XII
—Podries portar-li el droide a la Leia?
Encara assegut a la taula, Han amb prou feines va notar la
commoció a l'altre costat del saló ple de gom a gom. Com Chewbacca i Rey no van
comentar res al seu retorn, Han va decidir no indagar. En aquest moment estava
molt més interessat a parlar amb la Maz i aconseguir que ella el lliurés del
problemàtic droide.
—Sé com d'important que és per a ella —va finalitzar.
La resposta de la Maz va resultar de tot menys útil.
—Si és tan important per a ella, fes el que et vaig dir
abans i porta-l’hi tu mateix. No importa si creus que ella vol veure't o no.
Han, la primera vegada que vas venir a mi, la teva decisió més important,
concernent als teus vincles més significatius, encara estava per venir. —Va
bellugar el cap—. Francament, estic sorpresa. Sempre vas ser bo per preveure el
futur. Crec que ara és el teu temps de mirar cap enrere. Cap a les coses i les
persones que has deixat enrere.
Tanta discussió i debat estaven cansant a la Rey. Això,
juntament amb la confessió d’en Finn i el fet que els havia abandonat, va fer
que es preguntés, i no era la primera vegada, què estava fent aquí. Se sentia
perduda i sola.
Igual, va pensar, a com s'havia sentit a Jakku.
Sola... sola... La paraula va fer ressò en la
seva ment, mentre romania aquí asseguda. Sota el pes de la seva solitud, la veu
d’en Han semblava esvair-se, igual que la de la Maz Kanata, fins que no va
haver-hi al seu voltant res més que un silenci tan profund, com la fondària de
l'espai.
Llavors, alguna cosa va venir a omplir-ho, quelcom sigil·lós
i difícil d'identificar.
Un sentiment irrecognoscible, però d'alguna manera familiar.
Rey es va sentir atreta per ell i es va aixecar. Immersos en la seva xerrada,
Han i Maz la van ignorar quan es va allunyar de la taula en direcció a un
passadís distant, però BB-8 la va seguir.
Aquí hi havia una antiga escala de pedra que conduïa cap
avall. En percebre la inquietud de la Rey, BB-8 va preguntar què li passava.
—No ho sé. Jo... haig de mirar. —Va començar a baixar
l'escala i el droide la va seguir, baixant treballosament els esglaons.
L'escala acabava en un passadís subterrani, fosc i desert.
Rey es va preguntar per què estaria aquí. I com ella mateixa no va donar amb la
resposta, va seguir endavant. Encara que el passadís no era llarg, a ella li va
semblar així. Al final hi havia una sola porta. Gairebé semblava vibrar. BB-8
va xerrotejar nerviosament, però ella ho va ignorar. La porta tenia un
forrellat. Rey va estendre la mà però la va retreure quan la porta es va obrir
abans que pogués tocar-la.
L'habitació estava encara més fosca. Entre arcs de pedra i
nínxols va veure caixes amuntegades en desordre i prestatges plens d'embalums
coberts de pols. En el terra estava el bust d'un humà barbut, al costat d'un
antic escut confeccionat amb un metall platejat desconegut. Gran part de la
col·lecció estava coberta de lones i teles. Les coses semblaven disposades
sense solta ni volta, sense ordre de cap tipus. Objectes de valor, senzills
cistells i manolls de plantes desconegudes estaven uns al costat d'uns altres.
Encara que els seus propòsits i orígens despertaven la seva
curiositat, els va ignorar a tots. Va seguir internant-se a l'habitació, en
direcció a una taula sobre la qual descansava una solitària caixa de fusta. No
hi havia res especialment impressionant en ella, res expressament valuós o significatiu.
No obstant això, de totes les coses del recinte, Rey es va sentir atreta només
per la caixa. A les seves esquenes, el nerviós BB-8 no va emetre ni una
xiuletada.
La caixa no estava tancada amb clau. La va obrir.
Una respiració lenta,
pesada i mecànica va omplir l'habitació. Rey es va girar i va veure un
impressionant vestíbul l'arquitectura del qual recordava a la de l'antic
Imperi. Mirà amb més atenció a la distància i va distingir una secció de la
famosa Ciutat dels Núvols. Dues figures combatien al lluny. Algú, en algun
lloc, en algun moment, va dir el seu nom.
—Hola? —Embolicada en la irracionalitat del moment, va
cridar esperançada, però no va rebre resposta.
Un nen va aparèixer al
final del passadís. Ella va caminar cap a ell però el món es va posar a
l'inrevés, la qual cosa la va fer ensopegar i caure sobre la paret, que s'havia
convertit en el terra. No era la ceràmica adiamantada que acabava de veure sinó
pastura seca. Prop d'aquí, un sabre de llum va caure al terra. Una estocada
fallida o una mostra de poder, ella no sabia quina de les dues coses. Una mà va
aparèixer per aixecar-lo.
El dia es va convertir
en nit, una nit de cel ominós i ple de pluja, fred i esgarrifós fins als ossos.
Ella estava dempeus, estava asseguda, estava mirant cap amunt per veure a algú,
a un guerrer rebre tota la força del sabre de llum. Ell va cridar i va caure.
Després un camp de
batalla al seu voltant. Rey va posar una mà sobre la seva boca, es va aixecar i
es va girar. Es va trobar cara a cara amb set figures altes i encaputxades,
fosques i amenaçadores, totes armades. Xopada i tremolant, va trontollar i va
caure cap enrere. Es va girar i la llum del foc la va il·luminar, foc d'un
temple que s'incendiava a la distància.
Els set van
desaparèixer. Un so la va fer girar i va parpellejar sorpresa en veure una
petita unitat R2 de color blau i plata. Una nova figura va aparèixer. Caient de
genolls, va estendre cap al droide un braç artificial de metall, plàstic i
altres materials amb els quals ella no estava familiaritzada. Quan Rey va
parpellejar, tots dos van desaparèixer.
Al seu voltant hi
havia ara boscos nevats, estèrils, sons de criatures desconegudes del bosc i la
convicció que estava perdent el cap. Una vegada més es va posar dempeus,
precedida pel baf gelat de la seva respiració. Cap endavant, no gaire lluny,
s'escoltaven sons de batalla: els crits dels ferits i el xoc de les armes. A
continuació, darrere d'ella, una altra veu.
Aquella veu.
—Queda't aquí. Tornaré
per tu.
Ella es va donar la
volta i amb els ulls vidriosos va escodrinyar desesperadament els buits foscos
entre els esvelts arbres, tractant de penetrar en la foscor.
—On estàs? —Va
començar a córrer cap a la veu.
—Tornaré, preciosa. Ho
prometo.
—Estic aquí! Aquí! On
estàs?
No va haver-hi
resposta. Va començar a córrer de nou, però la va detenir en sec una figura que
va aparèixer sense previ avís de darrere d'un arbre.
Rey va cridar i va
cridar de nou, i va caure cap enrere, cap enrere, caient de cop en...
Estava en el passadís subterrani, asseguda sobre la pedra
antiga i freda, el cor tustant-li en el pit com si acabés de córrer des de la
seva casa fins al Post de Niïma.
—Aquí estàs.
La veu la va fer donar un salt. Però només era Maz Kanata,
dempeus i sola en el passadís, entre ella i l'escala.
—Què va ser... això? —va balbotejar Rey, tractant de
recuperar l'alè.
Maz va mirar alternadament a la Rey i la porta oberta.
—Et va cridar.
Rey es va aixecar, trontollant. La seva ment encara estava
alterada per aquella successió de malsons que s'evaporaven ràpidament. BB-8 va
sortir de l'habitació i es va col·locar al seu costat.
—No... no hauria d’haver d'entrar aquí. —Conscient que
podria haver envaït la privadesa d'algú, ràpidament es va disculpar—. Ho
lamento...
—Escolta'm. —Maz l'observava de molt a prop—. Sé que això
significa alguna cosa. Una cosa molt especial...
—Haig de tornar. —Rey va sacsejar el cap, com si aquell
simple moviment pogués, d'alguna manera, esborrar-ho tot de la seva memòria.
Maz es va acostar.
—Sí, en Han m'ho va dir. —La seva veu ara era suau, per res
el to dur i sarcàstic que havia emprat fins aquest moment—. El que has estat
esperant, a qui has estat esperant... puc veure en els teus ulls que ho has
sabut tot el temps... Ells no tornaran. Però hi ha algú que encara podria. Amb
la teva ajuda.
Les llàgrimes van començar a córrer pel rostre de la Rey. Ja
havia tingut suficient de tot allò. Era massa.
—No —va dir simplement.
—Aquest sabre de llum va pertànyer al Luke. I al seu pare
abans d'ell. El sabre et va buscar. La pertinença que busques no està darrere,
està davant. No sóc una Jedi però conec la Força. Es mou a través i al voltant
de tot ésser vivent. Tanca els ulls. Sent-la. La llum. Sempre ha estat aquí. Et
guiarà. El sabre. Pren-lo.
Rey es va netejar les llàgrimes i va dir amb fermesa:
—Mai tornaré a tocar aquesta cosa. No vull tenir res a veure
amb això.
Sense dir ni una paraula, Rey va arrencar a córrer cap a les
escales. BB-8 va accelerar i li va seguir fàcilment el pas. Maz la va veure
marxar-se i va sospirar.
Els coneixements poden ensenyar-se. Les habilitats poden
ensenyar-se. Fins i tot es podria ensenyar una mica de la Força.
Però la paciència ha d'aprendre's tot sol.
***
La concentració massiva era realment impressionant. Aquells
que estaven presents mai l'oblidarien. Tal era l'objectiu d'aquells
esdeveniments.
Uns mil soldats d'assalt i els seus oficials estaven en
formació enfront d'una sèrie de caces TIE i altres màquines de guerra de menor
envergadura. Entorn d'ells s'elevaven els edificis centrals de la Base
Starkiller. Més alts fins i tot que els edificis eren els cingles nevats de la
serralada que els voltava i que de forma simultània ocultava i protegia la part
central de la base del món que l’envoltava.
Adelitant-se pel moment, el General Hux es va situar al
capdavant de l'assemblea, flanquejat pels seus oficials principals. Tots
estaven alineats sobre una plataforma elevada, darrere de la qual hi havia una
enorme bandera roja i negre estampada amb la insígnia de la Primera Ordre.
Reforçada per amplificadors enginyosament ocults, la seva veu va retrunyir al
pati d'armes on estaven reunides les tropes.
—Avui és el final! El final d'un govern incapacitat per la
corrupció! El final d'un règim il·legítim que tolera el desordre! En aquest
precís instant, en un sistema molt lluny d'aquí, la Nova República viu i
panteixa, trontollant-se, corrupta, ineficaç i incapaç de brindar cap suport a
la ciutadania a la qual pretén servir. Mentrestant, milers de sistemes es
marceixen i moren sense ajuda, sense assistència, sense esperança. Ofegada en
la seva pròpia decadència, la Nova República els ignora, sense saber que
aquests són els seus últims moments.
Una mà va baixar amb un moviment enèrgic.
—Aquesta màquina feroç que vosaltres heu construït, a la
qual heu dedicat les seves vides i treball, i sobre la qual ens trobem ara,
portarà a la seva fi a l'inútil Senat i als seus indecisos membres. A la seva
preuada flota. Quan aquest dia acabi, els centenars de sistemes restants
s'inclinaran davant els dictats de la Primera Ordre. I tots recordaran aquest
com l'últim dia de l'última República!
Hux va donar mitja volta i va fer solemnement un senyal. Els
milers de convocats van voltejar cap al paisatge muntanyenc i nevat. Van
girar-se i van esperar.
En el profund de la muntanya, els enginyers i els tècnics
van concloure el protocol final de la nova arma. Es va realitzar una última
connexió.
La plaça d'armes estava en silenci. Llavors, a una gran
distància, un brutal tret de llum es va elevar al cel. Malgrat la llunyania del
lloc del tret, la llum era tan brillant que, encara amb les seves màscares
protectores, diversos soldats van haver de cobrir-se els ulls. A l'explosió va
seguir un violent rugit provocat pel desplaçament d'una enorme columna de
l'atmosfera. Malgrat la distància, l'ona de xoc va empènyer a tothom, i
diversos van caure al terra a causa del terratrèmol que la va seguir. Milers de
criatures voladores es van espantar i van remuntar el vol.
Després d'haver estat recollit per etapes per una immensa
varietat de col·lectors acoblats que estaven situats en l'altre costat del
planeta, un volum tremendament compacte d'un tipus d'energia fosca coneguda com
«quinta-essència» s'havia acumulat al centre del planeta. Fixada en el seu lloc
dins d'un nucli de metall fos i tèrbol pel potent camp magnètic del planeta
gelat, amplificat pel camp de contenció de la pròpia arma, va créixer fins que
no va haver-hi res amb el que pogués comparar-se-li, res d'origen natural, en
aquell racó de la galàxia. Clavat a una distància predeterminada en el camp de
contenció hi havia un immens cilindre buit que oferia una via de sortida i
garantia que, quan es disparés l'arma, la fràgil superfície del planeta no
seria estripada pels potents terratrèmols. Per disparar el dispositiu, els
enginyers d'armes van obrir una fissura en el camp de contenció. A una
velocitat increïble i accelerant exponencialment, la quinta-essència
concentrada va escapar, transformant-se en un estat conegut com a «energia
fantasma» i seguint la línia artificial d'expulsió que s'hi havia previst.
Suposant que s'havia tingut en compte la rotació i inclinació del planeta, el
tret d'energia fantasma concentrat viatjaria seguint una trajectòria
perfectament recta i obriria una espècie de gran esquinçada en l’hiperespai
fins a sortir de la galàxia... o fins a trobar en la seva trajectòria alguna
cosa amb la massa suficient per interceptar-ho.
***
Aclaparada i esgotada físicament i mental, Rey per fi va
desaccelerar fins a detenir-se. Córrer no solucionava res. A més, no tenia a on
fugir ni podia escapar de si mateixa. Un grinyol electrònic familiar la va fer
girar-se.
BB-8 va desaccelerar mentre s'acostava, xiulant inquisitiu.
Ella estava massa cansada com per respondre a la preocupació del petit droide.
—No —va dir ella fent un gest—. Has de tornar. —Més
xiuletades, però ella només va poder bellugar el cap amb aire cansat—. Vaig
pensar que era prou forta. O prou resistent. Però no ho sóc.
***
Viatjant més ràpid que qualsevol cosa mai creada per mitjans
artificials, a través d'un segment estripat de l'espai-temps, les propietats
del qual encara no es comprenien del tot, la bola brillant d'energia
concentrada va il·luminar el cel nocturn sobre Ciutat República. La delegada de
la Leia, Korr Sella, estava entre els qui miraven aquell fenomen inexplicable
que pertorbava l'espai, energitzant-lo i il·luminant-lo. Era com si un petit
sol hagués aparegut del no-res i es dirigís directament cap al planeta on
estava.
L'impacte va tenir la força suficient per penetrar en
l'escorça i el mantell. Els científics, estupefactes, van assumir que el
planeta havia estat colpejat per un asteroide. La realitat era pitjor, molt
pitjor. L'orbe de l'energia fantasma va ser tan poderós que, mentre es
dissipava dins del nucli planetari, va bloquejar el lliure flux de l’elysium.
Els gravitons, que normalment es movien lliurement i sense causar dany a través
del planeta, van ser bloquejats sobtadament. Gairebé immediatament, el flux
resultant de gravitons va alliberar suficient calor per encendre el nucli...
convertint al planeta en una cosa que els astrofísics anomenen «mininova».
La tremenda explosió de calor va arribar ràpidament als
altres planetes del Sistema Hosnian, arrasant la vida i destruint assentaments,
instal·lacions i llocs, així com centenars de naus de la flota de la República.
La detonació va deixar enrere una ardent massa esfèrica. La llar de la
República s'havia convertit en un nou sistema binari, completament desproveït
de vida.
***
Les alertes van sonar dins de la base de la Resistència com
mai abans. Tots els indicadors es van encendre, totes les sirenes es van
disparar. La confusió va regnar fins que els sistemes de vigilància i detecció
finalment van trobar l'explicació. Una explicació inconcebible.
Des del seu lloc, el Tinent Brance va mirar on estaven Leia
i C-3PO, incapaç de posar en paraules el que els seus instruments li estaven
mostrant.
—General, el comando de la República... tot el Sistema
Hosnian... va desaparèixer —va dir, mentre mirava amb incredulitat les seves
lectures.
Un silenci d'estupefacció va inundar la càmera de control.
Algunes catàstrofes simplement eren massa aclaparadores com per parlar d'elles
tan aviat. Tots sabien que la tragèdia no podia deure's a causes naturals:
havia succeït massa ràpid. Això significava que...
—Com és possible? —Els instruments òptics de C-3PO li
permetien revisar una lectura després d'una altra sense haver d'aproximar-se
físicament a elles—. No hi ha registres ni dades en relació amb una arma de tal
magnitud. —Mirà a la seva dreta, sobtadament alarmat, en veure que la Leia
trontollava—. General, està bé?
La Leia es va recolzar en una consola propera.
—Una gran pertorbació... en la Força. Morts i desaparicions.
Massa mort, massa desaparicions. —Es va redreçar i, amb expressió ombrívola, es
va acostar al prim i eixut Almirall Statura. Malgrat la seva llarga experiència
en combat, l'almirall estava tan desconcertat com els altres. El que acabava de
succeir era difícil de creure.
—Almirall —va dir la Leia—, hem de trobar la localització
d'aquesta nova arma. Tan aviat com sigui possible i abans que pugui ser
utilitzada de nou.
Statura va assentir lacònicament.
—Enviaré immediatament una nau de reconeixement.
La Leia va acceptar amb un gest la seva resposta. En aquest
moment, el Capità Wexley la va cridar.
—General, estem preparats.
Leia va saber que aquella seria una conferència estratègica
com cap altra, per fer front a una amenaça que superava tot el que l'havia
antecedit. Va dedicar un moment a recordar a la seva delegada, Sella, que havia
estat a la capital de la República quan aquesta havia estat destruïda. I un
altre moment per pensar en tots els que havien perit, independentment de les
seves creences personals o polítiques. Primer havia estat Alderaan; ara, el
Sistema Hosnian. Ningú, va pensar, hauria de ser testimoni de la mort d'un
planeta sencer.
Ella havia presenciat la mort de dos.
No havia de permetre's que succeís una altra vegada.
***
La multitud de visitants de l'antic castell va dirigir els
ulls cap al cel. Havia aparegut una llum, un nou estel prou brillant per ser
visible durant el dia. Va haver-hi molta especulació sobre el seu origen. Algú
va suggerir que una estrella s'havia convertit en nova, però no se sabia de
nanes blanques en aquella secció del cel. L'aparició estel·lar era
inexplicable, la qual cosa va produir por i incertesa entre els qui miraven cap
amunt.
Chewbacca va treure d'una bossa un ponipin i l'hi va lliurar
a Han. Aquest va activar el petit dispositiu i el va apuntar cap a la llum en
el cel. De forma automàtica es va connectar amb els potents instruments de
navegació del Falcó Mil·lenari i va
produir una lectura en temps real del fragment de l'espai en qüestió. Darrere
de les lents del ponipin, informacions i estadístiques es van combinar per
generar una imatge del que ocorria en aquell racó del cosmos.
Abans que Han digués res, els seus temors es van veure
confirmats per algú darrere d'ell.
—Era la República. La Primera Ordre... ells ho van fer.
—Finn va mirar cap enrere d'on estava Han i li va preguntar preocupat—: On està
la Rey?
Això va canviar immediatament el focus d'atenció d’en Han.
—Vaig pensar que estava amb tu.
Una veu familiar, però inusualment contundent els va
interrompre. En girar-se van veure a Maz acostant-se.
—Vosaltres tres veniu amb mi. Hi ha una cosa que heu de veure.
Maz havia visitat poc abans el corredor subterrani del
castell. No va pensar que tornaria aquí tan aviat. No obstant això, les
circumstàncies havien canviat.
Una porta coneguda es va obrir per deixar-la entrar
juntament amb els seus acompanyants. Estava fosc, ple de tresors, i sumida en
les tenebres, hi havia una caixa sobre una taula.
—Necessitaran això.
De la caixa va treure un sabre de llum. Finn ho va mirar amb
incertesa, però malgrat l'escassetat de llum, Han ho va reconèixer
immediatament.
El sabre de llum de Luke Skywalker.
—D'on vas treure això? —va voler saber Han.
—Llarga història. Molt bona... per a una altra ocasió. —Per
a sorpresa de tots, no li va lliurar l'arma a Han ni a Chewbacca, sinó a Finn—.
La teva amiga corre greu perill. Pren-lo i troba-la.
Finn va mirar fixament l'arma. S'ajustava còmodament a la
seva mà. Més lleugera que un blàster. Era digne de tal regal? Només el temps i
les circumstàncies ho decidirien.
Un impacte potent i fragorós va sacsejar el castell, fent
que del sostre caiguessin pols i pedres.
—Aquestes bèsties —va assegurar Maz—. Ja estan aquí.
***
Per ser un droide tan petit, BB-8 era molt persistent. De
genolls al costat d'ell, Rey seguia discutint.
—No, no pots. Tu has de tornar. Tu ets important. Molt més
que jo. Ells t'ajudaran a complir la teva missió millor del que jo podria
fer-ho. Ho sento.
Ella hauria continuat de no ser pel rumor que va ofegar les
seves paraules i les xiuletades de por de BB-8. La flota de naus de la Primera
Ordre va passar sobre els seus caps amb direcció al castell. El castell on
encara estaven els seus amics.
Rey va arrencar a córrer entre els arbres amb direcció cap a
ell, i es va detenir en la part superior d'una lleugera elevació. Amb els ulls
molt oberts, va desitjar que els seus amics haguessin sortit del complex abans
que comencés l'atac. Els caces TIE reduïen metòdicament les parets i torres de
pedra a pols, mentre que uns altres crivellaven als contrabandistes i
comerciants que corrien frenèticament a la recerca d'empara. La seva fugida era
inútil, ja que eren ràpidament interceptats per uns esquadrons de soldats
d'assalt que havien desembarcat a prop.
Rey es va donar la volta per córrer contra direcció però es
va detenir en veure un transport que aterrava a poca distància. Sense la menor
vacil·lació, la figura encaputxada de Kylo Ren va emergir de la nau i va
avançar donant gambades per sumar-se a la batalla. Atordida, Rey només el va
poder seguir amb la mirada. Ja havia vist a aquell home en un somni. En un
malson.
A un costat d'on estava, un arbre va esclatar en flames,
llançant branques estellades en totes direccions. Un dels esquadrons de soldats
l'havia vist i va obrir foc. Rey es va cobrir, va desenfundar el seu blàster
nou, va apuntar i va prémer el gallet. Quan l'arma no va disparar, Rey va
sofrir un atac de pànic, però immediatament va recordar que havia de llevar el
fiador. Una vegada activada, l'arma va resultar ser tan precisa com funcional,
va derrocar a dos dels soldats i li va donar a la resta una bona raó per avortar
la persecució. Rey va cridar a BB-8, qui va arribar el seu costat en un
instant, i es va endinsar de nou en el bosc, allunyant-se de la zona de combat.
—Segueix endavant i mantingues-te ocult —li va dir al
droide—. Els mantindré allunyats. —Una xiuletada planyívola va suscitar una
resposta ferma i valenta—: Jo també ho espero.
Sortint de darrere de les roques i els arbres on s'havien
protegit d'aquells trets precisos i devastadors que havia derrocat a dos
d'ells, els soldats d'assalt van reprendre la cerca, però amb més cautela que
abans. En veure a Ren avançant entre els enderrocs, un soldat es va apressar a
presentar-li un informe.
—Senyor, seguim buscant a Solo, però el droide va ser vist
dirigint-se cap a l'oest amb una noia.
Davant això, Ren no va dir res, però va clavar la vista en
la direcció indicada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada