Última oportunitat (XLV)

Anterior

45

EL VERMILLION, ARA

En Han va conduir el Chevalier al costat del Vermillion i va llançar una mirada detinguda i llarga. Res es movia en la maltractada nau de transport. Els compartiments secrets exteriors, que ocultaven les torretes de tret, penjaven oberts; els seus canons d'artilleria es bressolaven com gàrgoles. L’escotilla de la cabina de comandament s'havia tancat i les llums intenses il·luminaven només els dos seients buits i el banc desgastat darrere d'ells.

En Han es va estremir. Alguna cosa simplement no encaixava en tot aquest assumpte. Sabia que tal vegada hauria de passar a l'altre costat el més ràpid possible, rescatar a tothom i sortir d'allà, però alguna cosa el va contenir. Gor podria haver muntat un parany explosiu en la resclosa d'aire, encara que no semblava probable: segurament el pau’an no havia tingut temps per a preparatius tan extensos, i pel que Gor sabia, ell seria l'únic que usaria la nau.

—Sempre estàs traient conclusions precipitades, Han —es va dir en una aspra imitació de la veu de Lando—. Intenta refrenar-te per una vegada.

Era un consell fàcil de donar quan no et preocupava que un munt de gent important per a tu estigués atrapada en una nau presa per un maniàtic obsessionat amb els droides assassins. Així i tot... va ressonar d'una manera que no era habitual. Els trets de blàster no només solien sentir-se com l'opció correcta, sinó també com l'única opció disponible. Mentir mai funcionava, per molt temps. A més, què eren les negociacions sinó mentides esteses, excessivament complicades?

Han va detenir el Chevalier de manera que les dues naus van quedar nas amb nas; després es va inclinar cap endavant i va mirar per la part frontal.

Un centelleig de llum va sorgir de la popa del Vermillion: els seus propulsors posteriors. Han amb prou feines va tenir temps d'empènyer l'aparell de direcció a un costat abans que el Vermillion sortís disparat cap endavant, lliscant el seu extrem frontal al llarg del flanc d'estribord del Chevalier. Han va colpejar el comandament dels propulsors, per ascendir i allunyar-se d'un altre atac sorpresa. Mirà a l'interior de la cabina de comandament, però seguia buida. Un xoc directe cap amb cap fàcilment aixafaria ambdues naus.

El Vermillion es va inclinar amb força cap a Han i després es va llançar cap a ell de nou; no li va donar a la seva ala de babord per fraccions de centímetre.

Han va activar els propulsors de nou per posar una mica d'espai entre les dues naus i va colpejar l'intercomunicador.

—Chewie? Taka? Algú per allà podria dir-me què... —el Vermillion es va llançar cap a ell una altra vegada i després va posar en funcionament el seu hiperimpulsor.

—Oh, no, tu no! —va murmurar Han, llançant dues explosions de foc iònic directament als seus propulsors externs.

El Vermillion va girar lluny, amb els seus motors guspirejant com un buròcrata malhumorat i ofès.

Va ser quan Han ho va veure. Allà, en el casc posterior: una bruta coberta metàl·lica de la grandària d'un casc, amb una mica d'humitat al voltant seu.

—Qualsevol cosa que siguis —va dir Han—, ara ets meu.

Es va acostar al Vermillion i estava per enviar un tret làser a la cosa quan un soroll d'estàtica espetegà en l'intercomunicador i després es va escoltar la veu de Taka:

—Chevalier? Vinga, Chevalier.

—Taka! —va cridar Han—. Teniu una... cosa en el casc. Sembla algun tipus de droide.

—Això és el que es va apropiar de tot el nostre sistema! Ens vam tancar a la meva sala de seguretat d'emergència quan Fyzen va pujar a bord, i jo estava causant caos pel meu compte, però tot el sistema operatiu s'ha tornat boig des que va aparèixer.

—Encara esteu atrapats allà?

—No per molt temps, jo diria.

Es va escoltar un sonor rugit des de l'altre extrem.

—Chewie! —va cridar Han—. Esteu tots bé per allà?

El Vermillion es va sacsejar de costat a costat i l'estàtica es va apoderar de nou de l'intercomunicador. Han va sacsejar el cap i va fer girar el Chevalier, tractant de mantenir a la seva vista aquesta petita coseta fastigosa.

—Taka! —va cridar en l'intercomunicador—. Taka? Vinga! Ah, per l'amor... —No hi havia manera de fer explotar aquesta cosa sense arriscar-se a destruir tota la nau, almenys des de l'angle en què estava Han. I no hi havia temps. Tal vegada Gor ja havia arribat al Phylanx, encara que no ho podia saber amb certesa.

El Vermillion va envestir de nou al Chevalier. Aquesta vegada Han va portar la seva nau lleugerament per sobre de l'altra i la va envestir de front, aixafant l'ala, i després, amb el grinyol de metall contra metall, la va empènyer cap a un costat perquè les seves rescloses d'aire quedessin alineades.

Els sensors de la nau van deixar escapar un rot, la qual cosa va indicar que s'havia acoblat amb el Vermillion.

En Han va colpejar l'intercomunicador.

—Taka? Estàs allà?

No va haver-hi resposta.

—Sempre és alguna cosa —va rondinar, deixant al Chevalier en pilot automàtic mentre ambdues naus s'estremien i xerrotejaven. Aquesta bestiola droide estava tractant d'alliberar al Vermillion. Han va saltar de la cabina de comandament i es va dirigir de pressa cap al casc pel corredor. Si això anava a succeir, hauria de succeir ràpid. Va colpejar el botó de la resclosa d'aire i va grimpar per ella mentre encara s'estaven lliscant les portes per obrir-se.

Una ràfega de vapor calent li va saludar a la sala principal del Vermillion. Li picava en el rostre i feia olor de flatulència del pantà.

—Chewie! —va cridar Han, mentre agitava les seves mans per buidar l'aire de davant seu.

Una cara espantosa va sorgir entre el vapor, una llengua gegantina i plena de bonys penjava de la seva enorme boca, de la qual escorria saliva i tenia tots dos ulls tancats amb força en les seves tiges. El rostre emmascarat de Taka va sorgir per darrere.

—Aquesta cosa va causar una obstrucció i va trencar una de les nostres línies de gas. Tingues a Korrg! —va cridar, mentre empenyia a l'enorme criatura bavosa en els braços d’en Han—. Vaig a pels altres!

—Espera! —va cridar Han, però Taka ja havia desaparegut de nou en la penombra. En Han va estar a punt de llançar al worrt a l'altre costat de l'habitació, però llavors les dues naus es van sacsejar de nou. En canvi, va córrer cap a la resclosa d'aire, va deixar a Korrg en el terra, a l'altre costat, i va donar mitja volta per topar-se amb Kaasha, Taka i Chewie corrent cap a ell entre el vapor. Florx, l’ugnaught, anava ficat sota l'aixella del wookiee, aparentment dormitant.

 Següent