El despertar de la Força NJ (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

En Han va caminar treballosament a través del bosc nevat amb Chewbacca i Finn. Les seves cames li feien mal, i el gelat vent s'arremolinava salvatgement entre els arbres. Ell ja se sentia vell per a aquest tipus de coses.

A Han tampoc li va agradar abandonar el Falcó Mil·lenari a mig enterrar en la neu. Així que li va donar una palmelladeta de bona sort quan va desembarcar; no s'imaginava què faria si la tornava a perdre. El fet d'haver-la trobat contra tot pronòstic —una probabilitat 19077000 a una, segons C-3PO— li donava esperança que, potser, tot sortiria molt bé.

Finn va assenyalar cap endavant, cap a una part buidada del bosc.

—Hi ha un túnel contra inundació sobre la cresta d'aquella muntanya. Podem entrar per aquí.

Tot li va semblar massa fàcil al Han.

—Estàs segur que no hi ha comportes al llarg del túnel? —va preguntar—. Podem travessar tanques senzilles, però...

—No hi ha comportes; això frustraria el propòsit del túnel.

En Han va mirar al noi.

—Tu vas dir que et van col·locar en aquesta estació, però mai ens vas dir quina era la teva especialitat.

—Sanejament —va indicar Finn.

—Sanejament? Llavors, com sabràs desactivar els escuts?

—No sé com desactivar els escuts, Han —va contestar honestament Finn—. Estic aquí per rescatar a la Rey.

Chewbacca va rugir. En Han va girar cap a Finn.

—Una cosa més que hagis passat per alt? Que hagis oblidat dir-nos? La gent compta amb nosaltres. La galàxia compta amb nosaltres.

—Solo, hem aconseguit arribar fins aquí, cert? Ens les enginyarem.

—Ah, sí?, i com?

A Han ja se li havien acabat les idees.

Aquesta vegada va ser Finn qui va mostrar un somriure entremaliat.

—Usarem la Força.

—No he tingut temps per explicar-t'ho, noi, però així no funciona la Força.

I tampoc hauria pogut explicar-li-ho si hagués tingut temps, però això no l'hi va dir.

***

Rey corria de pressa passadís a passadís, carregant el rifle blàster del seu antic guàrdia. Hi havia parets recobertes de metall, mentre que unes altres eren de pedra irregular que formaven amagatalls i escletxes en les quals podia protegir-se en cas que algú s'acostés.

Va arribar a un estret pont que havia estat construït al llarg d'una paret i que mancava d'una barana per evitar que algú es precipités cap a un profund abisme. Més enllà del pont, Rey va veure una cosa que podria ajudar-la a sortir d'aquest lloc: uns caces TIE es trobaven acoblats a l'hangar.

Alguns soldats d'assalt que custodiaven l'entrada parlaven entre ells, per la qual cosa no van notar la seva presència, com tampoc els altres soldats que ella va escoltar aproximant-se; però, si no feia alguna cosa ràpid, qualsevol de les dues patrulles la descobriria.

Rey va lligar-se el rifle a l'espatlla i va saltar del pont.

No va caure a l'abisme, es va penjar, aferrant la vora del pont amb els dits i afermant els peus contra la paret. Ella havia practicat aquest tipus de coses. Recol·lectar peces a Jakku va comportar molts ascensos perillosos; el més important era no mirar cap avall.

Rey va notar una trapa en la part més llunyana del mur en inspeccionar l'àrea sota el pont.

Va retirar una mà de la vora del pont i la va moure mig metre abans de tornar-la a posar damunt, posant a prova la seva adherència. Després va fer el mateix amb un peu, i va trobar algunes vores en la pedra, en les quals es va recolzar. Seguint amb aquest procés, Rey es va moure acuradament al llarg de tot el pont. L'equilibri era vital. I mai va mirar cap avall.

En estar a punt d'arribar al seu destí, li va donar un cop de colze al panell d'accés. La trapa es va obrir i ella va poder arrossegar-se cap a una badia de manteniment.

Un droide de reparació va rodar cap a ella, i després va passar de llarg per realitzar algun tipus de funció preprogramada. Rey es va apressar a creuar la badia, dubtant que qualsevol altre droide pogués ser tan precari en les seves funcions.

***

Finn coneixia la distribució dels foscos túnels contra inundació tan bé com sabia netejar el seu rifle. Podia recórrer el laberint amb un escut antitrets sobre els seus ulls i encara així arribar on volgués.

Guià a Han i Chewbacca a través del fang cap a un portal sense identificar en els embornals. Només s'usava per al transport d'emergència d'utensilis de neteja, però els de l'equip de sanejament ho usaven amb freqüència com una entrada a la base.

Finn digità un codi, i el portal es va obrir.

—Mentre menys temps passem aquí, més sort tindrem —va aconsellar Han.

—Sí, ho sé —va respondre Finn.

Els va portar pels passadissos que recordava que eren patrullats amb menor freqüència i va escollir bé, doncs no van trobar a ningú.

El primer cop d'ull que va fer a l'activitat que hi havia a l'interior de la base va fer que Finn es detingués. Un soldat d'assalt es dirigia cap a ells, vestia una capa negra i una armadura cromada que havia estat netejada i polida després de la batuda de Jakku. Era la seva antiga comandant, la Capitana Phasma.

El problema d’en Finn va desaparèixer quan es va adonar que ella seria la clau per deshabilitar els escuts. Ell i Han es van amagar, mentre Chewbacca va aparèixer de sorpresa, la va desarmar i la va portar a tombant d'aquella cantonada.

Finn va dirigir l'arma cap al casc d'ella.

—Capitana Phasma, em recorda? Encara vol inspeccionar el meu blàster?

Phasma forcejava mentre el wookiee la subjectava.

—Clar que et recordo, Efa-Ena-Dos-U-Vuit-Set.

—Ja no em dic així. Sóc Finn. Un nom real per a una persona real. I ara jo estic al comandament.

Amb el wookiee subjectant-li el braç i la pistola d’en Han apuntant-la, juntament amb la de Finn, Phasma no va tenir cap altra opció més que anar amb ells cap a la cambra de control de l'escut.

No hi havia ningú aquí, ja que els escuts tenien sistemes automàtics i els tècnics només visitaven el lloc si necessitaven resoldre algun problema. Els arquitectes ni tan sols van considerar la possibilitat d'una intrusió en potència. Qui en el seu sa judici s'infiltraria tan endins a la base militar principal de la Primera Ordre?

Finn preferia no estar en el seu sa judici quan es tractava dels preceptes de la Primera Ordre. Aquest va ser el seu veritable avantatge. Els oficials estaven tan encegats pel règim d'entrenament, que no eren capaços de predir el que algú com ell, algú anòmal, faria.

Va col·locar a la Phasma enfront d'una consola i li va ordenar iniciar la desactivació. Quan ella es va refusar, ell va prémer el blàster amb més força contra el seu casc.

—Fes-ho.

I així va ser. Pressionar unes quantes tecles va ser l'única cosa que es va necessitar per anul·lar els sistemes automàtics i iniciar una seqüència que desactivaria els escuts.

Finn va observar com descendien els nivells de l'escut generador.

—Solo, si recordo correctament el que ens van dir sobre el sistema de l'escut, no ens queda molt temps per trobar a Rey.

—No et preocupis, noi, no ens anirem d'aquí sense ella. —Han mantenia apuntat el blàster cap a la Phasma—. Però què fem amb ella? Hi ha algun abocador d'escombraries o una compactadora de deixalles prop d'aquí?

—Clar que n’hi ha.

Quan els escuts van estar completament desactivats i havien destrossat a trets la consola, deixant-la irreparable, van llançar a Phasma cap a l'abocador d'aigües residuals de la base. Finn només va sentir llàstima per l'armadura.

 Següent