La història de la Rey
El
despertar de la Força
Elizabeth Schaefer
Basat en el guió de Lawrence Kasdan, J. J. Abrams i Michael
Arndt
UNA CARRONYERA SOLITÀRIA.
UN PETIT DROIDE PERDUT.
L'AVENTURA DE LES SEVES VIDES.
Rey mai va pensar abandonar el desèrtic planeta Jakku, però
la seva vida es posa de cap per avall quan coneix a BB-8, un petit droide que
guarda un gran secret.
Li agradi o no, Rey és a punt de ser part d'una cosa molt
més gran que ella mateixa: una guerra galàctica entre la infame Primera Ordre i
l'encara jove Resistència.
Però quelcom ha despertat dins de la Rey, una cosa que podrà
canviar el destí de la galàxia...
PRÒLEG
L'asteroide es trobava en silenci. Les enormes muntanyes
rocoses projectaven llargues ombres sobre els seus cingles i coves profundes.
Qualsevol tipus de sensor rebotaria contra els pesats minerals metàl·lics de la
roca flotant.
Era el lloc perfecte per amagar-se. Rey va acostar el seu
caça Ala-A cap endavant.
La nau va trontollar quan la força gravitacional de
l'asteroide va tirar d’ella, però immediatament Rey va ajustar la seva
trajectòria. Aquella no era la primera vegada que pilotava a través d'un
cinturó d'asteroides i si mesurava el temps gairebé a la perfecció podia
desaparèixer en alguna de les coves, però...
De sobte, el foc provinent d'un blàster va cremar una ala de
la nau de la Rey. El caça TIE la hi havia trobat.
Immediatament, Rey va encendre els propulsors al màxim i es
va submergir en la cova més propera. La nau enemiga va intentar seguir-la, però
no va poder girar a temps. El caça TIE va passar rabent per l'entrada de la
cova abans de tornes de cop per trobar la seva ubicació.
Ximpleta, ximpleta,
ximpleta, es va renyar mentalment per deixar que l'enemic la prengués per
sorpresa d'aquesta manera. Després de respirar profundament, es va tornar a
concentrar i va pilotar la nau encara més lluny cap a l'interior de
l'entortolligada cova.
Estava segura que un d'aquests túnels l'havia de portar a la
superfície.
Va poder escoltar el xiscle dels motors mentre el TIE
s'acostava a ella. Si no se li ocorria un pla al més aviat possible, es
quedaria sense cova. Els seus sensors van rebotar inútilment en les roques que
l'envoltaven. Però, fins i tot sense la seva ajuda, Rey va poder veure com les
parets de la cova s'acostaven més i més. L'única sortida en aquest moment es
trobava darrere d'ella.
Darrere meu. Rey
va somriure. Se li havia ocorregut una idea molt boja.
Si els seus sensors no funcionaven correctament, hi havia
una gran possibilitat que tampoc ho fessin els del caça TIE. Lentament, Rey va
baixar la intensitat dels seus propulsors i va portar la seva nau el més a prop
que va poder del terra de la cova. Gairebé va sentir com vibraven les pedres
sota ella després del frec de la nau. Un centímetre més a baix, i el seu Ala-A
s'hauria convertit en un munt d'enderrocs.
Rey escoltava el rugit dels motors en el caça TIE més i més
fort.
Encara no.
La cova va començar a retrunyir quan la nau enemiga es va
trobar més a prop.
Ja gairebé.
Durant el segon en el qual va veure al caça TIE que volava
darrere d'ella. Rey va activar els propulsors de revertir. El TIE va disparar
els seus blàsters, però la seva punteria estava completament desactivada. La
nau enemiga va colpejar a l'Ala-A en la cabina de comandament i va passar
volant. A partir d'aquest moment no va haver-hi manera que el TIE desaccelerés,
va sortir disparat a tota velocitat cap a les profunditats d'una estreta cova.
Uns quants segons després, Rey va veure la resplendor d'una explosió: el TIE
havia xocat en el fons de la cova.
—Sí! —Rey es va llevar ràpidament el casc i va colpejar a
l'aire.
No obstant això, la seva emoció es va esvair quan va mirar
al voltant seu.
Després de tot, es tractava d'un simulador de pilotatge,
encara que cada vegada que es llevava el casc, una part d'ella anhelava que,
miraculosament, es teletransportés al lloc al que realment pertanyia: de
tornada amb la seva família, onsevulla que aquesta estigués. La realitat era
que encara estava asseguda dins del caminant imperial al que ella anomenava
«llar». El sol encara s'alçava imponent abans d'enfonsar-se en l'horitzó i
l’abrasador vent del desert esgarrapava la porta de la Rey. Era una de les
tantes tardes infinites que ella havia passat sola al sorrenc planeta Jakku.
Però Rey no podia sentir llàstima de si mateixa. Es va
sacsejar la decepció i va començar a preparar la bossa de lona per al matí
següent. Proper al centre de l'abocador de naus hi havia un Destructor
Estel·lar que volia revisar. Qui podia imaginar-se els valuosos objectes que li
estarien esperant en el seu interior?
Rey va emplenar una última cantimplora i la va ficar a la
bossa, a un costat del seu bàcul. Si algun perill l'estava esperant, Rey estaria
preparada per enfrontar-ho, Havia sobreviscut a moltes batalles, i no solament
en el simulador. Però aquesta seria una preocupació per a l'endemà. El matí
arribaria molt aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada