36
HAN
EL FALCÓ MIL·LENARI,
UNS DEU ANYS ABANS
—Alguna vegada t'he dit —va panteixar Han, estirat d'esquena
sobre el terra de la cabina principal del Falcó—,
que et veus bella quan t'apareixes en l'últim minut i em salves la vida?
—No —va dir Sana—. Espero que mai ho facis. Aquesta és una
línia molt aterridora.
Han es va incorporar.
—Què és aterridora?
Chewie, també sense alè i recolzat contra la paret més
llunyana, grunyí alguna cosa sobre que s'anessin a una habitació.
—Ningú et va preguntar a tu, bola de pèls —va dir bruscament
Han.
—De qualsevol manera —va dir Sana, mentre es movia a la
dreta—, bon treball, camarades. S'han guanyat realment la seva part —ella va
llançar un somriure de triomf, amb el dispositiu sota el seu braç.
—Per cert, què és aquesta cosa? —va preguntar Han.
Sana es va encongir d'espatlles i ho va aixecar per veure-ho
de més a prop.
—No ho sé —l'hi va llançar, qui va fer malabars per evitar
que caigués—. En realitat no m'importa. Són diners que ens trauran de deutes,
això és el que és, i és tot el que sé.
Chewie udolà la seva aprovació.
En Han va arrufar el rostre per examinar-ho. La cosa era més
pesada del que hauria de ser per a la seva grandària. Vell metall socarrat,
tancat en capes superposades a cada costat, com si algú hagués arrencat parts
d'un tanc amb cicatrius de batalla i les hagués soldat en una caixa pesada i
lletja.
—No sembla gran cosa.
—Sí, bé —va començar Sana, i llavors el Falcó va retrunyir al voltant d'ells—. Ah, jo diria que aquests són
els meus amics que s'estan unint a la nostra resclosa d'aire.
Han es va posar dempeus.
—Els teus amics?
Sana va murmurar alguna cosa i Chewie grunyí.
—És divertit —va dir Han, sense somriure—, perquè estic molt
segur que acabes de dir alguna cosa sobre el Droide Gotra, però estic
absolutament convençut que no hi ha manera que siguis tan ximple per
barrejar-te amb ells, així que...
—Ells van oferir la major recompensa per ell, així que la
vaig acceptar. Quina altra cosa podria fer una noia?
—Aquests paio —Han va capcinejar.
—Relaxa't, noi volador —va dir Sana mentre es mirava al
mirall—. En aquests tipus els interessa més aquest dispositiu que qualsevol
deute que puguis tenir amb ells, creu-me. Ha de tenir algun horripilant
significat místic per a ells, i...
La resclosa d'aire va girar per obrir-se i un equip
fortament armat de caça-recompenses va sortir dispersant-se, amb els blàsters
preparats.
—De nou això? —va rondinar Han.
—Salutacions —va dir una veu grotesca i relliscosa des de la
resclosa d'aire. Els dits gruixuts i brillants de Gorben Frak van envoltar la
paret a banda i banda de la resclosa, seguit per la seva cara àmpliament
somrient, envoltada d'ullals. Diversos flocs gruixuts d'alguna cosa enganxifosa
penjaven del grapat de tentacles que es retorçaven al voltant del coll i les espatlles.
—Estàs escorrent tota la tapisseria —va assenyalar Han.
—Creeeeec... —Gorben va arrossegar la paraula— que tens
alguna cosa que em pertany.
—Crec que em deus una suma de diners increïblement grans
abans que es torni teu —va dir Sana.
Gorben es rigué amb una descurada i congestionada veu de
baríton.
—Qui té les armes apuntant a qui? —va dir finalment.
—Bona pregunta —Sana va treure el seu blàster. Chewie va fer
el mateix.
Han va lliscar subreptíciament el dispositiu entre la seva
esquena i la paret; després va treure el seu blàster.
—Així —va dir Sana amb brusquedat—. Tots tenen armes
apuntant a tothom. Vam fer un tracte. No hi ha diners, no hi ha petit
dispositiu estrany.
Gorben va sacsejar el seu enorme cap.
—Tens molt per aprendre, jove Starros, molt per aprendre.
—No vas recórrer a aquesta porqueria de «tens molt per
aprendre» amb mi, Gorben. Vaig créixer a Nar Shaddaa. Així no és com funciona
això.
—Tu no em mataràs —li va assegurar Gorben—. I aquests éssers
són d'un sol ús i ho saben. El seu treball és ser rebutjables. Dóna'm el
dispositiu.
—Ja ho vam amagar en algun lloc —va dir Sana—. Mai ho
trobaràs si estem morts.
Gorben es rigué, però llavors el Falcó va tornar a retrunyir; una nau havia aterrat damunt d'ell.
—Vas convidar a un altre grup a aquest intercanvi? —va
exigir una resposta.
—Intercanvi? —Sana es va burlar—. Crec que vas pronunciar
malament assalt a mà armada.
—Qui està aquí? —va rugir Gorben—. Batik, MuNu, vagin a
veure.
Un ithorià disconforme i un zabrak amb un ridícul barret de
metall grunyiren i es van dirigir a l'extrem del Falcó. Havien arribat al corredor tubular quan el foc de blàster va
caure sobre ells, triturant-los a tots dos. Sicaris emmascarats, amb vestits
mecànics del Càrtel Parapa es van dispersar per la coberta del Falcó, amb els rifles blàster amb
baionetes llestes i fumejants. Es van dispersar en formació d'atac i després
Mozeen, ara també en el seu vestit mecànic de cos complet, va sortir de la
resclosa amb passos ferms i es va parar al centre de la sala.
—Aquest imbàs es telmina aquí! —va declarar. El casc es va
lliscar per obrir-se amb prou feines prou perquè tragués el cap el petit cap de
Mozeen, li piqués l’ullet a Sana i després desaparegués de nou.
—Mozeen! —es rigué Gorben alegrement—. Sempre tan dramàtic,
amic meu! Però no tenies per què fregir a dos dels meus homes! Vine ara!
—Aquest altefacte és meu —va dir Mozeen amb fermesa.
—Molt bé, tots tranquils —va dir Han, encara aixafant el
dispositiu contra la paret—. Vostès destrossaran tot el meu agradable decorat
interior si això segueix així.
—Això em belteneix. Nosatles vigilem aquest lestaulant i
aquests pocavelgonyes i el Càltel Balaba han
arribat a un acold, sí?
—Mozeen —va dir Sana.
—Deixin anar les seves armes, estúpids insignificants —grunyí
Gorben—. Això ja es va allargar massa. El dispositiu li pertany a Droide Gotra
i jo ho reclamo en el seu nom. Aquest és el final de la història —va assenyalar
amb la barbeta a un dels seus éssers, qui va deixar escapar un tret cap al sicari
més proper de Parapa.
—Oh, aquí anem —va murmurar Han, qui es va ajupir darrere
d'una taula mentre el foc dels blàsters anava d'un costat a un altre del Falcó.
A prop, Chewie li va llançar un rugit perquè romangués
ajupit.
—Estic ajupit —li va retornar el crit Han—. Tu queda't...
—Un cos es va estavellar contra el terra, amb un soroll metàl·lic, enfront d'on
Han romania ajupit—. Fantàstic.
—Deixin de disparar! —va cridar Sana. Com per un miracle, el
foc dels blàsters es va silenciar. Han va mirar per sobre de la taula, va veure
que Sana s'aixecava darrere d'una caixa en la qual estava ajupida. El seu
cabell, que havia estat perfectament pentinat, ara es trobava solt i uns quants
flocs penjaven enfront del seu rostre, mentre fulminava amb la mirada a les
dues faccions en pugna.
—Si vostès dos no deixen de barallar-se, juro per tot el que
és sagrat que ningú obtindrà el dispositiu.
—No t'atreviràs! —va gemegar Gorben.
—Està vanant-se —va declarar Mozeen.
—Sana Starros no es vana —va dir Sana—. Ara! Gorben!
—Eh?
—Teníem un tracte. Tu honraràs aquest tracte i pagaràs el
que deus.
—Més un quinze bel cent addicional pel a mi —va dir Mozeen—.
Bel bloblema que m'has causat, sí?
—Problema? —udolà Gorben—. Acabes de massacrar a quatre dels
meus nois a sang freda!
—Els teus nois dispalalen blimel, t'ho lecoldo!
—I què? —va dir Gorben—. Ho farem de nou!
En Han es va aixecar. Es va arrossegar al llarg de la paret,
fins a on un petit abocador d'escombraries portava a una resclosa d'aire en
l'extrem de la nau.
—Així? —Mozeen va llançar un tret de blàster a través del
lloc, donant a un altre dels caça-recompenses de Gorben que es trobava en una
paret prop d’en Han. Ell es va ajupir i després es va arrossegar uns quants
metres més fins que va estar sota l'abocador d'escombraries.
—Traïció! —va cridar Gorben—. Destrueixin a aquests bàrbars
en miniatura!
Sana va sospirar.
—Veuràs...
El foc dels blàsters va fer erupció de nou. Han va aixecar
un braç, va prémer uns quants botons per obrir l'abocador d'escombraries. Això
era el que Sana havia dit que succeiria, i ella òbviament estava tractant de
donar-li un senyal. Un treball d'equip en la seva més fina expressió. Ell es va
aixecar i va cridar:
—Diguin adéu al seu dispositiu, gamarussos! —quan tots es
van voltejar a mirar, ell va tirar la maleïda cosa en l'abocador.
Per uns segons, tots se li van quedar mirant.
—Estúpid! —va murmurar Gorben, es va donar la volta amb els
homes que li quedaven i es va precipitar fora de la nau.
—Tu, talat! —va xisclar Mozeen i va enviar un tret de blàster
errant cap a Han. Ell es va llançar al terra per apartar-se del camí—. A bel
ell! —El Cartell Parapa es va apressar a tornar per on havia vingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada