CAPÍTOL 14
Rey finalment va deixar de córrer en les profunditats del
bosc. No entenia per què havia corregut per tant temps; simplement va sentir la
necessitat. Ara l'única cosa que sentia era cansament.
Anunciant-se amb una xiuletada, BB-8 va rodar cap a ella,
qui va parpellejar. Una altra vegada estava tenint visions? O realment l'havia
seguit fins aquí?
L’astromecànic va xiular una pregunta: volia saber cap a on
tenien la intenció d'anar. Tenien? Que haguessin viatjat junts en el passat no
significava que també ho farien en el futur. Finn l'hi havia deixat molt clar a
ella.
Però, malgrat les súpliques de la Rey, el petit droide es va
refusar a abandonar-la. Ell aniria on ella fora, cap a Jakku i de retorn si
això era el que volia.
—No. Necessites tornar amb ells —li va dir—. Ets important,
molt més que jo. Ells t'ajudaran a completar la teva missió millor del que jo
ho hagués fet.
El cel va retrunyir. A través d'un forat entre les copes
dels arbres, es va adonar que un esquadró de naus de guerra anava en direcció
al castell de la Maz. La insígnia d'un cercle dentat a l'interior d'un quadrat
vermell adornava totes les naus.
La Primera Ordre els hi havia trobat. Rey va córrer cap al
castell, no podia abandonar a Han Solo o a Chewbacca davant un escamot
d'afusellament de la Primera Ordre. Han Solo li havia ofert un treball: formar
part de la seva tripulació. Ella havia de demostrar-li que tenia raó en confiar
en la seva lleialtat.
En sortir pel cim d'un pujol que tenia vista al castell es
va adonar que era massa tard: els caces TIE volaven amb rutes precises al
voltant de la fortalesa, atacant-la amb canons làser. Soldats d'assalt van
saltar fora dels transports per assegurar-se que no quedés res viu i
disparar-li a tot allò que encara es mogués.
Rey va córrer sobre de la vora del bosc per veure si podia
entrar d'amagat per la part posterior del castell, però no va poder fer-ho a
causa d'una nau que s'acostava a terra ferma. De la trapa va desembarcar una
figura coberta amb una capa i una màscara metàl·lica. Era la mateixa figura a
la qual havia observat en la visió que va tenir en la part subterrània del
castell.
Els trets blàster sonaven pertot arreu, incendiant els
arbres que l'envoltaven. Una tropa de soldats d'assalt la va veure. Ella es va
amagar darrere d'un arbre i va contestar el foc amb la seva pistola, o almenys
això va creure. No va ser fins que va llevar el fiador del blàster que va
sortir quelcom més que un simple clic,
clic. En la primera ronda de trets
reals va fer bé el seu treball, eliminant a dos soldats i forçant a la tropa a
retirar-se.
Rey es va replegar en la mala herba per protegir-se millor.
—Mantingues-te en moviment i fora de la vista —li va dir al
preocupat BB-8—. Jo m'encarrego d'ells.
El droide aquesta vegada sí va complir amb les ordres d'ella
i es va apressar a endinsar-se en el bosc. Rey va caminar a pas lent, amb el
blàster preparat.
Sense cap advertiment o so, l'home de la màscara va
aparèixer en la foscor del bosc. Com havia aconseguit arribar fins a ella?
Difícilment Rey va poder endevinar-ho, però sí podia conèixer el seu propòsit.
Ell va encendre la llarga línia de llum vermella del seu sabre; dues llengües
de foc làser, perpendiculars a l'empunyadura, conformaven una creu encesa que
podria representar un perill per a la mà d'aquell que ho usés, tret que tingués
un perfecte domini de l'arma.
Rey va disparar el seu blàster. El sabre de llum es va alçar
i va rebutjar cada tret que ella feia. Rey va seguir prement el gallet, no hi
havia res més que pogués fer. Ell va desviar els rajos i després va estendre el
palmell de la seva mà cap a ella.
Totes les extremitats de la Rey s’enramparen. No hi havia
una part del seu cos que pogués moure's: ni les cames, ni els braços, ni els
dits. Fins i tot li costava treball respirar.
L'home va caminar cap a ella. La seva veu, filtrada a través
de la màscara, es va burlar:
—Tu em vas a matar?, què no saps res sobre mi?
La llengua de la Rey sí podia moure's.
—Per què no hauria de matar-te? Sé sobre la Primera Ordre.
Ell va caminar al voltant d'ella.
—Estàs espantada, però jo sóc el que hauria d'estar-ho. Tu
vas disparar primer. Tu vas parlar de l'Ordre com si fos brutal. No obstant
això, jo vaig ser el que es va veure obligat a defensar-me de tu. —Ell es va
acostar encara més, aixecant el sabre de llum per clavar l'ardent resplendor en
la pell de la Rey—. Alguna cosa, hi ha alguna cosa. —La va mirar a través del
seu visor—. Qui ets?
Encara que podia moure la llengua i els llavis, Rey no ho va
fer. No li diria res.
L'home emmascarat va desactivar el seu sabre de llum i el va
penjar en el seu cinturó. La seva mà enguantada li va fregar la templa i les
galtes. Ella va desviar els ulls per no haver de mirar-lo, però encara podia
sentir-lo, la seva presència estimulava la seva ment. Uns circells
fantasmagòrics lliscaven per la seva ment; records de la seva joventut
brillaven com la informació en una pantalla de lectures. Ell es va sentir
decebut.
—Llavors és cert? Després de tot, no tens res d'especial?
Solament ets una ferrovellera de Jakku?
Rey va serrar els llavis; els circells seguien fent de les
seves en la seva ment i van començar a cavar profundament, com si les seves
puntes fossin bisturís. Mentre més intentava retrocedir, més esmolats es
tornaven els circells.
Es van embullar al voltant d'un record de Finn que guardava
en la seva ment.
—Vas conèixer al traïdor que solia servir-me. Fins i tot vas
començar a tenir-li afecte.
Ella es va resistir, intentant pensar en qualsevol altra
cosa, en qualsevol altra persona. Llavors, es va adonar que havia permès a Ren
l'accés que necessitava.
—Has vist el mapa!
Els circells fantasmagòrics que s'enterraven en els seus
records com unes urpes finalment van destrossar la seva ment. Afortunadament,
va quedar inconscient.
***
Quan van arribar a nivell de terra, Maz li va donar a Finn
una senzilla ordre.
—Troba a la noia i al droide.
Finn va mirar els enderrocs que els envoltaven. Havia perdut
el seu blàster en escapar del castell.
—Necessito una arma.
Maz va subjectar el canell d’en Finn.
—Tens una.
Ell va activar el sabre, que titil·lava a la seva mà i
pesava molt poc. Quan el va agitar en l'aire, ho va sentir com una extensió del
seu braç, una extensió mortífera.
El raig blau brillant també va alertar a l'esquadró enemic.
Els soldats d'assalt van començar a disparar-li.
Han i Chewbacca es van tirar al terra per cobrir-se i
respondre al foc. Tres soldats d'assalt van aparèixer per darrere, apuntant al
duo desprevingut. Finn va fer l'única cosa que se li va ocórrer per salvar en
aquest parell: es va abalançar cap als soldats.
Aquests van quedar tan atònits com Finn quan el sabre va
travessar la seva armadura, pell i ossos. En aquests dos els va tallar
immediatament, el tercer va deixar anar el seu rifle i brandà una arma curta de
la seva propietat, un bastó de control per a baralles que resplendia amb
electricitat de color blau. Finn se li va abalançar, però el soldat es va
ajupir i el va empènyer cap enrere, tirant-lo. El soldat va aixecar el bastó
per acabar amb Finn, però un tret blàster el va matar primer.
El tirador no era un altre que Han Solo. El vell
contrabandista i el wookiee van córrer cap a Finn.
—Estàs bé? —va preguntar Han, donant-li una mà per
aixecar-ho.
Finn va recollir el sabre de llum, que es va retreure quan va
caure.
—Sí, estic bé, és clar. Gràcies.
Per quant temps més romandria així era la veritable
pregunta. Els reforços dels soldats d'assalt van arribar i els van envoltar,
superant-los en nombre, eren més de tres per cadascun d'ells.
—Deixin anar les armes... ara! —va cridar el soldat.
Han i Chewbacca van fer el que els van ordenar. Finn va
deixar anar el sabre de llum amb recel. Un soldat es va acostar a l'arma i la
va recollir.
Els seus dos companys van murmurar i grunyiren sobre què fer
després. Però, quan un altre esquadró es va acostar, ja no va haver-hi res a
fer. Ara eren presoners de la Primera Ordre i probablement mai més tornarien a
veure les estrelles.
Finn li va fer un últim cop d'ull al cel per veure la
lluentor dels estels damunt d'ell.
Però no eren estels, eren Ales-X.
Un esquadró va baixar en picat cap a la superfície del llac,
els seus canons li disparaven a qualsevol nau de la Primera Ordre que se li
posés davant. La majoria dels caces TIE estaven estacionats al voltant dels
enderrocs del castell i no s'esperaven un atac sorpresa. Els caces TIE es van
convertir en allò en el que havien convertit el castell: ruïnes fumejants.
—És la Resistència! —va celebrar Han.
Tots, incloent capturadors i presos, van fugir a buscar
refugi. Les armadures blanques es van convertir en blancs fàcils pels Ales-X.
Els soldats d'assalt van caure en nombroses quantitats.
Finn va aconseguir agafar un rifle tirat però va decidir no
utilitzar-ho. Volia l'arma que Maz li havia donat, així que va recuperar el
sabre de llum d'un soldat d'assalt caigut.
L’Ala-X capdavanter, blanc amb ratlles taronges, va girar
bruscament per metrallar als soldats d'assalt i caces TIE restants.
—Quin gran pilot! —es va dir Finn.
Finn va entreveure a una figura sortint del bosc cap a la
nau que l'esperava. Portava una capa i una màscara, i semblava que no li
preocupaven aquells soldats d'assalt que morien al seu voltant.
Kylo Ren.
Ell portava en els braços a una dona jove i pàl·lida.
—Rey!
Finn va córrer cap a la nau. El foc enemic va acabar amb tot
el que l’envoltava.
—No, no, no. Rey... Rey!
Els seus crits es van perdre després de l'esclat de
l'enlairament. La nau de la Primera Ordre i altres naus sense danys van sortir
disparades cap a l'atmosfera.
Finn va tornar al castell, intentant contenir les llàgrimes,
i va trobar al Han.
—Se l’han emportat —va exclamar Finn—. Ho vas veure? S’ha
anat, Rey s’ha anat!
Han va empènyer a Finn.
—Surt del meu camí.
Finn es va detenir, aclaparat. Uns quants metres més lluny,
va escoltar a Maz parlant-li suaument a BB-8.
—Sí, ara ells tenen a la Rey —li va dir, i el droide va
xiular—. Ho sé, però no podem perdre l'esperança. Comparteix el que tens amb la
teva gent, et necessiten.
El droide va rodar obedientment. Maz va caminar cap a Finn.
—Sembla que tinc molt per recollir, no? —Ella el va mirar a
través de les seves lents i va somriure—. Oh, uau!
—Què? —va preguntar Finn.
—Ara veig una cosa més —va assegurar—. Ara veig els ulls
d'un guerrer.
***
El seu fill havia format part de l'atac. El fill d'ells.
El seu cor estava a la vora de trencar-se, Han estava parat
enmig de les restes de la batalla i, de sobte, va mirar a una dona a la qual no
havia vist en molt temps. Ella va descendir d'una nau de la Resistència que va
aterrar prop del castell. L'uniforme senzill que portava no s'assemblava en res
a les vestimentes reials que tenia quan ell la va mirar per primera vegada en
un passadís de l'Estrella de la Mort,
dècades enrere. El seu cabell castany havia encanudit i, encara que seguia
trenant-lo, ja no tenia la subtilesa de la seva joventut.
Ella va caminar cap al Han; no havia perdut el seu majestuós
caminar. El seu androide de protocol, que alguna vegada va ser daurat, ara era
d'un color bronze desgastat, excepte per un braç vermell que li havia estat
trasplantat; xerrotejava al seu costat. La seva denominació oficial era C-3PO,
encara que Han tenia molts sobrenoms per a ell. La història es va encarregar
d'atorgar-li a aquesta dona molts noms i títols, des de Princesa d’Alderaan a
líder de la Resistència, però per a Han aquesta dona era simplement Leia, la
seva esposa.
BB-8 es va allunyar amb C-3PO per a una reunió informativa
entre droides. En Han va saber després que C-3PO havia estat qui va descobrir
la seva ubicació a Takodana. Un simple droide servent de la Federació Galàctica
que treballava amb la Maz, i que a més formava part de la xarxa d'espionatge de
la Resistència va transmetre a C-3PO que BB-8 es trobava aquí. Això significava
que Han li devia la vida a la vella llauna daurada, encara que mai ho admetria.
Una vegada que els droides es van anar, marit i dona van
compartir un moment junts, a soles.
—Vas canviar el teu pentinat —li va dir Han.
Ella va observar el seu abillament.
—És la mateixa caçadora.
—No. És una de nova.
Aquest moment de tranquil·litat va ser efímer.
Donant grans gambades, Chewbacca va aparèixer amb un eufòric
rugit i va embolicar a la Leia entre els seus braços. Els seus grunyits i udols
la van fer somriure. Content, el wookiee va pujar a la nau.
Els dos van seguir l'exemple del wookiee i es van abraçar.
Han difícilment podia recordar l'última vegada que va tenir a la Leia tan a
prop. Ell l'estranyava i va odiar haver d'interrompre aquest moment amb
notícies sobre el seu fill.
—El vaig veure —li va dir Han—. Ell va estar aquí.
La Leia va tancar els ulls, però no es va sorprendre;
semblava que ja ho sabia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada