CAPÍTOL 17
La Rey jeia lligada a la planxa d'interrogació, però no se
sentia com una presonera. Alguna cosa va succeir quan va fer retrocedir la ment
del seu segrestador. Va sentir un alliberament, com si un parell de grillons
s'hagués fet miques. Grillons que no subjectaven els seus canells, sinó a la
seva persona.
Ella no ho entenia del tot, ja hi hauria molt temps per
realitzar una introspecció a fons si aconseguia sortir d'aquí. Però, fins
aquest moment, això no semblava que fora a succeir. Els grillons que la
subjectaven a la planxa no s'anaven a trencar, sense importar quant tirés. I
fins i tot si aconseguia trencar-los, hauria de bregar amb el soldat d'assalt
que vigilava la porta dins de la seva cel·la.
Però potser hi havia una altra manera de sortir, ella havia
aconseguit que el segrestador retrocedís valent-se de la seva determinació
pura, de la força de la seva ment. Tal vegada, amb una mica de sort, podria
evocar aquesta força una vegada més.
—Escolta, tu —li va dir al soldat.
El soldat la va mirar, la seva expressió era il·legible
darrere del casc. Això feia que el que era a punt d'intentar fos més fàcil,
doncs no es distrauria amb la seva individualitat. Ella només veuria a un dron
sense rostre de la Primera Ordre, i una de les coses que els drons feien era
obeir ordres.
—Em trauràs aquests grillons —li va ordenar al guàrdia—,
abandonaràs la cel·la, amb la porta oberta, i et retiraràs a la teva caserna.
El soldat va seguir mirant-la, havia de creure que estava boja
si esperava que li fes cas. Encara que tal vegada ho estava.
Rey ho va intentar una vegada més, dirigint la determinació
de la seva ment i fent que aquesta travessés el casc, cap al seu interior, com
ho havia fet amb el seu interrogador.
Ella va repetir l'ordre, pronunciant cada paraula del seu
discurs en la seva ment, perquè fes ressò en la d'ell.
El soldat va caminar cap a ella, amb el rifle blàster
preparat.
—Trauré aquests grillons i abandonaré la cel·la, amb la
porta oberta, em retiraré a la meva caserna i no li explicaré a ningú de la
nostra trobada.
Ell va fer l'ordenat, alliberant-la dels grillons.
Ella va seguir reclinada en la planxa, sorpresa que el seu
truc hagués funcionat. El soldat es va donar la volta i es va dirigir a la
porta, carregant el seu rifle.
—I deixaràs anar la teva arma —li va dir.
No va haver-hi cap titubeig.
—I deixaré anar la meva arma —va repetir i la va deixar en
el terra, va obrir la porta de la cel·la i va sortir, aparentment cap a la seva
caserna.
Ella va romandre en la planxa. La porta de la cel·la estava
oberta, el rifle estava en el terra, el soldat d'assalt s'havia anat.
Quan va veure que no tornava, Rey va saber que no estava
boja. També va saber que el que acabava de fer no tenia res a veure amb la
sort.
***
Finn va haver de descansar durant el viatge del Falcó per l’hiperespai, però la seva
ment no aconseguia desconnectar-se. Va intentar jugar als holoescacs, encara
que va perdre dues vegades contra la computadora en temps rècord. Res el podia
distreure, res podia tranquil·litzar la seva ment. Va recordar les seves
visions triomfals en el transport de la Primera Ordre cap a Jakku. La seva
eufòria. Va recordar a Badoc.
Finn fàcilment podria haver compartit el destí d’FN-2003. I
si ho hagués fet, quin seria l'estat de la galàxia en aquest moment? Per
ventura BB-8 hauria aconseguit arribar a D’Qar? Per ventura Poe hauria estat
una víctima més de la Primera Ordre? Per ventura Rey seguiria recollint
enderrocs i estaria a resguard d'aquella captura?
A Finn no li havien ensenyat a ponderar aquest tipus de
preguntes. L’havien entrenat per disparar i lluitar. I sabia que havia de
confiar en aquestes habilitats quan arribessin a la Base Starkiller, en cas que
ho aconseguissin. En primer lloc, seguia sense tenir idea de com aconseguiria
el Falcó escórrer-se entre els escuts
planetaris.
Finn va abandonar l'estada i va anar a la cabina de
comandament, importunant a Han i a Chewie.
—Com anem a entrar?
En Han va seguir treballant en els controls.
—Cap sistema de defensa planetari pot mantenir-se en un rang
constant. Això requeriria molta energia. Els escuts fluctuen en rangs
predeterminats. No li permeten l'entrada a allò que no viatja a la velocitat de
la llum.
—Però com anem a entrar sense ser partits per la meitat per
l'escut oscil·latori? —va preguntar Finn.
—Fàcil. No anirem a una velocitat menor que la de la llum.
—Anem a aterrar a la velocitat de la llum? Ningú ha fet això
mai!
Chewbacca va rugir alguna cosa que va fer somriure al Han.
—Ens estem acostant al sistema; si jo fos tu, m'asseuria —li
va advertir Han—. Prepara't, Chewie.
Finn es va deixar caure en un seient i es va col·locar el
cinturó. Han i Chewbacca van observar la informació en diferents monitors.
—I... —En Han va fer una pausa—. Ara!
Els dos pilots van treballar en conjunt, aixecant
manovelles, pressionant botons, girant discos. Quan van sortir de la velocitat
de la llum, Finn va parpellejar i es va adonar que seguien vius. Havien tingut
èxit en contra de tot pronòstic. Els escàners indicaven que havien saltat l'escut
de la Base Starkiller.
Però, a la velocitat a la qual anaven, Finn es va preguntar
quants parpellejos li quedaven. Estaven immersos en una ràpida trajectòria que
els faria estavellar-se contra la superfície del planeta.
—Estic aixecant el vol —li va cridar Han al seu copilot—. Si
vaig més alt, ens veuran!
Entre els dos van aconseguir equilibrar el Falcó abans que xoquessin, però no van
poder evitar un aterratge sobtat. Després de tallar les copes dels arbres en
una àmplia franja de bosc, el Falcó Mil·lenari
finalment va derrapar fins a detenir-se en un camp de neu.
***
Kylo Ren va travessar un passadís de pedra de la Base
Starkiller. L'acumulació d'energies en el nucli planetari imitava la tempesta
que es forjava en el seu interior. Havia estat informat que, d'alguna manera,
la noia s'havia escapat de la seva cel·la.
No li va fer massa preguntes a l'oficial que va informar la
seva fugida, ni al soldat que l'havia estat vigilant. Ell va anar a veure-ho
amb els seus propis ulls.
La cel·la estava buida.
Va activar el sabre de llum i va destrossar la planxa
d'interrogació mentre cridava i tallava tot al seu voltant, després es va
concentrar a fer el mateix amb les parets.
La caldera del seu cor tenia la font de la seva pròpia
energia fosca: es deia fúria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada