CAPÍTOL —08—
Mentre el seu esquif surfejava una enorme ona de sorra,
Scorza observava per la lent del seu telescopi. La imatge estava una mica
distorsionada, però així i tot reconeixia la silueta d'aquesta barcassa. El
Corsari Carmesí no estava tan avançat com es rumorejava.
El capità va sospirar, fent un gest al seu primer oficial,
un altre weequay anomenat Grinko, perquè s'acostés.
—Em dóna tristesa... —va assenyalar Scorza amb un profund i
poc sincer sospir—. Tanta tristesa veure com una nau tan bona es dirigeix a
tota velocitat cap a la seva destrucció. Saps...
Scorza va somriure, mostrant les esmolades dents, emmarcades
per una gruixuda i escamosa pell de rèptil.
—Sóc un home compassiu. Quan passem al costat d'ells,
preparin tots els canons. Acabem amb la misèria i el sofriment de Sidon Ithano
i de tota la seva tripulació.
CAPÍTOL —09—
—Tens alguna idea de quines són les possibilitats de sobreviure
al contacte directe amb una tempesta de sorra classe tres? —Sense esperar una
resposta, Pendewqell, qui entrava en pànic amb facilitat, va continuar—. Zero!
Les possibilitats equivalen a zero! La barcassa quedarà totalment destruïda!
Quiggold va assentir.
—Tens tota la raó. Per desgràcia, algú en aquesta nau ens va
assegurar que aquest era el camí que ens portaria al més gran tresor de tots
els temps. Així que, aquí estem!
El Corsari va alçar una mà enguantada, assenyalant a
Quiggold.
—Tres —va cridar el primer oficial. Reeg Brosna va activar
el sistema d'orientació dels torpedes.
—Dos...
L’arcona va calibrar el míssil especial. Només tenien un i
si fallava el seu objectiu o el disparaven en el moment equivocat...
—Un.
CAPÍTOL —10—
Scorza no va poder contenir-se. Va empènyer i va fer a un
costat a l'altre weequay i va prendre el seient de l’artiller. Les grans dunes
dificultaven el tret, però no era alguna cosa impossible d'aconseguir, almenys
no per a un vell pirata com Scorza. Va agafar els gallets dobles del canó
mentre escodrinyava amb avidesa la pantalla de computadora de tret.
L’esquif va descendir deu metres; els repulsors batallaven
enmig de la poderosa tempesta de vent. L'aire era càustic i espès. Sobre ells,
el cel entintat estava ple de llampecs iònics que creaven arcs en travessar-ho.
I aquí estava, com un regal del mateix Am-Shak, el déu del tro: la nau del
Corsari Carmesí, girant incontrolablement enmig d'un gran vòrtex de sorra.
—Per fi... —va murmurar Scorza—. Per fi tindré la meva
venjança.
I havent dit això, va prémer els gallets.
CAPÍTOL —11—
—Foc! —va cridar el primer oficial. Reeg Brosna no va
dubtar. Amb els seus ulls grocs tancats, murmurant en veu baixa per a si
mateix, va colpejar amb el seu puny de tres dits el botó per disparar els
torpedes. El míssil llançat pel Botxí
va sortir disparat amb un poderós baluern, i mentre travessava l'oceà de sorra,
va perforar un apilament de sorra que pujava i s'obria pas cap al cor del
vòrtex giratori de la mort, que amenaçava amb sepultar i destruir la pesada
barcassa. Però no va ocórrer res.
—Bé, això és un problema —va murmurar Quiggold.
Per emfatitzar aquest punt, la barcassa va ser abruptament i
fortament colpejada diverses vegades, causant violentes sacsejades a babord.
Quiggold es va donar la volta. Squeaky va esbufegar. Reeg, qui era conegut per
la seva gràcia i agilitat en situacions de perill, va caure per la borda i va
ser immediatament arrossegat per la voràgine de sorra cada vegada més violenta.
Estaven atacant al Botxí.
CAPÍTOL —12—
Scorza no podia parar de riure. Acabava de veure al Botxí disparar el seu inútil míssil cap
al vòrtex. Qualsevol cosa que hagués planejat el gran i poderós Corsari Carmesí
clarament havia fallat. Finalment, el capità weequay podria veure sofrir al seu
enemic. Aquell era un gran dia per ser pirata.
I va ser llavors quan el distant Botxí va llançar els seus dos cables d'arrossegament. De sobte,
centenars de metres de cable pesat es van enganxar al casc de l’esquif de
l’Scorza per mitjà d'una poderosa abraçadora magnètica.
