CAPÍTOL 2
Els xiscles mecànics es tornaven cada vegada més forts. Rey
va travessar corrent una última duna i, finalment, va descobrir la font del
soroll. Lluny, una mica més a baix, un teedo muntava una luggabèstia. Rey va
tornar a mirar al seu voltant i es va adonar que es trobava al territori dels
teedo. En realitat, el petit i salvatge ferroveller era tan amo d'aquesta
porció del desert com qualsevol altre, però els teedo insistien que tenien el
dret únic de la tecnologia perduda i dispersa en aquella àrea.
I aquest dia el teedo havia trobat un gran premi: havia
atrapat un petit droide taronja i blanc amb una aspra xarxa. I pel que Rey
podia veure, el droide no només estava en perfecte funcionament, també lluitava
desesperadament per escapar, xisclant tan fort com podia. El dom i l'esfera que
conformaven el seu cap i el seu cos, giraven ràpidament cap a totes direccions.
Però, què feia un droide en perfecte estat aquí i sol?
Solament hi havia una manera d'esbrinar-ho.
—Tal’ama parqual!
—va cridar Rey en el llenguatge natiu dels teedo.
El teedo la va ignorar. Rey va començar a enutjar-se. El
droide clarament no volia anar amb el ferroveller. Ella va cridar una vegada
més, ara amenaçant-lo dissimuladament.
—Patqual! Zatana
tappan-aboo!
Al teedo no li va agradar allò, així que va cridar en
resposta alguna cosa prou insultant i va ajustar la seva gruixuda màscara
malenconiosa.
Rey, amb prou feines es va adonar, va caminar cap endavant i
tragué el seu ganivet. Mentre el teedo va continuar cridant-li amenaces
insignificants, ella va tallar la xarxa del petit droide, alliberant-ho.
Després, va voltejar cap al teedo i li va dir amb ferocitat:
—Noma! Ano tamata,
zatana.
El petit ferroveller va fer un càlcul ràpid i va decidir que
no valia la pena barallar-se amb la Rey per aquesta troballa. Amb la mà va fer
un gest d'indiferència i va conduir la seva luggabèstia cap a l'horitzó.
La jove li va dirigir una mirada més al teedo i després es
va inclinar per revisar si el droide tenia algun dany. Tret per una antena
doblegada, aquest semblava il·lès i preparat per donar més batalla. Va rodar
cap al teedo que es marxava, xiulant furiosament.
Per a la majoria de la gent, aquesta xiulada podia haver
sonat com qualsevol incoherència mecànica, però Rey era hàbil amb la tecnologia
i havia estudiat els patrons de comunicació dels droides, i aquesta xiulada era
un especialment eloqüent, sobretot per la seva selecció d'insults cap al teedo.
Rey no va poder evitar somriure davant la indignació del
droide.
—Shhhh —va murmurar ella dolçament col·locant una mà sobre
el seu cap corb.
El droide va guardar silenci i va proferir unes xiuletades
curioses.
—És només un teedo. Et vol per les teves parts —li va
explicar Rey.
El droide va assimilar aquesta informació amb
tranquil·litat. Semblava estar acostumat a ser caçat per alguna o una altra
raó.
Rey es va agenollar a un costat del misteriós droide.
—D'on véns?
Ell va xiular una resposta.
—Oh, classificat? De debò? —Va dir Rey amb incredulitat—.
Bé, jo també. És un gran secret.
Si el droide volia guardar aquesta informació, Rey no anava
a tafanejar. Segons la seva experiència, ficar-se en els problemes d'uns altres
només portava més dificultats. Ella l’havia salvat de ser desarmat pels seus
recanvis. El seu treball havia acabat aquí.
—El Post de Niïma està per allà —va indicar Rey, assenyalant
cap a l'assentament—. Allunya't del Carbon Ridge i no t'acostis als Camps
Enfonsats del nord, o t'ofegaràs en la sorra.
Quan va acabar d'aconsellar-li, Rey es va dirigir de retorn
cap a la duna que la portaria a casa. De sobte, va escoltar el brunzit de
l'esfera movent-se per la sorra darrere d'ella.
—No em segueixis —va assenyalar Rey amb fermesa—. No pots
venir amb mi.
El droide va tornar a xiular gemegosament.
—No! —va repetir.
Però el droide no es donaria per vençut: li va dir que
estava sol i molt espantat; no tenia a ningú més.
Això va fer que Rey es detingués. Ella sabia el que era
romandre a Jakku sense cap protecció o si més no companyia. De mala gana, li va
fer un senyal perquè la seguís.
El droide va xiular amb alegria.
—Al matí te n'aniràs —va asseverar Rey.
Però ell no semblava escoltar-la, doncs va seguir xiulant,
fent comentaris sobre el paisatge.
—Sí, hi ha molta sorra per aquí —va contestar Rey amb una
mica de sarcasme.
El droide va premiar aquesta resposta amb el seu nom: BB-8.
—BB-8? —va preguntar Rey—. Ok. Hola, BB-8. Jo em dic Rey.
BB-8 va començar a xiular una vegada més.
—Escolta, no aniràs a parlar tota la nit, veritat? Perquè
això no funcionarà.
BB-8 va xiular la resposta més curta possible.
—Molt bé —va agregar Rey. Ella no sabia què fer amb aquest
estrany droide i la seva missió «classificada». Així i tot, de sobte se sentia
bé de tenir una mica de companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada