El despertar de la Força NJ (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Quan la Rey va tornar a la taula de la Maz, Han i la reina pirata seguien debatent sobre què fer amb BB-8. Rey no es va detenir. Es va sentir motivada a explorar el castell, a descobrir un racó silenciós on pogués estar sola. BB-8 se li va unir.

Rey va passejar per un passadís, on va trobar una escala de pedra que baixava en espiral cap a una foscor parcial. Ella va descendir. L'últim pas que va donar la va portar a un passadís subterrani. BB-8 va deixar anar un sorollet nerviós, però ella va seguir cap endavant. El passadís la va dirigir fins a una porta tancada; abans de tocar el cadenat, aquesta es va obrir.

Ella va entrar al que semblava ser un celler. Algunes caixes estaven apilades sota uns arcs. Contenidors d'estranyes grandàries abarrotaven les lleixes. Allò que no estava cobert per lones tenia una gruixuda capa de pols.

A la meitat de l'habitació jeia una petita taula de fusta, i en aquesta taula hi havia una petita caixa de fusta, la qual va cridar l'atenció de la Rey com cap altra cosa de l'habitació. Es va acostar a la caixa i la va obrir.

Ella va escoltar una respiració, o quelcom més semblat a un aspre so de ventilació, per la qual cosa es va donar la volta. La porta per la qual va entrar havia estat reemplaçada per un fosc passadís. Al final, dues siluetes, una amb un casc i una capa i l'altra d'un jove no gaire més gran que ella, lluitaven entre si amb els seus sabres de llum. Un era vermell i l'altre blau. Sabres de llum.

—Rey.

Ella va buscar al seu voltant per veure qui havia dit el seu nom.

—Hola?

Ningú va respondre, ni tan sols BB-8. A on havia anat?

Al final del passadís, un estrany nen la mirava. Amb prou feines havia donat uns quants passos cap a ell quan tot al seu voltant va començar a donar voltes. Marejada, va caure cap a un costat, cap a la paret que, per alguna raó, de sobte es va convertir en un camp ple de pastura.

En la pastura estava clavat un sabre de llum vermellós. Després, el cel es va ennuvolar i es va enfosquir. La pluja va començar a caure. El sabre va ser arrencat de la terra i va deixar anar una descàrrega elèctrica, com la d'un raig en la tempesta.

El que va rebre l'atac va ser un home. No podia veure la seva cara, però podia escoltar el seu crit.

Xopada, es va aixecar. Set guerrers, embolicats en mantells foscos, se li van acostar.

Rey va intentar córrer. Es va tornar a caure i va notar que hi havia un incendi en la nit; un temple en flames.

Quan va girar-se, els guerrers s'havien anat. En el seu lloc es trobava una altra figura amb una capa i una unitat astromecànic R2. La figura amb una mà metàl·lica va tocar la cúpula platejada del droide.

Igual que els set guerrers, aquella escena també es va esvair.

En un parpelleig es va trobar de genolls en un bosc. La neu cobria el terra i les extremitats dels arbres. Mai abans havia vist neu real, només sorra.

Ella es va parar, tremolant. En les profunditats del bosc va escoltar els sons de la guerra, la xiulada dels blàsters, els espetecs dels sabres de llum, la mort.

Algú li va parlar a les seves esquenes. Era una veu tranquil·la, amable i inquietantment familiar.

—Queda't aquí. Tornaré per tu.

Ella va buscar en la foscor, entre els arbres.

—On estàs?

—Tornaré, princesa. T'ho prometo.

Rey no volia que l'amo d'aquella veu tornés; ella volia que es quedés.

—Estic aquí! Just aquí! On estàs?

Com en els seus somnis no va escoltar resposta, va continuar corrent pel bosc, sense donar-se per vençuda en la seva cerca.

Un home amb una màscara metàl·lica, vestit de negre, es va parar davant d'ella, amb l'empunyadura d'un sabre de llum a la mà.

La gelada mirada de la màscara la va detenir en sec. Rey no era algú que acostumés cridar, però va ser precisament el que va fer en caure.

La neu no va esmorteir la caiguda. El terra en el qual va caure era de pedra. Adolorida, es va asseure. Una vegada més es va trobar en el passadís subterrani del castell.

—Aquí estàs. —Maz estava parada en el passadís davant l'escala.

El cap de la Rey seguia donant voltes i difícilment va poder parlar.

—Què... va ser això?

Maz li va fer un cop d'ull a l'entrada del celler darrere de la Rey.

—Et va cridar.

Rey es va aixecar, tremolosa.

—No hauria d'haver entrat aquí. Ho sento.

—Escolta'm —va agregar Maz—. Això significa una cosa. Una cosa molt especial.

—Necessito tornar. —Rey va respirar profundament, intentant calmar-se.

—Sí, en Han m’ho va explicar —va indicar Maz, sonant compassiva—. El que sigui que hagis estat esperant, o a qui sigui, puc veure-ho en els teus ulls... i ho saps des de fa molt... no tornarà. Però hi ha algú que encara pot fer-ho... amb la teva ajuda.

Després de tot allò pel que Rey havia passat, després de veure a Finn marxar-se, les seves emocions eren un caos.

—No.

Maz va prendre la mà de la Rey.

—Aquest sabre de llum era d’en Luke. I abans, del seu pare. Ara ha arribat a tu. L'origen que busques no està en el teu passat; està en el teu futur. No sóc Jedi, però conec la Força. Es mou i envolta a totes les coses vives. Tanca els ulls. Sent-la. La llum sempre ha estat aquí. Et guiarà.

»Pren el sabre.

Rey va retrocedir.

—Mai més tornaré a tocar aquesta cosa. No vull ser part de res d'això.

Ella va deixar anar la mà de la Maz i va córrer: va pujar les escales, va travessar el passadís, es va endinsar en el bosc. I no es va detenir.

***

La Capitana Phasma estava dempeus amb un grup de generals i almiralls en una plataforma elevada per sobre de la plaça d'armes, a la Base Starkiller. A baix es trobaven reunits els millors i més brillants militars, alineats en ordre i en posició de ferms. Files de caces TIE i de caminants vorejaven els territoris, al voltant dels quals s'alçaven unes traïdorenques muntanyes cobertes de neu.

Darrere de Phasma onejava el que semblava ser el panorama més impressionant, l'objecte en el qual estaven concentrats tots els que es trobaven a baix: una colossal bandera de la Primera Ordre.

El General Hux es va dirigir al míting des de la vora de la plataforma.

—Aquesta feroç màquina que vostès han construït i que ara tenim davant, li posarà fi al menyspreable Senat i a la flota de la Nova República. —La seva veu amplificada feia ressò a les muntanyes—. Quan aquest dia acabi, els sistemes que quedin s'inclinaran davant els mandats de la Primera Ordre. Tots recordarem aquest dia com el dia final de l'última República!

A l'inici tot va romandre en silenci. Només s'escoltava el so de la brisa gelada que portava els flocs de neu d'un costat per a un altre a la plaça d'armes. Després va ressonar una erupció. Des de les muntanyes s'havia disparat un raig de llum tan intens que molts van haver de desviar la mirada. El visor de la Phasma l'havia protegit de quedar cega; ella va mirar directament cap a la llum. El so va venir després: una ona expansiva que va derrocar moltes formacions rocoses. Phasma va romandre alçada, mantenint l'equilibri.

Ningú va poder veure el que va succeir a continuació. El planeta que acollia la Base Starkiller estava prou lluny de l'objectiu del raig.

***

Fora del castell, al costat de Chewbacca, Han va inspeccionar una secció del cel de Takodana a través d'un compacte i prim telescopi. Havia escoltat moltes teories sobre l'origen d'una estrella que havia nascut recentment. Cap d'elles tenia sentit. Els nous cossos estel·lars no apareixien solament brillant en el cel de la nit al dia.

El telescopi d’en Han va calcular que la nova estrella estava a molts, molts anys llum de distància, la qual cosa sota circumstàncies astronòmiques normals significava que, en realitat, havia nascut anys enrere. A més, si els càlculs tenien raó, les seves coordenades estel·lars semblaven ser les mateixes que les del Sistema Hosnian, on es localitzava la capital de la Nova República.

Per ventura el Sistema Hosnian s'havia convertit en una nova? Havia estat destruït? Han es va atrevir a considerar-ho. Si era així, com havia succeït tan ràpid?

—Era la capital de la República —va dir Finn, acostant-se a Han i a Chewie des de darrere—. La Primera Ordre la va destruir.

Han va baixar el telescopi. La seva ment es va imaginar els pitjors escenaris possibles. Si Leia havia estat a la capital...

—On està la Rey? —Els ulls d’en Finn van recórrer els voltants del pati del castell.

—Creia que estava amb tu —va dir Han.

Maz va caminar cap a ells.

—Rey està on necessita estar. Vosaltres tres, veniu amb mi. Hi ha una cosa que heu de veure.

Maz va portar a Han, Chewbacca i Finn de retorn al castell, després va descendir per unes escales i, finalment, va caminar cap a un celler ple de trastos. Es va dirigir cap a una petita taula, on jeia una caixa oberta. Ella va acostar la caixa i va agafar un cilindre, la longitud del qual era al voltant d'un quart de braç.

En Han va saber el que era perquè ho havia vist en acció. Fins i tot alguna vegada el va utilitzar. Era l'empunyadura del sabre de llum de Luke Skywalker.

—D'on el vas treure? —li va preguntar.

Maz va admirar l'empunyadura entre els seus allargats dits.

—És una llarga història, una molt bona, que us explicaré després. —Per a sorpresa de tots, ella va mirar a Finn—. La teva amiga es troba en un gran perill —li va dir—. Pren això i troba la Rey.

Ella li va estendre l'empunyadura a Finn i ell la va prendre. Una detonació els va fer tremolar. Alguns trossos del sostre van caure damunt d'ells. Els baluerns van continuar en altres àrees. No es tractava d'un tiroteig que s'hagués sortit de control ni d'una vella granada de mà que hagués perdut el fiador. El castell estava sent atacat.

—Aquestes bèsties. Estan aquí —va dir la Maz.

 Següent