La història de la Rey (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Durant el matí següent, Rey va ajudar a BB-8 a pujar-hi al seu speeder, i junts pilotaren cap al Post de Niïma. Al llarg del camí, ella es va detenir a examinar unes quantes restes de naus. No volia que aquest imprevist viatge li fes perdre per complet el dia. Si trobava alguna cosa per intercanviar amb Unkar, potser podria tenir la tarda lliure i practicar en el seu simulador de pilotatge.

Per al seu delit, va descobrir un parell d'elevadors d'inversió enmig d'un embullat xoc de speeders. BB-8 li va oferir la seva ajuda per buscar, però Rey no volia deure-li res al droide. No obstant això fins i tot amb l'ajuda de BB-8, no hi havia res més que es pogués rescatar en els speeders. Els elevadors d'inversió ja li significarien una porció decent amb Unkar. Una vegada que va tenir el pla del sopar assegurat, Rey es va dirigir cap al Post de Niïma, al costat de BB-8, que xerrava a través de les seves xiuletades amb ella.

Les estructures marrons i grises de Niïma van començar a augmentar de grandària en l'horitzó, fins que l'arc principal del Post es va alçar enfront d'ells. Rey va estacionar el seu speeder i va col·locar amb delicadesa a BB-8 sobre el terra.

—Molt bé —va indicar Rey—, aquí és on ens acomiadem. —Va agafar la bossa on estaven els elevadors d'inversió i se la va penjar sobre l’espatlla—. Hi ha una comerciant en la badia tres que podrà donar-te un passatge... on vulgui que hi vagis.

BB-8 solament la va mirar amb el seu únic ull negre.

—Així que... adéu. —Rey va començar a mirar cap a la tenda de l’Unkar.

BB-8 va xiular i Rey va començar a riure's.

—De debò? —va preguntar—. Ara resulta que no te’n pots anar? Creia que necessitaves estar en un lloc especial.

BB-8 va contestar amb una xiuletada que sonava avergonyit. Rey només havia bromejat amb el petit droide, però la seva resposta la va prendre completament per sorpresa.

—Estàs esperant a algú. —Rey va mirar cap al port espacial. Cada dia, ho admetés o no, ella observava com les naus arribaven i s'anaven. Esperava que arribés algú: els seus pares, algun amic, qui fora, i li digués que tot havia acabat, que no hauria d'esperar mai més, perquè aquesta persona, finalment, havia tornat per ella.

Els sons de BB-8 van interrompre els seus pensaments.

—Què? No, no estic plorant! —Rey es va sentir furiosa amb si mateixa pel seu moment de feblesa.

BB-8 Va fer un soroll que sonava molt més com una rialleta.

—No ho vaig fer! —va insistir Rey.

BB-8 la va molestar tot el camí cap a la tenda d'intercanvi de l’Unkar. Quan va arribar a la misteriosa finestra, Rey també reia de si mateixa. Encara tenia les seves sospites sobre l'estrany droide, però començava a agradar-li.

Rey va netejar els elevadors i els va col·locar orgullosament davant de l’Unkar.

—Dos elevadors d'inversió —va reflexionar Unkar—. Un quart de porció per tots dos.

Rey no podia creure la barra d'aquell vell alienígena.

—La setmana passada valia mitja porció cadascun! Tu vas dir que els estaves buscant per a...

—Les condicions han canviat —la va interrompre Unkar.

Rey va sentir com la seva fúria s'elevava.

Durant molt temps havia permès que Unkar l'estafés amb les porcions que veritablement es mereixia. Era a punt de dir moltes coses, però Unkar la va sorprendre amb una pregunta.

—Però què tal aquest droide? —va dir.

—Què té?

Unkar va acariciar la seva grossa barbeta amb un somriure.

—Et pagaré per ell.

BB-8 va xiular furiosament en senyal de protesta. Però Rey no va poder evitar preguntar.

—Quant?

—Seixanta porcions.

Rey estava sorpresa. Aquella quantitat era més del que alguna vegada havia vist en la seva vida. Amb tot aquest menjar ella podria deixar de viure en la incertesa; deixaria de preocupar-se per trobar les suficients peces per obtenir un menjar decent. Amb aquella quantitat estalviada podia començar a planejar un futur.

Ella es va inclinar i, gentilment, va moure un interruptor darrere del cap de BB-8. Immediatament, el droide es va apagar i la seva xiulada es va silenciar per un moment.

—Cent porcions —va indicar Rey amb major confiança de la qual sentia.

Això va esborrar el somriure en el rostre de l’Unkar. Mirà fixament a Rey, però ella va desafiar la seva mirada.

—Llavors seran cent porcions.

Rey no podia creure que Unkar hagués acceptat. Havia estat tan senzill.

Mentre reunia els paquets de racions, el crolute no va poder resistir-se a afegir:

—Alguns destacaments han preguntat per un droide com aquest. M'agradaria pensar que aquest intercanvi ens beneficiarà a tots dos.

Ell li va oferir els paquets. L'única cosa que ella havia de fer era prendre'ls i emportar-se’ls; llavors no hauria de preocupar-se per menjar en molt, molt temps.

Rey va cometre l'error de mirar la figura immòbil de BB-8; només podia imaginar la seva xiulada indignada, preguntant-li com havia considerat si més no vendre’l en aquest repugnant comerciant. A més els destacaments amb els quals Unkar intercanviaria a BB-8 segurament no eren gens bons; després de tot, eren amics de crolute.

Rey va prendre la decisió que canviaria la seva vida per sempre.

—En realitat... el droide no està a la venda.

Ella es va inclinar i va reactivar a BB-8. Com s’ho esperava, el droide va xiular una sèrie d'acusacions furioses. Rey el va fer callar amb una mirada i va tornar a mirar a Unkar.

—Preciosa, ja teníem un tracte! —va vociferar Unkar.

Ella va encongir les espatlles.

—Les condicions han canviat.

—No pots dir que no! Sense mi, tu no tens res... no ets ningú!

—El droide —va repetir Rey— no està a la venda.

Ella va mirar amb feresa a Unkar, fins que aquest es va estremir i va mirar cap a una altra part. Se sentia tan bé enfrontar-se, finalment, amb aquest comerciant estafador.

Rey li va fer un senyal a BB-8 i junts van caminar cap als abarrotats carrers del mercat.

Unkar els va mirar anar-se’n, els seus ulls de parpelles caigudes li sortien de les òrbites per la incredulitat. Després, va agafar un comunicador i va parlar a través de l'oxidat altaveu.

—Tinc un treball per a vosaltres —va dir, i va estampar sobre la taula el comunicador. Ningú li parlava així a Unkar Plutt sense afrontar les conseqüències.

 Següent