IX
—És suficient! —Grunyí Bala-tik, dirigint-se als seus
homes—. Canvi de plans! Matin-los i capturin al droide!
Van desenfundar les armes. Han i Chewbacca van mirar
nerviosament al voltant, però no hi havia cap lloc per córrer o amagar-se en
aquest passadís de parets llises. Han va tancar els ulls.
Llavors, va aparèixer una cosa monstruosa darrere dels Guavians;
era tan gran que amb prou feines cabia en els corredors del transport. Uns
tentacles es van estirar per atrapar a dos de la colla, que van cridar mentre
els aixafaven el tors. Els qui encara podien fer-ho, es van donar la volta i,
xisclant, van disparar ràfegues en direcció del seu atacant. Les que van donar
en el blanc amb prou feines van immutar al rathtar. Sàviament, Bala-Tik i els
supervivents es van dispersar.
Han va obrir un ull i va girar-se. Esperava que els fallits
trets dels Guavians fossin substituïts per ràfegues similars dels kanjiklub. No
obstant això, un altre rathtar va aparèixer darrere d'ells i, rugint de manera
ensordidora, es va entretenir destrossant als alienígenes. Chewbacca va deixar
escapar una sèrie de rugits entretallats.
—No em diguis! —va cridar Han—. Som-hi! —Junts van córrer
per un passadís lateral. Mai ho haurien aconseguit sota la vigilància de les
dues bandes, però en aquell moment totes les armes i els ulls dels supervivents
estaven ocupats.
Mentre alguns dels trets mal dirigits anaven a donar a la
càmera de servei, obrint forats en el metall i amenaçant amb impossibilitar
l'avanç pel terra sobreescalfat, Finn i Rey es van arrossegar per salvar les
seves vides.
—Això va ser un error! —udolà Finn, tractant d'ignorar el
dolor a les seves mans i genolls.
—Enorme! —va admetre Rey.
Per damunt, en Han gairebé xoca amb un dels Guavians. Aquest
anava fugint i disparant-li infructuosament al monstre i no va veure a Han i a
Chewie, encara que sí es va trobar amb el puny d’en Han. Trontollant-se, va
tractar d'aixecar la seva arma per enfrontar la nova amenaça, només per ser
enviat volant pels forts braços del wookiee cap al rathtar. Un tentacle va
atrapar al desafortunat membre de la colla abans que pogués xocar amb el terra.
—Una altra direcció —va dir abruptament Han. Chewie grunyí i
BB-8 va xiular frenèticament. Van arribar immediatament a un acord en tres
idiomes diferents i van prendre un passadís en el qual, almenys de moment, no
hi havia Guavians, kanjis ni rathtars.
***
En un altre lloc, Razoo Qin-Fee es va creuar amb un parell
de Guavians que corrien en la direcció oposada. La pressa amb què anaven li va
fer dubtar i detenir-se, la qual cosa li va permetre veure que un col·lega
kanjiklub venia cap a ell, just abans que un tentacle sorgís de darrere
d'aquest individu, l’agafés i se l’emportés. Considerant que els Guavians amb
els quals s'hi havia trobat tindrien més possibilitats de sobreviure, Razoo es
va donar la volta i va desfer camí, la qual cosa li va fer trobar-se amb dos
membres supervivents del seu propi grup; després d'una breu discussió, van
decidir evitar tots dos extrems del passadís, així doncs, van prendre un altre
passadís... on estava el tercer rathtar, que va agafar al parell que acabava
d'aconsellar a Razoo. Ell li va disparar a la criatura, una altra vegada sense
majors resultats, i va arrencar a córrer.
Aquesta és una nau
enorme, va pensar. Havia d'haver-hi un lloc al que els rathtars fugitius no
poguessin arribar. D'altra banda, si aquests s'interposaven entre ell i la seva
nau, corria el risc de no escapar amb vida. Aquells carnívors actuarien en
conjunt, com una rajada, i els caçarien a ell i a tots els seus companys.
Aquesta era una de les característiques dels rathtars: encara que semblaven
màquines de menjar amb petits cervells, realment eren molt bons per treballar
en equip. I ràpids. Resultava difícil creure que unes bèsties tan grans es
moguessin tan ràpid.
No; moriria amb seguretat, tret que trobés la manera
d'envoltar-los i tornar on la seva nau estava atracada. Razoo va córrer, amb
por al que pogués trobar en la següent cantonada o en el següent corredor; el
seu únic consol era pensar que aquell mentider i menyspreable Han Solo sofriria
la mateixa fi, i en les gargamelles de la seva pròpia càrrega.
Era un petit consol, però en la seva actual i calamitosa
situació, es va aferrar a ell.
***
Finn va obrir amb vacil·lació una escotilla i va mirar pel
passadís il·luminat amb llums intenses. Res. Es va tornar i va mirar cap a
l'altra direcció. Res. No hi havia kanjiklubs xiuxiuejant maliciosament ni
Guavians armats però, sobretot, no estaven els bavejants rathtars. Va sortir,
li va tendir una mà a Rey i va exclamar:
—El Falcó està per
aquí!
Ella va vacil·lar.
—Estàs segur?
—No! Però no podem quedar-nos aquí a esperar als
kanjiklubbers i als Guavians, hem d'intentar alguna cosa.
Li va alegrar que Rey li seguís el pas amb tanta facilitat,
però no li va sorprendre. Guanyar-se la vida com a ferrovellera a Jakku
garantia una condició física almenys tan bona com la d'un soldat d'assalt.
—Aquests rathtars... —va dir ella—. Quin aspecte tenen?
En girar la cantonada es van detenir en sec en veure als
membres supervivents de les colles lluitant amb la criatura en qüestió. Era
enorme i rodona, coberta d'esferes taronges sensibles a la llum, i composta en
la seva major part per tentacles i dents. Rey va ofegar un crit portant-se una
mà a la boca, fascinada i horroritzada alhora per l'espectacle.
—Aquest aspecte! —Finn es va estirar i la va prendre del
braç, sense importar-li si ella objectava o no. Van tornar per on havien
arribat, van tombar en una altra cantonada, només que aquesta vegada no es van
detenir a temps.
Un tentacle va envoltar a Finn per la cintura i, amb una
velocitat sorprenent per a alguna cosa tan gran, el rathtar va fugir
emportant-se amb ell al soldat, que no parava de cridar.
—FINN!
La criatura era molt gran i ràpida, però Rey la va perseguir
de totes maneres.
Finn lluitava desesperadament per alliberar-se, però es va
adonar que bé podia estar lluitant amb un cable d'acer. Ni cops ni puntades
produïen el menor efecte en la criatura. Fins i tot va tractar de mossegar-la,
però la carn dura i elàstica va resultar impenetrable. En aquest moment hauria
donat el que fos per un blàster, malgrat que els trets de les armes petites no
havien estat de gran ajuda contra els monstres.
—Finn!
Rey no només el va perdre de vista, sinó que el rathtar se’l
va emportar tan lluny que ja ni tan sols va escoltar els seus crits. Era un
exercici inútil de totes maneres; suposant que els atrapés, el rathtar tenia
tentacles més que suficients per atrapar a Rey sense deixar anar a Finn. No
obstant això, ella va seguir corrent, atenta per si trobava alguna cosa que
pogués ser d'utilitat.
SALA DE CONTROL DE LA PLATAFORMA AUXILIAR
Ja havia deixat enrere aquella porta, quan va comprendre el
ple significat d'aquestes paraules. Es va detenir, va córrer de retorn i va
empènyer amb el palmell obert el panell d'accés. Per un terrible moment res va
passar, i va tenir por que el sistema estigués caigut; llavors, la porta es va
lliscar cap a un costat, deixant-la entrar.
Rey va fer cas omís dels nombrosos panells d'instrumentació,
i es va dirigir cap a un grup de monitors: el sistema funcionava íntegrament.
Es veia clarament la càrrega immòbil, els locals d'emmagatzematge buits, el Falcó Mil·lenari, les naus dels Guavians
i dels kanjiklub, i a Finn, que era arrossegat pel rathtar al llarg d'un
passadís principal cap a una intersecció buida.
Amb una mà sobre el control apropiat, Rey es va inclinar cap
al monitor, observant, esperant, desitjant que respongués més ràpid que la
porta per la qual havia entrat en aquesta sala de control. Espera, es va dir; sabia que si malgastava aquella l'oportunitat,
tal vegada no aconseguiria una altra, o almenys no una altra en la qual pogués
recuperar a Finn en una sola peça.
El rathtar va reduir la velocitat i va revisar els dos
corredors transversals. Amb raó són tan
perillosos, va pensar Rey sense apartar la vista del monitor. Quan la
criatura es va assegurar que no hi havia risc, va començar a avançar de nou,
arrossegant al cada vegada més afeblit Finn.
La mà de la Rey va caure sobre el control. Un indicador va
canviar de verd a vermell. En el monitor, una porta blindada va descendir a una
velocitat satisfactòria. El rathtar va reaccionar gairebé immediatament... però
no prou com per evitar que la porta d'emergència li amputés un dels seus
tentacles. Tal com Rey ho havia planejat, era el tentacle que sostenia a Finn.
El rathtar va proferir un horrible xiscle de fúria i dolor,
però Rey no va parar esment; estava mirant a Finn qui, atordit, es va posar
dempeus i va començar a forcejar per alliberar-se del membre amputat.
Estupefacte per la seva inesperada fugida, finalment va
aconseguir deixar-se anar al moment en què Rey va arribar.
—No et va atrapar —va dir innecessàriament—. A mi sí! —Es va
donar la volta—. Però hi havia una porta blindada, es va tancar al moment
just...
—Quina sort —va agregar ella—. Cap a on vas dir que estava
el Falcó?
Per un moment la va mirar amb incertesa; tenia la sensació
de què hi havia alguna cosa que no li estava dient. No obstant això, no hi
havia temps per a preguntes. Finn va apuntar amb el dit.
—Per allà... espero.
***
En un altre passadís, Bala-Tik estava parlant amb un dels supervivents
de la seva colla.
—Aquesta cosa es va emportar a dos dels meus homes. —En
aquest instant va aparèixer un tentacle que va embolicar a un altre dels seus
socis—. Tres dels meus homes —es va corregir.
Si no feien alguna
cosa aviat, va pensar, cap d'ells
sortiria amb vida d'aquell maleït transport. Mentre fugia, disparant cap
enrere, es va preguntar com se les hi hauria manegat Solo per aconseguir allò.
La captura d'un rathtar era considerada gairebé impossible. Atrapar tres i
pujar-los a una nau vius i en bones condicions anava més enllà del creïble.
Probablement, va
pensar el desesperat Bala-Tik mentre feia un altre tret ineficaç, Solo els
havia atordit amb el seu verborrea.
***
L'objecte de les malediccions del guavià s'havia protegit
juntament amb Chewbacca i BB-8 en l'altre extrem del corredor principal de
càrrega. Diversos membres d'ambdues colles havien anat darrere d'ells,
demostrant una determinació inesperada enfront del caos creat pels rathtars.
Els seus incessants trets havien impedit que humà, wookiee i droide creuessin
la plena de gom a gom plataforma per arribar a la nau en forma de disc que els
esperava en l'altre costat.
Aquests nois realment
volen els seus diners de tornada, va pensar Han mentre ell i Chewbacca
responien al foc amb les armes que havien deixat anar els Guavians i kanjis
mastegats pels rathtar.
Després d'haver arribat tan lluny, no s'anava a donar per
vençut. Passant sigil·losament per darrere del wookiee, va assenyalar amb un
gest a l'altre costat de la plataforma.
—Jo m'encarrego de la porta. Cobreix-nos.
Chewbacca va assentir amb un grunyit i va deixar anar una
andanada feroç mentre Han, també disparant, es va precipitar a través de
l'espai obert cap al Falcó. BB-8
anava amb ell; hàbilment es va col·locar de manera que l'humà el cobrís dels
trets dels intrusos. Una vegada de tornada en la seva nau, Han va activar el
portal mitjançant els controls d'emergència externs. Per primera vegada en molt
temps va sentir una mica d'alleujament, mentre la rampa baixava sense problemes.
Es va voltejar i va cridar cap a l'extrem del corredor.
—Chewie, estem dins! Anem!
El wookiee va deixar escapar un bram a manera de resposta a
la crida d’en Han i de desafiament als enemics restants. Girà i va córrer cap a
la nau, però un tret d'un dels Guavians va encertar la part posterior de la
seva espatlla i l'impacte el va derrocar sobre la coberta.
Maleint entre dents, Han va deixar a BB-8 enrere i es va
precipitar cap a on estava el seu copilot ferit, disparant mentre corria. D'un
tret precís va eliminar al guavià que li havia disparat a Chewbacca.
—Aixeca't! Chewie, aixeca't! —Han va haver de dividir la
seva atenció entre el wookiee ferit i els membres de les colles que estaven
tractant de sortir del passadís oposat. Va posar un braç sota el wookiee i va
emprar tota la seva força. Era com tractar d'aixecar una muntanya. Una muntanya
gran, pesada, peluda, pudent i sagnant. Una que no pensaria abandonar, tal com
no abandonaria la seva nau o a ell mateix.
Si les colles haguessin sortit il·leses, ell i Chewbacca mai
haguessin pogut tornar al Falcó.
Haurien hagut massa armes, massa trets que evitar. Però el nombre i la
capacitat dels intrusos s'havien reduït dràsticament. El tret que havia ferit
al wookiee realment havia estat tan fortuït com els altres.
Amb ajuda d’en Han, Chewie va pujar trontollant-se per la
rampa. En aquest moment, l'últim que esperaven sentir era una veu coneguda i
amigable.
—Han!
Rey i Finn havien aconseguit travessar la coberta per
arribar al Falcó, esquivant els ja
molt disminuïts trets dels supervivents de les colles i mantenint-se ocults.
Mentre Han i Chewie pujaven per la rampa, Han va donar ordres.
—Tu tanca l’escotilla darrere de nosaltres! —li va indicar a
Rey, qui va assentir amb el cap—. Tu cuida a Chewbacca! —li va dir a Finn.
Alliberant-se de la seva càrrega, Han va empènyer al copilot ferit en direcció
de Finn i va córrer per la rampa.
Finn gairebé cau sota el pes del wookiee. Valentament, va
fer tot el possible per mantenir-ho dempeus mentre tots dos pujaven trontollant-se
per la rampa.
—I com faig això? —li va preguntar el soldat al pilot en va.
Han no va respondre.
Chewbacca, per la seva banda, gemegava, cridava i proferia
suggeriments. I encara que no entenia cap, Finn es mostrava disposat i assentia
a cadascuna d'ells.
—Clar... Per descomptat... Ho faré... No hi ha problema
—Finn feia ganyotes cada vegada que el wookiee ensopegava i emprava fins a
l'últim esforç per no caure amb ell.
Si cau sobre mi,
va assumir amb preocupació, tot haurà
acabat.
Per fortuna, van aconseguir arribar al compartiment mèdic.
Finn va ajudar a Chewbacca a acomodar-se en el buit embuatat que servia de llit
i va començar a rebuscar en les caixes d'equip mèdic que formaven una línia en
el terra. Això era una cosa que sabia fer, i se sentia molt menys desorientat
que quan havia tractat d'ajudar a la Rey. Tot soldat d'assalt aprenia a guarir
ferides de batalla. Amb sort, la lesió en l'espatlla del wookiee no presentaria
cap peculiaritat.
En la cabina, Han va activar un control darrere l'altre fins
que el Falcó va començar a funcionar
de nou. Amb cada indicador que es prenia en verd, l'ànima li tornava una mica
al cos. Es va sobresaltar quan Rey va arribar a la cabina i, sense esperar
invitació, es va col·locar en el seient de Chewbacca.
—Ei, què estàs fent? —Va assenyalar amb un gest la sala
d'estar—. Els passatgers viatgen allà.
Els dits de la Rey es lliscaven sobre els controls de la
consola. Sense girar-se a mirar, li va dir:
—Unkar, l'últim tipus que va tenir la teva nau, va
instal·lar també una bomba de combustible. Si no la preparem, no anirem enlloc.
—Va voltejar-se i el va veure amb mirada compassiva.
—Odio aquest paio —va remugar Han—. Ni tan sols el conec i
l’odio.
—No et molestis —va continuar Rey, mentre seguia activant la
instrumentació en el seu costat de la cabina—, jo l’odiaré per tu. Però tu
necessites un copilot.
Han va arrufar les celles.
—Ja en tinc un. Està allà enrere. —Alçant la veu, va cridar
cap al saló—. Veritat? Tinc un copilot? —Un crit de dolor va respondre la seva
pregunta.
—Vinga, Chewie, és només una ferida superficial! —li va dir
Finn al wookiee. Aquesta observació va provocar més bram, considerablement més
estressats i que ja ratllaven en la fúria.
—Molt bé! —va cridar Han—. Porta't bé! —Les mans d’en Han
van volar sobre els controls—. La bomba de combustible està preparada. Vigila
la propulsió del teu costat: anem a saltar a la velocitat de la llum.
Rey sabia molt sobre naus, sobretot tipus d'embarcacions,
però mai havia sabut d'una maniobra com la qual Han acabava de proposar.
—Des de l'interior de l'hangar? És això possible?
Han estava totalment concentrat en la instrumentació. En
aquell moment estava en completa harmonia amb el Falcó.
—Mai em faig aquesta pregunta abans de fer el que em
proposo.
El debat sobre la viabilitat de passar del repòs fins a una
velocitat major que la de la llum es va veure interromput quan alguna cosa
enorme, famolenca i biliosa va caure en la part superior de la nau. En la
cabina es va escoltar un tust pesat que suggeria que alguna cosa estava
avançant cap enllà. Aquesta suposició va quedar confirmada un moment després,
quan una boca gegantina i radial va cobrir gairebé per complet la vista de la
cabina, fent cridar a la Rey. Aquella boca plena de dents pertanyia a un
rathtar, que, en percebre la presència d'éssers vius dins de la nau, va
començar a mastegar per arribar a ells. Dissenyada per resistir impactes
meteòrics d'alta velocitat, la cabina no va sofrir cap dany immediat. No
obstant això, els rathtars són bèsties persistents, i la frustració només el va
portar a redoblar els seus esforços. Com tots els de la seva espècie, les seves
peces dentals eren excepcionalment robustes. De qualsevol manera, Han no tenia
intenció d'esperar per veure si el material del que estava feta la cabina era
més dur que la dentadura del rathtar.
—Així no és com vaig imaginar que seria aquest dia —va
murmurar—. Encén els escuts, en angle.
Rey va manipular els controls.
—Llest. —Li va mirar—. Són uns escuts molt resistents per un
vaixell de càrrega corellià.
—Els corellians els construeixen com m'agraden. —Sota les
seves hàbils mans, els instruments seguien encenent-se—. Per descomptat, he fet
uns pocs ajustos aquí i allà. És possible que no ho creguis, però hi ha algunes
persones per aquí a les quals no els caic bé.
—No imagino per què —va murmurar Rey.
En veure que el Falcó
s'estava encenent, quatre de la trepa es van arriscar a sortir del seu
amagatall per disparar contra la nau. Encara que els seus trets van ser
rebutjats pels escuts del Falcó, les
detonacions van ressonar dins.
Fins a on Han podia veure, tot estava llest, no faltava res
més que intentar-ho. Va cridar cap a la plataforma:
—Subjectin-se allà enrere! Ens anem... de pressa!
Després de donar l'atenció bàsica a la lesió de Chewbacca,
Finn va furgar en les profunditats de la farmaciola que hi havia trobat,
buscant una cosa més forta que un analgèsic bàsic.
—No hi ha problema! —va respondre, conscient que, si s'ha de
jutjar pels esdeveniments donats durant el dia, segurament n’hi hauria algun. Resignat,
va seguir buscant alguna cosa per mitigar el sofriment de Chewbacca, mentre els
escuts de la nau seguien rebent els trets de les armes dels Guavians.
—Au vinga, nena —va murmurar Han—, no em decebis. —Va tirar
del control principal d’hipervelocitat.
Res.
—Què?
Rey es va estirar cap al costat de la consola d’en Han i va
activar un control que ell no havia tocat.
—Compressor —va dir sense més.
Ell li va clavar la mirada però només per un moment; mentre
tirava del control per segona vegada, li va oferir mig somriure.
Un baluern descomunal i ensordidor va inundar l'hangar del
transport quan els motors del Falcó
van cobrar vida. En decidir-se a arremetre contra la nau, els supervivents de
les colles van triar una mala ubicació, directament darrere dels motors; quan
aquests es van encendre, els Guavians van desaparèixer, igual que el passadís
que estava darrere, les parets que l’envoltaven i bastants coses més. En resum,
una quantitat respectable de metall, plasticene i aliatge ceràmic que formaven
part de l'enorme transport es van esfumar en el deixant d'energia que va deixar
el Falcó en la seva partida. Quant al
rathtar, es va descompondre quan el va travessar el Falcó, deixant unes taques delatores.
***
En una altra part de la nau, l'apallissat i furiós Bala-Tik
va quedar atrapat, però fora de perill, darrere de les portes blindades que es
van tancar com a resposta als danys produïts per la fugida poc ortodoxa del Falcó. Sense temps que perdre per
lamentar la pèrdua dels seus homes i equip, es va dedicar a establir contacte
mitjançant el sistema de comunicacions del transport, que encara funcionava.
Atrapada en l'explosió provocada pel Falcó,
la seva nau no estava en condicions de perseguir-lo. Tampoc la de Kanjiklub.
Però era possible que unes altres sí. Si no havia pogut recuperar el que Solo
li devia, quedava la possibilitat d'obtenir una recompensa a canvi
d'informació.
Quan va aconseguir establir comunicació, va parlar en el
micròfon.
—El meu nom és Bala-Tik, sóc un comerciant guavià. La meva
història personal està disponible per qui vulgui investigar-la. La meva
reputació és verificable. Li faig saber que l'individu Han Solo probablement
està en possessió del droide que busca la Primera Ordre i que està, juntament
amb un nombre desconegut d'aliats, a bord de la nau coneguda com el Falcó Mil·lenari, amb destí desconegut.
Reclamo qualsevol recompensa que hagi ofert la Primera Ordre a canvi
d'informació que condueixi a la recuperació d'aquest droide.
Va tancar la comunicació. Ja havia dit tot el que sabia i el
que reclamava. No podia fer res més. Però mentre no tirés a caminar cap a la
seva nau o aconseguís que algú fora a recollir-lo en aquell gegantesc
transport, seguiria atrapat aquí.
Acompanyat d'un nombre
desconegut de rathtars, va recordar nerviosament en sentir un baluern i el
so del metall estripant-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada