CAPÍTOL 2
Un esperit de companyonia envaïa el transport de la Primera
Ordre. Entre tots es donaven palmades en l'esquena. Les armes eren
inspeccionades. Es van intercanviar algunes bromes desenfadades. Per ventura
FN-2000 aconseguiria ser precís en transmetre les dades d'ubicació? Per ventura
FN-2199 es quedaria sense municions en el blàster? Per ventura FN-2003 seria
capaç de seguir-los el pas o es quedaria darrere dels altres? Per ventura
FN-2187 podria romandre amb el casc posat?
FN-2187 es rigué amb els seus camarades, però sabia que
havia de concentrar-se i no deixar que l'eufòria que li generava la missió
ennuvolés la seva preparació. El gest de suport d’FN-2003 li va confirmar que
el seu era un sentiment generalitzat. El transport de la tropa es va estremir
quan va tocar terra. FN-2187 es va mantenir ferm: sòlid, immòbil, preparat. Els
companys de la seva tropa van fer el mateix. Era el seu moment. Era allò pel
que havien entrenat durant anys. Alguna vegada recordarien aquest dia com
l'inici del que seria una llarga i il·lustre carrera en els cossos de soldats
d'assalt.
La trapa es va aixecar. La rampa es va estendre. El visor
del casc d’FN-2187 compensava la foscor de la nit. Seria capaç de mirar als enemics
en potència amb l'infraroig. Però va caldre esperar un moment perquè la pols
que havia aixecat l'aterratge s'assentés i permetés a FN-2187 tenir una vista
completa del camp de batalla.
El llogaret era encara més petit i trist de com havia estat
retratat en les simulacions. Les desgastades carpes i les sorrenques barraques
difícilment semblaven el refugi adequat per als combatents de la Resistència.
Però la tasca d’FN-2187 no consistia a qüestionar als seus superiors, sinó a
seguir-los. La Primera Ordre sempre estava en el correcte.
FN-2003 va colpejar la seva espatlla. FN-2187 el va colpejar
també.
Algú va donar el senyal.
FN-2187 va marxar amb els seus camarades cap a la batalla.
***
Poe va pujar a la cabina de comandament del seu Ala-X i va
encendre els sistemes. Es va sentir culpable d'escapar mentre els soldats
d'assalt de la Primera Ordre atacaven Tuanul, però Lor San Tekka no va deixar
que es quedés; li va dir que la seva missió era massa important. Els riscos
eren alts. El destí de la galàxia sencera depenia que Poe lliurés l'artefacte
que havia rebut de Lor San Tekka.
La galàxia sencera. Tekka no anava amb embuts.
BB-8 es va balancejar cap endavant i cap enrere a la base
per astromecànics, darrere de la cabina de comandament. El droide va començar a
impacientar-se.
—Ja anem, ja anem —li va indicar Poe.
Va activar els repulsors i va començar a treure la nau de
l'aflorament rocós. Un moment després, ja tenia el camí buidat per enlairar-se.
Es va escoltar un agut ping-ping
i, de sobte, la nau es va sacsejar. Poe va agafar la palanca de vol per evitar
que l’Ala-X s'estavellés contra la roca que l’envoltava. Estaven rebent trets
enemics. El seu escàner va mostrar a dos soldats d'assalt acostant-se a la nau,
amb els rifles ben alt.
Els soldats no van estar molt temps dempeus. Poe va disparar
amb el canó làser desplegable del caça, calant foc als soldats i a l'abundant
vegetació veïna.
Més soldats havien d'estar en camí. Poe se n’havia d'anar.
Va descartar tota la revisió prèvia i va arrencar els motors. L’Ala-X
sotraguejà en resposta. Poe va saltar de la cabina de comandament i va revisar
el fuselatge. BB-8 va saltar de la seva base per acostar-se a ell.
El dany era més sever del que Poe imaginava. Dos dels motors
treien fum; havien estat atacats en els punts més febles. Aquells soldats de la
Primera Ordre coneixien els llocs precisos que deixarien inservible un Ala-X.
Poe no abandonaria Jakku en poc temps.
Va recuperar la bossa de pell que Tekka li havia lliurat i
va treure el que guardava: un objecte curiós que semblava un manoll de blocs
platejats de diferents grandàries. Els blocs estaven enganxats els uns amb els
altres, i alguns tenien quadres i rectangles vermells visibles als costats. Per
petit que fora, l'objecte era capaç de preservar el bé que hi havia en la
galàxia.
La grandària no determinava el que veritablement importava.
BB-8 l'hi demostrava tots els dies. Va ser per això que Poe va confiar que el
petit droide mantindria segur el que Tekka li havia lliurat i completaria la
missió en la seva absència. Així que va inserir l'objecte en la ranura frontal
d'informació de BB-8.
—Vés-te’n tan lluny com puguis. Tornaré per tu.
El droide li va xisclar una negativa al seu amo, doncs no
volia partir.
—Vés-te’n! —li va dir Poe, i després va baixar el volum de
la seva veu. Ell apreciava la seva lleial companyia d'una manera que pocs
humans demostraven als astromecànics—. Penso acabar amb tants caps de cubell
com pugui. Tot estarà bé. Tornaré per tu.
BB-8 xiulava objeccions, però no convenceria a Poe.
—Camina! Tot estarà bé —li va repetir.
El petit droide es va allunyar, guardant en la seva memòria
informació vital per a la seguretat de la Resistència: la pista del parador de
Luke Skywalker, l'últim dels Jedi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada