CAPÍTOL 9
Sí, va ser el motivador.
Finn es va col·locar sobre el forat del pis en l'estada i li
va proporcionar una hidroclau, una clau Harris i altres eines que no podia
nomenar i que ella necessitava per fer les reparacions pertinents. Rey havia
segellat la majoria de les fuites de gas, però seguia treballant.
—Com de greu és? —li va cridar.
—Si volem viure, molt greu —li va cridar ella al seu torn.
—Ens estan caçant. Necessitem escapar d'aquest sistema...
ara! —va assegurar Finn.
Rey va apuntar el cap fora del forat de la coberta.
—BB-8 va dir que la base de la Resistència està situada en
un lloc que només «alguns» coneixen. I si haig de portar-vos, necessito
saber-ho. —Ella va tornar a ajupir-se per seguir martellejant el motivador.
Finn també necessitava saber-ho, així que va intentar
convèncer al droide que l'hi digués, doncs la base de la Resistència seria, en
realitat, l'únic lloc on la Primera Ordre no podria matar-los.
Desafortunadament, pels sons del droide astromecànic, la
qual cosa Finn va entendre va ser que BB-8 no confiava en ell, ni una mica.
—M'acabes de tirar en cara que no formo part de la
Resistència, veritat? —va preguntar Finn.
El droide es va moure cap amunt i cap avall, fent el que
semblava ser un gest aprovatori. Finn va observar a l'estrany droide rodó. Poe
va estar disposat a arriscar la seva vida per tal de recuperar a BB-8, aquest
era un senyal que potser podia confiar-li el que era a punt de revelar.
—Molt bé, aquí entre nosaltres, no formo part d'ells; només
intento escapar de la Primera Ordre —va murmurar de manera que Rey no ho pogués
escoltar—. Però digues-nos quina és la teva base, i jo m'encarregaré de
portar-t’hi primer. Tracte fet?
L'ull radar de BB-8 va mirar a Finn, però el seu altaveu va
romandre en silenci.
Rey va tornar a aparèixer.
—Conductor pilex, ràpid! —Mentre Finn anava cap al
contenidor d'emmagatzematge, ella es va dirigir al droide—: On està la teva
base?
El droide va romandre en silenci. Finn va buscar l'eina.
—Au vinga, BB, digues-li.
El droide es va moure d'un costat a un altre i finalment va
murmurar alguna cosa breu.
—El Sistema Illenium? —va preguntar Rey.
Finn va trobar el conductor pilex i l'hi va donar.
—Exactament, el Sistema Illenium. —Ell va intentar sonar com
si sempre ho hagués sabut—. Anirem cap allà tan aviat com puguem, no?
—Si aconsegueixo fer que aquesta nau torni a funcionar, els
deixaré en la terminal Ponemah, però això és el més lluny que puc arribar.
—I què hi ha de tu? —va dir Finn.
Rey el va mirar com si la resposta fora òbvia.
—Necessito tornar a Jakku.
—Tornar a Jakku? Per què tots volen tornar a Jakku?
El parpelleig de les llums de l'interior del vaixell de
càrrega va fer que la discussió sobre Jakku es tornés irrellevant.
No va ser el motivador.
Rey va descobrir que el que estava causant aquell problema
era pitjor. Molt pitjor.
La consola de la cabina de comandament estava morta.
Tots els controls estaven anul·lats. Els motors estaven
inerts, les llums es van atenuar, l'armament de la nau estava congelat. Algú
havia pres un control remot sobre la nau i l’havia paralitzat.
Rey es va col·locar en el seient del pilot, sentint-se
paralitzada. Mirà a través de la finestra de la coberta i no va veure res més
que espai. Un infrangible raig tractor emès per una enorme nau espacial els
estava arrossegant des de la part posterior del transport.
En tornar del port d'observació, Finn es va enfonsar en el
seient del copilot.
—És la Primera Ordre.
La Primera Ordre només havia estat un rumor i un nom per a
la Rey fins aquest dia.
—Què fem? Ha d'haver-hi alguna cosa...
—Morir —va assegurar Finn.
Rey va tornar a provar la consola, però no va tenir sort.
—Ha d'haver-hi altres opcions a més de morir.
El transport corellià va cruixir, mentre el raig tractor
l’arrossegava cap a l'hangar del seu segrestador. Tot semblava estar perdut,
fins que Finn va tenir una idea, i ella, com no se li ocorria res millor, va
acceptar.
Van agafar unes màscares de respiració dels casellers i es
van amagar, juntament amb BB-8, sota la coberta de l'estada. Finn va col·locar
la placa solta en el seu lloc, per sobre d'ells. Rey va intentar arrencar el
fixador que havia utilitzat per segellar la fuita de gas.
—Estàs segur que això funcionarà amb els soldats d'assalt?
—Les seves màscares filtren el fum, no toxines —va respondre
Finn.
—Vostès, els de la Resistència, vaja que saben del que
parlen.
Finn va fer una ganyota que a ella li va semblar estranya,
doncs havia volgut fer-li un compliment.
De sobte, les llums de la nau van brillar. Un soroll va fer
ressò mentre la rampa d'abordatge s'estenia.
—Aquí vénen! —va exclamar Finn.
Rey va poder escoltar com abordaven els soldats d'assalt. No
havia tingut el temps suficient per arrencar el fixador que havia estret uns
moments abans perquè no hi hagués una fuita, la qual cosa significava que no
podria deixar escapar el gas que aplacaria als soldats. L'única cosa que podien
fer en aquest moment era romandre en silenci i esperar al fet que els soldats
oblidessin revisar els compartiments amagats.
El parell que va abordar el Falcó Mil·lenari no eren soldats d'assalt, sinó contrabandistes. Un
era vell, humà i d'aspecte despentinat. L'altre era gairebé mig metre més alt i
molt més pelut. Van entrar a la nau amb un aire amb molta cura i afecte, com si
hagués passat molt temps des de l'última vegada que havien caminat pels seus
passadissos.
La pintura de les parets estava escrostonada en molts més
llocs dels quals recordaven. La sorra havia erosionat els terres i molts
conductes estaven exposats. La nau havia envellit, i ells també. Malgrat tot el
que havia passat en aquest temps, el vaixell de càrrega en el qual alguna
vegada van travessar la galàxia no es veia molt diferent respecte en aquell
últim dia que el van veure.
—Chewie —va dir l'ancià—, estem a casa.
El seu «primer oficial», terme que usava més per afecte que
per fer alguna distinció en el rang, va emetre un joiós bram. Chewbacca era un
wookiee, una alta i grenyuda espècie que tenia la força per arrencar braços,
però també la intel·ligència per utilitzar les més avançades tecnologies. Anys
enrere, Han Solo va salvar la vida a Chewbacca; des d'aquell dia, i segons els
costums wookiees, Chewbacca es va unir al seu salvador, sense importar-li
l'opinió del jove d'aquell llavors.
Aquest jove ja no era tan jove. El seu cabell havia
encanudit i tenia arrugues en el rostre que combinaven amb les de la seva
jaqueta de pilot, però Han Solo estava lluny de passar a millor vida, i menys
ara, quan després d'anys de buscar-la finalment es retrobava amb l'única nau
espacial que havia estimat: el Falcó
Mil·lenari.
Els seus pilots actuals no van ser difícils de trobar. Una
placa de la coberta de l'estada no estava unida al terra. Chewbacca va acabar
de trencar-la i Han va assenyalar amb el blàster a dos joves: un home i una
dona, tots dos humans, i a un modern droide de model rodó. Els joves van alçar
les mans en senyal de rendició.
—On estan els altres? —va preguntar Han—. On està el seu
pilot?
—Jo sóc... el pilot —va quequejar la noia.
—Tu? —Han difícilment podia creure que algú tan jove pogués
pilotar una nau tan modificada i d'un temperament tan particular com el Falcó.
—Només som nosaltres. Finn, BB-8 i jo —va contestar la noia.
Chewbacca es va parar fermament a un costat d'en Han i va
rugir una pregunta.
—No, de debò —va replicar la noia—, som els únics a bord.
Finn va obrir molt els ulls.
—Pots entendre aquesta cosa?
—I «aquesta cosa» pot entendre't a tu, així que vigila —va
replicar en Han—. Surtin d'aquí.
Els dos van sortir del forat amb el droide. Han va tornar a
mirar amb curiositat a la noia.
—On vas trobar la nau?
—En el Post de Niïma —va respondre.
—Jakku? En aquest abocador?
—Gràcies! —va exclamar Finn. Després va mirar a la noia, com
si aquella pregunta confirmés el que ell havia dit—. Abocador!
—Et vaig dir que havíem de verificar dues vegades les
Extensions Occidentals —li va dir Han a Chewbacca. Ells havien passat per
aquest sistema en el seu transport de càrrega, posant molt poc interès en
Jakku, quan els sensors del transport van detectar un senyal familiar, el del Falcó—. Qui la tenia? Ducain?
—L'hi vaig robar a Unkar Plutt —va respondre la noia.
—Qui?
Ella va baixar les mans.
—Ell l'hi va robar als Nois Irving, els qui l'hi van robar a
Ducain.
—Qui me la va robar a mi! —va exclamar Han—. Vull que li
diguis que Han Solo va recuperar per sempre al Falcó Mil·lenari.
Tots dos joves es van quedar bocabadats. Han va enfundar la
seva arma i va anar amb Chewbacca a visitar la cabina de comandament que no
havia vist en tant temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada