El despertar de la Força (XV)

Anterior

XV

En l'enorme i fosca càmera de sessions de la Base Starkiller, es trobaven únicament dues figures: una alta i insegura, l'altra imponent i imperiosa. Malgrat el seu aïllament, semblava que d'alguna manera omplien l'habitació.

La veu del Líder Suprem Snoke reflectia al mateix temps curiositat i decepció:

—Aquesta ferrovellera, aquesta noia se't va resistir?

—Sí, una simple ferrovellera. Una ferrovellera de l'insignificant Jakku. Mancada de formació però hàbil amb la Força. Més hàbil del que creu. —Ren s'havia llevat la seva màscara i va respondre amb la seva seguretat habitual. Ningú més hauria notat alguna diferència, però Snoke sí.

El Líder Suprem va parlar amb veu plana:

—Sents compassió per ella.

—No, mai. Compassió? Per un enemic de l'Ordre?

—Percebo el problema —va afirmar Snoke—. No és la seva força el que t'està fent fallar. És la teva pròpia feblesa.

La reprimenda va doldre, però Ren no va mostrar la seva reacció.

—On està el droide?

La veu tranquil·la i embafadora del General Hux va ressonar en la càmera de sessions abans que Ren pogués respondre.

—Ren va considerar que ja no tenia importància.

El jove empal·lidí i va girar-s per mirar l'arribada de l'oficial, que mostrava cada vegada més seguretat.

—Va creure que en tindríem prou amb la noia, que podria obtenir d'ella tot el necessari. Com a resultat, és probable que el droide ja estigui en mans de l'enemic, encara que no podem assegurar-ho.

Encara que era evident que Snoke estava enutjat, la seva veu no va mostrar variació.

—Hem localitzat la base principal de la Resistència?

Hux es mostrava satisfet de ser el portador de les bones notícies:

—Vam seguir la seva nau de reconeixement fins al Sistema Illenium. Estem coordinant-nos amb la nostra pròpia nau de reconeixement a l'àrea per identificar la ubicació exacta de la seva base.

Snoke va replicar amb fredor:

—No la necessitem. Preparin l'arma. Destrueixin el sistema.

Malgrat el seu tarannà serè, Hux es va sorprendre.

—El sistema? Líder Suprem, d'acord amb els galogràfics més recents, hi ha almenys dos o tres mons habitats a Illenium. Considerant la recent anihilació dels planetes de Hosnia, no seria millor destruir la seva base i prendre possessió de la resta del sistema? Tindrem la ubicació de la base en qüestió d'hores i...

Snoke el va interrompre.

—No podem esperar, ni encara que siguin unes hores. Hores en què podria enlairar-se una nau amb informació que els permetés trobar a Skywalker. No necessitarien més que això. Com més temps els hi donem, major és la possibilitat que el localitzin i el convencin de tornar per desafiar el nostre poder. Tan aviat com l'arma estigui carregada, vull que tot el sistema Illenium sigui destruït.

Atrevint-se a contradir-ho, Ren va fer un pas al capdavant.

—No, Líder Suprem, jo puc obtenir el mapa de la noia. No necessitem res més. Només necessito la seva guia.

—I tu em vas prometre que quan fos el moment de destruir a la Resistència no em fallaries. —L'amenaçadora figura d’Snoke es va inclinar cap a Ren—. Qui sap si ja es van fer còpies del mapa i es van enviar fora del sistema, a bases menors de la Resistència. Però els que saben de la seva importància segurament estan reunits a la base principal. Destruïm això, destruïm-los a ells, i almenys ens sentirem una mica més confiats que les pistes que porten a Skywalker han estat eliminades. I fins i tot, si ja s'han fet i enviat còpies, l'anihilació dels seus líders farà que els supervivents s’ho pensin dues vegades abans de resistir-se a nosaltres. —Va tornar a reclinar-se en el seu seient—. Aquesta sola raó justifica que arrasem amb el sistema, fins i tot si no hi hagués garantia que això destruís el maleït mapa. —Es va dirigir cap a Hux—. General, prepari l'arma. Amb la mateixa eficiència que ha demostrat fins ara.

—Sí, Líder Suprem!

Animat per l'elogi, Hux es va donar la volta i va sortir ràpidament de la sala. Llavors, Snoke va fixar els seus ulls en el seu altre interlocutor.

—Kylo Ren, sembla que necessites una lliçó. Et mostraré el Costat Fosc. Porta'm a la noia.

***

Una mica apartats de la impetuosa activitat que omplia la base de la Resistència, una parella poc comuna feia una última revisió a un vell però enganyosament ràpid vaixell de càrrega. Chewbacca i Finn treballaven a marxes forçades per complir amb les ordres d’en Han.

—Chewie, revisa l’intensificador horitzontal.

El grunyit que va obtenir per resposta va suscitar una altra resposta igualment brusca per part de l'amo del Falcó Mil·lenari.

—No m'importa el que diguin les lectures: res substitueix la inspecció visual. Ja ho saps. Finn, vigila amb aquests dentons; són explosius.

Finn es va quedar quiet i va mirar bocabadat l'objecte que tenia a la mà.

—De debò? —va preguntar espantat—. Per què no m'ho vas dir abans?

—No volia posar-te nerviós —va respondre Han—. Quan hagis acabat de carregar-los, vés amb aquells tècnics i tracta de treure'ls un regulador tèrmic de recanvi.

La veu que va escoltar Han a continuació sempre aconseguia fer-lo detenir-se, sense importar el que estigués fent.

—Sense importar quant ens baralléssim —va dir la Leia—, mai em va agradar veure't partir.

Han va somriure.

—Per això me’n vaig anar, perquè m'estranyessis.

Per primera vegada en molt temps, Leia rigué sense reserves. Va ser un riure contagiós, feliç i poc freqüent en aquells dies.

—Bé, doncs, gràcies.

Han va prendre una actitud reflexiva.

—No tot va ser dolent, o sí? Sé que discutíem bastant. —Va somriure amb afecte—. Tal vegada perquè tots dos som tímids i reservats. Si tan sols haguessis fet el que et deia...

—I si tu haguessis fet el que demanava... —va replicar ella, encara somrient.

Han rigué entre dents.

—Va haver-hi bons moments.

—Bastant bons —va assentir ella.

—Algunes coses no canvien mai.

—Sí. —Leia va baixar la mirada, recordant, i després li va mirar als ulls una vegada més—. Encara em tornes boja.

—Boja d'una manera bona o boja de «a la vora de la bogeria»?

—Una mica d'ambdues —va admetre.

Han va posar les mans sobre les espatlles d'ella, i trenta anys van desaparèixer en un instant.

—Leia, hi ha una cosa que he volgut dir-te des de fa molt temps.

Lluitant per contenir les llàgrimes, ella li va posar un dit sobre els llavis.

—Digues-m'ho quan tornis.

Han va començar a objectar, però es va contenir. Havien tingut moltes baralles al llarg dels anys. Aquesta vegada era probable que no tornés; l'últim que volia era anar-se’n enmig d'una disputa. Va preferir abraçar-la, la qual cosa era molt millor que barallar-se o fins i tot parlar. Es van quedar així per un moment, abraçant-se amb força.

—Si veus al nostre fill —va murmurar la Leia—, porta’l a casa.

En Han va assentir sense dir res. En trenta anys almenys havia après quan guardar silenci.

***

Què havia ocorregut?

Rey jeia immobilitzada sobre la plataforma inclinada, amb els grillons posats. Reflexionava sobre la seva trobada amb Kylo Ren. Al principi, havia sentit el mateix dolor i por que va tenir en el bosc de Takodana. Aquests s'havien intensificat conforme ell anava més profund i ella intentava resistir-se. Després... va aconseguir resistir-se. Més que això, va ser com si la seva resistència ara l’hagués començat a sondejar. Per un instant, ella havia estat en la seva ment. Podia recordar clarament el seu desconcert, després la seva preocupació i, finalment, la seva retirada. Ren s'havia apartat d'ella i havia sortit de la seva ment amb una rapidesa que reflectia... no por, més aviat una altra cosa. Aprensió, va determinar. El que ella havia fet el va desconcertar per complet. Segurament ell s'havia retirat no només per avaluar el que havia succeït, sinó per decidir què fer amb ella, la qual cosa significava que tornaria. Ella faria el que fos per escapar.

I va ser el que va fer.

Si podia expulsar-ho de la seva ment i entrar en la d'ell, què més podria fer? Què seria capaç de fer amb algú més? Amb algú menys hàbil, no entrenat en el maneig de la Força? Amb el guàrdia que vigilava la seva cel·la, per exemple?

—Tu!

El guàrdia, despreocupat i avorrit, va girar-se cap a ella. Rey el va estudiar detingudament. Quan el guàrdia anava a parlar, ella es va dirigir a ell amb claredat i fermesa, i no només amb la seva veu.

—Vas a obrir aquests grillons. Deixaràs aquesta cel·la amb la porta oberta i et retiraràs a la teva habitació.

El guàrdia es va quedar mirant-la en silenci. No semblava intimidat gens ni mica. Rey es va retorçar lleugerament en la plataforma; la seva confiança vacil·lava. Després va repetir el que va dir amb tota l'autoritat que va poder reunir.

—Vas a obrir aquests grillons. Deixaràs aquesta cel·la amb la porta oberta i et retiraràs a la teva habitació. I no parlaràs d'això amb ningú.

El guàrdia va alçar el pesat rifle blanc i negre que sostenia i es va acostar a ella. Rey el va mirar aproximar-se; el cor li bategava amb força. Anava a matar-la, a alliberar-la o a burlar-se? Es va detenir davant d'ella i la va mirar als ulls. Quan va tornar a parlar, la seva veu s'havia alterat notablement. Era molt menys bel·ligerant i semblava... absent.

—Vaig a obrir aquests grillons. Deixaré aquesta cel·la amb la porta oberta. Em retiraré a la meva habitació i no parlaré d'això amb ningú.

El guàrdia va manipular metòdicament els grillons i la va alliberar. Va romandre davant d'ella per un instant; després es va donar la volta i, sense dir ni una paraula, es va encaminar cap a la sortida. Estirada en la plataforma, encara impressionada, Rey no va saber què fer. Havia recuperat la llibertat. No, es va corregir: s'havia alliberat d'aquella cel·la. Això encara no podia considerar-se llibertat, però era un bon començament.

Quan el guàrdia va creuar el llindar, Rey va dir precipitadament:

—I deixaràs anar la teva arma.

—Deixaré anar la meva arma —va respondre el guàrdia amb la mateixa veu monòtona. Va posar el rifle en el terra, va girar a la seva esquerra tan aviat va arribar al corredor i es va marxar en silenci.

Rey es va quedar una bona estona mirant la porta oberta. Quan es va convèncer que allò no era una broma i que el guàrdia no estava esperant-la fora de la cel·la, va recollir l'arma i va sortir.

***

Finn estava pensant en com de relaxant que normalment era viatjar a través de l’hiperespai. No hi havia baralles i rarament sorgia alguna sorpresa. Els viatges hiperespacials donaven temps per reflexionar, per conversar amb els companys, per revisar i preparar l'equip. Però no aquesta vegada. No en el curs d'aquell salt. Cansat d'estar sol amb els seus pensaments, va deixar la sala i va anar a la cabina, on va trobar a Han i a Chewbacca en els seus respectius seients, monitorant el viatge.

—No t'ho havia preguntat —li va dir al pilot—, com anem a entrar?

En Han l'hi va explicar sense apartar la mirada de la consola.

—Les seves defenses estan pensades per contrarestar un gran atac, no per rebutjar la incursió d'una solitària nau. Una operació així seria un suïcidi.

Finn va assentir mentre ho analitzava.

—Bé, gràcies per animar-me. Diguem que la teva valoració tan optimista és incorrecta i que estan preparats per detectar i destruir aquesta nau. Com evitarem això?

—Cap sistema de defensa planetari pot mantenir-se de manera ininterrompuda. Necessitaria molta energia. A més, no és necessari. Tots els escuts planetaris es reinicien regularment. No estan tot el temps encesos, s'activen i desactiven cada determinat temps. Tot allò que viatja a una velocitat menor a la de la llum no pot travessar-los. Teòricament, una nau pot travessar l'escut quan està apagat. Mig segon després, l'escut s'activarà de nou i... bé, això no és res convenient pels qui estiguin a bord de la nau.

—Bé, entenc això —va dir Finn—, la qual cosa em porta de nou a la primera pregunta: com entrarem sense ser tallats per la meitat per un escut que s’encén i s'apaga?

—Fàcil. —Per la manera en què Han ho va dir, semblava la cosa més senzilla de la galàxia—. No anirem a una velocitat menor a la de la llum.

Sense saber si havia escoltat bé, Finn se’l va quedar mirant amb la boca oberta.

—Anem a entrar a l'atmosfera a la velocitat de la llum? Ningú ha fet això abans! Almenys, mai he escoltat de ningú que ho fes.

No feia falta ser coneixedor del llenguatge wookiee per entendre el sentit dels comentaris de Chewbacca.

Han va somriure afablement.

—Estem arribant al sistema. Si jo fos tu, m'asseuria. Chewie, prepara't.

Amb els ulls desorbitats, Finn va buscar un seient on assegurar-se; en aquell moment li hagués agradat tenir a la mà un munt de coixins grans i encoixinats. Chewbacca va gemegar indicant que estava preparat. Han es va concentrar en les lectures que tenia al davant. El wookiee va alçar una mà sobre la seva consola.

—I... —Han va seguir amb atenció les fraccions decreixents—. Ara!

Les mans de l'humà i del wookie volaven en la consola principal, complementant el millor que podien la informació sobre l'aproximació i l'aterratge que havien programat prèviament en el Falcó. Com era d'esperar-se, van ser necessaris diversos ajustos d'últim minut per aconseguir que la nau fes alguna cosa que s'oposava a la seva constitució i pel que mai havia estat dissenyada.

I així, com si res, es van trobar dins dels escuts.

Per a aquest moment ja anaven a velocitat subllum i seguien disminuint la seva velocitat a un ritme increïble. Volaven per sobre d'un terreny cobert de neu cap a un bosc no tan alt però sí més dens que el de D’Qar. Chewbacca grunyí prou fort perquè Finn ho escoltés amb claredat per sobre del baluern de les alarmes.

—L'estic elevant! —va cridar Han, mentre lluitava amb els recalcitrants controls.

Si bé els arbres estaven més propers uns a uns altres que els que formaven un dosser sobre la base de la Resistència, el seu diàmetre era molt menor. El Falcó va passar arrasant-los, mentre tots dos, pilot i copilot, lluitaven per alçar la nau. Un moment després va aconseguir apartar-se de la superfície i es va elevar cap al cel... el que era d'igual forma indesitjable.

—Si pugem més ens veuran! —va cridar Han.

Per descomptat, si les proximitats de la base de la Primera Ordre eren monitorades per satèl·lits d'exploració en terra, serien vistos de qualsevol manera. La seva única esperança era que els instruments de les naus de reconeixement estiguessin dirigits cap a l'espai i no cap a la superfície.

Van descendir de nou, amb Han i Chewbacca batallant per mantenir el control de la nau mentre l'anivellaven. Gairebé ho aconsegueixen. De nou entre els arbres, Han va apagar l'impuls de subllum mentre Chewie tractava de mantenir el Falcó funcionant. Van continuar desaccelerant. En última instància, va ser el bosc el que va reduir la seva velocitat, amb centenars d'arbres que es trencaven i volaven en totes direccions. La nau va seguir avançant. Afortunadament, la blancor que travessaven estava composta per neu relativament fresca, no gel. Finalment es va detenir, mig enterrada. En la superfície, tot va tornar a quedar fred i quiet.

***

Ren lluitava per controlar-se. Bona part de la seva educació s'havia concentrat a aprendre a viure i seguir endavant sense sentir cap tipus d'emoció. En aquell moment necessitava cada gota d'aquest entrenament per mantenir-se en calma. Ja havia estat bastant dolent que la noia l’expulsés mentre la sondejava; el que ella havia après sobre aquest tema, era pitjor. De moment no se sentia poderós; se sentia humiliat. Ren es va adonar que un oficial esperava pacientment al fet que l’atengués. Li va indicar que s'acostés.

—No hem trobat a la noia encara, senyor. Ja es va donar avís a tota la base i tots els soldats estan alerta.

—Sí. —La veu de Ren semblava indiferent, com si els seus pensaments estiguessin en un altre costat. Mirà a l'oficial—. I el soldat que estava de guàrdia?

—Encara està sent interrogat, senyor. No recorda res del que va passar. Estava en el seu lloc i, de sobte, sense saber com, es va trobar amb què estava a la seva cambra, llevant-se l'uniforme. Les primeres avaluacions indiquen que està dient la veritat. —L'oficial va vacil·lar—. Si desitja utilitzar mètodes més forts puc...

—No... no. Segueixi interrogant-lo. Només... interrogant-lo. Tal vegada recordi alguna cosa. —La seva veu va adquirir un to fosc—. La noia... està aquí, en algun costat. No té a on anar. Quan la trobin, portin-la... —La seva veu es va esvair, igual que la seva atenció.

L'oficial esperava que li fes més preguntes, que li donés instruccions addicionals o que el despatxés bruscament. Però Kylo Ren només va dirigir els ulls a la distància, contemplant alguna cosa que l'oficial no podia veure, i no va dir res més.

***

No s'apreciava moviment en el bosc. Uns quants flocs de neu van caure sense fer soroll. Enmig dels arbres, al final d'una zona de desastre molt aïllada i molt lineal, s'alçava un monticle artificial cobert de blanc. En el seu interior es va escoltar un gemec profund, reverberant i descontent.

—Ah, sí? —La veu que va respondre era tallant i definitivament no era la d'un wookiee—. Intenta fer-ho tu!

Sota la neu i dins del monticle, que no era un altre que el Falcó Mil·lenari, es va produir un esclat d'espurnes en el passadís que portava a la cabina. Una vegada que va expressar la seva opinió sobre el més recent vol del capità de la nau, Chewbacca es va aixecar del seu seient i va anar a solucionar el problema, deixant a Finn en la cabina amb un malenconiós Han.

—Això hauria d’haver sortit millor. —Han estava estudiant les lectures que encara funcionaven. Va bellugar el cap, inclinant-se cap endavant per examinar una lectura en particular—. No hauria d’haver estat tan brusc. Per poc acaba en alguna cosa pitjor.

En veure que Han no se sentia satisfet amb el seu aterratge, Finn va tractar d'animar-ho.

—Escolta, acabes d'aconseguir una cosa inaudita fent l'impossible. No hi havia un antecedent que seguir. Jo no sóc pilot, però he estat prop de diversos, i mai havia sentit de ningú que intentés si més no el que acabes de fer. Vas estar genial. —Va fer un gest assenyalant el seu entorn: la cabina intacta, el cel visible a través de la part de la finestra que no estava coberta de neu, a si mateix—. Estem en terra, vius i en una peça. No ho entenc. Què més es pot demanar?

L'expressió d’en Han no va canviar. Mentre s'aixecava per anar a ajudar a Chewie, va dir:

—Va haver-hi un temps en el qual no hauria estat tan brusc.

Sense saber com respondre a això, Finn va prendre una sàvia decisió: no dir res.

***

El centre de comandament de D’Qar estava pràcticament en silenci. Els oficials parlaven en murmuris, si per ventura, mentre tots esperaven l'ordre. Quan arribés —ningú deia «si arribava»—, la xerrada es reprendria amb normalitat; però, mentrestant, ningú s'atrevia a dir el que pensava, la qual cosa temia.

La confirmació arribaria per mitjà d'una sèrie de missatges encriptats i enviats a través de l’hiperespai. Necessàriament vindria condensada, així com reduïda a una fórmula matemàtica, per minorar les possibilitats que fos interceptada. Mentre més temps passava, l'esperança inicial començava a flaquejar.

Finalment, l'Almirall Statura va trencar la tensió; va aixecar la vista de la seva consola i va somriure a la Leia.

—El Falcó ha aterrat, senyora.

La Leia es va acostar i va analitzar les lectures. El que deien no era molt, però sí suficient.

—Tant de bo tinguéssim més informació. Tant de bo sabéssim... —Leia es va contenir. El Falcó havia penetrat els escuts planetaris de la Primera Ordre i havia aterrat fora de perill, però res d'això serviria si el descobrien. Leia sabia que no hi hauria més comunicacions fins que la missió es completés—. Digues-me que aconseguiran apagar els escuts.

Statura va parlar amb fermesa:

—Aconseguiran apagar els escuts.

—Això va ser convincent per un marge molt estret —va dir ella.

Ell va somriure de nou.

—Així és com estem treballant, senyora, amb marges molt estrets.

Ella va assentir i es va dirigir a un controlador.

—Enviïn als Ales-X.

—Sí, general!

Després del contacte amb el Falcó Mil·lenari, el controlador va mostrar veritable entusiasme. L'operador assegut al costat d'ell va transmetre l'ordre formal.

—Tots els pilots preparats per a l'enlairament.

—Equip blau, endavant; equip vermell, endavant —va afegir el controlador.

Com ja estaven a l'espera de l'ordre, la primera dotzena de caces es va enlairar en un instant. Els droides van calcular i recalcularen els patrons d'aproximació a la base de la Primera Ordre, reduint les opcions en aquelles que tenien més probabilitats d'èxit. Per la seva banda, els pilots feien el seu millor esforç per contenir-se i conservar la seva energia per a l'atac.

En la davantera anava un Ala-X marcat amb un cridaner patró negre. Poe estava atent als instruments, mentre BB-8 atenia els assumptes pels quals els droides eren idonis. Darrere d'ells, la superfície de D’Qar es va perdre ràpidament en la distància.

—A tots els equips, aquí Líder Negre —va dir Poe a través dels comunicadors—; coordenades d'acostament, confirmades.

Va activar diversos controls, i el sistema de propulsió a l’hiperespai de l’Ala-X es va preparar per distorsionar l'espai-temps.

—Preparin-se per al salt a la velocitat de la llum, al meu senyal!

Quan va comprovar que tot estava llest, va donar el senyal. Com flames apagant-se una rere d'una altra, els caces van anar desapareixent de la realitat present en un raig de llum.

***

Havia de veure-ho per si mateix. Mentre caminava pel passadís, en les parets del qual s'alternaven roca ígnia i les consoles i panells de metall i fil sintètic, les emocions de Ren bullien. El seu estat mental contradeia tot el seu entrenament, però no podia evitar-ho. Havia reaccionat malament al que havia passat abans, i això s'havia reflectit en el judici del Líder Suprem. Per empitjorar les coses, aquest adulador d’en Hux va aparèixer en el moment més incòmode.

Va serrar les dents, molest amb si mateix. Que la seva ment pogués albergar gelosia per un tipus insignificant com Hux era mostra de la seva feblesa actual. No era més que una pèrdua d'energia física i concentració mental. I Hux... no era digne de tanta atenció.

La noia, d'altra banda...

En entrar en la cel·la, la va trobar, com era d'esperar-se, deserta. Al centre, la plataforma inclinada estava buida, els grillons corbs estaven oberts i semblaven burlar-se sota la tènue llum vermella que il·luminava la cel·la. Incapaç de contenir-se per més temps, Ren va treure el sabre de llum, el va encendre amb un moviment del polze i el brandà salvatgement, reduint el recinte a enderrocs.

En escoltar els crits de fúria, un parell de soldats que passaven per l'extrem del passadís d'accés van canviar de rumb per investigar; en veure el que succeïa dins de la cel·la, així com les despulles roents que sortien volant d'ella, van tornar ràpidament per on havien vingut.

 Següent