Línies de sang (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

Si un desitjava ser un pilot de primera de caça estel·lar, no hi havia prou amb agradar-li volar. També calia estimar tot el que implicava volar, des dels patrons de vol fins al manteniment de la nau. Alguns subjectes que volaven com zèfirs acabaven per abandonar l'acadèmia perquè no podien quedar-se en el terra el temps suficient com per encarregar-se de les seves naus.

Joph Seastriker adorava cada cargol del seu Ala-X. Gaudia de l'olor del greix i li encantava el ressò que es generava a l'hangar quan el vent feia sonar totes les peces de metall. Fins i tot li encantava embrutar-se les mans en el manteniment del caça estel·lar, perquè tot això era indispensable per al procés de volar.

De moment, estava estirat sobre una llitera per a mecànic sota el nas del seu Ala-X i arreglava un conducte que havia estat interferint amb la maniobrabilitat de la nau. Entre l'embull de cables, va identificar un de desgastat. No sabia si era la causa del problema, però ho atendria de totes maneres.

—Segur que tot està bé per allà, Seastriker? —va cridar Ledaney, qui estava reparant el seu propi Ala-X uns quants metres més enllà—. Vols que et porti una soda o un ventilador?

Les riallades de tots els pilots van fer ressò en el lloc. Joph havia comès l'error de ser honest sobre la seva reacció en provar Port en una Tempesta, la qual cosa significava que anava a passar tot el dia escoltant burles d'aquests tipus, que mai havien provat la beguda.

Així que va decidir correspondre la burla.

—Estic bé, Ledaney. Però què em dius de tu? Per aquí diuen que li has estat entrant amb ganes al corellià últimament.

Aquesta vegada els riures van ser encara més forts. Qualsevol que no conegués a Ledaney assumiria que Joph estava parlant del famós brandi corellià, però tots els pilots de l'esquadró sabien que el nou galant de Ledaney era de Corèllia.

Zari Bangel, qui passava prop de Joph, es va detenir amb les mans en el seu cinturó d'eines, just al costat de la seva plataforma de reparació.

—I renoi com has arribat a conèixer al personal de la Senadora Organa bastant bé, atès que fins i tot comparteixen el seu licor amb tu. Te l'has passat volant per tota la galàxia els últims dies.

Joph es va encongir d'espatlles abans d'adonar-se que aquest gest no significa res si estàs estirat a terra.

—Ja saps com és, Zari. Els senadors fan ús del seu rang..., un comença a fer-los encàrrecs. I quan s'acostumen a tu, en la pràctica passes a ser un més del seu personal.

—De fet, així no solen ser les coses —va respondre Zari, recolzant-se en el fred metall de la seva plataforma i creuant els braços sobre el pit—. En veritat has passat molt temps allà fora.

—Digues-li-ho a la Senadora Organa —va dir Joph, tan distret com va poder. El seu cor havia començat a bategar més ràpid. Si els seus companys pilots començaven a tafanejar molt i a preguntar-li respecte als llocs on havia anat, començarien a estendre's els rumors i la missió a Sibensko quedaria arruïnada abans de començar.

—El que sigui que estiguis fent ha de ser més emocionant que els espectacles aeris —va dir Ledaney.

Joph va seguir treballant en la seva nau, en un intent de projectar una imatge de concentració intensa que els desanimés de seguir amb la xerrada.

—Hmm, suposo que depèn del que consideris emocionant.

—Viatjar per la galàxia així, encarregant-te d'assumptes... —El to de Zari s'havia tornat anhelant—. Sona important.

—Més important que un espectacle aeri, sens dubte —va afegir Ello Asty, amb la seva veu greu i sonora.

No només tenen sospites, va reflexionar Joph. Ja saben que alguna cosa està passant i volen participar.

El seu primer instint va ser inventar una excusa, qualsevol excusa, per fotre el camp de l'hangar el més ràpid possible. Però, d'haver estat en les seves sabates, conscient que l'aventura estava allà fora, esperant-lo, s'hauria desanimat tan fàcilment? De cap manera.

No obstant això, Joph no podia començar a reclutar gent per a la missió de Sibensko. No estava autoritzat, a més, més gent podria posar en risc el secret; ja era bastant difícil tractar de portar d'amagat a quatre persones i un droide a una ciutat subaquàtica. Portar una desena extra de pilots seria una cosa impossible.

Però, si els guerrers Amaxine eren tan perillosos i estaven tan ben patrocinats com la Princesa Leia i el Senador Casterfo creien, podria arribar el dia en què es necessitessin més pilots per lluitar contra ells. Molts més pilots. I ara mateix hi havia alguns voluntaris potencials en aquest mateix hangar.

—A mi m'agraden els espectacles aeris —va dir Joph, sense deixar de treballar en el panell, sense mirar a ningú, però conscient que els altres havien de notar el canvi en el seu to de veu—. Crec que és bastant emocionant per a qualsevol..., no?

—No per a mi —va dir Zari en veu baixa.

—Ni per a mi —va afegir Ledaney.

Uns altres també van parlar. Joph va seguir fent-la petar, mentre que feia en la seva ment una llista de noms. Compartiria aquesta llista amb la Princesa Leia aviat. Algun dia podria ser d'utilitat. Un mai sap.

***

Sota circumstàncies normals, Ransolm Casterfo hauria hagut de treballar dos lapses més en el Senat Galàctic com per ser considerat prou sènior per dirigir la inspecció de les tropes. No obstant això, un altre senador de major rang sí podia convidar-lo, per la qual cosa ell i Leia Organa caminaven pels corredors de rajola blanca, a bord de la nau Rieekan. Els oficials delineaven el camí, dempeus, rígidament en posició de ferms. Les seves expressions facials anaven del nerviosisme a la serietat, i fins a hi havia alguns vagament divertits.

Tot estava en ordre, d'acord amb les regulacions. Però, per a Ransolm, a l'escena li faltava una mica de magnificència. Els uniformes de les tropes eren molt similars a la roba que usaven tots els dies; els seus cascos estaven lligats amb una simple corretja de cuir. Com podien aquests soldats inspirar temor? Com podien defensar a uns altres si es veien bastant mal defensats ells mateixos? Una armadura com la de les tropes imperials hauria estat molt millor. El casc blanc d'un stormtrooper havia de tenir el poder de fer a un home sentir-se invencible.

—Saps, Ransolm? —va dir la Leia mentre s'acostaven al pont—. Ara que ho penso, em sorprèn que mai hagis pensat a unir-te a la milícia.

—Ho vaig considerar. En comptes d'això vaig estar en les forces de seguretat planetària de Riosa per dos anys. Vaig començar quan vaig complir divuit. —Va somriure en recordar l'emoció que va sentir pel seu primer caça estel·lar i el seu primer blàster—. En la meva imaginació, em veia a mi mateix perseguint contrabandistes i esclavistes, cada dia en una emocionant batalla després d'una altra.

Leia va ajuntar les mans darrere de l'esquena mentre el mirava de reüll.

—I en la realitat?

Ransolm va sospirar.

—La realitat implicava moltes menys batalles i molts més citatoris per violar els procediments d'atracada.

Encara que la Leia esclafí a riure, també va tractar de ser gentil.

—Au vinga, les forces de defensa planetària tenen una mica d'acció de tant en tant.

—La vam tenir, però no molta. La veritat és que les fàbriques de Riosa van quedar en molt mal estat després que l'Imperi les va explotar. Els nostres recursos naturals es van esgotar i els nostres bancs estaven buits. Ningú anava a robar al nostre planeta perquè no quedava res per robar. —Van arribar a la corba del corredor que els portava al pont, on ja no hi havia soldats esperant. Ransolm es va sentir alleujat. Mentre que no sentís vergonya de parlar de la ruïna del seu planeta, se sentia molt més còmode compartint això només amb la Leia—. Quan va arribar el moment de decidir si volia seguir amb el meu deure en les forces de defensa o allistar-me en l'exèrcit de la Nova República, vaig decidir que Riosa necessitava més ajuda política i econòmica del que necessitava soldats.

—Així que vas renunciar al teu somni darrere del teu deure. —Leia va parlar suaument, com si estigués commoguda.

—Va ser el que tu vas fer? —li va dir ell, dirigint-li la mirada.

—No. A mi em van criar amb la idea que portaria una vida servint a la gent, primer per la meva posició dins de la reialesa i després en el Senat. Per quan vaig complir quinze, la Rebel·lió ja havia començat a formar-se, i jo volia ser part d'ella. —El seu somriure era apesarat, fins i tot trist—. Així que mai vaig poder tenir un somni més enllà del meu deure.

—Quin hauria estat? El teu somni? —va preguntar ell impulsivament.

Era la primera vegada que la veia sense paraules, fins a on podia recordar.

—Jo... no sé. La forma en què veia les coses abans era molt diferent de la meva perspectiva actual.

—Només tracta d'endevinar. O pensa què faries en aquest moment si el teu deure no s'interposés en el teu camí.

El somriure de la Leia va créixer; es va tornar genuí.

—Fugiria per anar a recórrer la galàxia al costat del meu espòs.

Òbviament Ransolm coneixia al famós Han Solo, però així i tot tenia dificultat per imaginar-la casada amb un home d'aquest tipus, un excontrabandista.

—Vols dir que et tornaries una corredora com ell?

—Tal vegada. —Va aparèixer una lluentor entremaliada en els seus ulls marrons—. O tal vegada ens tornaríem apostadors professionals i faríem una fortuna en les taules de sàbacc.

—Després de com vas fer fallida el banc de Bastatha, et crec. —Tots dos van riure. I Ransolm es va sentir alleujat que la seva pregunta no s'hagués transformat en una conversa massa personal per a l'ocasió.

No obstant això, sabia que a la Leia no li havia molestat la seva pregunta. Ell creia fermament que la seva col·laboració, malgrat el seu difícil començament, podria durar més enllà de la seva recerca del càrtel de Rinnrivin Di i els guerrers Amaxine. Més enllà d'això. Ransolm sabia que s'havien fet bons amics. De nen, havia après a ocultar les seves emocions; encara que mai li va fer falta companyia, gairebé mai deixava que algú s'acostés tant a la seva vida.

Però Leia Organa sempre derrocava qualsevol paret que s'interposés en el seu camí.

—Hauríem d'acomiadar-nos del capità i tornar —va dir la Leia—. Encara que, d'altra banda, encara no hem revisat la sala de maquines.

—Si no et conegués millor, diria que estàs donant llargues.

—No t'equivoques —va dir ella. I quan ell va arrufar les celles, sorprès, la Leia es va explicar—: La sessió d'aquesta tarda serà el punt sense tornada, m'imagino.

—Però pràcticament vas accedir a ser la candidata populista per al càrrec de primer senador tan aviat com es va aprovar la moció. La nominació d'avui en el Senat és una mera formalitat.

Leia va redreçar les espatlles com un soldat que es dirigeix al camp de batalla.

—Ho vaig fer. I tens raó: ho és. Però, com et vaig dir abans, preferiria que l'honor fora per a algú més.

—Cap altre populista seria tan bo per al treball —va insistir Ransolm. Estaven dempeus, en el corredor amb sostres en forma d'arc, aparentment a soles en la gran nau—. I, atès que els centristes encara no trien a un candidat, podries acabar guanyant per decret.

—No m'ho recordis.

Ell va mantenir la seva veu reconfortant mentre seguia caminant cap al pont.

—Mira-ho d'aquesta manera. Aquesta tarda només hi haurà un munt de senadors que s’aturaran per lloar-te. Parlaran de cada batalla, cada assoliment. En altres paraules, aquesta és la part divertida. Així que intenta relaxar-te i gaudir de la glòria, d'acord?

Leia va sospirar abans de parlar,

—Saps?, necessitava sentir això. Gràcies.

—M'alegra ajudar.

Ransolm es va mantenir en un estat d'ànim contemplatiu mentre acabaven la inspecció oficial i portaven la Lluentor de Mirall de tornada a l'hangar. Va tornar a l'edifici del Senat immediatament amb la finalitat de preparar-se per a la sessió, mentre que la Leia es va dirigir a casa de la Varish Vicly per a una espècie d'esmorzar de celebració prèvia amb la resta dels polítics populistes.

Preguntant-se si la Leia pensava conservar la Lluentor de Mirall com la seva nau oficial després de l'elecció, Ransolm va entrar en la seva oficina...

I es va detenir en sec.

—Perdoni la intromissió, Senador Casterfo. —Lady Carise Sindian estava asseguda en la cadira davant del seu escriptori, vestida amb un elegant vestit color gris perla—. Però vaig sentir que va anar a inspeccionar les tropes aquest matí, juntament amb la Princesa Leia.

—Sí, i? —Ransolm començava a afartar-se de les pretensions de Lady Carise—. No està fora del protocol que ho faci.

Lady Carise va col·locar les mans davant del seu pit, com si sentís llàstima.

—S'ha tornat proper a ella. Lleial a ella.

—Segueixo compromès amb la causa centrista, si és el que li preocupa. —Fins i tot sota aquestes circumstàncies, Ransolm pensava votar en contra de la Leia en les eleccions. A menys, és clar, que els centristes nominessin a algú completament abominable.

—No, no és això el que em preocupa. El que m'espanta, em molesta, m'enfada... és que la Princesa Leia li estigui mentint. Que li hagi traït.

Una espurna de dubte va sorgir dins d'ell, alimentada pels records de l'actitud despectiva de la Leia quan van començar a treballar junts. Però l'espurna es va extingir immediatament.

—Perdoni la meva brusquedat, però sospito que està sent intrigant. I estic segur que està sent manipuladora. Així que haig de demanar-li que se’n vagi.

—Encara no —va insistir Lady Carise, gairebé tendrament—. No puc deixar-ho així, inconscient del fet que l'estan utilitzant. Vaig tenir molts dubtes respecte a explicar-li això o no, més dels quals pot arribar a comprendre, però al final vaig saber que havia de parlar. Veurà, hi ha una cosa que no sap sobre la Princesa Leia. Una cosa que deliberadament li ha ocultat al Senat, incloent-nos als dos, durant dècades. I aquest secret és la prova irrefutable que no es pot confiar en ella.

El melodrama rares vegades li impressionava.

—No existeix, literalment, res que pugui dir per convèncer-me d'això.

Lady Carise va sacsejar el cap.

—Només una cosa, Senador Casterfo. I ara ha de sentir-la.

Amb una mà va assenyalar el seu escriptori, i Ransolm es va adonar que hi havia alguna cosa aquí: un petit cofre de fusta tallat a mà. La classe d'objecte que la gent sol usar per guardar records sentimentals.

—Què és això?

Lady Carise es va parar per col·locar-se al seu costat, i després només va dir:

—La veritat.

***

—En temps de la primera Estrella de la Mort, fins i tot abans que es conegués l'existència d'aquesta monstruositat, la Princesa Leia va rebre els plànols de l'estació espacial. Aquests revelaven la feblesa que podia destruir-la! —La veu de la Varish, que arribava a tothom amb l'ajuda de droides amplificadors, va ressonar en la càmera del Senat—. Mentre el Devastador, el destructor estel·lar, l'aguaitava per capturar la seva nau, va ser la Princesa Leia qui va tenir la idea d'extreure els plànols que estaven en la computadora principal del Tantive IV i ocultar-los en un droide, que podia ser catapultat al planeta més proper sense que el detectessin. De no haver estat així, sens dubte seguiríem vivint sota la tirania de l'Imperi.

Els víctors i aplaudiments van esclatar del costat dels populistes; fins i tot la major part dels centristes va aplaudir educadament. Leia estava en el seu lloc de sempre; el seu rostre era una màscara perfecta de serena acceptació, mentre escoltava aquesta versió de la història de la seva vida. En aquesta història, sempre havia pres la decisió correcta al primer intent. Mai havia sentit por o desesperació; es llançava valentament cap a la victòria. Res del discurs era erroni, però no es feia esment de les llargues nits fredes a Hoth, de les hores que havia passat plorant per Alderaan ni de les múltiples vegades en les quals havia discutit amb un general o un almirall que al final resultaven tenir una millor idea després de tot. El costat humà de combatre en una guerra, el cost humà... res d'això va ser esmentat, com si mai hagués existit.

Oblida-ho, es va dir a si mateixa, tractant de seguir el consell de Ransolm: gaudir del moment. A més, és cert que a tu se't va ocórrer aquest truc amb R2-D2.

Varish va seguir amb el seu discurs, descrivint els molts actes de valor i heroisme que la Leia recordava com moments de terror pur. Però es va sentir orgullosa en sentir les heroiques anècdotes de Luke i Han en la Batalla de Yavin, en sentir parlar de la seva pròpia valentia a Vrogas Vas, en sentir com ella, Han i Chewie van aconseguir desactivar el generador de l'escut en la lluna forestal d’Endor. Sí, Leia li havia lliurat tota la seva vida al deure, però almenys havia estat per una bona causa. Gràcies al seu espòs, el seu germà, el seu fill i molts amics, ningú podria dir que havia sacrificat tota la seva felicitat o tot el seu amor. Si havia aconseguit portar una mica d'estabilitat a la galàxia i si podia seguir fent-ho en un nou paper, no valia la pena?

Varish va tirar enrere la seva cabellera sedosa abans de concloure.

—Així que, amb gran confiança i orgull, i amb el poder que m'atorga el partit populista... nomeno a la Senadora Leia Organa, heroïna de la Rebel·lió, Candidata a Primera Senadora de la Nova República!

Els populistes la van aclamar tremendament, posant-se dempeus al voltant de tot l'amfiteatre. Leia es va posar dempeus només un moment, de manera que poguessin veure les gales que s'havia posat per a l'ocasió: el seu vestit blanc com la neu i un pesat collaret, i va assentir agraint els víctors de la multitud.

Mentre tornava a prendre seient, el droide moderador va continuar monòtonament amb la següent etapa del procés.

—Algun dels presents sap d'alguna cosa que pogués desqualificar a la Senadora Organa del càrrec?

Ningú, incloent a la Leia, si més no es va molestar a alçar la mirada, fins que es va sentir una veu:

—Haig de prendre la paraula.

Sorpresa, va alçar la cara i va veure a Ransolm Casterfo posant-se dempeus. La seva imatge es va projectar en totes les pantalles i hologrames de la sala. La impressió va fer que la Leia se sufoqués i després sentís molt fred, però es va recuperar en un instant. Havia de ser algun ardit amb doble intenció, en el qual Ransolm fingiria oposar-s’hi i després reconeixeria la seva aptitud per al càrrec. Sí, segur això era. Però era una cosa tan mancada de tacte, tan cridaner, tan poc aconsellable...

—El Primer Senador de la Nova República només pot rebre autoritat total si nosaltres, els ciutadans, sentim que aquesta persona mereix la nostra confiança. —Ransolm tenia un aspecte terrible. El seu rostre estava pàl·lid, i se sostenia de la consola amb una mà com si s'anés a caure. Així i tot, la seva veu no titubejava—. Amb profund pesar, he descobert que Leia Organa no mereix aquesta confiança.

L'habitació es va omplir de murmuris. Tai-Lin estava mig aixecat del seu seient, arrufant les celles. I el pelatge de la Varish s'havia estarrufat per complet. Leia amb prou feines podia creure que això estigués passant. De què podia estar parlant Ransolm? Què el podia haver enfuriat tant des d'aquest matí? I si alguna cosa li havia enfadat, per què rajos hauria decidit comunicar-ho a tot el Senat?

—Les mentides de la Princesa Leia l'han protegit molt temps —va continuar Ransolm—. Però no podem permetre que el seu engany posi en perill a tota la galàxia. Si la gent està considerant triar-la com a primera senadora, té dret a saber exactament per qui estan votant.

La confusió de la Leia es va cristal·litzar a l'instant al voltant d'un dels seus més grans temors. Ho sap.

No. Impossible. Ningú sabia d'això, excepte ella, Luke i Han; ni tan sols estava segura de si Han ho havia explicat a Chewie. I tampoc ho havien explicat a Ben. Així que Ransolm no podia haver-se assabentat de la veritat més horrible de la seva vida. No hi havia forma. Segurament estava parlant d'una altra cosa.

Però de què? Leia no podia pensar en res més, res a més de...

Ransolm la va assenyalar amb el dit i ho va anunciar a tot el Senat Galàctic:

—La Senadora Leia Organa és ni més ni menys que la filla del mateix Darth Vader!

 Següent