desprenien de l'atracció gravitatòria de Takodana i sortien a l'espai.

Un riure va fer crepitar l'intercomunicador.

—Parlant d'això...

Chewie va deixar escapar un altre grunyit d'advertiment mentre tres punts apareixien en la pantalla del radar.

—Clar, un d'ells era un trandoshà —va dir Han—. Per què?

Chewie grunyí i va pitjar un botó.

—Per què estem reduint la velocitat? —va preguntar Sana per l'intercomunicador.

—Bona pregunta, Chewie —va dir bruscament Han—. Per què estem reduint la velocitat?

El Falcó es va bressolar mentre les naus que s'acostaven van alliberar una ràfega de foc làser.

—Chewie! —va cridar Han.

El wookiee va colpejar el panell de control amb tots dos punys i va rugir.

—No, no podem donar la volta —va dir Han—. No m'importa el que els trandoshans van fer als wookiees. Està bé, tranquil, tranquil! Per descomptat que m'importa el que van fer, però no podem encarregar-nos d'això just ara, Chewie. Hem de lliurar una càrrega i tenim un pagament per cobrar, i tampoc tenim el foc que es necessitaria per a un mà a mà amb aquests paios, d'acord?

Chewie va rondinar i el Falcó va sortir disparat cap endavant.

—T'asseguro que podem anar darrere d'aquests monstres reptilians en algun altre moment, et sembla bé?

Chewie va cridar.

—De totes maneres —va dir Sana per l'intercomunicador—, aquestes dues naus amb el...

—Caces TIE? —va cridar Han, amb la boca oberta davant el monitor—. Chewie, dóna el salt! Ja n'hi ha prou d'això —el Falcó va sotraguejar, les llums de la cabina van parpellejar mentre diverses alarmes sonaven al mateix temps—. Chewie, treu-nos d'aquí!

Chewie va tornar a rugir i a colpejar els panells de control. Les estrelles es van lliscar en tires allargades dirigides cap a ells, i Han va exhalar sentint que era la primera vegada que ho feia en hores.

Chewbacca va murmurar alguna cosa i Han va negar amb el cap.

—No estàs bromejant —va prémer el botó de l'intercomunicador—. Sana!

—No has de cridar —va dir Sana, qui va treure el cap en la cabina de comandament—. Estic just aquí.

Han i Chewie es van donar la volta i la van mirar.

—Ens has d’explicar res?

 Següent