dimarts, 17 de març del 2020

Guia de supervivència de la Rey (i VIII)

Anterior


VIII
ANNEX

Sempre havia pensat que aquesta guia acabaria a les mans d'algú més tractant de sobreviure a Jakku. Però si estàs llegint això, ja saps que les coses van canviar.
Gairebé no sé per on començar, perquè l'últim parell de dies han estat increïbles.

El meu primer cop d'ull de BB-8
Va començar amb aquest droide: un astromecànic, però no del tipus que es troba en el Cementiri. Havia acabat de sopar quan el vaig sentir prop de la casa, xiulant amb totes les seves forces.
Un Teedo l’havia atrapat en una xarxa. Això no em va agradar... això era just al costat de la meva casa, que els teedos saben que no és el seu territori. Havia de mostrar-los que no anava a tolerar-ho, o sinó aviat tindria el mateix problema amb cada teedo de Jakku.
Li vaig cridar al teedo i vaig alliberar al droide de la xarxa. Em preguntava si el teedo intentaria electrocutar-me amb el seu bastó, però es va donar per vençut i es va allunyar muntant en el seu cargobèstia.
El droide va dir que el seu nom era BB-8. Tenia l'antena doblegada així que no podia contactar amb qualsevol que havia estat i tornar onsevulla d’on hagués vingut. Va intentar explicar-m'ho, però la meva llengua droide no és perfecta, així que no vaig poder comprendre el que estava dient.
Em vaig adonar que BB-8 valdria un munt de racions, però no suportava la idea de lliurar-ho al Blobfish. Algú l’havia d'estar buscant, i alguna cosa em deia que era important que fos trobat... i per la gent correcta.
Si jo hagués pogut arreglar-li l'antena ho hauria fet, i llavors tot hauria estat diferent. Com no vaig poder, li vaig dir que podia passar la nit a la meva casa, i després aniríem a Niïma al matí. Vaig pensar que allà podria aconseguir un viatge.
Quan em vaig despertar vaig pensar que tot havia estat un somni... com els planetes verds que només puc veure quan dormo. Però era real. Vaig portar a BB-8 a Niïma i li vaig dir que li demanés un viatge al comerciant de la Badia 3. Però no volia anar-se’n... em va dir que estava esperant a algú.
Això em va afectar una mica, ho admeto.
No sabia què fer, així que li vaig portar al Blobfish les coses que havia reparat la nit anterior. Quan Unkar va veure al droide, va posar una mirada boja en els seus ulls. Abans que m'adonés, m'estava oferint seixanta porcions per ell.
El Blobfish
No estic orgullosa del que vaig fer a continuació, però mira-ho des de la meva perspectiva. Pots menjar per un mes amb seixanta porcions... més si pots estirar-les. I si seguia trobant bones coses en el Cementiri, podia mantenir aquestes racions en reserva... o vendre-les per crèdits.
Els crèdits significarien la llibertat del Blobfish.
Vaig demanar cent porcions i Unkar va acceptar immediatament. Així em vaig adonar que m'havia equivocat.
Li vaig dir que el droide no estava a la venda. Això el va fer enutjar. Després li vaig dir que les condicions havien canviat. Perquè quantes vegades havia dit el mateix el Blobfish quan va decidir tirar-se enrere d'un tracte?
Però aquest va ser un error més gran. Perquè ara Unkar estava enutjat... bastant enutjat com per oblidar que jo sóc la seva millor ferrovellera.
Hi ha un carronyer a Niïma anomenat Crusher Roodown. Durant anys va ser un dels millors ferrovellers del Blobfish, però es va enredar en una disputa amb el Blobfish, i Unkar va enviar als seus pinxos a tallar els braços de Crusher.
Ara Crusher fa treballs ocasionals per mitges racions, que és com sé que el Blobfish es penedeix del que va fer... d'una altra manera hauria fet matar a Crusher. Però que Unkar se senti malament no és de cap ajuda per a Crusher. Ha de conformar-se amb braços mecànics de segona mà i mai tornarà a rescatar res.
 CRUSHER
De l'única cosa que es parlava a Niïma era sobre un atac a Tuanul, una de les Viles Sagrades, a l'altre costat del Congost Kelvin. Suposadament els soldats d'assalt de la Primera Ordre van incinerar el lloc, mentre buscaven alguna cosa.
No em va portar molt temps sumar dos i dos. BB-8 estava connectat amb el que fos que havia passat allà. El que gairebé segur significava que era un droide de la Resistència. El que significava que la Primera Ordre l’estaria buscant. El que significaria que incinerarien Niïma, igual que la Vila Sagrada.
Quan els pinxos d’Unkar van aparèixer i em van dir que s’emportarien al droide... bo, no podia deixar que passés.
Els pinxos de l’Unkar són grans i dolents, però estan acostumats a la gent que té massa por com per enfrontar-los. Això mai em va descriure a mi i mai ho farà.
Els vaig fer trossos, així de simple.
I llavors el vaig veure a ell... un home jove que portava el que BB-8 va dir que era la jaqueta del seu amo.
El vaig agafar i el vaig derrocar amb el meu bastó... mai he tingut molta paciència amb els lladres. Va començar a balbotejar que l'amo de BB-8 estava mort, que el seu nom era Finn, i que ell també era part de la Resistència. També va dir que BB-8 portava un mapa que revelaria la ubicació de Luke Skywalker.
Jo no sabia qui era aquest, però tothom pensava que era una bogeria.
FINN
Un altre dia hauríem tingut una lliçó d'història galàctica allà al mercat de Niïma, però llavors els nouvinguts van començar a aparèixer: soldats d'assalt de la Primera Ordre. Disparaven a matar, i els TIEs els donaven cobertura aèria.
Havíem d'allunyar-nos de Niïma tant i tan ràpid com fos possible. Així que se'm va ocórrer robar el quad-jumper que Unkar sempre insistia que era a punt de comprar però mai ho feia... he volat un quad en el meu simulador. Era un pla genial fins que els pilots de TIE van fer explotar al quad, forçant-nos a prendre el transport atrotinat que el Blobfish havia deixat sota una lona des que puc recordar.
No pensava que aquesta cosa pogués volar, però d'alguna manera ho va fer. Finn va anar a la torreta d'armes mentre BB-8 xiulava contínuament i jo intentava pensar en algun lloc on poguéssim perdre als TIEs.
Em vaig dirigir al Cementiri i cap a l'esquelet d'aquest Súper Destructor Estel·lar... estava buit i sabia que podria maniobrar en el seu interior, i vaig pensar que l'únic pilot que quedava perseguint-nos no ho sabria.
Al final tenia raó... Finn va abatre al caça i ens vam dirigir cap a l'espai. El vaixell de l’Unkar tenia llums vermelles per tota la consola però era molt més maniobrable del que jo havia pensat, i realment ràpid.
Soldats d'assalt de la Primera Ordre
El FALCÓ
Per desgràcia, també s'estava caient a trossos... sorprenentment, el Blobfish no l'havia mantingut com cal. Em vaig adonar de per què no estava funcionant bé i vaig poder arreglar el problema: un flux en el motivador d’hiperimpuls va ocasionar un reflux de combustible, trencant una junta en la troncal auxiliar del sistema. Veus el que vaig voler dir sobre la importància de conèixer els plànols?
Després d'arreglar la nau, li vaig dir a Finn i BB-8 que els deixaria en Terminal Ponemah, abans de tornar a Jakku. Sabia que la Primera Ordre estava buscant a BB-8, i una vegada que s'hagués anat, no es preocuparien per Jakku. Vaig suposar que podria arreglar les coses amb el Blobfish prometent-li arreglar tot el que estava malament en el seu transport.
I si la meva gent tornava a Jakku i jo no estava, mai em podrien tornar a trobar.
Aquest era el pla, però llavors un enorme transport ens va empassar. Per un moment vaig pensar que havia de ser Unkar, però eren un wookiee anomenat Chewbacca i un vell corellià anomenat Han Solo. Van dir que aquesta havia estat la seva nau, i que es deia el Falcó Mil·lenari.
Jo havia sentit parlar de Chewbacca d'alguns comerciants wookiees que havien passat per Jakku. Van dir que era un extraordinari explorador hiperespacial i un enginyós contrabandista, amb un imprudent primer oficial humà que sempre el ficava en problemes. Mai vaig somiar que els arribaria a conèixer.

Chewbacca i Solo
Han i Chewie tenien els seus propis problemes... amb prou feines ens havíem presentat quan alguns vells amics seus ens van atrapar. Va haver-hi una gran baralla a bord del transport, que jo vaig passar intentant no ser destrossada per tentacles. Vam escapar en el Falcó, usant una maniobra hiperespacial increïblement perillosa que haig de demanar-li a Solo que m'expliqui si alguna vegada tenim un minut en pau.
Haig de deixar d'escriure i pujar a la cabina. La nostra propera parada és Takodana, on anem a parlar amb una vella amiga de Chewie anomenada Maz.


Vaig fer un cop d'ull a Takodana en les pantalles, i sembla com els planetes amb els quals he somiat des que era nena. Excepte que en els meus somnis mai eren tan verds.
Em pregunto què trobarem allà...

FI


1 comentari:

  1. No he pogut pujar tots els dibuixos originals doncs crec que la plataforma no em deixa més de dos o tres.

    ResponElimina