Abans del despertar (IV)

Anterior

IV

Van passar deu dies abans que la trobessin. Rey sabia que acabaria per passar. Les dues lones mimètiques que havien mantingut el transport ocult s'havien apagat, una darrere de l'altra, el mateix dia que havia parlat amb ells a Niïma, i com a resultat havia hagut de recórrer a cobrir el casc de la nau amb paletades de sorra. Era un camuflatge molt pobre i, cada vegada que el vent s'aixecava, el casc quedava exposat davant qualsevol que estigués tan a prop com per veure-ho.

Va tractar de ser més acurada, però hi havia massa llocs en els quals amagar-se en el cementiri, massa llocs des dels quals vigilar. Si Devi i Strunk de debò anaven darrere d'ella, tot el que havien de fer era ser pacients i acabarien per descobrir a Rey sobre el seu lliscant en sortir de casa. La seguirien i seria igual quantes vegades canviés de direcció o tornés sobre el terreny recorregut, que conduís al matí o a la tarda. La veurien. Així que, en realitat, la qüestió no va ser mai si, sinó quan, i Rey ja ho havia acceptat.

Estava tombada d'esquena en la càmera sota la cabina del pilot, tractant de reconnectar els ordinadors de navegació, quan va sentir que hi havia algú fora.

—Rey? —era la Devi—. Ei, Rey, estàs aquí?

Rey va sospirar, es va incorporar i va sortir de sota el terra. Va col·locar la microfulla al costat de la resta de les eines, va agafar el bastó i va entrar en la cabina. Devi i Strunk estaven fora. Ella somreia i ell tenia la boca oberta, com si no pogués creure el que veia.

—Què voleu? —els va preguntar Rey amb acritud.

—Això és increïble! —va cridar Strunk, com si estigués sortint d'un tràngol—. Pels calçotets de R’iia, Rey! Això és increïble!

—Només és una nau —va contestar ella.

Devi es rigué.

—Només una nau? Estàs boja! Fixa't en això! Com la vas trobar?

Rey va grimpar fins al seient del pilot, es va impulsar fora de la cabina a mig reparar i es va deixar caure en la sorra. Subjectava el bastó amb ambdues mans, inclinant-se sobre ell, però li resultaria molt senzill brandar-lo de ser necessari. Mirà primer a Strunk, després a Devi.

—Vaig imaginar que passava alguna cosa —va començar Devi—. Sabia que havies d'estar treballant en alguna cosa gran, però, o sigui, mai hauria imaginat alguna cosa com això. Vaig pensar que potser era un dels vehicles terrestres o un tanc repulsor o quelcom semblat. Mai se'm va ocórrer alguna cosa així! Rey, tens una nau, noia! T'has fet amb una nau!

—Li falta un munt de treball —la seva pròpia veu sonava estranya a les seves oïdes, com si estigués parlant només per parlar, però també se li notava l’orgull.

—Sí, no ho dubto —Devi va fer un pas al capdavant, estirant el coll cap enrere per veure millor la part inferior exposada—. Sembla que un dels repulsors va sofrir danys totals. I el mecanisme d'aterratge.

—Hi ha un Ghtroc 720 —va dir Strunk. Parlava a poc a poc—. Sabeu quin dic? Aquest prop de la Punta de Feressee? El que es va partir en dos en estavellar-se? Està del revés i fet xixines, però encara conserva el mecanisme. Això també és un Ghtroc, veritat?

—El 690 —va contestar Rey.

—Podríem moure-ho entre dos —va dir Devi amb excitació.

—Ens portaria un dia de treball, potser dos, treure’l i arrossegar-ho fins aquí.

Tots dos l'estaven mirant.

—És la meva nau —va dir Rey després d'una llarga pausa.

—Et podem ajudar —va tractar de convèncer-la Devi—, vinga. Strunk és gran, fort i estúpid, així que no té por, i jo sóc petita i llesta i puc ficar-me en llocs reduïts. Podem ajudar-te a arreglar-la, Rey.

—I vosaltres què traieu amb això?

—Ens portes amb tu —va respondre Devi.

Rey va parpellejar. La frase no tenia cap sentit per a ella, en absolut.

—On?

—Onsevulga que sigui que vas.

—Vaig a Niïma. La hi vaig a vendre a Unkar.

Strunk va obrir la boca per dir alguna cosa, però Devi va moure la mà d'una manera que, va entendre Rey, pretenia fer-lo callar. Strunk va tancar la boca i es va encongir d'espatlles.

—Unkar pagarà un munt per ella, sobretot si funciona a l'espai —va dir Devi. Va assentir amb el cap, d'acord amb si mateixa—. Sí, imagino, què? Sis, potser set mil porcions? Pagarà més si pot saltar a l’hiperespai.

—La càmera de conversió està trencada —va dir Rey—. Si puc trobar un reemplaçament i col·locar-ho, podrà saltar a l’hiperespai. Necessita combustible.

Devi va assentir amb entusiasme.

—Per descomptat, sí, perfecte! T'ajudem a arreglar-la i ens repartim els guanys. Dividim el que Unkar estigui disposat a pagar. Això és el que crec jo. És just, veritat? O sigui, cadascun de nosaltres es porta un terç?

—És la meva nau.

—Val, és el just també, la teva nau, tu la vas trobar. Així que tu et portes la meitat i Strunk i jo ens dividim la resta. Això et deixa almenys amb cinc mil porcions. Unkar es fregarà les mans amb això, ho saps bé.

Rey no va dir gens, pensativa. El repartiment no li semblava just per algun motiu, però no estava segura del tot de què era el més just.

Devi va alçar la mirada cap al casc de nou, com admirant la nau.

—De fet, és molt probable que es fregués les mans per això just com està ara.

Strunk tenia les mans en les butxaques, amb la mirada tornada cap al terra, però llançava ullades a Devi de tant en tant abans de retornar la vista a les seves botes. Devi girava a poc a poc sobre si mateixa, encara contemplant les línies del casc.

No era una amenaça directa, va saber Rey. Per la manera en què Devi ho havia dit, pot ser que no volgués amenaçar-la en absolut i es tractés d'una simple observació, una mera descripció de la cobdícia d’Unkar i el valor del petit transport de la Rey. El problema era, per descomptat, que no hi havia manera d'estar segura. No podia estar segura que, si Rey rebutjava la seva ajuda, s'oblidarien de la nau i es marxarien per on havien vingut. No hi havia manera de saber que no anirien a veure a Unkar a parlar-li de la nau i a reclamar el preu del descobriment, com a mínim. Com més ho pensava, més s'adonava Rey que no podia confiar que no ho fessin. Si no podia confiar que guardessin el seu secret, com anava a confiar que l'ajudessin a reparar-la?

Però no semblava haver-hi una altra opció.

—Què dius? —va preguntar Devi. Estava mirant a Rey de nou—. Socis?

Rey es va mirar les mans, recolzades sobre el bastó. Tenia els dits llardosos, les ungles trencades i plenes de greix. Va considerar les seves opcions i no li va agradar cap. Sospirà.

—Permeteu-me que us l’ensenyi —va dir per fi.

Els beneficis de treballar amb Devi i Strunk van ser immediats, per a gran irritació inicial de la Rey. Estava tan acostumada a estar sola que tenir-los per la nau —la seva nau— li provocava dentetes. I Devi parlava tot el temps, la qual cosa ho feia encara pitjor.

Però eren bons ferrovellers, això era innegable. Coneixien el cementiri tan bé com la pròpia Rey, però com tothom que treballava en els deserts de Jakku, havien trobat els seus propis llocs privilegiats, els seus propis descobriments especials que mantenien ocults als altres. Moltes de les parts que Rey havia començat a creure que mai anava a poder reparar, i ja ni parlem de reemplaçar, Devi i Strunk les van trobar en qüestió de dies. Li van portar el promès muntant d'aterratge durant les primeres vint-i-quatre hores; tres dies després, van aparèixer una tarda arrossegant un complex de sustentació repulsora sencer que havien tret d'una peça en una llançadora estavellada de classe Lambda. Era un disseny imperial que no havia estat pensat per incorporar-se als sistemes d'un Ghtroc, però a Rey només li va portar un dia i mig més fabricar un convertidor d'interfície. Abans del final de la setmana, havien reemplaçat el generador de popa que faltava.

Rey va pujar a la cabina del pilot per assegurar-se que els sistemes s'havien connectat de manera adequada. Hi havia reemplaçat les bateries del sistema de vol central mesos abans i la nau es trobava en manera d'espera amb la potència a nivells mínims. Devi i Strunk la van seguir, ansiosos i excitats, observant-la de prop mentre completava amb rapidesa la seqüència d'arrencada i a continuació iniciava els motors de sustentació repulsora. Cadascun dels emissors tenia el seu propi calibrador, barres blaves verticals que mesuraven l'energia de sustentació en percentatges, i els de proa i estribord van respondre immediatament, indicant que estaven operatius per complet.

—Ha funcionat? —va preguntar Devi—. Funciona?

Rey va joguinejar amb el controlador de babord, tractant de sincronitzar el motor de recanvi amb els altres dos. La barra de potència romania buida i, llavors, de sobte, es va omplir al màxim. Els tres van sentir la nau tremolar sota els seus peus, vibrant una mica. La sorra botava sobre el tendal reparat de la cabina i relliscava fora de la finestra.

Strunk deixava anar vives, ovacionant de manera desarticulada, i Devi reia. La jove palmejà a Rey a l'espatlla, la qual cosa la va molestar, però no va poder evitar somriure.

—Ets genial! —va cridar Devi—. Ets increïble, Rey!

Rey es va apartar, lliscant-se en el seient del pilot.

—Vosaltres també heu ajudat.

—Clar, si dius ajudar a arrossegar trossos de naus espacials pel desert! Tu ets la que els ha muntat. Tu ets la que ha aconseguit que aquest trasto funcioni! —Devi es va balancejar fins al seient del copilot i el va fer girar sobre la base. La cadira grinyolà mentre donava voltes—. Anem a fer que enlairi!

—Com, ara?

Strunk semblava compartir la confusió de la Rey.

—Dev?

—Clar que ara —va contestar Devi. Va abastar amb una mà la vista fora del tendal—. El sol ha baixat prou. Si ens mantenim anivellats, ningú ens veurà, no? Estarien mirant al sol. Anem a fer-ho! Vull veure si pot volar de debò!

Rey va fer un cop d'ull als indicadors en la consola, els nivells de potència, els calibradors de temperatura, pressió i flux. Els repulsors estaven inactius, amb la potència al màxim. El transport semblava viu, tremolant de manera gairebé imperceptible.

—Saps que vols fer-ho —va insistir Devi—. Saps que vols, no ho neguis, Rey.

Rey va col·locar les mans en l'abraçadora i es va passar la llengua pel llavi inferior.

—Només per assegurar-nos que tot està connectat com cal.

—Per descomptat.

Rey va recolzar els peus en els pedals de control i va desactivar els panys estàtics amb el dret. Una llum d'advertiment es va encendre per informar que la nau no estava pressuritzada de manera apropiada, així que la va apagar i reconfigurà els controls per a vol atmosfèric. Devi l'observava, somrient com sempre, Strunk s'havia col·locat darrere del seient de la seva companya i s'agafava al respatller amb tanta força que Rey va veure com el color abandonava els seus artells.

—Primer vol?

Strunk va assentir.

—Per a mi també —va dir Rey.

Va deixar anar els frens i va augmentar la potència dels repulsors, de la mateixa manera en què ho havia fet milers de vegades abans en simulacions. La nau es va moure, aixecant-se en una línia gairebé completament vertical, i Rey va sentir com Jakku tractava de tirar d'ella cap avall, d'ella, de Devi i Strunk, i també de la nau, com si temés deixar-los marxar. Va sentir que la nau es trontollava una mica quan va subjectar els comandaments, que el morro s'enfonsava quan va deixar anar els pedals i va dirigir el camp repulsor perquè els propulsés cap endavant. El petit transport va titubejar, com si tingués dubtes sobre la seva relació amb la gravetat. L'estómac de la Rey es va encongir i Strunk va emetre un so barreja de ploriqueig i gemec. Rey va analitzar la potència i va dirigir més cap als repulsors; de sobte, s'estaven lliscant pel cel de la tarda.

Estaven volant.

—Això és genial —va murmurar Devi.

Rey va haver de mostrar-se d'acord. Segons els instruments, estaven només a cinquanta metres, surant a una afable desena part de l'acceleració, però la nau estava viva sota les seves mans i el món fora semblava diferent per això. El cementiri, el Cruixit, la Pua, ho reconeixia tot, però al mateix temps era completament diferent des d'aquella nova perspectiva. Podia distingir Niïma en l'horitzó, les diminutes motes de pols de les seves barraques i escassos edificis. Podia veure a un teedo solitari amb la seva bèstia lugga travessant el desert allunyant-se del sol ponent. Podia veure el cel canviant de color, tornant-se més intens i profund del que mai li havia semblat des del terra.

—Funciona —va dir Devi—. Ja ho crec que funciona, Rey!

—Funciona —va repetir Rey en veu baixa. Algunes llums d'advertiment estaven llançant centelleigs, però totes corresponien a sistemes contingents, almenys de moment. Els motors seguien sincronitzats i a ple rendiment.

—M'alegra que funcioni —va dir Strunk—. Podem aterrar ja, si us plau?

Devi es va girar en el seient per mirar-lo.

—Ets un ploramiques.

—No, té raó —es va mostrar d'acord Rey—. No volem que ens vegin, almenys no encara.

—Sí, és clar.

Rey va acostar la nau a terra amb una maniobra gràcil i sense esforç i va donar la volta fins al punt en el qual havien desenganxat. El sentit de moviment, la resposta de la nau a les seves ordres van fer que tornés a somriure. El seu simulador de vol, amb el meravellós entreteniment que li proporcionava, mai havia capturat aquesta sensació, i com podria? Com podria haver sintetitzat la realitat d'aquesta llibertat i aquest poder?

Va aterrar la nau amb tanta suavitat com la qual l'havia fet enlairar, i a continuació va apagar els motors en seqüència i va col·locar les bateries principals en manera d'espera. El crepuscle omplia el cel.

Devi va saltar del seient de copilot i va tornar a palmejar l'espatlla de la Rey.

—Mecànica i pilot, ho tens tot! Anem, Strunk, tornem a casa. Fins demà, Rey. T'anem a trobar aquesta càmera de conversió per a l’hiperespai. Quan la tinguem, llavors estarem preparats!

Sense una paraula, Rey els va mirar desembarcar per la rampa d'abordatge.

***

No podia dormir.

Entre les parets del caminant, Rey estava tombada sobre la seva pila de mantes, contemplant el sostre, escoltant el suau gemec del vent en colar-se entre les esquerdes del casc. Havia apagat l'electricitat per a la nit i estava molt fosc. Estava cansada, però no podia evitar que la seva ment fora a mil per hora. Preguntes i pensaments, records enterrats de feia temps i altres nous. Quan aguantava la respiració, encara podia sentir el vaixell de càrrega tornant a la vida entre les seves mans, l'eufòria del vol. Havia estat extraordinari, millor del que havia imaginat mai.

I no era només això. El sentiment de triomf era intens. Havia trobat una nau espacial que havia jagut en la sorra durant anys, fins i tot dècades, i li havia retornat la salut. L'havia retornat a l'aire, amb les seves mans i el seu cervell, una vegada més. Això era una cosa del que estar orgullosa, encara que l'orgull era un sentiment nou per a ella i no sabia molt bé què fer amb ell. No li portaria molt més acabar el treball, retornar al Ghtroc una mica de la seva glòria passada. El seu objectiu estava a l'abast de la mà.

Pot ser que aquest sigui el problema, va pensar. Potser aquest fos l'origen del sentiment sord i angoixant que li comprimia les entranyes. La sensació semblava anar i venir i ballar per la seva ment, però romania fora del seu abast. Era com si estigués perseguint imatges dins d'un somni, imatges que no podia identificar i a les quals no podia posar nom.

Rey es removia sobre les mantes, lluitant per acomodar-se, tractant de treure's del cap els pensaments que es negaven a abandonar-la. No es fiava de Devi ni d’Strunk, ni junts ni per separat. Però cada vegada que pensava en això, recordava tot el que havien fet, totes les vegades que havien mantingut la seva paraula. Havien complert totes les promeses, havien seguit totes les seves instruccions. L'havien ajudat, de manera inqüestionable, a retornar-li la vida al transport. Hauria de confiar en ells. Volia confiar en ells.

Però no podia. La trairien. Tractarien d'enganyar-la. De robar el premi i llevar-li la seva part. Per molt que volgués creure el contrari, estava segura que Devi i Strunk es tornarien en contra seva, i que ho farien aviat.

La nau: estava sola, desprotegida, enmig del desert.

Era nit tancada i feia un fred extrem.

Rey es va asseure i va buscar les botes en la foscor. Les hi va col·locar i a continuació va trobar les ulleres i el bastó. Va agafar una de les mantes i va encendre una llum el temps suficient per trobar un ganivet. Va fer un tall al centre de la manta i se la va passar pel cap, a manera de ponxo. Va apagar la llum, va obrir la porta d'una tirada i va sortir a la nit del desert. En algun lloc, més enllà de les dunes, Rey va sentir l'udol distant dels rossega-mandíbules reunint les rajades.

El món brillava. Les estrelles fulguraven, magnífiques, i dotaven al desert d'un gris luminescent. Rey va conduir amb les ulleres protegint-li els ulls i el cap baix, el ponxo recentment creat deixant molt a desitjar com a protecció contra el fred. Li feien mal les mans sobre els controls del lliscant. Va accelerar més del que devia, però no tant com era capaç, mentre un sentiment de paüra la tenallava des del seu interior, com si pogués grimpar-li per l'estómac i la gola.

No tenia por de la violència. No la gaudia, però no la temia. Era una part necessària de la supervivència a Jakku. Havia après a defensar-se aviat. S'havia vist involucrada en més baralles de les quals podia recordar, per sort, amb més victòries que derrotes. Era tan bona que a Niïma havia corregut la veu que més valia allunyar-se d'ella i del que podia fer amb el seu bastó. Era capaç de lluitar, i ho faria si havia de fer-ho.

Devi, va decidir Rey, era la perillosa.

Strunk era fort, però també lent i es limitava a seguir les ordres de la Devi. La noia era ràpida, i Rey havia vist la vibrofulla que portava en el seu cinturó i sabia que també ocultava una vara elèctrica en la cama esquerra, sota els pantalons. Si arribaven a les mans, Rey s'encarregaria primer de la Devi. Després bregaria amb Strunk. No és que es delís per començar a lluitar.

***

La nau estava just com la Rey l'havia deixat, intacta i silenciosa. Va col·locar el lliscant a cobert en la popa de la nau i a continuació es va quedar quieta, escoltant el silenci del desert. No hi havia vent. L'únic so que sentia era el de la seva pròpia respiració. Va tremolar, es va fregar les mans fredes i adolorides i va escoltar el murmuri de la sorra sota els seus peus mentre caminava fins a la rampa de càrrega i introduïa el codi. El mecanisme hidràulic va fer descendir la rampa amb un so sobtat i estrident en la quietud de la nit.

Rey va pujar a bord i va tancar i va assegurar la rampa darrere d'ella. El compartiment principal estava a les fosques, il·luminat tan sols per la feble resplendor de les estrelles que arribava des del corredor de la cabina. Va seguir la llum fins al seient del pilot i es va asseure. Es va deixar les ulleres penjades del coll i va recolzar el bastó sobre els genolls. Se sentia estúpida. Havia estat segura que quan arribés anava a descobrir que la nau havia desaparegut o, si tenia sort, a Devi i Strunk en el procés de robar-la-hi. Havia conduït pel Cementiri, a través del Cruixit, s'havia exposat als rossega-mandíbules, a la congelació i a la possibilitat d'estavellar-se, i tot perquè no es podia convèncer de confiar en ells. Es va preguntar què hauria passat si la situació hagués estat l'oposada: si Devi i Strunk haguessin estat els qui haguessin descobert la nau i Rey hagués ensopegat amb ella després, hauria sentit el mateix?

Hauria fet Rey el que estava segura que planejaven fer-li ells? Estava tan cansada...

Va tancar els ulls. Va sentir que el somni tirava d'ella, que l'arrossegava cap avall. Va somiar amb certa calidesa, amb la seva infància, amb records perduts tractant de sortir a la superfície. Va obrir els ulls i encara era de nit. Les estrelles titil·laven en el cel. Va tancar els ulls de nou i els va tornar a obrir de cop. Sobre la vora de la lluna enfront d'ella va percebre unes ombres movent-se.

Rey es va buidar del tot, sobresaltada, amb una mà tancant-se al voltant del bastó. No estava completament segura que no hagués estat un somni. Es va lliscar cap endavant en el seient del pilot, gairebé de genolls sobre el terra de la cabina, usant la consola de vol a manera d'amagatall.

Les ombres es van moure de nou. Dues figures descendien per la duna en direcció a la nau. Encara sense poder distingir-les del tot, va veure dues formes més coronant la duna a lloms de bèsties lugga.

Quatre teedos es dirigien cap a ella.

A mesura que s'acostaven, Rey va poder distingir més detalls. Els quatre estaven armats, gairebé tots amb vares, però un d'ells portava un rifle. No podia veure les marques en la foscor, però no li feia falta. Havien vingut a llevar-li la nau o a destruir-la. No importava, Rey no els ho anava a permetre de cap de les maneres.

El Ghtroc estava armat amb un canó dual làser muntat en el morro, però l'arma no es trobava operativa. Rey havia restaurat el cablejat i els controls de tret el millor que havia pogut, però el gas tibanna necessari per carregar les armes s'havia evaporat en l'atmosfera i era impossible reposar-ho, sense esmentar que l'ús del canó era una solució dràstica i, per molt que estigués disposada a defensar el seu botí, no volia matar a ningú si podia evitar-ho.

Rey va rodar des del seient del pilot fins al terra i va gatejar amb rapidesa de nou cap al passadís de la cabina abans d'incorporar-se. Ensopegà en la negror fins a la rampa de càrrega i va descendir, saltant fora abans que hagués tocat el terra. Rey va córrer fins a la part davantera de la nau subjectant el bastó amb les dues mans. Va relliscar en detenir-se i quedar cara a cara amb els teedos.

Van detenir el seu avanç, i el més proper —el que tenia el rifle— es va quedar a sis o set metres de distància. Durant un llarg moment, ningú es va moure ni va parlar. Una de les bèsties lugga va esbufegar, colpejant la sorra amb la peülla, mentre els seus engranatges grinyolaven.

—Això és meu —va dir Rey—. És la meva nau, ho enteneu? No és per a vosaltres.

Els teedos no van respondre. La foscor de la nit s'havia tornat encara més profunda. Rey no podia distingir a qui s'estava enfrontant, si a ferrovellers o a alguna cosa pitjor. Tenia un nus en l'estómac i sentia un dolor en la boca de les entranyes i el cor bategant-li en el pit. Feia, si això era possible, més fred que abans. Quan va parlar, el seu alè va formar núvols de condensació en l'aire.

—Marxeu-vos —els va advertir Rey—. Fora.

El teedo més proper a ella, amb el rifle encara baix, va tornar el cap embenat per intercanviar una mirada amb els seus acompanyants. Els seus cossos sempre estaven ocults, tot, incloent els ulls, així que fins i tot si la llum hagués estat millor, Rey no hauria estat capaç de llegir les seves expressions. Malgrat això, el seu llenguatge corporal era clar. El teedo que estava al capdavant va tornar a clavar la vista en ella. No tenien intenció de marxar-se.

—No vull baralla —va advertir Rey—. No vull barallar-me, però ho faré. Ho faré.

El teedo amb el rifle es va portar l'arma a l'espatlla. Sis metres era un tir a distància curta, però era massa lluny perquè Rey pogués posar-se fora de perill abans que disparés. Es va dir que havia d'intentar-ho, en qualsevol cas. Si tenia sort, si li donava amb el bastó, potser podria bastonejar l'extrem de l'arma abans que disparés, potser podria arrencar-la-hi de les mans, obligar-li a fallar el tret. Rey dubtava que es pogués tenir tanta sort, però no tenia una altra opció.

Mai va tenir l'oportunitat d'esbrinar el que hauria passat.

El raig d'un blàster va colpejar la sorra entre ella i el teedo del rifle. El tret era d'un vermell brillant enmig de la foscor i va fer que la sorra espetegués i cremés. Un segon tret va seguir al primer, aquesta vegada més a prop del teedo. Tots dos provenien de la dreta de la Rey, per sobre d'una de les dunes.

—Ja l'heu sentit —va dir la Devi—. És la seva nau.

Estava dempeus just sobre l'elevació, amb un petit blàster entre les mans. Strunk estava al costat d'ella i, quan Devi va parlar, va córrer amb malaptesa, baixant el pendent, aixecant sorra a mesura que es movia. No estava armat, però semblava fins i tot més gran que abans, amb el doble de l'altura que el teedo més alt.

—No tinc molts trets en aquest trasto —va amenaçar Devi—, però em queden suficients. A un parell de vosaltres li vaig a fer mal de debò. O pot ser que alguna cosa pitjor.

Strunk havia arribat a baix i va passar trotant al costat de la Rey. Li va tocar l'espatlla en arribar a la seva altura, però va seguir avançant a grans gambades cap al teedo amb el rifle.

Va estirar la mà, va agafar el llarg canó de l'arma i va tirar cap a un costat. El teedo no la va deixar anar, però no podia controlar cap a on apuntava. Strunk va donar una estirada i el rifle es va escapar del puny de tres dits del teedo. Strunk li va donar la volta al rifle, va trobar el carregador i el va treure. Va llançar el cartutx sobre les dunes i li va retornar l'arma al teedo.

—És hora que us marxeu —va dir la Devi.

Els teedos van donar mitja volta i van tornar per on havien vingut.

***

—De res —va dir Devi, seguint a Rey per la rampa fins a l'interior de la nau. Les trepitjades de l’Strunk sonaven pesades sobre el metall darrere d'elles.

—Què estàveu fent aquí? —va preguntar Rey. Va encendre les llums del compartiment principal amb un moviment ràpid i va donar un cop a l'interruptor per tancar la rampa una vegada més.

Devi va guardar el petit blàster en una de les seves moltes butxaques i es va passar els llardosos dits pel pèl, mirant a Rey des de baix. Semblava confusa.

—Estàvem muntant guàrdia.

—Muntant guàrdia?

—Sí, Strunk i jo hem estat acampant aquí fora més o menys durant les últimes dues setmanes, cada vegada que te’n vas a casa —Devi semblava confusa de debò—. Algú ha de muntar guàrdia, no?

—Dues setmanes?

—Més o menys, sí. Pensàvem que et sentiries més agraïda.

Rey va posar la vista sobre el seu bastó, en aquests moments sobre una mampara. No sabia com havia de sentir-se. Havien estat dormint a la intempèrie sota el fred durant dues setmanes, exposats als rossega-mandíbules i a qualsevol altre perill només per custodiar la nau.

—No sabia que estàveu muntant guàrdia —va dir Rey.

—Tenim un d'aquests vells refugis d'emergència que vam treure d'un Ala-X estavellat fa un parell d'anys. S'està bastant calent dins, encara que és massa íntim —Devi li va llançar un somriure a Strunk, que estava dempeus, com una tomba, escoltant a prop—. Solem esperar fins que et veiem arribar i llavors sortim a buscar les peces i a per les nostres porcions, tal qual. No t'havies preguntat mai per què sempre arribes la primera?

—Creia que tan sols arribava aviat.

—No, Rey, ens hem estat assegurant que tot estigués fora de perill.

Rey ho va considerar i va descobrir que estava lluitant amb el que havia de dir. Les paraules van sortir de la seva boca amb lentitud:

—Gràcies.

Devi rigué.

—Veus? Això és tot! De res! No és per tant, Rey, només estem protegint la nostra inversió, veritat? Això és tot. Res més.

Rey va assentir, també lentament.

—Així que, escolta —va dir Devi—. Estava parlant amb Forna quan estava amb Oth i Grand a Niïma l'altre dia i va dir que la X’us R’iia va descobrir un Uulshos XP, un d'aquests iots, saps? Diuen que està completament destrossat, li han tret fins als budells, també diuen que el compartiment del motor principal ha quedat intacte. Ni jo ni Strunk recordem que Unkar hagi venut alguna vegada una càmera de conversió, és un aparell massa complicat de separar de la mescla de l'entroncament, no? Però la que està en aquest XP pot ser que encara estigui intacta. Així que anem a sortir a fer-li un cop d'ull, què et sembla?

—Crec que és una gran idea.

—Però separar-la serà tot un fàstic. Strunk és el bastant fort com per ajudar-me a aixecar-la, però desconnectar-la sense deixar-la inservible o sense esberlar l’enrutador, aquesta és la part que em preocupa.

—Puc ajudar.

Devi va semblar sorpresa.

—Estàs segura? La nau es quedarà sola.

—No, jo puc ajudar amb això —va dir Rey—. Podem anar Strunk i jo. Tu queda't amb la nau.

Devi va clavar la mirada en Rey i després la va apartar bruscament. Quan va tornar a mirar-la, a Rey li va semblar que tenia els ulls entelats per les llàgrimes.

—No deixaré que ningú la toqui —va prometre la Devi.

***

Era un viatge de mig dia des del Ghtroc fins a on Devi va dir que trobarien l’Uulshos XP i Rey va conduir amb Strunk en la part de darrere del seu lliscant. Les restes estaven gairebé per complet com Devi les havia descrit, la nau trencada en sis seccions que s'havien dispersat al llarg de més d'un quilòmetre i mig, amb els motors a la zona més allunyada. Tot el que es podia usar havia estat arrencat de la cabina i les àrees de tripulació i passatgers i, a primera vista, Rey hauria dit el mateix de la sala de màquines. Qualsevol que hagués estat treballant allà, s'havia emportat fins als cargols.

—Què et sembla? —va preguntar Strunk.

Rey va trigar a contestar, ajupint-se sota una biga transversal trencada i col·locant-se entre les restes. Havien retirat els panells del terra i era complicat caminar. Va treure la llanterna de la motxilla i la va apuntar cap al sostre i després al terra, tractant de trobar per on s'havia connectat el cablejat al sistema d’hiperespai i seguint-lo per fi fins a on una vegada es va trobar el complex injector. Es va quedar dempeus durant diversos segons, assimilant-ho tot, va apagar la llum i es va girar cap a ell.

—Crec que funcionarà —va dir Rey—. Crec que podem fer que funcioni.

Van treure les eines i van començar el laboriós procés de desconnectar el convertidor de l'entroncament. Va ser un treball lent i pacient, perquè Rey estava tractant, en essència, de retirar un element del sistema de l’hiperespai que mai havia estat dissenyat per ser intercanviable. En qualsevol altra circumstància, haurien considerat molt més segur i eficient limitar-se a extreure sencera la matriu de l’hiperespai, fins als mateixos motors, i reinstal·lar una de nova. Per raons evidents, això no era una opció. Rey sabia que podria haver-se encarregat de la separació física de la càmera de la resta del motor, però una vegada que ho hagués fet, havia notat de seguida, mai hauria estat capaç de treure-la de la nau ella sola. El problema era simple: ella no tenia tanta força. Strunk amb prou feines podia manejar-la ell sol. Treballant junts, no obstant això, se les van apanyar per transportar-la fora de les restes i lligar-la a la part de darrere del lliscant.

Ja s'havia posat el sol quan van tornar al Ghtroc i el van trobar amb les llums apagades i Devi asseguda en la rampa de càrrega estesa. Es va posar dempeus quan els va veure i va colpejar l'aire amb el puny de manera triomfant mentre s'acostaven. Strunk rigué i Rey el va imitar. Treballant junts, van treure el component del lliscant i el van pujar a bord del vaixell de càrrega. Van compartir el sopar, una porció cadascun, asseguts en el terra, i Devi va parlar durant tot el menjar, com era el seu costum, però Rey va descobrir que aquesta vegada estava gaudint de la conversa. Quan van acabar, Strunk es va aixecar per dirigir-se a la rampa i Devi li va seguir.

—Et veiem al matí, Rey —va dir Devi, i després es va girar cap a Strunk—. Jo m'encarregaré de la primera guàrdia.

—Us podeu quedar en la nau —va dir Rey—. Aquí fa més calor.

Es van detenir.

—Això és cert —va contestar Devi—. A més, no fa olor tant a Strunk. La qual cosa, sento dir, sí que succeeix bastant en el refugi.

—Jo no faig olor —Strunk sonava ferit.

—Els tres fem olor, Strunk. No recordo l'última vegada que vaig estar en un refrescador.

Rey va assenyalar una de les petites portes tancades del compartiment principal.

—Cent per cent operatiu.

—De debò?

—No hi ha aigua, però els rajos sònics funcionen.

Devi ja estava a mig camí de la porta.

—Pots encarregar-te tu de la primera guàrdia, Strunk.

Va desaparèixer dins del refrescador amb tanta rapidesa que Rey no va poder evitar riure's.

***

L'endemà passat, Rey va pilotar el transport lleuger Ghtroc 690 que hi havia trobat, la nau que havia passat gairebé un any reparant, fins a Niïma, amb Devi asseguda en el seient del copilot al costat d'ella i Strunk darrere de les dues, amb cadascuna de les seves enormes mans recolzada en el respatller dels seients. El salt a l’hiperespai funcionava i es comunicava sense problemes amb l'ordinador de navegació. El brogit dels motors de repulsió els acompanyava amb una eficiència òptima. Els segells de pressió en els accessos exteriors eren ferms i l'atmosfera era estable, constant i còmoda. Només quedaven dues llums d'advertiment centellejant en la consola, i ambdues eren irrellevants. Una informava a Rey que els tancs d'aigua estaven buits i l'altra que el Ghtroc havia depassat la data límit de la seva revisió després de vint mil anys llum.

Devi s'havia partit de riure quan li havia explicat el que significava la segona llum.

Van volar des del sud i Rey va reduir la velocitat perquè tothom a Niïma pogués donar-li un bon cop d'ull a la nau mentre descendia sobre la pista d'aterratge. Gairebé tots els aterratges arribaven des de l'est i Rey sabia que els observadors espavilats notarien la diferència i es preguntarien qui eren i d'on venien. Es va acostar a terra traçant un cercle mandrós al voltant de la petita ciutat, observant a través de la lluna l'activitat en el terra. Devi es va inclinar i va fer el mateix. Podien veure les petites figures dels ferrovellers i venedors sortint dels seus refugis i des de sota les seves marquesines, alçant les mans per protegir-se els ulls de la lluentor del sol.

—Creus que han vist suficient? —va preguntar Rey.

—Crec que mai han vist res igual —va contestar la Devi.

Rey va treure la nau del seu rumb i llavors, per pur capritx, li va donar als motors una estirada inesperada. La fragata es va disparar cap endavant, l'horitzó va desaparèixer de la seva visió quan va pujar el morro. Va realitzar mig rínxol amb la nau i a continuació va tornar sobre si mateixa i ho va doblar. Devi va llançar un crit d'alegria. Strunk es va aferrar als seients amb més força. Rey va reduir la velocitat de nou mentre tornaven a la pista d'aterratge i va deixar que el transport surés, permetent que es posés sol. Hi havia un buit entre la vella fragata YT i una de les naus més netes i noves que Unkar havia adquirit. Amb una precisió mil·limètrica, Rey la va fer descendir amb tanta suavitat que l'aterratge no va produir cap so quan Jakku, una vegada més, va reclamar el pes del Ghtroc.

Va prémer els comandos de la consola per col·locar la nau en manera d'espera. Unkar voldria saber que funcionava, que tot funcionava, i quan Rey el portés a bord volia poder presumir del seu treball sense cap retard. Va deixar anar els comandaments i es va aixecar, seguida per Devi i Strunk. Van carregar el seu lliscant en el compartiment principal i Strunk va activar la rampa. Mentre anava baixant, Rey va poder veure a la gent congregant-se al voltant de la pista d'aterratge, tractant de fer-li un cop d'ull als nouvinguts.

—No deixis que ningú pugi a bord —li va indicar Rey a Devi—. Només jo i Unkar, ningú més, sense importar què prometin ni quant supliquin.

—Deu mil porcions, mínim —va dir Devi.

—Pels tres —va respondre Rey i va somriure. Va conduir el lliscant per la rampa fins a la pista d'aterratge, amb un gir brusc i ràpid que la va portar a la botiga de l’Unkar. Algú va cridar mentre passava, i un parell de ferrovellers en l'estació de rentat van llançar hurres quan la van veure, comprenent de cop la immensitat de la gesta de la Rey. Estava somrient de nou, les galtes li dolien, però aquesta vegada no li va importar massa.

Unkar l'estava esperant fora quan va aparcar. Va parpellejar amb lentitud, mirant-la, esperant al fet que apagués el lliscant i saltés al terra.

—És un Ghtroc 690 —va dir Rey—. Completament restaurat, amb hiperespai funcional, tot funciona menys el canó làser i els tancs d'aigua. Tota la resta està cent per cent operatiu, Unkar.

El botiguer va parpellejar de nou i va girar el seu pesat cap a un costat, dirigint-lo cap a la pista d'aterratge. Llavors va ser quan va sentir el so del motor i Rey també es va tornar a mirar, just a temps per veure el Ghtroc alçant-se en l'aire. Va ascendir amb rapidesa, gairebé massa ràpid. Es va separar del terra amb brusquedat, amb el morro donant un grunyit. Els motors principals es van encendre i un centelleig blau de gasos ionitzats va sortir a raig des de popa.

El Ghtroc es va convertir en un punt en el cel blau.

I llavors va desaparèixer.

Unkar va deixar anar un grunyit i va tornar a entrar en la seva botiga. Rey va sentir com el llogaret remot tornava a la vida de nou al seu voltant, amb l'algaravia de ferrovellers i venedors; Niïma tornava a la normalitat.

Rey es va quedar allà dempeus durant llarga estona. Quan per fi es va moure va ser per muntar en el seu lliscant i tornar a casa, al caminant. Sabia que hauria d'estar enfadada, però no ho estava. Entendre el per què la va portar fins aquesta nit, mentre estava asseguda sobre les mantes, traient-li les lents a cops a un maltractat casc de soldat d'assalt, havia estat sempre una qüestió de confiança, però no en Devi i Strunk; era sobre confiar en si mateixa.

Devi i Strunk havien volgut l'única cosa que Rey mai va voler; fins i tot l'hi havien dit des del primer moment. Però ella no havia escoltat. No els havia sentit perquè aquesta era l'única cosa que Rey mai es permetia si més no considerar.

Havien volgut marxar-se.

Però Rey havia de quedar-se. Almenys fins que tornessin a per ella.

Si es marxava, els seus pares no tindrien manera de trobar-la.

Va sospirar i el so va reverberar per l'estreta armadura que era la seva llar. Es va desplaçar fins a la taula de treball, va encendre l'ordinador i va carregar el simulador de vol. Va seleccionar un Ghtroc 720, un vol suborbital amb condicions atmosfèriques tranquil·les i sense complicacions.

Rey va volar.

Però no era el mateix.

 Següent