El despertar de la Força NJ (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

El precipitat salt a l’hiperespai del Falcó va assotar a Finn contra totes les parets de la badia mèdica, però no el va desfer a trossets, encara que el wookiee ferit semblava ansiós de fer-ho ell mateix. Cada vegada que Finn li administrava una injecció o intentava posar-li una bena, Chewbacca rugia i sacsejava a Finn amb tanta força que aquest va pensar que els seus braços sortirien volant.

—Chewie, m'has de deixar anar, entens? Ajuda'm!

El wookiee grunyí i va subjectar amb més força a Finn. Però el pitjor va ser que les alarmes van començar a sonar per tota la nau, fent que a Finn li costés més treball pensar.

Va girar-se cap a l'entrada i va cridar tan fort com va poder.

—Necessito ajuda amb aquesta bola de pèls!

Han va aparèixer en la badia mèdica, grunyint també.

—Si fas mal a Chewie, te les veuràs amb mi.

—Fer-li mal? Ha estat a punt de matar-me sis vegades! —va reclamar Finn. Chewbacca el va aferrar de la samarreta i grunyí—. La qual cosa està molt... bé —va quequejar.

Han es va apressar a resoldre l'assumpte de les alarmes, murmurant alguna cosa sobre l’hiperpropulsor.

Encara que l'aparició d’en Han va ser breu, va aconseguir calmar a Chewbacca, i Finn va aconseguir embenar-li el braç al wookiee sense perdre cap membre.

Quan les alarmes van callar, Han va tornar a la badia mèdica. Finn es va sortir del camí i va començar a joguinejar amb els holoescacs. Va escoltar com Chewbacca li grunyia alguna cosa que tenia un to de disculpa a Han.

—No diguis això; ho vas fer molt bé. —Han va revisar l'embenatge—. Estaràs bé. —Després va mirar a Finn—. Bon treball, gràcies.

Sorprès davant l'agraïment d’en Han, Finn va titubejar.

—De res.

Els escacs hologràfic de criatures es va materialitzar sobre el tauler, emetent els sons de les diferents espècies. Avergonyit, Finn va buscar el botó d'apagat. Han semblava sorprès que Finn no el trobés.

—Així que són fugitius, no?

Finn capcinejà en direcció a BB-8.

—La Primera Ordre estaria disposada a matar-nos a tots per tal de tenir el mapa que està en el cervell d'aquest petit. —Els seus dits van moure ràpidament un control, i les peces d'escacs van desaparèixer.

Rey va entrar i li va fer un gest a Finn i al droide.

—Ells estan amb la Resistència i jo estic amb ells.

Han va mirar a Finn i a Rey una vegada més, i després es va girar cap a BB-8.

—Vegem què portes.

BB-8 girà la lent de la seva cúpula i va projectar en l'aire una part d'un mapa tridimensional de la galàxia. Finn es va quedar bocabadat en veure estrelles, sistemes solars i nebuloses que mai abans havia vist.

En Han va dibuixar una línia invisible a través del mapa.

—Això no està complet. Només és una part.

Finn va mirar acuradament el mapa. Hi havia grups d'estrelles que no coincidien entre elles i trossos negres que havien d'estar poblats amb planetes i estrelles.

—Des que Luke va desaparèixer, la gent l’ha estat buscant —va assegurar Han.

—Per què se’n va anar?

En Han va titubejar i després va deixar escapar un sospir.

—Estava entrenant a una nova generació de Jedi. Un noi, un aprenent, es va tornar en contra seva i va destruir-ho tot. —Les arrugues d’en Han van semblar multiplicar-se davant el record—. Luke es va sentir responsable i es va allunyar de tot.

Això no va ser el que la Primera Ordre li havia explicat a Finn.

—Saps què li va passar?

—Hi ha hagut tot tipus de rumors i històries —va dir Han—. La gent que millor el coneix pensa que va anar a buscar el primer temple Jedi.

Rey semblava sorpresa.

—Els Jedi eren reals?

—El mateix em vaig preguntar moltes vegades. Pensava que eren purs contes. Algun tipus de poder que mantenia units el bé i el mal, la llum i la foscor. —Va capcinejar i va somriure—. El més boig de l'assumpte és que... és real. Els Jedi, la Força, són reals. Tot és veritat.

Finn va sentir que el cervell li feia mal. La noció que tenia sobre l'univers s'enfonsava davant seu. En realitat existien els Jedi i la Força? Per ventura la Primera Ordre també havia mentit sobre ells? Finn va dubtar que un contrabandista tan experimentat com Han Solo cregués en tals mites tret que tingués proves tangibles que fossin reals.

El que Han va dir a continuació no es va discutir. Va utilitzar les mateixes paraules de Finn.

—La Primera Ordre està disposada a matar-nos a tots per aquest mapa.

Si Kylo Ren era qui els trobés, la mort seria el càstig més clement, va témer Finn.

***

Kylo Ren es trobava dempeus al costat del General Hux en una cavernosa sala de comandament en el post d'avançada secret de la Primera Ordre, la Base Starkiller. En la seva hora lliure, tots els tècnics i oficials van buidar el saló, donant a Ren i a Hux una mica de privadesa per conversar amb el Líder Suprem, Snoke. El seu holograma resplendia davant d'ells sobre una estrada elevada, i era enorme, encara que Snoke fos petit. Estava assegut en el seu tron, amb les mans oposades, que es tocaven només amb les puntes dels llargueruts dits. La pell que es veia sota el seu mantell semblava d'un rosa pàl·lid i translúcid. Tenia cicatrius en el front i en la barbeta, i el seu nas, que alguna vegada li van trencar, sobresortia amb un dolorós angle. Però el més desconcertant era el desequilibri dels seus ulls. Sorgien entre la caputxa, que els feia semblar dos estels foscos; el seu ull esquerre estava més a baix que el dret. Les ombres ocultaven la resta del seu cos, la qual cosa reforçava la dominant presència de la seva veu.

—El droide estarà molt aviat en mans de la Resistència —va indicar Snoke—. Això donarà als nostres enemics els mitjans per localitzar a Skywalker i tindran del seu costat al més poderós aliat. Si Skywalker torna, nous Jedi s'aixecaran.

Hux va ajupir el cap com a mostra de respecte.

—Líder Suprem, assumeixo total responsabilitat de...

—Les seves disculpes no són una estratègia, general. Estem aquí, ara. El que succeirà després és el que importa.

Ren va guardar silenci, deixant que Hux parlés.

—Tinc una proposta. L'arma. La tenim. Està preparada. Em sembla que ha arribat el moment d'usar-la.

—En contra de qui? —va preguntar el Líder Suprem.

—La República. Contra el seu centre de govern; és un sistema complet —va agregar Hux—. En el caos que li seguirà a l'atac, la Resistència no dubtarà a investigar un assalt d'escala tan devastadora, i en el procés...

—Es revelaran —el va interrompre Snoke.

Hux va assentir.

—I si no ho fan, els haurem destruït.

—Sí... intrèpid... Bé. Endavant —li va ordenar el Líder Suprem a Hux—. Supervisa els preparatius.

Hux va fer una reverència davant l'holograma.

—Sí, Líder Suprem. —Va sortir de la sala, deixant a Ren tot sol amb la imatge.

La veu de l’Snoke va adquirir un to paternal.

—Mai abans havia tingut a un estudiant amb tant futur... com tu.

—Són els seus ensenyaments les que m'enforteixen, Líder Suprem —va indicar Ren.

—Va més enllà d'això. Són els teus orígens. És del que estàs fet: del Costat Fosc... —va agregar el Líder Suprem, titubejant abans de pronunciar les següents paraules— i de la llum.

Ren va sentir sobre ell els ulls del Líder Suprem; encara que eren incorporis, l’analitzaven.

—Kylo Ren —va prosseguir—, he vist l'elevació i la caiguda de l'Imperi Galàctic. Els historiadors s'han equivocat. El que va enderrocar a l'Imperi no va ser una estratègia feble ni l'arrogància. Tu saps molt bé el que va ser.

Ren va escopir la resposta com si fos verí.

—Els sentiments.

—Sí, els sentiments —va repetir el Líder Suprem—. Si Lord Vader no hagués sucumbit davant l'emoció en aquest moment crític, si el pare hagués matat al fill, el retorn de l’Skywalker no seria una amenaça en l'actualitat.

Ren va entendre que el Líder Suprem li explicava la història de Vader per posar-ho a prova.

—Jo sóc immune a la llum —va dir Ren, posant-se dempeus, alt i ferm.

—Hi ha hagut un despertar en la Força. Ho has sentit?

—Sí —va respondre Ren.

—Els elements s'alineen, Kylo Ren. Tu només estàs atrapat en els vents d'una poderosa tempesta. Els teus llaços no només són amb Vader, sinó amb el mateix Skywalker. Leia...

—No hi ha necessitat de preocupar-se. Junts destruirem a la Resistència —li va assegurar Ren al seu mestre—. I a l'últim Jedi.

—Potser el droide que busquem està a bord del Falcó Mil·lenari, que una vegada més és pilotat pel teu pare, Han Solo. Ni tan sols tu, mestre dels Cavallers de Ren, has enfrontat una prova de tal magnitud.

Ren va fer el millor esforç per amagar la seva sorpresa.

—No importa. Ell no significa res per a mi. Gràcies al seu entrenament, no seré seduït.

Ren va fer una reverència i es va donar la volta per sortir, sentint la mirada del Líder Suprem sobre ell, tot i que va abandonar el saló.

***

Rey va treure el cap a l'exterior des de la cabina de comandament del Falcó Mil·lenari. Les línies de la velocitat de la llum s'havien fusionat amb el seu destí: un planeta solitari i espectacular. Sota una capa de núvols resplendia un planeta verd i blau. Un embull de llacs i rius envoltava extensos territoris verdosos, abundants en vegetació. Si Jakku tenia un oposat, aquest era Takodana.

—No sabia que hi havia aquesta quantitat de vegetació en la galàxia —va dir ella.

El seu esglaiament només va incrementar quan el Falcó va aterrar i ella va desembarcar, contemplant l'entorn sense cap classe de filtres. Una antiga fortalesa de pedra jeia enmig d'un llac cristal·lí i d'un dens i vibrant bosc.

En Han va descendir de la rampa d'abordatge i es va dirigir a ella, li va oferir un blàster i ella el va mirar.

—He estat en situacions complicades. Puc arreglar-me-les sola.

—Per això mateix t'estic donant això —va dir Han.

Ella va prendre el blàster. Era un model antic, gairebé tant com el Falcó.

—És pesat.

—Saps com disparar-ho?

Ella li va somriure.

—Apuntes i prems el gallet.

—Una mica més en aquest model. Si poses més força, obtindràs millors resultats —va indicar—. Tens un nom?

Ella va aixecar l'arma i va apuntar als seus voltants, practicant la seva punteria.

—Rey.

—Rey —va dir, com provant el nom—. Rey, he estat pensant d’agregar a algú més a la tripulació. Un segon oficial, algú que ens segueixi el ritme a Chewbacca i a mi, i que sigui prou intel·ligent per saber quan no ha de ficar-se en el camí. —La seva veu va perdre una mica de la seva mordacitat—. Algú que apreciï al Falcó.

—M'estàs oferint feina? —va preguntar ella.

—No hi ha una paga immediata, i no vaig a ser amable amb tu...

—M'estàs oferint un treball.

—Només ho estic pensant —va agregar Han.

Rey va escollir les seves paraules amb molta cura.

—Bé... si ho fas, em sentiria molt afalagada. Però hi ha un lloc on haig d'estar.

—Jakku?

—Ja vaig estar fora per molt temps —va respondre Rey.

En Han va assentir.

—Avisa'm si canvies de parer. —Ell es va inclinar cap a l’escotilla del Falcó—. Chewie! Revisa-ho el millor que puguis! No estarem aquí per molt temps. —Han va girar-se de nou cap a ella—. Somrius massa, Rey.

Rey no va deixar de somriure mentre ell s'allunyava.

 Següent