Scorza no va tenir temps ni disposició per deixar-se
impressionar pel tret d'aquests cables, ja que, de sobte, el cable que es
trobava entre els dos navilis va començar a ser estirat i a tibar-se; llavors,
l’esquif va començar a ser arrossegat cap al remolí de sorra i cap al Botxí.
—Tots els motors! —va cridar Scorza— Marxa enrere!
CAPÍTOL —13—
—Els dos cables d'arrossegament estan posicionats, capità!
—va cridar la Reveth, qui havia recuperat la seva posició en l'estació
d'artilleria.
—Està funcionant! —va exclamar amb entusiasme Quiggold, per
al gust de tots— Ens estan allunyant del vòrtex!
El primer oficial va esquivar una descàrrega provinent d'un
blàster que va colpejar el cordam que estava sobre el seu cap.
—I també ens estan disparant! —va afegir, amb menys
entusiasme.
CAPÍTOL —14—
Els potents motors de l’esquif de l’Scorza estaven estirant
al Botxí fora del vòrtex, mentre que
els motors encara més poderosos del Botxí
estaven arrossegant a Scorza i a la seva tripulació cada vegada més i més prop
de la barcassa.
Com a resultat, les dues naus, connectades mitjançant un
pesat cable d'arrossegament magnètic, s'acostaven ràpidament la una a l'altra.
Scorza va arrufar les celles.
—Així que —va dir a ningú en particular—, en això hem
arribat.
—Germans! —va cridar el capità weequay—. Preparin-se per a
l'abordatge!
Al seu voltant, la seva viciosa i despietada tripulació de
lladres i assassins va treure les seves armes.
I, per descomptat, va ser exactament en aquest moment quan
els Gray Gundarks van atacar.
CAPÍTOL —15—
La banda de motoristes en els seus speeders va envoltar els
dos navilis més grans; disparaven amb els seus blàsters a tota velocitat. Dos
d'ells, un parell de rodians de pell blau-verdosa que vestien armilles de cuir
amb pues, van començar a grimpar d'una banda de la barcassa del Corsari. Un
tercer, un hassk gran i pelut que carregava dues destrals, va enganxar l’esquif
amb un cable d'amarratge.
Scorza va cridar ple d'ira, gairebé ofegant el soroll que
feia la tempesta. El capità weequay va agafar la seva confiable vibropica i,
amb una mirada sanguinària en els seus ulls enfonsats i grocs, va saltar de
l’esquif a la gran barcassa, amb la intenció de confrontar al seu vell
arxienemic cara a cara.
CAPÍTOL —16—
Mentrestant, el reptador de les sorres de l’ortolà seguia
avançant, lent, però amb pas ferm. Un-Ull va deixar anar una riallada mentre
observava com es desenvolupava la batalla des de les seves pantalles de
visualització, en el més profund del casc del seu reptador totalment blindat.
Tot allò era un caos; li quedava clar que tots els involucrats en la batalla
aviat moririen en la tempesta que s'aproximava.
El reptador va seguir solcant el desert. Gairebé no li
afectava la turbulenta i despietada tempesta que assotava fora. Mentre tots els
altres es barallaven, l’ortolà tenia el seu ull en el premi, el qual no estava
molt lluny. La tempesta i la batalla mantenien a tots els altres pirates, en totes
les altres naus, massa ocupats com per buscar el tresor. Si la seva sort seguia
així, el tresor seria tot seu. Un-Ull es va estirar, inhalant el fred aire
recondicionat del reptador. Aquest dia en veritat estava resultant perfecte.
De sobte, el reptador va ser empassat sencer per un cuc de
sorra gegant; l’ortolà d'un sol ull va desaparèixer del camp de batalla, sense
que ningú sabés alguna vegada que va estar present.
Després de tot, el dia va resultar no ser tan perfecte per a
Un-Ull.
CAPÍTOL —17—
Quiggold va esquivar la llarga fulla d'un motorista rodià,
mentre Squeaky fumia una puntada a un altre per la barana.
El gabdorin va treure el cap per la riba. Era difícil
destriar entre les ones de sorra que xocaven i el caos de la batalla, però semblava
que més pirates els envaïen. Molts més.
Clar que sí, què més?,
va pensar.
Just llavors, un guèiser de lava que es trobava al costat de
la barcassa va fer erupció; de sobte, tot s'estava incendiant, incloent a la
major part dels Gray Gundarks i la tripulació weequay.
Això només va portar al fet que més atacants comencessin a
pujar a la coberta del Botxí, la qual
ara cremava i es fonia al mateix temps.
—Encara millor —va murmurar Quiggold, sense el més mínim
rastre de sinceritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada