Guia de supervivència de la Rey (IV)

Anterior

IV

FORMES DE VIDA DE JAKKU

La vida és resistent. Si li dónes un parell de mil·límetres, fins i tot en un planeta maleït com Jakku, esbrinarà la resta.

La primera vegada que vaig trobar el meu caminant, no vaig pensar que podria viure allí. Tot al seu voltant era erm, sense signes de vida.

Però després vaig mirar de més a prop. I vaig trobar una cosa que em va sorprendre.

Hi havia una petita gruta en la juntura de maluc del caminant on s'havien acumulat uns mil·límetres de sorra. I creixent enmig d'aquesta diminuta gruta hi havia un diminut barril espinós.

Una mota de verd. Vaig veure això i vaig decidir que si aquest petit barril espinós podia sobreviure aquí, jo també.

Ja sigui gran o petita, la vida troba una manera a Jakku.

Els habitants més famosos de Jakku són els teedos. Ningú sap molt sobre ells.

 

Tenen una pell escamosa i grisa que pots veure darrere dels embenatges que usen per aïllar-se de la calor, mans amb dos dits i un polze, i peus amb dos dits cap al front i un cap a enrere.

Alguns diuen que els teedos van evolucionar aquí quan Jakku tenia boscos i aigua i altres coses ara perdudes, i van ser prou durs per sobreviure. Uns altres diuen que van venir d'alguna altra part, com la resta de nosaltres.

 

Els teedos són força llestos. Sota les seves benes hi ha un enginyós sistema de filtres i tubs que reclama la major part de la seva aigua per al reciclatge. Construeixen escàners que poden detectar les signatures d'energia. I poden arreglar gairebé qualsevol cosa... O prendre un munt de peces i fabricar alguna espècie de màquina boja amb elles.

Són petits, però no et fiquis amb ells. Les seves llances estan ionitzades i poden deixar-te inconscient o fins i tot matar-te. Lluitaran per defensar el seu territori, o alguna cosa que considerin seu, o simplement per alguna estranya raó teedo.

De totes maneres, jo mai he tingut problemes seriosos amb els teedos. Sóc bastant bona en l'idioma teedo... sempre he pogut entendre com funcionen els idiomes, igual que com funcionen les màquines. I ells em respecten. No es fiquen amb el meu lliscant, ni actuen com si la meva casa fos el seu territori.

Això és el més estrany sobre els teedos: No fan cap distinció entre un individu i el grup. No tenen noms, cadascun d'ells és simplement Teedo. De vegades cada teedo sembla conèixer tot el que li va passar a tots els altres teedos, incloent coses que ningú va testificar.

No sé com ho fan.

Un teedo en una cargobèstia

Si et trobes teedos en el desert probablement vagin muntant o guiant una cargobèstia. Ningú sap com es veuen realment les cargobèsties, perquè aquestes plaques de blindatge que usen no són cascos ni barrets sinó el que usen com a cap.

Una llarga caminada a Vella Meru

Qualsevol que hagi creat les cargobèsties connecta els seus sistemes cibernètics amb la seva carn, nervis i òrgans. El resultat és una criatura molt resistent capaç de detectar coses amb els seus escàners semblats a ulls. Els teedos utilitzen els escàners per trobar electrònics, però també he sentit que s'usen cargobèsties per buscar aigua, minerals, o altres coses.

Les cargobèsties es fan en algun altre planeta.

Ocasionalment un teedo ve a Post Niïma amb caps dels quals pengen un munt de cables, i unes setmanes després arriba un transport amb més cargobèsties. Vénen preprogramades... baixen caminant per la rampa i van directe als seus nous amos.

Les cargobèsties són petites, així que la gent més gran munta en happabores.

Els happabores tenen la pell molt gruixuda, la qual cosa els permet suportar la calor, i poden passar dies sense beure aigua. He sentit dir als cuidadors de happabores de Niïma que tenen uns reservoris dins dels seus cossos que poden guardar diversos litres.

Els happabores es mouen de forma divertida. Caminen a pas lent amb els seus grans musells tan baixos que tems que vagin a enterrar-se en la sorra, i uns ulls tan petits que et preguntes si poden veure on van. Però segueixen endavant, posant un gran peu davant de l'altre, i abans que t'adonis, han cobert un munt de quilòmetres.

Si se’ls provoca, els happabores poden aixafar a algú d'una mossegada. Però és molt difícil provocar a un happabore... són pacients, obedients, i poden suportar molt abús.

 

Quan els happabores arriben a Niïma després d'un llarg viatge per la Ruta dels Pelegrins, els trobaràs al centre del poble, en un dels grans abeuradors. Beuran per la major part de l'eternitat, traient les seves grans llengües i xuclant l'aigua, fins que aquests misteriosos reservoris estiguin plens.

MEDICAMENT DESPARASITADOR BORE FELIÇ

(FÓRMULA EN SUSPENSIÓ)

INSTRUCCIONS D'ÚS

Ingredient actiu: Trestibinexocyclina 5-Gamma (1,87%)

Altres ingredients: Productes de farratge, oli de thlank, àcid d'arrel greel (conservant)

Instruccions d'ús general: Escampi uniformement el Medicament Desparasitador Bore Feliç utilitzant una espàtula de mànec llarg, sobre la ració diària de menjar.

EL MILLOR HAPPABORE ÉS UN BORE FELIÇ

Deixi-ho descansar durant cinc minuts estàndard, o fins que comenci a sortir vapor de la mescla de suspensió i menjar.

Una vegada que hagi començat la vaporització, barregi vigorosament la suspensió desparasitadora en el menjar fins que es formin bombolles.

Cridi als happabores per al seu menjar diari. Proporcioni espai suficient perquè tots els animals mengin al mateix temps.

ADVERTIMENT: ALGUNES ESPÈCIES AMB GLÀNDULES OLFACTÒRIES SENSIBLES PODEN TROBAR ELS VAPORS PUDENTS I LLEUGERAMENT CORROSIUS PER A LES MEMBRANES MUCOSES. CONSULTI AMB UN VETERINARI I/O METGE ABANS DE MANIPULAR LA SUSPENSIÓ DESPARASITADORA.

Un cuidador em va dir una vegada que hi ha happabores en molts planetes de per aquí en els Abastos Occidentals, i que fan de tot des de tirar d'arades i trineus de gel a portar prínceps i princeses. Això és alguna cosa que m'agradaria veure... happabores tirant d'un carro ple de la reialesa. Els happabores estaran ben cuidats, amb tanta aigua com vulguin beure, farratge per menjar, i un fresc estable protegit del sol.

Sembla una bona vida.

 

Els bloggins són aus amb peduncles oculars i llargues cues. Els peduncles oculars els permeten veure als depredadors venint des de lluny, però això no els serveix de molt perquè podrien ser la criatura més ximple de la galàxia. La seva reacció als problemes és el pànic, córrer en cercles clacant, i després intentar volar (pel que no són molt bons).

Els habitants de les Viles Sagrades crien bloggins per la seva carn, plomes i oli. I si vas a Niïma, Bobbajo el mercader de criatures tindrà alguns a la venda lligats sobre la seva esquena.

 

Una criatura a la qual odio veure és l'ocell ferrer. Són aus desagradables amb becs esmolats com navalles i arpes dures com el ferro. Els trobaràs posats en ruïnes en el Cementiri, on busquen metalls i aliatges rars.

Pots espantar a un ocell ferrer solitari, però una de les pitjors coses que vaig veure va passar quan un ferroveller anomenat Teng Malar accidentalment va obrir una escotilla sota una colònia d'ocells ferrers. El van atacar per totes direccions i no va haver-hi res que jo pogués fer... en menys de deu minuts el van fer xixines.

Els ocells ferrers busquen vanadi, osmiridi, i corundo, que acumulen en els seus pedrers. Així que et convé mantenir-te lluny de les parts amb concentracions d'aquests... com l'equip giroscòpic o les matrius d'enfocament que han estat exposades a la calor intensa.

Trobaràs als raptors esquinçadors principalment en la Serralada de Carbó o en el Congost Kelvin. Són rèptils amb ales coriàcies i vista aguda, i es passen el dia remuntant termals a la recerca de carronya. Si veus raptors esquinçadors volant en cercles en un punt de Jakku, saps que algú o alguna cosa està en problemes allà.

Si els raptors esquinçadors et veuen, no et detinguis.

Si estàs ferit en el desert i els raptors esquinçadors no t'atrapen, els rossega-mandíbules ho faran. Aquestes bestioles tenen prop de la tercera part d'un metre de llarg, amb plaques quitinoses, massa potes, i grans mandíbules semblants a tisores. Viuen en caus de túnels sota la sorra, i surten de nit. En general eviten a la gent, però s'aprofitaran d'algú que estigui feble o dormit. Si et veus forçat a acampar en el desert, un cercle de bari en pols els mantindrà a ratlla.

Els vigilants nocturns —alguns locals els anomenen excava-sorra, o terrors nocturns arcones— solen trobar-se en els Camps Movedissos, encara que suposadament poden migrar als Goazon quan les grans tempestes empenyen les dunes en aquesta direcció. Són cucs enormes, de vint metres de llarg quan són adults, i alguns espècimens arriben a cinc o sis vegades aquesta grandària.

Devi i Strunk em van explicar que una vegada estaven creuant els Camps Movedissos de nit i van veure un vigilant nocturn que es podria haver empassat Niïma. Però jo no m'ho crec. Perquè aquests dos estafadors m'han dit moltes coses.

He sentit que els vigilants nocturns cacen en percebre les vibracions damunt d'ells, sortint dels Camps Movedissos amb les mandíbules obertes per embolicar qualsevol cosa que trobin. No són selectius, perquè no hi ha res que un vigilant nocturn no pugui devorar. Les seves peces bucals poden moldre el metall, i els seus estómacs generen un àcid que dissol qualsevol cosa que no puguin digerir.

Una altra raó més per evitar els Camps Movedissos.

Següent