El despertar de la Força NJ (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Finn va intentar posar-se còmode en la torreta. Els controls s'assemblaven en aquells que mostraven als programes per a col·leccionistes de naus espacials clàssiques. Hi havia molts indicadors i interruptors cridaners, però no pertocava algun on pogués trobar un botó d'encès. El vaixell de càrrega corellià era una autèntica antiguitat.

Però, ai mare!, i tant que podia volar, aquest bebè sí que podia volar. Finn va sentir el poder dels motors tritllejant a través dels conductes de la nau. El Post de Niïma va desaparèixer molt ràpid, i va ser reemplaçat per dunes de sorra. El que estava per veure's era si la nau era prou ràpida com per treure-li avantatge als caces TIE de la Primera Ordre.

—Queda't a baix —va dir a través del micròfon dels cascos—. I encén els escuts... si és que serveixen!

La veu de la noia va cruixir en el seu auricular.

—No és tan fàcil sense un copilot!

Finn es bressolava cap endavant i enrere de la torreta, i començava a marejar-se. El giroscopi del seient estava tan solt que fins i tot un lleu bellugueig ho feia girar.

—Intenta asseure't en aquesta cosa!

—Subjecta't! Estic baixant! —va contestar Rey.

I així ho va fer, el vaixell va baixar en picat cap al desert, després va pujar una mica, desaccelerant per passar amb prou feines per sobre de la superfície. Van volar tan a prop que van tallar els cims d'un parell de dunes de sorra. Els caces TIE van haver d'allunyar-se per evitar un xoc, fent caure una pluja de foc amb els seus canons.

Afortunadament, la nova coneguda de Finn va elevar els escuts a temps. El foc làser crepità i es va extingir abans de poder causar-li un dany a la nau.

—En algun moment els hi dispararàs? —La veu d'ella es va escoltar a través de l'auricular.

—Estic treballant en això! —Pressionava cada botó i alçava cada interruptor. Sense saber el que havia fet, de sobte, la computadora que mostrava els objectius va estar en línia.

Amb els detonadors entre les mans, Finn va disparar els quadrilàsers cap als caces TIE.

Cap dels seus trets va encertar.

Els TIE van donar la volta per atacar, ell va seguir disparant sense tenir sort.

—Necessitem cobrir-nos! Ràpid!

—Som a punt de fer-ho —va respondre la noia a través del comunicador.

El que ella va entendre per «cobrir-se», va preocupar a Finn; va conduir el vaixell de càrrega cap al que solament podia haver estat una antiga zona de guerra. Transports i naus espacials derrocats s'estenien al llarg de quilòmetres, conformant un aterridor camí d'obstacles, on un gir equivocat significava una mort segura.

Finn va seguir pitjant els detonadors i finalment va tenir èxit. Un tret a l'atzar va perforar un dels escuts d'un TIE i es va emportar una ala. El caça estel·lar es va estavellar en el casc d'una nau capital destrossada.

Finn va deixar escapar un crit de celebració.

—Quina sort!

—Bon tret! —va dir la jove.

Però la seva celebració no va durar massa. L'altre TIE va desencadenar un bombardeig que va metrallar els escuts de la nau. L'impacte va sacsejar a Finn en el seu seient i va embussar la torreta. No podia girar, la qual cosa significava que no podia dirigir els trets, només podia disparar.

—Els canons estan embussats en la posició davantera —va anunciar—. No puc moure'ls, així que hauràs de perdre'ls de vista!

La jove va intentar despistar al seu perseguidor entrant en picat cap al centre del motor de propulsors d'un Superdestructor Estel·lar Imperial abandonat. De sobte es van trobar avançant a través d'un atapeït laberint de bigues retorçades i parets abonyegades.

—Realment estem fent això? —va preguntar Finn amb incredulitat.

—Prepara't! —li va dir ella a través del comunicador.

—Preparar-me? Per a què?

Els estrets passadissos no van espantar al TIE. El seu pilot rastrejava cada moviment que feien i bombardejava el vaixell corellià amb rajos làser.

Després d'una ràpida pujada, van escapar del destructor cap al cel blau. Finn se sacsejava en el seu arnés de seguretat quan la jove va desaccelerar i va girar per enfrontar al seu perseguidor. El caça enemic va emergir del destructor just al centre de la mira de Finn. La noia es va encarregar d'alinear l'objectiu per Finn, l'única cosa que ell havia de fer era disparar, i ho va fer.

El TIE va explotar, i els seus làsers es van extingir abans d'aconseguir el seu objectiu.

Finn va sospirar amb alleujament mentre la nau sortia disparada, lluny del planeta Jakku.

Rey va posar la nau en manera autopilotatge i va revisar a BB-8. El feroç viatge va llançar al petit droide en totes direccions a l'interior de la cabina de comandament, com un kernpop en una olla. Ell va xiular que necessitaria 1.3 minuts estàndard per calibrar els seus servomotors.

Rey es va dirigir a l'estada, on el jove es trobava assegut, prop de la taula d’holoescacs, i tenia un gran somriure.

—En això sí que en dic pilotar. Com ho vas fer?

—Gràcies —va respondre ella—. Però... no estic molt segura.

—Espera... Ningú et va entrenar? —li va preguntar.

Ella va negar amb el cap. Ell semblava sorprès.

—Ningú?

—He pilotat naus més petites, però mai havia sortit del planeta. —No va esmentar que la majoria d'aquestes «naus» eren virtuals, les del seu simulador de pilotatge.

—Doncs això va ser impressionant. —El seu somriure es va tornar encara més gran—. Em vas enganyar!

—I aquest últim tret va donar just en el blanc —va respondre ella—. El vas eliminar amb un sol tret.

Ell va assentir, impressionat pel que havia fet.

—Ho sé, va ser realment bo.

Ella es rigué.

—Va ser perfecte!

Per uns quants instants, tot va ser perfecte. Rey li va donar a Unkar Plutt el seu merescut. Va escapar de soldats i pilots que desitjaven matar-la. I va trobar a un nou amic qui, a diferència de BB-8, era de carn i os. De fet, ben mirat, era bastant...

Ell va interrompre els seus pensaments.

—Per què estem...?

—Mirant-nos?

—Sí —va respondre.

—No ho sé.

Completament calibrat, BB-8 va girar en l'estada llançant milers de xiuletades. Rey va tocar la seva cúpula, intentant calmar-ho.

—Escolta, estàs bé, estem bé. Ell és part de la Resistència i et portarà a casa. Tots dos ho farem.

Ella va mirar a l’artiller i fins aquest moment no es va adonar d'una cosa òbvia.

—No sé quin és el teu nom.

—Efa-Ena-Dues... —va començar a dir, però es va corregir—. Finn, i el teu?

—Em dic Rey.

—«Rey» —va repetir ell, i a ella li va agradar com ho va pronunciar.

Un petit esclat i una xiulada van fer que la presentació s'interrompés. La placa d'una coberta es va rebentar i el gas havia començat a escapar. Rey va córrer cap al buit.

—Ràpid, ajuda'm!

Finn hi va arribar ràpidament.

—Què passa?

Ella va mirar detingudament però no va poder veure res a través del núvol de vapor.

—No sé. Només espero que no sigui el motivador!

Després de tapar-se els ulls, Rey es va introduir en el forat.

***

Kylo Ren tenia la mirada clavada en la foscor de l'espai des del pont del Finalitzador. La major part de la tripulació es trobava en les seves casernes, descansant. Però Ren no podia agafar la son; no quan era a punt d'aconseguir una cosa tan important.

L'oficial en torn, el Tinent Mitaka, es va acostar. Els passos de l'home eren vacil·lants, com si fos a punt d'arrencar-hi a córrer en qualsevol moment.

—Senyor —va dir amb veu tremolosa—, no vam aconseguir capturar al droide a Jakku. Es va escapar en un vaixell de càrrega corellià model YT, robat.

Ren va girar-se des del port d'observació.

—El droide va robar un transport?

—No exactament, senyor. Va tenir ajuda. Encara no hi ha res confirmat, però creiem que Efa-Ena-Dues-U-Vuit-Set podria haver-hi...

Ren va tirar del seu cinturó l'empunyadura del seu sabre làser, va encendre el raig de llum i el va sostenir al capdamunt. Mitaka va tancar els ulls.

Però no va ser al tinent a qui Ren va atacar. En lloc d'això, va atacar amb el sabre làser tot allò que l’envoltava. Va tallar les consoles, va estripar les parets i va fer forats en el terra de la coberta.

Quan la seva fúria es va esgotar, Ren va desactivar el sabre i el va col·locar novament en el seu cinturó.

—Res més?

Mitaka va empassar amb dificultat.

—Els dos estaven acompanyats d'una noia.

Com si algun tipus de combustible hagués entrat en contacte amb una incipient flama, la ira de Ren es va incendiar de nou. Va prendre la gola de Mitaka i la va estrènyer.

—Quina noia?

***

Poe Dameron estava mort. O almenys així se sentia ell.

Va travessar ranquejant una salina del desert de Jakku. Sense la seva jaqueta de pilot, estava tan cremat pel sol que semblava haver estat socarrat. El cos li feia mal, estava ple de blaus i talls. A banda i banda d'ell s'elevaven pujols de sorra, en ells estaven esculpits filoses crestes que algunes vegades li proporcionaven ombra, però la major part del temps la sorra que bufava el vent feia que els ulls li cremessin i que la boca se li assequés. L'única cosa bona que podia treure de tot això era que seguia en el regne dels vius. Amb prou feines.

Ell no tenia idea de durant quant temps havia avançat a empentes i rodolons a través de les dunes ni de quina distància havia caminat. Recordava vagament haver-se colpejat el cap després que la descàrrega del foc enemic va encertar en la cabina de comandament del caça TIE. Quan va despertar, es va trobar en una trajectòria de col·lisió cap a un planeta. Els seus instints van prendre el control i va aixecar el timó. Aquella acció va alentir prou la velocitat de descens del caça TIE, com per realitzar un aterratge d'emergència i sobreviure. Tement que els tancs de combustible poguessin esclatar, va sortir gatejant immediatament de la nau. La seva jaqueta de pilot s’embussà amb una vora de metall arrugat, forçant-lo a abandonar-la.

Però no solament havia estat ell en aquella cabina de comandament. També va estar algú més. Un soldat d'assalt. Un al com Poe li va posar un nom.

—Finn...? —va cridar Poe—. Finn... Finn!

Per descomptat no va haver-hi resposta, ni tan sols un ressò. La sorra va esmorteir els seus crits.

El més probable era que Finn hagués estat ejectat del TIE, i, depenent d'on i quan hagués estat llançat, podria estar a quilòmetres o a metres de distància. Probablement Poe mai ho sabria.

Potser tampoc coneixeria el destí del seu droide astromecànic, BB-8. Però si alguna criatura era prou astuta com per escapar de Jakku, aquesta era aquella petita meravella mecànica. BB-8 faria els càlculs corresponents per concloure la seva missió. Poe tenia fe en què això succeiria.

No obstant això, Poe no tenia la mateixa fe en què ell pogués fer el mateix. El sol queia a plom sobre ell. Va llepar la suor al voltant de la seva boca i va seguir caminant.

 Següent